Lleida

Totes les notícies


Lleida homenatja les persones deportades a Mauthausen

76 aniversari de l’alliberament del camp de concentració. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha presidit l’ofrena floral i l'homenatge en record de les persones que foren deportades Mauthausen i de l’alliberament d'aquest camp de concentració amb motiu del seu 76è aniversari. El paer en cap ha remarcat el valor simbòlic de l’escultura FITA, on s’ha celebrat l’acte, ja que recull la memòria dels camps de concentració nazis però, també, la de la Guerra Civil espanyola. Pueyo ha tingut un record especial pel lleidatà Manuel San Martín Santamaría (nascut el 1920 i traspassat a Tolosa el 2006), un exiliat republicà que va ser deportat a Mauthausen. En el moment de l’alliberament del camp, el seu grup va encarcerar els soldats alemanys que van trobar i, lluny de fer la justícia pel seu compte, van afrontar la situació amb responsabilitat i disciplina: “Veiem com, per damunt de tot, com a societat i malgrat les adversitats, traspuen valors que ens hem de recordar com a comunitat: esperança, coratge, responsabilitat, solidaritat...". Juntament amb l’alcalde, a l’acte han assistit Sandra Castro, regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Josep San Martín, delegat de l’Amical a l’Aragó i representant al Comitè Internacional de Mauthausen, i Joan Ramon Segura, representant del grup de recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida. També, el cap de l’oposició, Fèlix Larrosa, el regidor Joan R. Castro i les regidores Ángeles Ribes i Begoña Iglesias. A banda de l’ofrena floral, en el decurs de l’acte s’han interpretat les peces L’emigrant i El Cant dels Ocels, a càrrec d'Andrea Cristina Budau, s’ha llegit el jurament de Mauthausen per part d’alumnat de l’INS La Mitjana i s’ha realitzat un minut de silenci. L'homenatge l’ha organitzat la Paeria juntament amb l'Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida i el Grup de Treball DEMD.

Esquerra Republicana de Lleida homenatja l’alcalde Vives amb la voluntat de seguir treballant per la Memòria Històrica

La Secció Local d’Esquerra Republicana a Lleida, juntament amb el Jovent Republicà de Lleida, han organitzat un acte d’homenatge a la figura de l’alcalde republicà Antoni Vives amb la voluntat de “fer justícia i apropar la seua figura als lleidatans i lleidatanes”, tal i com ha explicat el Paer en Cap Miquel Pueyo, que ha estat l’encarregat d’obrir l’acte.   L’alcalde Pueyo també ha volgut destacar i posar en valor el “fil de plata” que l’uneix amb l’alcalde Vives i amb tots els alcaldes republicans de la ciutat de Lleida, i ha assegurat que “la recuperació de la memòria històrica de la nostra ciutat és una assignatura que vam assumir com a prioritària tan bon punt vam entrar al govern”.   L’acte ha comptat amb la presència de l’historiador i divulgador Josep Maria Solé i Sabaté, del director executiu de la Fundació Irla, Josep Valls, i d’una de les netes de l’alcalde Vives, Montse Vives.   Montse Vives ha parlat del seu avi “el padrí Tonet” com “un home de carrer, humà i sociable, que es donava a la gent. Això li va suposar moltes alegries però també molts desenganys”. Vives ha estat l’encarregat de relatar la cara més familiar i personal del polític lleidatà, un dels fundadors de les Joventuts Republicanes de Lleida.   Solé i Sabaté ha estat l’encarregat de posar-hi el context històric de la Segona República, mentre que Valls ha explicat la història de la fundació d’Esquerra Republicana i de les Joventuts Republicanes i del paper que hi va tenir l’alcalde Vives.   Al finalitzar l’acte, la Secció Local i el Jovent Republicà han fet entraga d’un ram de flors a la neta d’Antoni Vives, Montse Vives.

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, ja tenen carrer a Lleida

La Paeria completa la renovació de tots els carrers de Lleida que mantenien noms vinculats al franquisme i feminitzarà el nomenclàtor. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui la col·locació de les noves plaques dels carrers Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, que substitueixen els antics noms dedicats a persones que van tenir alguna vinculació amb el franquisme. El paer en cap Miquel Pueyo, acompanyat de la tinenta d'alcalde Sandra Castro, ha assistit aquest matí a l’emplaçament de les primeres plaques, al barri de Pardinyes, que es preveu tenir acabat aquest dimecres. Els noms d’aquestes quatre dones referents en el món de la cultura i les arts, Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, substitueixen els antics carrers Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Carmelo Fenech i Nadal Gaya. Pueyo ha reiterat el compromís del govern municipal per "completar la normalització del nomenclàtor" i, a la vegada, "donar-hi una major visibilitat a la presència femenina". En aquest sentit, la regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha subratllat que, del total de 1.215 noms inclosos en el nomenclàtor de Lleida, només 83 carrers, places o espais de la ciutat estan dedicats a dones mentre la resta tenen noms d'homes, geogràfics o dates commemoratives. Miquel Pueyo ha assegurat que la Paeria segueix treballant per retirar tots els vestigis de simbologia franquista de la ciutat i ha detallat que s'està estudiant la possibilitat de retirar l'escut franquista instal·lat a l'antic edifici de capitania d'infanteria de Gardeny, donades les seves dimensions i pes.

La Paeria retira els elements laudatoris del franquisme que encara queden a la via pública

El paer en cap i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro assisteixen al moment que es despenja la primera placa amb la simbologia del règim dictatorial, de la vintena d’habitatges catalogats per la Paeria en diferents barris de la ciutat, que s’eliminaran en els propers dies. La pròxima setmana es col·locaran les plaques amb els noms dels quatre carrers que es van canviar per la seva vinculació amb la dictadura. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui al carrer Sant Jaume de la Bordeta la retirada de les plaques franquistes que encara romanen en alguns edificis de la ciutat. Aquest acte, al qual han assistit el paer en cap, Miquel Pueyo, i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro, dóna compliment al compromís adquirit pel Govern d’Entesa a suprimir els elements laudatoris del règim franquista, segons ha explicat l’alcalde, que també ha anunciat que la setmana vinent col·locaran les plaques dels carrers, als quals es va retirar el nom, per estar dedicats a personatges vinculats amb la dictadura. La tasca que avui s’iniciava era fruit del treball conjunt de la regidoria d’Urbanisme i del departament de Memòria Democràtica de la Regidoria de Drets Civils, amb qui s’ha realitzat l’inventari d’edificis que encara tenen en la façana algun element franquista, com les plaques que identifica l’habitatge amb l’antic regim. Des de l’Ajuntament, es va comunicar a les comunitats de propietaris l’obligació retirar-les, per donar compliment a la Llei de la Memòria Històrica, tot informant que si no ho feien d’ofici, la Paeria actuaria de forma subsidiària, que és la tasca que avui s’ha iniciat i que Postius calcula que pot estar enllestida la pròxima setmana. Per la seva part, la tinent d’alcalde Sandra Castro ha explicat que l’Ajuntament de Lleida procedirà la setmana vinent a la col·locació de les plaques amb els noms dels quatre carrers que encara restaven pendents de modificar, per la seva vinculació al règim franquista.

Lleida fa un pas més cap a la dignificació de la memòria històrica i democràtica i reanomena quatre carrers franquistes

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, nous noms de carrer de Lleida -Quatre dones referents en la cultura i les arts, el feminisme i la lluita antifranquista reemplacen en el nomenclàtor a persones que van ostentar càrrecs públics durant la dictadura franquista o bé que van participar en la sublevació   El paer en cap, Miquel Pueyo, ha signat avui el decret amb el qual Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies donaran nom a carrers que, fins ara, duien el de persones vinculades amb la sublevació o que van ostentar càrrecs públics en la dictadura franquista. L’Ajuntament de Lleida, d’aquesta manera, adapta el nomenclàtor dels carrers de la ciutat a la Llei de Memòria Històrica (2007) i compleix un dels compromisos del Pacte de Sant Joan que regeix l’acord del Govern Municipal. A partir de la constitució de Consell de Ciutat, a mitjans dels 2020, serà aquest òrgan el que assumirà els assumptes relacionats amb la denominació dels carrers i espais públics de Lleida. Els canvis actuals són els darrers que es realitzaran per decret d’alcaldia, per poder donar resposta a la reivindicació ciutadana. L’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf donarà nom a l’actual carrer Alcalde Montaña (Pardinyes); la lluitadora antifeixista Neus Català, al c. Alcalde Sangenís (Pardinyes); la mestra i escriptora Dolors Sistac, al c. Carmelo Fenech (Ciutat Jardí), i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida Elena Pámies, al c. Nadal Gaya. Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, l’Ajuntament ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors i historiadores i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. S’han mantingut diferents reunions on s’ha volgut prendre una decisió “objectiva, coherent i justa”, ha dit el paer en cap. En aquest sentit, s’ha optat per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la sublevació, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.

L’alcalde Miquel Pueyo anuncia que Lleida dedicarà un carrer a Neus Català abans que finalitzi l’hivern

El paer en cap participa en la commemoració del Dia Internacional en memòria de les Víctimes de l’Holocaust per fer una crida a recordar i perpetuar aquests fets perquè no puguin tornar a succeir Pueyo assenyala que des de la Paeria s’han fet i es continuaran fent accions de recuperació de la Memòria Històrica i, davant la demanda del Grup de Recuperació de Memòria Històrica del Centre Excursionista, agafa el compromís d’eliminar, subratllar i contextualitzar els vestigis vinculats a la llarga nit del franquisme Representants dels col·lectius víctimes de l’Holocaust encenen espelmes i llegeixen missatges entorn de l’escultura FITA, on hi ha gravats els noms dels 45 lleidatans víctimes d’aquesta barbàrie  L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha anunciat que abans que finalitzi l’hivern la ciutat dedicarà un carrer a Neus Català, símbol de les persones que van fer cap als camps de concentració nazis i que van dedicar la resta de la seva vida “a reforçar la memòria, explicar l’experiència i donar un bri d’esperança, ja que cal estar sempre amatent perquè la barbàrie de l’holocaust no retorni”. El paer en cap ha fet aquest anunci en el decurs de l’acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que ha tingut lloc aquest migdia davant de l’escultura Feta, erigida en memòria dels lleidatans deportats als camps de concentració, el nom de 45 dels quals està inscrit al peu del monument. Miquel Pueyo ha assenyalat la simbologia d’actes com el d’avui. “Som aquí per recordar”, ha dit. “Volem preservar la memòria, per aprendre de l’experiència, per a fer un acte de reparació amb les víctimes que, massa sovint, visualitzem per efectes de les fotografies o del cinema, com a vestides amb l’uniforme de ratlles i desproveïdes d’identitat”. Ha estat llavors quan ha dit que “hem de fer un esforç per recordar la memòria d’aquestes víctimes en la seva condició humana plena.

La Comissió de l’1 d’octubre enllesteix els tràmits per fer possibles les compareixences de la ciutadania

Les persones interessades a prestar la seva declaració sobre els fets del dia del referèndum podran començar a demanar-ho a finals de gener, mitjançant una sol·licitud al Registre General També hauran de signar un document de consentiment jurídic i expressar si autoritzen que s’enregistri el seu testimoni i es conservi a l’Arxiu Municipal La Comissió Especial de l’1 d’octubre s’ha reunit aquest matí per enllestir el procediment per posar en marxa les compareixences de ciutadans que volen oferir el seu testimoni sobre els fets succeïts a Lleida l’1 d’octubre de 2017, durant la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya. Segons ha explicat el president de la comissió, Josep Maria Currià, els membres d’aquest ens disposen ja dels documents que els ciutadans interessats hauran d’omplir per tal de poder dur a terme aquestes compareixences amb plenes garanties jurídiques. Ara, els membres de la comissió disposen d’una setmana per fer les esmenes que creguin oportunes abans de donar-los per definitius. Per una banda, hi haurà un primer document de petició de compareixença voluntària, que les persones interessades hauran d’omplir i presentar al Registre General de l’Ajuntament. La previsió és que estigui disponible cap a finals de gener, perquè la Comissió pugui començar a fer la llista de persones que volen donar el seu testimoni sobre l’1-O i pugui planificar les seves compareixences. Posteriorment, quan es vagi cridant a aquestes persones hauran de firmar també un consentiment informat on acrediten que comprenen diferents aspectes jurídics i de protecció de dades. Si cal, els membres de la comissió podran prestar-los-hi assessorament. També hauran d’acreditar si estan d’acord en autoritzar que s’enregistri el seu testimoni i en quin format volen fer-ho (vídeo o només àudio), perquè puguin comparèixer de la forma que desitgin. En aquells casos en què s’autoritzi l’enregistrament, aquest quedarà dipositat a l’Arxiu Municipal, amb l’objectiu “que la ciutat tingui testimoni de les persones afectades aquell dia i que aquest testimoni es pugui conservar i pugui ser consultable en el futur per estudiosos o historiadors”, ha assenyalat Currià, qui ha destacat la tasca dels serveis d’assessoria jurídica i Secretaria General de la Paeria per fer possible aquest procés amb totes les garanties.

Lleida manté viva la seva memòria amb un nou homenatge a les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar

L'Ajuntament de Lleida, amb l'alcalde Miquel Pueyo al capdavant, acompanyat de la regidora d'Educació i Drets Civils, Sandra Castro, ha recordat aquest dilluns dia 4 de novembre amb un nou homenatge les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar el 2 de novembre de l'any 1937, durant la Guerra Civil, quan avions feixistes italians van matar més de 250 persones a la ciutat i van acabar amb una institució pionera en l'educació, inscrita en el moviment de l'Escola Nova Catalana. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha presidit l'acte institucional d'ofrena floral davant l'escultura "Memòria, dignitat i vida" de l'avinguda de Blondel, situada davant d'on hi havia l'escola. L'historiador de l'art Oriol Bosch ha fet un relat històric sobre els fets succeïts el 1937 i el fort impacte que va suposar aquell cruel atac sobre tots els lleidatans i lleidatanes. Pueyo ha destacat la importància de la memòria d'uns fets històrics que han marcat la ciutat, i també la transcendència d'aquella escola pionera, que van impulsar Frederic Godàs i Victorina Vila. "Lamentem uns fets, els recordem, els situem en el seu marc i context, homenatgem una tasca pedagògica esplendorosa com la del Liceu Escolar i recordem aquells i aquelles que van perdre la vida en tràgiques circumstàncies. Però, sobretot, som aquí per dir que de cara al futur estem compromesos per treballar per un món pacífic, solidari, de respecte mutu i també per un país i per una ciutat on l'educació sigui, com ho va ser en l'ideal del Liceu Escolar, una eina de concòrdia, per reduir les desigualtats", ha afirmat el paer en cap, qui ha instat a aprendre la lliçó dels anys 30 per tal de resoldre els conflictes i tensions de l'actualitat a base de diàleg. La commemoració ha comptat amb la participació de diversos supervivents dels bombardejos de fa 82 anys i de representants de la família del pedagog Frederic Godàs, fundador del centre. El paer en cap els hi ha volgut agrair el seu testimoni vital, mentre que la regidora de Drets Civils, Sandra Castro, ha assenyalat que "l'atrocitat feixista no la podrem oblidar mai".

Demanem que es convoqui la Comissió de Carrers i insistim en la retirada de tots els noms franquistes dels carrers de Lleida

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem reclama al Govern de la Paeria que convoqui amb celeritat la Comissió especial de Carrers, formada per representants dels grups municipals, per desencallar la proposta de supressió de noms vinculats al franquisme i al cop d’estat de 1936 del nomenclàtor de Lleida. Aquest dimarts s’han donat a conèixer oficialment les conclusions de la Comissió d’Experts, que assegura que ‘no es pot fer una actuació de designació, supressió o canvi de noms de carrers si no hi ha prèviament uns criteris polítics clars per part de la Paeria’. La comissió també ha presentat un resum del perfil de Ramon Areny Batlle, Miquel Montaña Carrera, Joan Casimiro Sangenís Corrià, Lluís Besa Cantarell, Joan Manel Nadal Gaya, Joan Recasens Ros (pare) i els germans Luis Recasens Gassió i Jesús Recasens Gassió, i Carmelo Fenech Muñoz. Esquerra afirma que, efectivament, aquest és un debat polític en què només els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Lleida poden prendre decisions. Per això fa una crida a tots els grups municipals a estar a l’alçada i no permetre que Lleida sigui una de les poques ciutats de Catalunya que encara ostenten símbols franquistes o antidemocràtics. Així, ERC-Avancem alerta que continuarà reclamant que la Paeria retiri del nomenclàtor de la ciutat tots els noms franquistes o relacionats amb el cop d’estat militar que va abocar a la Guerra Civil per raons de justícia, higiene democràtica i dignitat. El grup denuncia que, com ja va advertir, la creació d’una Comissió d’Experts per valorar el currículum de vuit alcaldes o personalitats que donen nom a un carrer o espai públic ha estat una pèrdua de temps i una maniobra dilatòria de l’equip de Govern i alguns grups municipals que no estan disposats a afrontar aquest debat. Al març, quan es va crear la comissió, ERC-Avancem ja va rebutjar participar en el nomenament dels experts i no va proposar cap historiador perquè no volia ser còmplice del que considerava que era una cortina de fum.