Lleida

Totes les notícies


La Paeria retira l'últim vestigi franquista de Gardeny

L'escut que presideix l'antic edifici de Capitania d'Infanteria es traurà durant aquesta setmana i es conservarà a l'Arxiu Arqueològic, ha anunciat avui el paer en cap, Miquel Pueyo, qui ha visitat l'inici de les tasques per a desmantellar-lo. L'Ajuntament de Lleida ha iniciat aquest matí les tasques de retirada de l'últim vestigi franquista significatiu del Turó de Gardeny, l'escut situat a la façana de l'antiga caserna d'Infanteria. Les tasques van a càrrec de l'empresa BBiosca i està previst que s'acabin aquesta setmana i l'escut es traslladi a l'Arxiu Arqueològic. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha visitat avui acompanyat del primer tinent d'alcalde, Toni Postius, l'inici de les tasques per desmantellar aquest element i ha explicat que la seva retirada respon al compromís assumit per l'actual govern per eliminar tots els vestigis de la dictadura a la via pública. "Aquest govern ha treballat per eliminar els vestigis del nomenclàtor, en plaques col·locades en determinats edificis... però l'escut amb l'àliga en aquesta capitania d'Infanteria és un gran emblema. L'Ajuntament l'havia tapat amb una lona fa molts anys, però s'havia anat deteriorant i no cobria res, més aviat donava una imatge de deixadesa. Avui retirem aquest escut, seguint els criteris de memòria democràtica. És obvi que pot haver-hi opinions diferents, qui pensi que es podia deixar aquí i contextualitzar-lo. Nosaltres creiem que calia tenir el coratge polític i cívic de fer allò que des de la mort del dictador molts partits polítics de Lleida, moltes entitats, milers de ciutadans i ciutadanes ens havien demanat", ha afirmat Pueyo. "Aquest és l'últim gran vestigi del franquisme que hi ha a Lleida. Avui tanquem una etapa i n'obrim una altra, perquè també tenim l'obligació de completar el procés de reconeixement d'aquells que van patir o van lluitar contra el franquisme, per tant, és evident que tant el Turó de la Seu com aquí mateix farem algun gest de memòria en aquest cas en les persones que van ser obligades a treballar per aixecar aquestes casernes", ha afegit Pueyo.

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, ja tenen carrer a Lleida

La Paeria completa la renovació de tots els carrers de Lleida que mantenien noms vinculats al franquisme i feminitzarà el nomenclàtor. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui la col·locació de les noves plaques dels carrers Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, que substitueixen els antics noms dedicats a persones que van tenir alguna vinculació amb el franquisme. El paer en cap Miquel Pueyo, acompanyat de la tinenta d'alcalde Sandra Castro, ha assistit aquest matí a l’emplaçament de les primeres plaques, al barri de Pardinyes, que es preveu tenir acabat aquest dimecres. Els noms d’aquestes quatre dones referents en el món de la cultura i les arts, Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, substitueixen els antics carrers Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Carmelo Fenech i Nadal Gaya. Pueyo ha reiterat el compromís del govern municipal per "completar la normalització del nomenclàtor" i, a la vegada, "donar-hi una major visibilitat a la presència femenina". En aquest sentit, la regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha subratllat que, del total de 1.215 noms inclosos en el nomenclàtor de Lleida, només 83 carrers, places o espais de la ciutat estan dedicats a dones mentre la resta tenen noms d'homes, geogràfics o dates commemoratives. Miquel Pueyo ha assegurat que la Paeria segueix treballant per retirar tots els vestigis de simbologia franquista de la ciutat i ha detallat que s'està estudiant la possibilitat de retirar l'escut franquista instal·lat a l'antic edifici de capitania d'infanteria de Gardeny, donades les seves dimensions i pes.

La Paeria retira els elements laudatoris del franquisme que encara queden a la via pública

El paer en cap i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro assisteixen al moment que es despenja la primera placa amb la simbologia del règim dictatorial, de la vintena d’habitatges catalogats per la Paeria en diferents barris de la ciutat, que s’eliminaran en els propers dies. La pròxima setmana es col·locaran les plaques amb els noms dels quatre carrers que es van canviar per la seva vinculació amb la dictadura. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui al carrer Sant Jaume de la Bordeta la retirada de les plaques franquistes que encara romanen en alguns edificis de la ciutat. Aquest acte, al qual han assistit el paer en cap, Miquel Pueyo, i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro, dóna compliment al compromís adquirit pel Govern d’Entesa a suprimir els elements laudatoris del règim franquista, segons ha explicat l’alcalde, que també ha anunciat que la setmana vinent col·locaran les plaques dels carrers, als quals es va retirar el nom, per estar dedicats a personatges vinculats amb la dictadura. La tasca que avui s’iniciava era fruit del treball conjunt de la regidoria d’Urbanisme i del departament de Memòria Democràtica de la Regidoria de Drets Civils, amb qui s’ha realitzat l’inventari d’edificis que encara tenen en la façana algun element franquista, com les plaques que identifica l’habitatge amb l’antic regim. Des de l’Ajuntament, es va comunicar a les comunitats de propietaris l’obligació retirar-les, per donar compliment a la Llei de la Memòria Històrica, tot informant que si no ho feien d’ofici, la Paeria actuaria de forma subsidiària, que és la tasca que avui s’ha iniciat i que Postius calcula que pot estar enllestida la pròxima setmana. Per la seva part, la tinent d’alcalde Sandra Castro ha explicat que l’Ajuntament de Lleida procedirà la setmana vinent a la col·locació de les plaques amb els noms dels quatre carrers que encara restaven pendents de modificar, per la seva vinculació al règim franquista.

Lleida fa un pas més cap a la dignificació de la memòria històrica i democràtica i reanomena quatre carrers franquistes

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, nous noms de carrer de Lleida -Quatre dones referents en la cultura i les arts, el feminisme i la lluita antifranquista reemplacen en el nomenclàtor a persones que van ostentar càrrecs públics durant la dictadura franquista o bé que van participar en la sublevació   El paer en cap, Miquel Pueyo, ha signat avui el decret amb el qual Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies donaran nom a carrers que, fins ara, duien el de persones vinculades amb la sublevació o que van ostentar càrrecs públics en la dictadura franquista. L’Ajuntament de Lleida, d’aquesta manera, adapta el nomenclàtor dels carrers de la ciutat a la Llei de Memòria Històrica (2007) i compleix un dels compromisos del Pacte de Sant Joan que regeix l’acord del Govern Municipal. A partir de la constitució de Consell de Ciutat, a mitjans dels 2020, serà aquest òrgan el que assumirà els assumptes relacionats amb la denominació dels carrers i espais públics de Lleida. Els canvis actuals són els darrers que es realitzaran per decret d’alcaldia, per poder donar resposta a la reivindicació ciutadana. L’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf donarà nom a l’actual carrer Alcalde Montaña (Pardinyes); la lluitadora antifeixista Neus Català, al c. Alcalde Sangenís (Pardinyes); la mestra i escriptora Dolors Sistac, al c. Carmelo Fenech (Ciutat Jardí), i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida Elena Pámies, al c. Nadal Gaya. Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, l’Ajuntament ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors i historiadores i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. S’han mantingut diferents reunions on s’ha volgut prendre una decisió “objectiva, coherent i justa”, ha dit el paer en cap. En aquest sentit, s’ha optat per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la sublevació, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.

ERC-Avancem, PDeCAT, Crida i Comú demanen convocar amb urgència la comissió de carrers pels canvis anunciats per l’alcalde

Els grups municipals d’ERC-Avancem, el PDeCAT i Unió, la Crida per Lleida-CUP i el Comú de Lleida han sol·licitat a la presidenta de la comissió especial de carrers de la Paeria, Montse Parra, la convocatòria urgent d’aquesta comissió en un termini màxim d’un mes per abordar la decisió anunciada pel paer en cap, Fèlix Larrosa, de retirar el nom de quatre carrers de la ciutat. De fet, el grup d’Esquerra i la Crida ja ho van demanar el passat 27 de novembre sense obtenir cap resposta per part del govern municipal. Ara, els quatre grups de l’oposició sol·liciten que s’exposi en comissió el perquè de la substitució de només quatre dels nou carrers amb noms vinculats amb el franquisme, que s’expliquin els criteris emprats per a la substitució d’aquests noms, així com els que s’han utilitzat en la tria dels nous. La petició sotasignada pels quatre grups de l’oposició també demana sotmetre a debat i votació la retirada dels cinc noms de carrers que l’alcalde ha decidit mantenir en el nomenclàtor. Els grups que demanen la reunió de la comissió especial de carrers fan notar que han tingut coneixement dels canvis decidits per l’alcalde a través dels mitjans de comunicació. El Paer en cap va anunciar el 15 de novembre la retirada dels carrers dedicats a l’alcalde Areny, l’alcalde Recasens, els germans Recasens i a Sangenís Bertran en el transcurs d’un esmorzar organitzat pel Col·legi de Periodistes, mentre que el dia 9 de desembre es van difondre els noms de Joana Raspall, les germanes Mirabal, Rosa Parks i Dolors Lolín Sabaté per substituir-los, sense que aquestes actuacions hagin passat per la comissió pertinent.

Esquerra Republicana es compromet, davant el monument a les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar, a treballar perquè tots els vestigis del feixisme desapareguin de Lleida

El portaveu d’ERC-Avancem a la Paeria, Carles Vega, el diputat al Congrés Xavier Eritja, el president de la Federació Regional de Lleida, Carles Comes, i els i les integrants de les executives de la secció local de Lleida i de la secció local de Jovent Republicà han integrat la comitiva d’Esquerra Republicana de Catalunya que aquest matí –com porten fent durant dècades- ha fet un homenatge als 48 nens i diversos professors del Liceu Escolar de Lleida que van morir víctimes del bombardeig infringit per les tropes feixistes a aquesta institució educativa l’any 1937.   Carles Vega, que ha fet el parlament ha volgut recordar que el bombardeig del Liceu ‘va ser, durant molt temps, vist com una gesta per l’exèrcit espanyol’. Alhora que ha reiterat que va ser la formació republicana que fa pràcticament un any va aconseguir que ‘es retiressin els honors a l’esquadró aeri que va cometre aquest acte tant monstruós’.   El portaveu republicà, ha afegit que malgrat a iniciatives com la d’ERC, la reversió històrica ha quedat a mitges ‘perquè la nostra ciutat té en els seus carrers noms de col·laboradors, i de primers actors del franquisme, com per exemple, l’alcalde Areny’. Una figura sota el mandat de la qual la Seu Vella es va convertir en un camp de concentració, entre els anys 1938 i 1940 i un alcalde d’infausta memòria ‘no només per això sinó per que ell va signar els informes que van facilitar l’empresonament i l’afusellament de moltes persones honorables de la ciutat i van provocar l’exili de moltes altres’.   Vega també ha expressat el compromís d’Esquerra Republicana de Catalunya ‘davant de la placa i el monument que homenatgen les víctimes dels bombardeigs a treballar perquè finalment els noms dels col·laboradors del règim feixista desapareguin totalment dels nostres carrers’.   Xavier Eritja reacciona a les conclusions de la Fiscalia d’avui El diputat republicà al Congrés ha reaccionat amb fermesa, des de les seves xarxes socials, a les conclusions publicades aquest migdia per la Fiscalia de l’estat espanyol.

La Gota de Llet era una institució maternoinfantil de principis de segle XX

ERC-Avancem exigirà que el futur reglament del nomenclàtor de carrers de Lleida inclogui la retirada dels noms franquistes

Lleida dedicarà un carrer a la pionera de la ràdio Maria Tersa i a la Gota de la Llet, dues propostes del grup republicà El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha tornat a denunciar aquest dilluns que l’Ajuntament de Lleida Paeria continua incomplint la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme pel manteniment dels nou carrers dedicats a persones destacades del règim franquista. Per acabar d’una vegada amb aquesta situació, Esquerra exigirà que en el futur reglament que ha de fixar els criteris del nomenclàtor dels carrers de Lleida, que es debatrà a l’octubre, s’inclogui la retirada dels carrers franquistes.  La regidora Núria Marín ha recordat a la presidència de la Comissió de Carrers d’aquest dilluns que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’ i ha preguntat “quines mesures preveu el govern municipal per culminar el procés.”  Malgrat no hi ha hagut resposta per part de l’equip de govern de la Paeria, s’ha acordat convocar una sessió de la Comissió de Carrers el proper mes d’octubre per debatre i aprovar un reglament que defineixi de forma clara quins noms han de tenir els carrers de la ciutat. Marín ha assegurat que “Esquerra no descansarà fins que Lleida deixi de patir la vergonya de tenir carrers dedicats a Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya, tots ells actors directes i còmplices del cop d’estat del 36 i la repressió de la Dictadura”. La republicana ha reiterat que “no s’ha de preguntar als veïns si volen o no viure en un carrer que honora el règim franquista perquè és un tema que afecta tota la ciutat i, a més, es tracta de complir la Llei de Memòria Històrica.

ERC-Avancem insta el govern de la Paeria a complir la Llei de Memòria Històrica

La sentència del recurs per la retirada dels carrers franquistes va advertir que el procediment s’estava dilatant massa El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem a la Paeria demanarà, a la Comissió de Carrers del proper dilluns, que l’equip de govern compleixi d’una vegada la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i que retiri els noms franquistes del nomenclàtor de carrers de la ciutat. La regidora Núria Marín assegura que “Esquerra continua i continuarà exigint que es doni compliment a la Llei de Memòria Històrica i a la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, que insta l’Ajuntament a donar ple compliment a la llei.” En aquest sentit, recorda que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’, i per això reclamem que s’aclareixi quines mesures es pensen aplicar per culminar-lo.” Marín insta l’alcalde a “no escudar-se en un defecte de forma per no donar compliment a les obligacions que com a demòcrata ben segur coneix, i no obligar per més temps al lleidatans a haver de suportar la vergonya del nomenclàtor dels seus carrers”. La regidora republicana avisa: “exigim una resposta de govern de ciutat perquè no és un tema que només afecta els residents dels carrers concrets, afecta tota la ciutadania perquè es tracta de restituir-nos l’honor com a lleidatans i lleidatanes.” Per últim, demana a Ros “coherència i polidesa en les seves accions de govern, que inclouen inaugurar un monument als lleidatans i lleidatanes que van patir la repressió dels camps d’extermini nazis al costat dels carrers que honoren representants d’institucions que van aplicar els mateixos criteris en la imposició del franquisme: camps de concentració, depuracions, afusellaments massius i la barbàrie feixista.

ERC-Avancem insisteix al govern de la Paeria perquè restitueixi la dignitat dels funcionaris municipals víctimes del franquisme

Lamenta que no es compleixi la proposta aprovada pel ple al juliol El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem insta la Paeria a restituir la dignitat de totes aquelles persones funcionàries municipals que van ser víctimes del franquisme, tal com es va aprovar al ple de l’Estat de la Ciutat el passat mes de juliol fruit d’una proposta dels republicans. La regidora Núria Marín lamenta que “més de mig any després que la proposta prosperés amb els vots favorables de tots els grups municipals -a excepció del PP, que es va abstenir- no tenim notícies que l’Ajuntament de Lleida hagi fet res, fet que demostra l’interès del govern municipal per la restitució de la memòria històrica i la dignificació de les víctimes de la repressió”. El ple va aprovar iniciar els tràmits per a l’elaboració d’un treball de recerca que ajudi a identificar totes aquelles persones funcionàries que van patir la repressió franquista, restituir la dignitat d’aquests treballadors públics i donar compte de les mesures preses per al rescabalament de la memòria a les famílies de les víctimes. Marín recorda que “a l’arxiu municipal resten encara sense modificar tots els expedients dels funcionaris públics depurats pel franquisme” i afirma que el fet que la Llei d’Amnistia espanyola segueix vigent i emparant la impunitat dels crims de la dictadura franquista “suposa una perversió de la democràcia, un greuge i una agressió a les famílies de totes aquelles persones represaliades, especialment les qui eren funcionàries municipals en temps de la República”.