Lleida

Totes les notícies


Lleida ret homenatge a la memòria de Neus Català

L’Ajuntament de Lleida ret homenatge a la seva figura en el carrer que porta el seu nom. La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Humans i Feminismes, Sandra Castro, ha assenyalat que trametre el missatge de Neus Català a les noves generacions és el millor homenatge que se li pot fer, durant l’acte organitzat en memòria d’aquesta dona resistent, lluitadora antifeixista i supervivent de l’horror dels camps d’extermini nazi. L’acte, que s’ha realitzat en el carrer que porta el seu nom des de fa un any, quan la Paeria va decidir retirar quatre carrers franquistes del nomenclàtor de la ciutat, ha comptat amb la participació de la seva filla Margarita, que s’ha desplaçat des de França per assistir-hi. També hi han intervingut Elisenda Belenguer, biògrafa de Neus Català; Manel Sales, alcalde d’Els Guiamets -el seu poble natal- i Vicenç Villatoro, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat, qui ha afirmat que "Neus Català ha aconseguit una victòria pòstuma en evitar la deshumanització de les víctimes i que la barbaries del nazisme i el totalitarisme no caigui en l’oblit": Sandra Castro ha destacat que la vida de Neus Català és una història molt dolorosa però alhora de força, alegria i resiliència. “Tota una vida lluitant per uns ideals: la llibertat, la igualtat, el pacifisme, la justícia, la lluita antifeixista i la preservació de la memòria i la democràcia”, ha dit. Per la qual cosa es va fer tres propòsits: mantenir-se viva a Rabensbrück; mantenir la dignitat i no sotmetre’s i mantenir viva la memòria per poder donar veu a les 92.000 dones que van morir al camp de mort de Rabenabrück assassinades. La tasca que va dur a terme al llarg de la seva longeva vida de 103 anys, ara ens interpel·la a tots. Segons Castro, "la seva tossuderia per viure, per mantenir la dignitat i la memòria són i han de seguir sent un exemple per a tots i totes”. Ha estat llavors quan la tinent d’alcalde ha dit que des del Departament de Drets Civils de la Paeria prenien aquest compromís: “És un deure moral per la dignitat, perquè creiem que és la millor manera de mantenir ben viu el record del nostre passat, per a no repetir els seus episodis més tràgics.

ERC Lleida denuncia que la Guàrdia Urbana identifica diverses persones en l’acte d’homenatge del 78è aniversari de l’afusellament de Companys 

Pueyo insta Larrosa a garantir la llibertat d’expressió i Vega alerta que “el règim pretesament democràtic cada vegada s’assembla més al franquisme”, en record als presos i exiliats polítics La secció local d’ERC a Lleida, el grup municipal ERC-Avancem i el Jovent Republicà han denunciat aquest matí que una patrulla de la Policia Local de Lleida ha identificat diversos assistents a l’acte de commemoració que cada 15 d’octubre des de fa gairebé tres dècades se celebra a la Seu Vella en memòria del president de la Generalitat Lluís Companys i que consisteix en el llançament d’unes salves per recordar el seu afusellament per part del règim franquista, l’any 1940, després de ser entregat per la Gestapo. El candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Lleida, Miquel Pueyo, ha lamentat que “és una situació que no havia passat mai en 28 anys” i ha demanat a Fèlix Larrosa “que s’erigeixi com a garant de la convivència i que faci el que calgui per garantir la lliure expressió, de pensament, obra i memòria dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat.” D’altra banda, el president del grup municipal ERC-Avancem, Carles Vega, ha recordat els presos i exiliats polítics i ha advertit que “estem en un el règim pretesament democràtic que cada vegada s’assembla més al règim franquista, tant que aquests dies molta gent ho està dient.” En aquest sentit, ha animat a fer front a la repressió de l’estat espanyol amb fermesa: “L’esperança com a poble per aconseguir l’alliberament nacional només pot raure en el nostre esforç i perseverança.” Vega també ha recordat que “Lluís Companys és l’únic president d'una nació democràticament escollit a la història d’Europa que va ser sentenciat en un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia processal i assassinat" i ha lamentat que "cap govern espanyol ha restituït la seva memòria ni la de milers de persones afusellades, perseguides i depurades pel franquisme.

ERC i les JERC de Lleida demanen al govern de la Paeria que canviï el nom del carrer Alcalde Areny pel de la mestra a l’exili Elvira Godàs

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem, la secció local d’ERC a Lleida i les JERC han reclamat aquest dimarts a l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida que retiri el nom d’Alcalde Areny del nomenclàtor de carrers –un dels vuit carrers amb noms de persones vinculades al franquisme- i dediqui aquesta via a la mestra lleidatana Elvira Godàs i Vila, que diumenge 22 de gener hauria fet 100 anys. Els republicans han penjat simbòlicament una rèplica de placa de carrer amb el nom d’Elvira Godàs en substitució de la placa oficial amb l’objectiu de reivindicar la pedagoga lleidatana i els mestres que, com ella, van haver d’exiliar-se durant la guerra civil i la dictadura franquista per difondre els valors republicans i de la nova escola. El president del grup municipal ERC-Avancem, Carles Vega, ha denunciat ‘l’oblit injust d’Elvira Godàs, més sagnant i dolorós quan a Lleida encara hi ha carrers com Alcalde Areny, protagonista del franquisme més sanguinari i al qual la Paeria es nega a retirar-li el carrer.’ Vega també ha lamentat que el Govern del PSC va rebutjar al maig una proposta dels republicans en comissió per fer un homenatge a aquesta mestra, qui va representar un impuls del paper de la dona als anys 30.  El president de la secció local d’ERC a Lleida, Josep Maria Romero, ha destacat la tasca pedagògica de Godàs i ‘el símbol que representa de totes les mestres que van haver de marxar pel franquisme’. Així, ha anunciat que aquest només és el primer homenatge d’un calendari d’actes que es faran en els propers mesos per donar a conèixer el llegat dels mestres exiliats. Per últim, el portaveu de les JERC a Lleida, Roger Blàzquez, ha reclamat ‘valentia al govern de la Paeria per eliminar el feixisme dels carrers i més reconeixement a persones que van lluitar per un model de país més just i igualitari.’ A més de membres d’ERC i les JERC, també han donat suport a l’acte Frederic Cervera Godàs, fill d’Elvira Godàs; Rosa Peñafiel, néta del sindicalista i comunista Antonio Cantano i impulsora del manifest “Lleida lliure de franquisme”; la historiadora de la Universitat de Lleida Antonieta Jarné i l’arxivera Teresa Ibars, entre altres.

ERC Lleida homenatja dissabte el 76è aniversari de l’afusellament del president màrtir

Aquest dissabte, 15 d’octubre, la secció local d’ERC Lleida commemorarà, amb el tradicional llançament de salves d’honor, els 76 anys de l’afusellament del president Lluís Companys per part del règim franquista. L'acte es farà a les 8 del matí a la Seu Vella. Tot seguit, a dos quarts de nou es farà una ofrena floral al monument situat al carrer Lluís Companys. D’altra banda, a dos quarts de sis de la tarda, es farà l’homenatge institucional al Tarròs, amb la presència de l’honorable conseller de Justícia, Carles Mundó. Aquest any, a més, durant tot el dia se celebrarà la jornada “La memòria històrica: un pilar fonamental de la república que farem”, a Bellcaire d’Urgell, on es presentarà el “Manifest del 15 d’octubre”, un compromís dels càrrecs electes d’ERC a la demarcació de Lleida amb la memòria històrica.