Lleida

Totes les notícies


Nou Pla de Biblioteques per a la xarxa urbana bibliotecària de Lleida

La Comissió Informativa per a les Polítiques de Gestió Cultural i de Joventut ha donat el vistiplau aquest dimecres, amb el consens de tots els grups polítics, al nou pla que preveu la construcció de tres noves biblioteques locals de proximitat a la zona nord, oest i sud-est de la ciutat. Aquestes noves biblioteques es constituiran en potents nodes culturals distribuïts a la ciutat en els quals s’integrarien diferents serveis. L’Ajuntament de Lleida ha presentat aquest dimecres a la Comissió Informativa per a les Polítiques de Gestió Cultural i de Joventut el nou Pla municipal del servei bibliotecari de la ciutat de Lleida que proposa la creació d’una xarxa urbana bibliotecària que estaria formada per tres biblioteques locals de proximitat de nova construcció que pivotarien sobre la Biblioteca Pública de Lleida que actuaria com a biblioteca central urbana i el manteniment de les sales municipals de lectura, com podrien ser les de Sucs i Raimat. Aquest nou pla explica que l’organització de la xarxa urbana s’ha de basar, tal com s’exposa al Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, en els principis de coordinació i cooperació. Si bé cada biblioteca mantindria una estructura pròpia i tindria capacitat de gestió i d’organització, a través de la biblioteca central urbana se li superposen un seguit de funcions comunes i un nivell de coordinació general. Aquestes noves biblioteques es constituiran en potents nodes culturals distribuïts a la ciutat i en els quals s’integrarien diferents serveis. Les característiques i ubicació concreta de cada biblioteca es determinaran a partir dels plans funcionals que s’aniran elaborant a partir de l’aprovació d’aquest pla. Així, la proposta d’estructuració del sistema de lectura pública local seria: Biblioteca central urbana: La Biblioteca Pública de Lleida es constitueix, a banda de les funcions que ha de complir com a biblioteca central comarcal i biblioteca provincial, en la biblioteca central urbana.

Es constitueix el nou Plenari dels Infants i Adolescents de Lleida, més obert i participatiu

Constitució avui del Plenari dels Infantis i Adolescents de Lleida, que a partir d’ara s’estructura amb Consells de Districte, oberts a més participants i per tractar temes d'una manera més local i propera. El paer en cap els ha emplaçat a seguir observant la ciutat per aportar idees i millores, i ha defensat el dret de nois i noies a opinar, com a part implicada, en les decisions que afecten el seu futur. També ha apostat per la seva educació, que possibilita un millor futur personal i col·lectiu. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha participat en la constitució del Plenari dels Infants i Adolescents de Lleida, que s’ha fet telemàticament i amb la participació de l’alumnat i centres que integren aquest òrgan de participació. L’alcalde ha convidat els infants i els joves ha fer-li arribar les seves propostes i a participar activament en la vida de la ciutat. Pueyo s’ha referit a les aportacions que ja van fer a l’Agora Lleida, el 30 de juny, on van aportar el seu punt de vista a diferents qüestions del dia a dia, com promoure una ciutat més verda, amb menys pol·lució, un transport públic més accessible o més espais per a bicicletes. També fer més accessibles les noves tecnologies a la població. En aquest sentit, l’alcalde s’ha compromès a tenir en compte les valoracions que sorgeixen aquest curs del plenari per estudiar-les amb la corporació municipal i intentar incloure-les en les projectes de ciutat. Pueyo ha defensat el dret a opinar i a participar de la vida de la ciutat, ja que les decisions d’ara afectaran els pròxims anys, i remarcat també la importància de Lleida com a ciutat educadora. Amb la crisi actual, ha dit que no es pot posar en perill perquè és una peça clau per a un millor futur personal i col·lectiu. Igualment, el paer en cap ha valorat la preocupació que els nois i les noies han manifestat en aquest temps de covid per les persones grans i els ha encoratjat a compartir i ajudar les persones del seu entorn, mostrant així la seva solidaritat.

Aprovat el Pressupost 2021 per la reconstrucció de la ciutat de Lleida

El Paer en Cap, Miquel Pueyo, ha destacat la necessitat "d'unitat, respecte mutu i la capacitat de superar al partidisme" en el moment actual i ha agraït l'abstenció del PSC i, a la resta de l'oposició, la seva disposició a participar en la Mesa Transversal. Els comptes per a 2021 prioritzen la reactivació socioeconòmica i l'atenció a les persones i incorporen un fons de 2,7 milions d'euros per a un fons d'ajudes Covid-19. També s'han aprovat els comptes de l'Empresa Municipal d'Urbanisme, que incrementa la seva inversió en polítiques d'habitatge. El pressupost de l'Ajuntament de Lleida per a l'any 2021 ha estat aprovat aquest matí per àmplia majoria en el ple municipal extraordinaria d'avui, que s'ha celebrat íntegrament de forma telemàtica, amb 15 vots a favor (dels grups d'ERC, JxCat i Comú de Lleida), 7 abstencions (PSC) i 5 vots en contra (Cs i PP). El paer en cap, Miquel Pueyo, ha agraït el suport als comptes i ha destacat la importància d'estar a l'altura de les necessitats de la ciutadania i donar resposta a la seva frustració i preocupació per la situació actual, per davant de qualsevol color polític. "Ara més que mai el futur de Lleida s'ha de construir amb una combinació d'intel·ligència col·lectiva i d'esforç compartit. Per això vull agrair especialment l'actitud del cap de l'oposició, Fèlix Larrosa, i la disposició del grup socialista que ha adoptat una política de mà estesa amb la voluntat de posar-se al servei del conjunt de la ciutadania. Agraeixo també als altres dos grups de l'oposició, a Ciutadans i al Partit Popular, la seva disposició a constituir la Mesa Transversal per la recuperació de la ciutat on hem començat a arribar a acords. Lleida ens demana unitat, respecte mutu i la capacitat de superar el partidisme, sobretot entès com a tribalisme polític", ha afirmat l'alcalde. A més, Pueyo ha assegurat que la crisi "tindrà efectes molt importants sobre els recursos dels ajuntaments i no només en el 2020 sinó en el 2021 i 2022 com a mínim" i que per tant des de la Paeria seguirem demanant ajuts a fons perdut a totes les administracions i suport efectiu per a tres exercicis com a mínim".

Avancen els treballs dels principals eixos temàtics de la Mesa tranversal per a la recuperació de la ciutat

S’estan recollint i analitzant les propostes de les diferents entitats i associacions per presentar-les al plenari de la Mesa, que es reunirà el proper 24 de novembre Les meses de treball dels diferents eixos temàtics de la Mesa transversal per a la recuperació de la ciutat avancen amb l’anàlisi i presentació de les propostes les diferents entitats, col·legis professionals, institucions i sindicats adreçades a implementar mesures de xoc per pal·liar els efectes econòmics, socials i sanitaris de la Covid-19 a Lleida. La Mesa tranversal per a la recuperació de la ciutat es va constituir el passat mes de setembre amb la participació de una cinquantena de representants d’entitat de tots els sectors, institucions, col·legis professionals per donar veu i recollir les inquietuds i demandes del conjunt de la ciutadania. L’objectiu de la mesa és debatre i acordar mesures que contribueixin a revertir els efectes de la crisi derivada de la Covid-19. Aquesta setmana s’estan analitzant les diferents propostes que s’han recollit per a cada eix de treball- Governança i Excel·lència Operativa; Imatge, protecció i promoció de la ciutat; Igualtat, diversitat i Inclusió Social i Emergència Climàtica, ambiental i sanitària - i a partir d’aquest anàlisi sectorial s’elaborarà un document que s’elevarà a la Mesa per a la Recuperació de la Ciutat. En l’eix de Governança i Excel·lència Operativa s’estan analitzant les diferents propostes presentades en tres grans subeixos: l’àmbit econòmic i fiscal; l’organització i la funció pública i el voluntariat i xarxes ciutadanes. En el pla econòmic i de fiscalitat destaca la petició de suspendre les taxes d’ocupació pública i guals per al 2020 (actualment està suspesa fins al 31 de desembre la taxa per ocupació de via pública de terrasses i vetlladors) o fixar una tarifa plana tributària. Pel que fa a l’organització s’ha traslladat a aquest grup de treball la petició de crear un Centre de Recursos per a la digitalització i comunicació de professionals i autònoms i l’impuls del Pacte del Temps.

Pueyo exigeix al Govern central una aportació d’uns 8.000 milions d’euros per a la reactivació econòmica dels ajuntaments

Juntament amb l’alcalde de Saragossa, intenta sumar el suport de la trentena d’ajuntaments que a l’estiu van fer front comú per evitar que el romanent dels municipis se centralitzés a Madrid. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, conjuntament amb el de Saragossa, Jorge Azcón, impulsen tres mocions als Pressupostos Generals de l’Estat, per exigir al Govern central una aportació a fons perdut per a fer front a l’impacte de la Covid i a les necessitats de reactivació econòmica, que necessiten molts consistoris per no fer fallida. Ambdós treballen perquè aquesta iniciativa, pugui rebre el suport d’alcaldes de la trentena de capitals i ciutats grans, governades per formacions polítiques diverses, des del Partit Popular fins a En Comú, passant per ERC, JuntsxCat o Ciudadanos, que a l’estiu van fer front comú per evitar que el romanent dels municipis es centralitzés a Madrid. Les mocions plantegen tres qüestions: - La creació d’un fons local de 4.000 milions d’euros per impuls i recuperació econòmica. - La creació d’un fons de suport als serveis de transport públic de titularitat municipal, que hauria de tenir una dotació inicial de 400 milions, amb la possibilitat d’ampliar-se fins als 1.000, per a pal·liar els efectes de la Covid, que s’han transformat en una davallada de la demanda. - La participació de les entitats locals en el repartiment dels fons europeus per compensar l’impacte de la pandèmia. Malgrat que a Catalunya aquest repartiment es vehicularà a través de la Generalitat, els ajuntaments també hi volen tenir una participació activa. El paer en cap ha assenyalat que “és urgent una resposta contundent i a l'alçada de les circumstàncies si volem contribuir a reflotar una economia massa tocada, a recuperar l’estat d’ànim dels nostres ciutadans i a assolir una seguretat sanitària que enyorem”. Un propòsit que Miquel Pueyo creu que “només aconseguirem amb la implicació incondicional i ferma de totes les administracions, i sobretot de les que tenen més capacitat financera”.

Presentem uns Pressupostos 2021 per a la recuperació de la ciutat

Els comptes municipals preveuen uns ingressos de 167,2 milions d’euros, a l’espera de concretar la recepció de nous ajuts extraordinaris d’altres administracions per fer front a la situació generada per la pandèmia. La distribució de la despesa segueix els eixos marcats pel Pla d’Acció Municipal i la Mesa Transversal i les inversions prioritzen la promoció econòmica, la digitalització, la seguretat i el manteniment. El govern municipal ha presentat avui el projecte de pressupostos de la Paeria per a l’any 2021, que fixa com a prioritats la reactivació de l’activitat econòmica i l’atenció a les persones, en un context econòmic i sanitari especialment difícil per la situació de les finances municipals i els efectes de la pandèmia de la Covid-19. El pressupost ascendeix a 167,2 milions d’euros, amb un lleuger increment d’un 1,78% respecte al de 2020, pel que fa als ingressos, mentre que en l’àmbit de la despesa es preveuen 163,7 milions d’euros. Es preveu així un superàvit a final d’any de 3,5 milions d’euros, en compliment del Pla Econòmic i Financer de sanejament, per compensar el romanent negatiu de la liquidació de l’any 2019. La Paeria està obligada ara per ara a fer-ho així, ha explicat la tinent d’alcalde de Recursos Municipals, Hisenda i Salut, Montse Pifarré, tot i que la voluntat del govern hauria estat de poder disposar d’aquests diners per invertir-los a la ciutat i s’ha demanat que es relaxi aquest requisit. El projecte de pressupost no preveu tampoc els ajuts extraordinaris procedents d’altres administracions com la Generalitat de Catalunya, el Govern de l'Estat espanyol o altres fons europeus, que estan pendents de rebre. “Aquestes aportacions, que esperem que arribin, si és així seran incorporades amb les corresponents modificacions de pressupost necessàries. No hem volgut fer un pressupost inicial irreal en base uns ingressos que ara mateix no tenim. És un pressupost realista i dinàmic, que no està tancat definitivament que ens empeny a fer tot el possible perquè aquests ajuts es materialitzin al més aviat possible”, ha afirmat Pifarré.

El conseller Chakir el Homrani anuncia 1,5 milions d’euros per a un pla específic de recuperació econòmica i social

La partida està destinada a polítiques actives d’ocupació per l’especial afectació que el territori va patir pel tancament perimetral del juliol. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha agraït el suport de la Generalitat en la reunió amb el conseller Chakir el Homrani i el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, i ha afirmat que és una injecció positiva per al teixit productiu i laboral, que permet mirar endavant per afrontar la situació per la Covid-19. La ciutat de Lleida i la resta de municipis del Segrià, afectats pel tancament perimetral del juliol arran de la Covid-19, rebran 1,5 milions d’euros per a un pla específic de recuperació econòmica i social. El paer en cap, Miquel Pueyo, s’ha reunit avui a la Paeria amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, qui ha presentat les noves ajudes per a polítiques actives d’ocupació. A la reunió, també han estat presents la tinent d’alcalde Anna Campos i la regidora Mariama Sall, així com el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot. Aquesta partida del departament ha de servir per fomentar l’ocupació i ajudar el teixit productiu, a través d’un pla específic de recuperació econòmica i social que elaborarà i implementarà el propi territori amb l’acompanyament del SOC. S’actuarà en l`àmbit de l’ocupació, per protegir llocs de treball i crear-ne de nous, i la millora del teixit productiu, per garantir la continuïtat dels sectors més afectats L’alcalde ha reiterat que la prioritat és la defensa de la salut i la vida, però també hi a la preocupació de com s’erosiona el teixit econòmic de la ciutat i com la pandèmia està afectant diversos sectors. Pueyo ha recordat que el territori ha hagut d’afrontar dos confinaments i el tancament perimetral, amb els efectes devastadors que això ha comportat. Per això, la injecció d’aquests diners ajuden “a afrontar amb esperança el futur”. L’alcalde ha afirmat que aquesta no és la solució absoluta però sí és una bona notícia per al teixit productiu i laboral.

Pueyo considera la proposta del sector hostaler per reobrir bars i restaurants amb limitacions sanitàries

L'alcalde ha participat avui en la reunió convocada per la Cambra de Comerç de Lleida amb representants de totes les institucions per a buscar sortides a la difícil situació que viu el sector per la pandèmia de la Covid-19, en la qual ha destacat la maduresa i l'adaptació a la normativa dels empresaris. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha participat avui a la reunió convocada per la Cambra de Comerç de Lleida amb les institucions de Lleida per tal de buscar una sortida a la difícil situació que viu aquest sector pels efectes de la pandèmia de la Covid-19, i s'ha mostrat favorable a considerar la seva proposta per a reobrir bars i restaurants, amb limitacions sanitàries. Durant la trobada, que ha comptat amb la participació de representants de la Generalitat, la diputació de Lleida, diputats de la demarcació al Parlament i de tots els grups polítics de la Paeria, els representants empresarials han plantejat aquesta proposta, acordada amb la Federació d'Hostaleria, que planteja l'obertura de bars i restaurants respectant les restriccions de mobilitat nocturnes establertes, amb un aforament limitat al 50% a l'interior i l'exterior dels locals i sense servei de barra. Pueyo ha expressat l'opinió del govern municipal en el sentit que "cal trobar un equilibri entre la salut i la preservació del teixit econòmic". "Compartim la convicció que la primera prioritat és la protecció de la vida i la salut, però ens preocupa igualment molt l'erosió del teixit econòmic de Lleida i especialment del sector terciari. És a dir, de l'hostaleria i la restauració, però també dels centres d'estètica, dels gimnasos, dels cinemes, dels teatres... i de totes les famílies que s'han quedat sense ingressos", ha assenyalat l'alcalde, qui ha recordat que ja el 14 d'octubre va manifestar a la Generalitat que és preferible "una restauració ordenada i vigilant que no pas un oci clandestí, en domicilis particulars i espais públics". "En general, el món de l'hostaleria i la restauració ha demostrat maduresa i adaptació a les normes en vigor.

Pueyo: "Lleida Ciutat 30 és un canvi de política en la mobilitat de la nostra ciutat"

Lleida es converteix aquest divendres 30 d'octubre en Ciutat 30. Lleida serà a partir d’aquest cap de setmana Ciutat 30. La Paeria dona un pas fonamental en el model de mobilitat a la ciutat amb la implantació de les zones 30 a partir del 30 d’octubre. Amb aquesta nova mesura, el 87 % de les vies de la ciutat passaran a tenir la velocitat de circulació limitada a 30 quilòmetres per hora. En quedaran excloses les vies principals, com el Passegi de Ronda, la rambla d’Aragó o les avingudes de Blondel i Prat de la Riba, entre altres, amb limitació a una velocitat superior, generalment de 50 km/h. La normativa ha de fer tendir Lleida capa una ciutat més saludable, segura i respectuosa amb el medi ambient. L'alcalde, Miquel Pueyo, ha presentat la nova regulació i la campanya de divulgació que l'acompanyarà aquest matí, juntament amb els tinents d'alcalde Toni Postius i Sergi Talamonte. Pueyo ha destacat que la nova regulació "és un canvi de política en la mobilitat de la ciutat", que donarà compliment a l'ordenança de circulació que es va aprovar el passat 26 de juny. "Som conscients que estem davant d'un període d'adaptació", ha continuat Pueyo, però ha destacat la necessitat d'implantar aquest nou model. D'aquesta manera "Lleida s’incorpora a una llista de ciutats cada vegada més dilatada i, a més a més, en alguns casos de ciutats més grans que la nostra, que han passat a ser ciutats 30". L’alcalde ha apuntat que avui es constituirà un grup de treball transversal per detectar el retorn de la implantació i per acabar de definir i treballar el model de circulació que es vol per a Lleida. La mesura de Lleida Ciutat 30 afecta unes 1.100 vies de la ciutat. Amb la implantació d'aquesta nova mesura, el govern de la Paeria - format per ERC-AM, JuntsxCAT i el Comú de Lleida - reforça el seu compromís amb una mobilitat sostenible.