Lleida

Totes les notícies


La Paeria reconeix l’equip femení de l’AEM per la classificació per al play-off d’ascens a Primera

El paer en cap Miquel Pueyo ha rebut les jugadores i la directiva del club a la Seu Vella mostrant el compromís institucional i el suport de la ciutat a l'equip, que amb esforç i constància s’ha erigit com "un dels orgulls esportius de Lleida" L’Ajuntament de Lleida ha reconegut l’equip femení de futbol de l’AEM per la seva classificació per disputar el play-off d’ascens a la Primera Divisió. I ho ha fet en un marc incomparable, com és el conjunt monumental de la Seu Vella. Miquel Pueyo, acompanyat de diversos regidors de la corporació municipal, ha rebut l’equip femení i la directiva del club per mostrar el compromís institucional i traslladar-los el suport de la ciutat. Pueyo ha assegurat que, amb esforç i constància, l’equip s’ha convertit en un dels orgulls esportius de la ciutat i que són un exemple d’esforç, perseverança, talent humà i cohesió, valors que trameten amb la seva activitat. El paer ha subratllat també el reconeixement que l’equip ha de rebre pel que fa a la lluita per la igualtat de gènere, amb què la Paeria també està compromesa i per la qual hi ha camí a recórrer, també en el món de l’esport. En aquest sentit, ha parlat de la manca de suport que sovint es troben les noies que volen competir esportivament i de discriminacions per raó de gènere que no haurien d’existir. El president de l’AEM, Carles Sisteré, ha indicat que els èxits que el club ha anat assolint són fruit d’esforç i d’una llarga trajectòria. En representació de l’equip, la capitana Vanesa Nuñez, ha agraït la recepció en l’espai més emblemàtic de la ciutat i ha fet palès el desig que l’esport femení tingui més visibilitat en general, no només quan, com és el seu cas, estiguin lluitant per pujar a l’elit del futbol femení estatal.  

El Centre Històric acollirà el 1r Festival d'Art Urbà de Lleida PotFest

Lleida _potFest 2021 se celebrarà del 10 al 18 d’abril al Centre Històric amb la participació d’artistes de renom i reconegut prestigi en aquesta matèria. Paral·lelament a la producció dels murals, el festival organitza diferents activitats a l’entorn de la promoció i la difusió cultural d’aquesta disciplina. Lleida acollirà per primera vegada un festival d’art urbà. Aquest dilluns, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha presentat la primera edició del Lleida _potFest 2021 que se celebrarà al Centre Històric del 10 al 18 d’abril amb l’objectiu que es converteixi en un esdeveniment de ciutat, que arreli a la programació cultural, millorar i embellir el paisatge urbà i aconseguir la participació i complicitat de la ciutadania. El paer en cap, acompanyat de la tinent d’alcalde i regidora del Centre Històric, Montse Pifarré; el regidor de Joventut (de forma telemàtica), Ignasi Amor, així com del director del festival, Carles Hernández, així com d’una nombrosa representació del moviment veïnal i associatiu del Centre Històric, ha explicat que “l’art urbà ha experimentat en les dues darreres dècades una evolució i creixement exponencials. Dins els diferents corrents de l’art contemporani, l’art urbà ha esdevingut un dels principals, amb una força i capacitat de transformació urbanística i social totalment contrastades”. Les tendències actuals de l’art urbà proposen una integració d’aquest amb els entorns urbanístics, aconseguint una comunió entre els murals i els edificis de la trama urbana. Pueyo ha destacat que “ha estat tan important aquesta emergència artística, que moltes ciutats considerades mundialment com les més avantguardistes (New York, Berlín, Roma, París, Lisboa, Bogotà, Melbourne, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Madrid i Barcelona entre moltes d'altres) s’han sumat a aquestes noves formes d’art i les han promogut com un element d’enorme valor afegit en diferents àmbits com el social, el turístic, l’arquitectònic i el cultural”.

L’Ajuntament de Lleida, un cas d’èxit de transformació digital en el sector públic

Microsoft publica un reportatge sobre l’aposta per la digitalització de la Paeria i un tècnic municipal participa com a ponent en una jornada sobre llocs de treball remots en entitats públiques. La multinacional Microsoft està difonent la tasca de transformació digital que ha dut a terme l’Ajuntament de Lleida durant els últims mesos, i especialment des de l’inici de la pandèmia, com un cas d’èxit en l’àmbit de les administracions públiques. L’empresa nord-americana de software i serveis informàtics ha publicat en el seu magazín digital Pulse l’article “Ajuntament de Lleida: transformar el sector públic amb un lloc de treball modern i virtual”, en el qual es posa de manifest aquesta aposta tecnològica pel teletreball, que, tot i que ja s’havia iniciat abans, va veure molt accelerada la seva implantació per les mesures de confinament. “La transformació digital ha ajudat els treballadors a desenvolupar-se professionalment. Ha fomentat la col·laboració i ha permès una major coordinació i lideratge”, destaca en l’article la segona tinent d’alcalde i regidora de Govern Obert i Qualitat Democràtica i Institucional, Jordina Freixanet. Altres administracions i organismes públics s’han interessat ja per l’experiència de la Paeria en aquest àmbit. A més, el tècnic en Planificació i Implementació de Sistemes de la Paeria, Carles Giné, ha participat com a ponent en la jornada “Habilitant el lloc de treball remot en entitats públiques amb Microsoft i Citrix”. La trobada, celebrada aquest dimecres 17 de març, estava organitzada per aquestes dues multinacionals nord-americanes del software per a presentar la seva aliança per oferir solucions tecnològiques pels llocs de treball a distància per al mercat públic a l’estat espanyol. Giné ha explicat l’experiència de transformació digital a la Paeria durant l’últim any com un cas d’èxit en l’ús d’aquesta tecnologia d’espais de treball i escriptoris virtuals per a promoure el treball remot dels treballadors de l’administració pública.

El vicepresident Pere Aragonès manifesta el suport del Govern català al Consorci del Museu de Lleida

El vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès mantè una trobada institucional a la Paeria amb el paer en cap Miquel Pueyo, el president de la Diputació, el delegat del Govern i la tinent d'alcalde, regidora i diputada Jordina Freixanet per manifestar el suport del Govern català al Consorci del Museu de Lleida El vicepresident ha reiterat el compromís del Govern català a revertir el procés judicial de la sentència que obliga al Museu de Lleida a cedir una part de les seves obres a la Diòcesi de Barbastre-Montsó. Pere Aragonès ha reafirmat d’aquesta manera l’acord de Govern del passat dimarts i ha volgut traslladar el suport de l’executiu català al Consorci del Museu de Lleida, en defensa de l’art i del patrimoni de la Franja, en el decurs d’aquesta trobada. “L’objectiu és revertir totes les decisions judicials que han posat en perill totes les accions de la salvaguarda històrica que porten a terme els museus del país i, al mateix temps, posar de manifest que rebutgem qualsevol intent de politització amb relació a la protecció i custòdia del patrimoni cultural”, ha dit el vicepresident de la Generalitat, per afegir tot seguit que “la integritat de la col·lecció formada al llarg de més de cent anys, conforma el testimoni material de la memòria d’un territori que és homogeni i unitari -Lleida i la Franja-, des del punt de vista geogràfic, econòmic, social i cultural, i que, malgrat la present divisió dels bisbats, continua vigent”. Aragonès ha continuat reiterant la voluntat de persistir en aquesta lluita jurídica, “per revertir una decisió que considerem no només del tot injusta, sinó que a més és una autèntica aberració des de la lògica museística i de custòdia i preservació del patrimoni”. Posar en valor el sector agroalimentari Abans de la trobada institucional a la Paeria, el vicepresident del Govern de la Generalitat ha visitat la seu del Grup Vall Companys, “una empresa arrelada al territori.

La Paeria fa un estudi sobre la situació de les dones a Lleida

L’estudi apunta alguns dels reptes de la societat actual que cal superar: la feminització de la pobresa, l’educació com a mirall dels patrons de gènere i la menor percepció de qualitat de vida per part de les dones. La Paeria ha presentat l’estudi “La situació de les dones a Lleida” amb la finalitat de tenir una panoràmica de la realitat a la ciutat i com a base per refermar polítiques feministes avançar cap a la igualtat efectiva. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha donat a conèixer els resultats de l’estudi amb la tinent d’alcalde i regidora d'Educació, Cooperació i Feminismes, Sandra Castro. El paer en cap ha ressaltat que el compromís del govern amb la igualtat és ferm i que comptar amb aquesta diagnosi permet donar passes endavant. Ha afirmat que "hi ha molt camí a recórrer en matèria d’igualtat i la Paeria té el compromís de contribuir a fer efectiva aquesta igualtat i d’avançar cap a una societat més justa i feminista". Hi ha tres indicadors en els que parar atenció: la feminització de la pobresa, el major nivell d’estudis universitaris entre la població de dones i la menor percepció de qualitat de vida. Sobre l’empobriment femení, Pueyo s'ha referit a una informació d'aquesta mateixa setmana del govern central, que deia que les dones treballen més que els homes, però són més pobres. A més, ha remarcat que el mercat laboral penalitza les dones en edat reproductiva, que el 70% dels contractes a temps parcial i fix discontinu són per a dones i que a Lleida demanen el 91% de les excedències per tenir cura de fills/filles i familiars.  Pel que fa a l’educació, l’alcalde ha puntualitzat que l’Ajuntament de Lleida ha donat un fort impuls a la coeducació, a través de les Escoles Bressol i la xarxa de Ludoteques. Al mateix temps, ha explicat que s’han reforçat els continguts curriculars i s’han renovat els jocs i contes per lluitar contra els estereotips socials, que empenyen les dones a esquivar els estudis en àmbits científics i tecnològics.

Pueyo reclama al Govern la regularització dels treballadors temporers del camp

El paer en cap, Miquel Pueyo, i la regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030, Mariama Sall, han mantingut avui una trobada a Madrid amb el Director General de Migracions, Santiago Yerga Cobos, per reclamar una major implicació de l’Administració de l’Estat en la gestió de la campanya de la fruita. El ministeri s’ha compromès a permetre que els joves menors no acompanyats que deixen d’estar tutel·lats puguin tenir contractes de treball. El paer en cap, Miquel Pueyo, i la regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030, Mariama Sall, han mantingut avui una reunió a Madrid amb el Director General de Migracions del ministeri d’ Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Santiago Yerga Cobos, dins de les gestions iniciades des del govern municipal per tal de demanar col·laboració d’altres administracions en la gestió de la campanya de la fruita. “Demanem una major implicació de les administracions perquè al final la ciutat de Lleida és la que ha d'entomar i gestionar determinats aspectes d'aquest moviment de persones, però no tenim ni les competències ni els recursos per fer-ho. També hem reiterat al director general la nostra demanda, que ja vam fer pública l'any passat, de processos de regularització adreçats a persones que són aquí i porten anys aquí i que no desapareixeran. Però ens ha dit que no tenen prevista cap modificació de la normativa d'estrangeria en aquest sentit”, ha explicat l’alcalde. En canvi, Yerga sí que s’ha compromès a donar continuïtat a la mesura adoptada l’any passat per tal de permetre que els joves menors d’edat no acompanyats que deixen d’estar tutelats per complir la majoria d’edat puguin optar a tenir un contracte de treball, per evitar així d’enviar-los “a un llimb”. Es faran més gestions Pueyo ha remarcat que aquesta visita anirà seguida d'altres reunions i gestions “perquè no ens cansarem d'intentar que totes les administracions comparteixin l'esforç per gestionar adequadament no només la campanya de la fruita sinó tota la mobilitat de persones que es produeix a la regió fruitera de Lleida cada estiu”.

El Govern de la Paeria visita l'espai on s’ubicarà la nova Estació d’Autobusos de Lleida

L’equip de govern municipal, encapçalat pel paer en cap Miquel Pueyo, ha visitat aquesta tarda el recinte dels Docs i l’entorn de l’antiga Farinera La Meta on està previst que s’ubiqui la nova estació d’autobusos de Lleida. Miquel Pueyo ha recordat que la Paeria fa temps que treballa amb la Generalitat per activar la construcció de la nova estació d’autobusos tenint en compte l’estat deficient en què es troba l’equipament actual, que data de l'any 1972. L’alcalde ha insistit que la ubicació alternativa prevista anteriorment (sota el Pont de Príncep de Viana) era inviable per tenir unes dimensions petites per a una ciutat com Lleida i perquè el pont del ferrocarril no s’adaptaria al gàlib dels autobusos de majors dimensions. També ha remarcat que el nou emplaçament proposat, amb més de doble de superfície que l’anterior, permet més espai per a andanes i major possibilitat de gir dels vehicles, entre altres millores. Pla de treball En el ple d’aquest divendres es proposarà l’aprovació inicial de la modificació del planejament de la Unitat d’Actuació número 3 (UA-3), un dels sectors del Pla Especial de l’Estació de ferrocarril, que comprèn des dels Docs fins al pont de Comtes d’Urgell, inclosa la Farinera La Meta. El canvi serà qualificar-la com a equipament comunitari per fer possible la construcció de la nova terminal. La Generalitat va adjudicar a finals de desembre la redacció del projecte executiu, amb un termini de realització de 10 mesos. A partir d’ara, el pla de treball contempla que d’aquí a finals d’any es tingui el projecte executiu i es disposi de la modificació definitiva del planejament, amb la qual els terrenys passen a tenir titularitat pública. Ja comptant amb el sòl, el projecte i la dotació pressupostària (que correspon a la Generalitat), les obres es podrien licitar de cara al 2022. Projecte compatible amb la preservació del patrimoni Els Docs són uns magatzems amb una arquitectura industrial modernista de principis del segle XX amb volta catalana i forjats.

La Paeria presenta el protocol d'empadronament actualitzat que garantirà els drets de tota la ciutadania

Tots els tràmits relacionats amb el padró poden fer-se ja online i s’ha posat en marxa una web en diversos idiomes per a oferir tota la informació i fer més àgil el procés. Tothom podrà inscriure’s al seu domicili habitual, encara que hi sigui de forma irregular, com a via per a garantir l’accés a l’educació, la sanitat i els serveis socials, sense que això impliqui res respecte a la propietat de l’habitatge. La Paeria ha posat en marxa aquest mes de febrer un nou protocol de funcionament del procés d’empadronament al municipi de Lleida, que permetrà inscriure al padró a totes les persones al seu domicili habitual, com a via per a garantir els seus drets de ciutadania i en compliment de la normativa vigent. A més, s’acaba de posar en marxa una web que recull tots els tràmits i informació relacionada amb aquest procés, que es podrà consultar en sis idiomes (català, castellà, anglès, francès, romanès i wòlof) i que farà molt més àgil i accessible tot el procés d’empadronament. El govern municipal va posar en marxa fa sis mesos un equip de treball multidisciplinari, integrat per personal de la Secretaria General, Omac, Estadística, Informàtica i Serveis Socials, per actualitzar i millorar el circuit d’empadronament existent, en el qual s’havien detectat mancances. Això ha permès que tots els tràmits relacionats amb l’empadronament puguin fer-se ja a través d’internet, fet que en facilita l’accés. Són els següents: • Sol·licitud de certificats d’empadronament • Aportació de documentació relativa a un tràmit ja iniciat • Alta al padró • Alta per naixement • Canvi de domicili • Renovació de la inscripció • Actualització de dades de caràcter obligatori Des del passat mes de setembre ja s’han fet 1.600 sol·licituds per internet relacionades amb el padró i s’han expedit més de sis mil certificats d’empadronament, ha destacat la segona tinent d’alcalde i regidora de Govern Obert, Jordina Freixanet.

La Paeria impulsa la 1a Fira de Contractació Pública de Lleida

La Fira se celebrarà el dia 25 de febrer en format virtual i té com a objectiu promoure una contractació pública sostenible, transparent i accessible i facilitar la màxima participació de les empreses en les licitacions públiques. L'Ajuntament de Lleida, juntament amb Fira de Lleida, impulsa la 1a Fira de Contractació Pública de Lleida, que se celebrarà de forma virtual el pròxim 25 de febrer. Es tracta d'un certamen innovador que té com a objectiu principal promoure una contractació pública sostenible, transparent i accessible i facilitar la màxima participació de les petites i mitjanes, les empreses locals, emprenedores i innovadores en les licitacions públiques. La Fira té la voluntat d'esdevenir un aparador de la contractació pública de l'Ajuntament per facilitar al màxim que les possibles empreses interessades a concursar puguin tenir la informació al seu abast per poder participar en les licitacions. La fira es planteja també com un espai d'innovació i per això hi participaran representants del món empresarial per definir estratègicament futurs contractes i fer aportacions que serveixin per a afavorir la contractació pública en termes de sostenibilitat, innovació i qualitat. La tinent d'alcalde i regidora de Govern Obert i Qualitat Democràtica i Institucional, Jordina Freixanet, ha explicat que en la fira es presentaran "una selecció dels contractes rellevants que està previst licitar aquest any 2021, entre ells, la licitació per a contractar l'aplicació per la preinscripció, matriculació i gestió dels alumnes de les Escoles Bressol Municipals, les obres de connexió de les aigües residuals de Llívia al sistema general de clavegueram de Lleida, el servei de reparació de ferms granulars dels camins municipals de l'Horta de Lleida, el servei per a la creació de la nova imatge de marca i identitat corporatives del Museu d'Art de Lleida, el servei integral de cardioprotecció de les instal·lacions esportives municipals de l'Ajuntament de Lleida, l'allotjament d'urgència de persones sense llar, l'adequació d'àrea de gossos al Parc de La Mitjana o el projecte d'adequació paisatgística Parc de la Seu Vella".