Lleida

Totes les notícies


Lleida ret homenatge a la memòria de Neus Català

L’Ajuntament de Lleida ret homenatge a la seva figura en el carrer que porta el seu nom. La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Humans i Feminismes, Sandra Castro, ha assenyalat que trametre el missatge de Neus Català a les noves generacions és el millor homenatge que se li pot fer, durant l’acte organitzat en memòria d’aquesta dona resistent, lluitadora antifeixista i supervivent de l’horror dels camps d’extermini nazi. L’acte, que s’ha realitzat en el carrer que porta el seu nom des de fa un any, quan la Paeria va decidir retirar quatre carrers franquistes del nomenclàtor de la ciutat, ha comptat amb la participació de la seva filla Margarita, que s’ha desplaçat des de França per assistir-hi. També hi han intervingut Elisenda Belenguer, biògrafa de Neus Català; Manel Sales, alcalde d’Els Guiamets -el seu poble natal- i Vicenç Villatoro, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat, qui ha afirmat que "Neus Català ha aconseguit una victòria pòstuma en evitar la deshumanització de les víctimes i que la barbaries del nazisme i el totalitarisme no caigui en l’oblit": Sandra Castro ha destacat que la vida de Neus Català és una història molt dolorosa però alhora de força, alegria i resiliència. “Tota una vida lluitant per uns ideals: la llibertat, la igualtat, el pacifisme, la justícia, la lluita antifeixista i la preservació de la memòria i la democràcia”, ha dit. Per la qual cosa es va fer tres propòsits: mantenir-se viva a Rabensbrück; mantenir la dignitat i no sotmetre’s i mantenir viva la memòria per poder donar veu a les 92.000 dones que van morir al camp de mort de Rabenabrück assassinades. La tasca que va dur a terme al llarg de la seva longeva vida de 103 anys, ara ens interpel·la a tots. Segons Castro, "la seva tossuderia per viure, per mantenir la dignitat i la memòria són i han de seguir sent un exemple per a tots i totes”. Ha estat llavors quan la tinent d’alcalde ha dit que des del Departament de Drets Civils de la Paeria prenien aquest compromís: “És un deure moral per la dignitat, perquè creiem que és la millor manera de mantenir ben viu el record del nostre passat, per a no repetir els seus episodis més tràgics.

Lleida fa un pas més cap a la dignificació de la memòria històrica i democràtica i reanomena quatre carrers franquistes

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, nous noms de carrer de Lleida -Quatre dones referents en la cultura i les arts, el feminisme i la lluita antifranquista reemplacen en el nomenclàtor a persones que van ostentar càrrecs públics durant la dictadura franquista o bé que van participar en la sublevació   El paer en cap, Miquel Pueyo, ha signat avui el decret amb el qual Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies donaran nom a carrers que, fins ara, duien el de persones vinculades amb la sublevació o que van ostentar càrrecs públics en la dictadura franquista. L’Ajuntament de Lleida, d’aquesta manera, adapta el nomenclàtor dels carrers de la ciutat a la Llei de Memòria Històrica (2007) i compleix un dels compromisos del Pacte de Sant Joan que regeix l’acord del Govern Municipal. A partir de la constitució de Consell de Ciutat, a mitjans dels 2020, serà aquest òrgan el que assumirà els assumptes relacionats amb la denominació dels carrers i espais públics de Lleida. Els canvis actuals són els darrers que es realitzaran per decret d’alcaldia, per poder donar resposta a la reivindicació ciutadana. L’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf donarà nom a l’actual carrer Alcalde Montaña (Pardinyes); la lluitadora antifeixista Neus Català, al c. Alcalde Sangenís (Pardinyes); la mestra i escriptora Dolors Sistac, al c. Carmelo Fenech (Ciutat Jardí), i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida Elena Pámies, al c. Nadal Gaya. Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, l’Ajuntament ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors i historiadores i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. S’han mantingut diferents reunions on s’ha volgut prendre una decisió “objectiva, coherent i justa”, ha dit el paer en cap. En aquest sentit, s’ha optat per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la sublevació, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.

ERC-Avancem, PDeCAT, Crida i Comú demanen convocar amb urgència la comissió de carrers pels canvis anunciats per l’alcalde

Els grups municipals d’ERC-Avancem, el PDeCAT i Unió, la Crida per Lleida-CUP i el Comú de Lleida han sol·licitat a la presidenta de la comissió especial de carrers de la Paeria, Montse Parra, la convocatòria urgent d’aquesta comissió en un termini màxim d’un mes per abordar la decisió anunciada pel paer en cap, Fèlix Larrosa, de retirar el nom de quatre carrers de la ciutat. De fet, el grup d’Esquerra i la Crida ja ho van demanar el passat 27 de novembre sense obtenir cap resposta per part del govern municipal. Ara, els quatre grups de l’oposició sol·liciten que s’exposi en comissió el perquè de la substitució de només quatre dels nou carrers amb noms vinculats amb el franquisme, que s’expliquin els criteris emprats per a la substitució d’aquests noms, així com els que s’han utilitzat en la tria dels nous. La petició sotasignada pels quatre grups de l’oposició també demana sotmetre a debat i votació la retirada dels cinc noms de carrers que l’alcalde ha decidit mantenir en el nomenclàtor. Els grups que demanen la reunió de la comissió especial de carrers fan notar que han tingut coneixement dels canvis decidits per l’alcalde a través dels mitjans de comunicació. El Paer en cap va anunciar el 15 de novembre la retirada dels carrers dedicats a l’alcalde Areny, l’alcalde Recasens, els germans Recasens i a Sangenís Bertran en el transcurs d’un esmorzar organitzat pel Col·legi de Periodistes, mentre que el dia 9 de desembre es van difondre els noms de Joana Raspall, les germanes Mirabal, Rosa Parks i Dolors Lolín Sabaté per substituir-los, sense que aquestes actuacions hagin passat per la comissió pertinent.

La Gota de Llet era una institució maternoinfantil de principis de segle XX

ERC-Avancem exigirà que el futur reglament del nomenclàtor de carrers de Lleida inclogui la retirada dels noms franquistes

Lleida dedicarà un carrer a la pionera de la ràdio Maria Tersa i a la Gota de la Llet, dues propostes del grup republicà El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha tornat a denunciar aquest dilluns que l’Ajuntament de Lleida Paeria continua incomplint la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme pel manteniment dels nou carrers dedicats a persones destacades del règim franquista. Per acabar d’una vegada amb aquesta situació, Esquerra exigirà que en el futur reglament que ha de fixar els criteris del nomenclàtor dels carrers de Lleida, que es debatrà a l’octubre, s’inclogui la retirada dels carrers franquistes.  La regidora Núria Marín ha recordat a la presidència de la Comissió de Carrers d’aquest dilluns que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’ i ha preguntat “quines mesures preveu el govern municipal per culminar el procés.”  Malgrat no hi ha hagut resposta per part de l’equip de govern de la Paeria, s’ha acordat convocar una sessió de la Comissió de Carrers el proper mes d’octubre per debatre i aprovar un reglament que defineixi de forma clara quins noms han de tenir els carrers de la ciutat. Marín ha assegurat que “Esquerra no descansarà fins que Lleida deixi de patir la vergonya de tenir carrers dedicats a Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya, tots ells actors directes i còmplices del cop d’estat del 36 i la repressió de la Dictadura”. La republicana ha reiterat que “no s’ha de preguntar als veïns si volen o no viure en un carrer que honora el règim franquista perquè és un tema que afecta tota la ciutat i, a més, es tracta de complir la Llei de Memòria Històrica.

ERC-Avancem insta el govern de la Paeria a complir la Llei de Memòria Històrica

La sentència del recurs per la retirada dels carrers franquistes va advertir que el procediment s’estava dilatant massa El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem a la Paeria demanarà, a la Comissió de Carrers del proper dilluns, que l’equip de govern compleixi d’una vegada la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i que retiri els noms franquistes del nomenclàtor de carrers de la ciutat. La regidora Núria Marín assegura que “Esquerra continua i continuarà exigint que es doni compliment a la Llei de Memòria Històrica i a la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, que insta l’Ajuntament a donar ple compliment a la llei.” En aquest sentit, recorda que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’, i per això reclamem que s’aclareixi quines mesures es pensen aplicar per culminar-lo.” Marín insta l’alcalde a “no escudar-se en un defecte de forma per no donar compliment a les obligacions que com a demòcrata ben segur coneix, i no obligar per més temps al lleidatans a haver de suportar la vergonya del nomenclàtor dels seus carrers”. La regidora republicana avisa: “exigim una resposta de govern de ciutat perquè no és un tema que només afecta els residents dels carrers concrets, afecta tota la ciutadania perquè es tracta de restituir-nos l’honor com a lleidatans i lleidatanes.” Per últim, demana a Ros “coherència i polidesa en les seves accions de govern, que inclouen inaugurar un monument als lleidatans i lleidatanes que van patir la repressió dels camps d’extermini nazis al costat dels carrers que honoren representants d’institucions que van aplicar els mateixos criteris en la imposició del franquisme: camps de concentració, depuracions, afusellaments massius i la barbàrie feixista.

Demanem que es convoqui la Comissió de Carrers i insistim en la retirada de tots els noms franquistes dels carrers de Lleida

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem reclama al Govern de la Paeria que convoqui amb celeritat la Comissió especial de Carrers, formada per representants dels grups municipals, per desencallar la proposta de supressió de noms vinculats al franquisme i al cop d’estat de 1936 del nomenclàtor de Lleida. Aquest dimarts s’han donat a conèixer oficialment les conclusions de la Comissió d’Experts, que assegura que ‘no es pot fer una actuació de designació, supressió o canvi de noms de carrers si no hi ha prèviament uns criteris polítics clars per part de la Paeria’. La comissió també ha presentat un resum del perfil de Ramon Areny Batlle, Miquel Montaña Carrera, Joan Casimiro Sangenís Corrià, Lluís Besa Cantarell, Joan Manel Nadal Gaya, Joan Recasens Ros (pare) i els germans Luis Recasens Gassió i Jesús Recasens Gassió, i Carmelo Fenech Muñoz. Esquerra afirma que, efectivament, aquest és un debat polític en què només els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Lleida poden prendre decisions. Per això fa una crida a tots els grups municipals a estar a l’alçada i no permetre que Lleida sigui una de les poques ciutats de Catalunya que encara ostenten símbols franquistes o antidemocràtics. Així, ERC-Avancem alerta que continuarà reclamant que la Paeria retiri del nomenclàtor de la ciutat tots els noms franquistes o relacionats amb el cop d’estat militar que va abocar a la Guerra Civil per raons de justícia, higiene democràtica i dignitat. El grup denuncia que, com ja va advertir, la creació d’una Comissió d’Experts per valorar el currículum de vuit alcaldes o personalitats que donen nom a un carrer o espai públic ha estat una pèrdua de temps i una maniobra dilatòria de l’equip de Govern i alguns grups municipals que no estan disposats a afrontar aquest debat. Al març, quan es va crear la comissió, ERC-Avancem ja va rebutjar participar en el nomenament dels experts i no va proposar cap historiador perquè no volia ser còmplice del que considerava que era una cortina de fum.