Lleida

Totes les notícies


15 coworkers comparteixen espai i projectes a la Casa de Fusta del Centre Històric, coordinada per Joventut

El departament de Joventut impulsa i coordina l’espai, que pretén donar suport a joves emprenedors i crear vincles que generin noves iniciatives, alhora que dinamitza el barri. El Coworking de La Casa de Fusta acull actualment 15 coworkers, de diferents àmbits professionals, que comparteixen espai i capacitats creatives en aquest espai ubicat al carrer de Cavallers, al Centre Històric. Les persones que treballen a La Casa de Fusta ofereixen serveis vinculats al disseny gràfic, la fotografia, l’automatisme per a indústria, la creació de pàgines web, la gestió de webs de productes de segona mà, la recerca matemàtica o bloggers. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, acompanyat del tinents tinents d'alcalde Sergi Talamonte i Montse Pifarré, que també és regidora del Centre Històric, i del regidor de Joventut, Festes i Tradicions, Ignasi Amor, ha saludat els i les coworkers que aquesta tarda estaven a l’espai i s’ha interessat pels projectes que estan duent a terme. L’alcalde ha remarcat les avantatges d’aquesta forma de treballar, ja que permet compartir espai i projectes empresarials, i endegar-ne de conjunts. A més, es creen vincles entre els i les professionals i això esdevé generador d’idees i de projectes. Un altre aspecte que ha valorat el paer en cap és la seva ubicació. "Entre els objectius d'aquest espai, hi ha la dinamització del barri i posicionar-lo com un pol de creativitat a la ciutat", ha dit. Els objectius de l’espai Coworking de La Casa de Fusta van en aquesta línia: donar suport als joves que emprenen per tal que consolidin les seves empreses i es generi ocupació; sumar esforços i capacitats creatives i fomentar el Centre Històric amb la seva activitat. Des que l’espai es va posar en marxa, a principis del 2017, hi ha treballat més de 30 emprenedors.

El conseller Bernat Solé visita el Punt de Solidaritat de Lleida

El Punt de Solidaritat de Lleida, un espai per impulsar la cooperació al desenvolupament i la solidaritat al territori de Lleida El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucional i Transparència de la Generalitat, Bernat Solé, ha visitat avui el Punt de Solidaritat de Lleida juntament amb el paer en cap, Miquel Pueyo, i amb el president de la Diputació, Joan Talarn. El Punt, que va entrar en funcionament el passat desembre, és fruit del conveni de col·laboració entre la Paeria i la Diputació, firmat amb l’objectiu d’impulsar espais de coordinació i participació del teixit solidari a les terres de Lleida. Tradició en cooperació internacional El paer en cap, Miquel Pueyo, ha destacat la tradició de Lleida en l’àmbit de la cooperació internacional i ha subratllat la voluntat de la Diputació i de la Generalitat de territorialitzar la cooperació “perquè el teixit social de la demarcació i la plana té prou riquesa i singularitat com per buscar fórmules adaptades a les necessitats del territori”. També ha remarcat l’alineament de les institucions en aquesta i altres iniciatives, una dinàmica que permet actuar de manera més eficient.  “Aquest acte és una prova fefaent de què anem avançant cap a l’Agenda 2030. Avancem amb dos dels objectius de desenvolupament sostenible, la capacitat de teixir aliances i la cooperació al desenvolupament i la solidaritat”, ha expressat el conseller Bernat Solé. Per la seva part, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha destacat “la col·laboració interadministrativa” que ha fet possible el Punt de Solidaritat i ha assenyalat que l’expertesa de la Paeria en l’àmbit de la cooperació internacional ajudarà a estendre-la als municipis de la demarcació. Suport a accions de cooperació El Punt de Solidaritat s’encarrega de donar a conèixer arreu del territori totes les línies d’intervenció municipals en el camp de la solidaritat i la cooperació internacional.

La Paeria crea un grup de treball per elaborar el seu nou Codi ètic i de conducta

Les regidories de Participació i Govern Obert han presentat avui a la comissió de Transparència l'esborrany d'aquest document, que regularà els principis i valors a seguir pels càrrecs electes i el personal eventual i directiu del consistori i els seus ens vinculats. La primera reunió serà dilluns vinent, amb participació de tots els grups municipals, i la previsió és aprovar el document al ple ordinari d'aquest mes. La Comissió de la Transparència ha aprovat avui iniciar l'elaboració del Codi ètic i de conducta de l'Ajuntament de Lleida per part d'un grup de treball que celebrarà la seva primera reunió dilluns vinent i que comptarà amb representació de tots els grups municipals, que podran fer-hi les seves aportacions.  La regidora de Participació i Lluita contra la Corrupció, Elena Ferre, ha presentat avui a la comissió un primer esborrany d'aquest codi, preparat conjuntament amb la regidoria de Govern Obert, Qualitat Democràtica i Institucional, que ara caldrà treballar i debatre en el grup de treball, amb l'objectiu que pugui estar aprovat al ple ordinari d'aquest mes de febrer. L'esborrany destaca la voluntat de l'Ajuntament de Lleida "d'enfortir i renovar el seu compromís amb l'adopció de mesures que millorin la confiança de totes les persones vers les institucions i els seus representants, i vetllar per garantir la integritat i l'ètica institucional, juntament amb altres iniciatives vinculades a la transparència, l'accés a la informació pública i el retiment de comptes". El document detalla els principis ètics (drets humans, legalitat, eficàcia i eficiència en la gestió de recursos públics, lleialtat institucional, igualtat, inclusió social, igualtat, imparcialitat, objectivitat, integritat, exemplaritat, respecte, confiança pública, proximitat, rendiment de comptes, transparència i modernització) i els valors de bona governança (satisfacció de l'interès públic, garantia de la participació ciutadana, resposta àgil, atenció i resposta al ciutadà, cerca del màxim consens polític i social, impuls d'una administració receptiva i accessible, garantir la qualitat dels serveis, l'impuls a la llengua i la cultura catalana i la neutralitat institucional, etc.

La millora de la mobilitat, la transició ecològica, la industrialització i la digitalització, prioritats de la ciutat per als fons europeus Next Generation

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha detallat avui a la Jornada del Consell Català del Moviment Europeu l’enfocament que la ciutat donarà als seus projectes de reactivació i transformació econòmica El paer en cap, Miquel Pueyo, ha anunciat avui que la millora de l’espai públic, la mobilitat, la transició ecològica, la industrialització i la digitalització seran les prioritats de Lleida per a optar als fons públics europeus Next Generation, que buscaran la promoció d’una ciutat saludable i sostenible. Pueyo ha participat avui en la XXX Jornada Europea del Consell Català del Moviment Europeu, que ha tingut lloc de forma telemàtica, sota el títol “Com incideixen en la societat els fons de recuperació de la UE?”, amb la participació també d’experts del món de l’empresa i de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i de la tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet. El paer en cap ha destacat la importància d’aquests fons europeus, que han de permetre “fer un salt important per adaptar les ciutats als objectius de modernització i reactivació dels motors de l’economia”. La proposta lleidatana, ha assenyalat, partirà dels principals indicadors econòmics de la ciutat, de les propostes del PAM, que van ser adaptades a la pandèmia amb les aportacions de l’Àgora del juliol, i les més de 400 aportacions treballades a partir de la Mesa Transversal constituïda el passat setembre, a la vegada que s’alinearan amb els eixos definits pel Govern de la Generalitat. 

Miquel Pueyo demana que els diners sense concedir de les ajudes al Segrià es quedin a Lleida

El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Ramon Tremosa, ha visitat avui l’Ajuntament de Lleida on l’ha rebut el paer en cap Miquel Pueyo. A l’acte han assistit el tinent d’alcalde Toni Postius, el regidor de Ciutat i Cultura, Jaume Rutllant, el delegat de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, i el director dels Serveis Territorials d’Empresa i Coneixement, Ramon Alturo. L’alcalde ha aprofitat per demanar al conseller que realitzi les gestions oportunes perquè es pugui quedar a Lleida l’aproximadament 1,2 MEUR que ha quedat sense concedir dels 4,5 MEUR assignats en concepte d’ajudes a les empreses del Segrià que van patir els efectes del tancament de l'estiu. Ramon Tremosa s’ha mostrat predisposat i optimista a l’hora de complir aquesta petició perquè han trobat fórmules per poder-ho fer. Per la seva part, Pueyo s’ha compromès a fer les gestions necessàries amb el departament d’Economia perquè ho faciliti. Altres punts abordats en la visita han estat l'estratègia de fons europeus, les necessitats de la UdL i possibles inversions amb Fira de Lleida. El conseller ha firmat el Llibre d’Or de l’Ajuntament de Lleida i ha visitat el Saló de Sessions de la Paeria.

Els pagesos de l’Horta de Lleida són una part essencial de l’ADN i de l’ànima d’aquesta ciutat

Miquel Pueyo assenyala que els pagesos juguen un paper molt important en la protecció, defensa i promoció del nostre territori, durant els actes de la Festa de Sant Antoni Abat L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha manifestat, que els pagesos de l’Horta de Lleida són una part essencial de l’ADN i de l’ànima d’aquesta ciutat, i ha assenyalat que, malgrat que el percentatge de la població activa en el sector primari sigui molt petita, és obvi que continuen jugant un paper molt important en la protecció i defensa, no sols de la sobirania alimentària, sinó també del nostre territori. El paer en cap ha fet aquestes manifestacions durant els actes de la Festivitat de Sant Antoni Abat, que han tingut lloc al Saló de Sessions de la Paeria, on també s’han lliurat els guardons de la cinquena edició dels Premis Horta de Lleida, que organitza l’Ajuntament conjuntament amb l’Associació Cultural i Recreativa Els Pagesos. Miquel Pueyo ha recollit part del missatge del pregó, que ha llegit prèviament l’historiador Jordi Curcó, per destacar que “és tasca de tots preservar tradicions, com la festa dels Tres Tombs en honor a Sant Antoni Abat”, i ha animat a donar un “impuls a la modernització i evolució de noves formes de producció, transformació i comercialització, per tal que els pagesos de l’Horta de Lleida puguin seguir essent un puntal clau i un element identitari de la vida de la ciutat i el seu entorn”. L’alcalde s’ha afegit al missatge reivindicatiu del pregoner en defensa de festes com la de Sant Antoni Abat. “Aquesta festa demostra que Lleida està profundament lligada a un substrat agrari, a la terra, que ha estat i és un dels elements d’identitat més poderosos de la ciutat”. Al mateix temps, ha agraït a Jordi Curcó la tasca que, “amb paciència i constància”, ha realitzat durant anys recopilant, analitzant i divulgant les nostres tradicions. “En un món globalitzat, mantenir determinats senyals d’identitat i combinar els valors d’allò que és local, d’allò que tenim molt proper de nosaltres, amb els valors d’àmbit universal és molt important”, ha dit.

Conveni entre la Paeria i la BCN Time Use Initiative per a fer realitat el Pacte del Temps

L’alcalde, Miquel Pueyo, ha parlat d’accions per millorar la vida de les persones, com la conciliació del temps laboral, de cura i personal, o la feminització de la política, per treballar per una Lleida més saludable. La Paeria i la Barcelona Time Use Initiative For a Healthy Society han signat un acord de col·laboració per a l’organització del Pacte del Temps a Lleida. L’Ajuntament de Lleida i la Barcelona Time Use Initiative For a Healthy Society han signat avui un acord de col·laboració per a l’organització del Pacte de Temps a la ciutat que ha de permetre coordinar els horaris actuals per adaptar-los a uns temps més humans i cívics. El paer en cap, Miquel Pueyo, i la coordinadora de l’entitat, Ariadna Güell, han rubricat el document amb la voluntat de seguir treballant per canviar la vida de la ciutadania millorant-la amb hàbits més saludables. L’alcalde ha assenyalat que el Pacte del Temps ha de permetre avançar cap a la reforma horària i una nova cultura del temps. La reforma horària; la conciliació del temps laboral, de cura i personal, o la feminització de la política són accions que han de contribuir en la millora de vida de les persones i a ser més feliços/es. Per això, s’ha d’aprofitar aquesta oportunitat per impulsar horaris més racionals que, alhora, posin també les persones al centre. L’alcalde ha apostat per una Lleida més saludable, com ja es va posar de manifest per part de l’equip de Govern en els compromisos del Pacte de Sant Joan, amb pactes locals que permetin conciliar el temps i per donar sortida al sistema heteropatriarcal que margina les cures per centrar l’atenció en el treball i la productivitat econòmica. Això inclou horaris adaptats a la feina, al comerç i a les institucions, descansar millor, ser més productius al lloc de treball, etc. El paer en cap ha volgut agrair la implicació i el treball que Slow Shop Lleida està fent en aquesta direcció. Pueyo ha citat David Arribas, qui va participar en la taula de la reforma horària en representació de Metges de Catalunya, qui va afirmar que ‘la pandèmia ens ha fet prendre consciència de l‘ús que fem del temps.

Acord amb les associacions veïnals i la federació de voluntariat per a reactivar la XSL

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha agraït a les entitats la seva col·laboració per a tornar a impulsar aquesta iniciativa exemplar de solidaritat i ajuda mútua, sorgida "des de baix, de l'energia de la nostra societat". La Paeria, la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida i la Federació Catalana del Voluntariat Social, que aplega 40 entitats, han signat avui sengles convenis per tal de revitalitzar la Xarxa Solidària de Lleida i per enfortir el voluntariat a la ciutat. La Xarxa Solidària de Lleida es va posar en marxa al març, amb el primer confinament, i va arribar a tenir 675 voluntàries i voluntàries, que van dur a terme nombrosos serveis d'acompanyament a persones vulnerables, com ajuda per comprar menjar o medicaments o tasques d'acompanyament que han creat molts vincles personals. La Xarxa va deixar de funcionar un cop finalitzada la primera emergència sanitària, però hi havia la voluntat de reactivar-la a partir de la tasca de voluntariat de les entitats socials. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha assenyalat que "la Xarxa Solidària de Lleida és un dels projectes més engrescadors i més meritoris que hem viscut enguany" i ha destacat com va sorgir de l'empenta d'iniciatives ciutadanes a partir de barris o carrers.  "La Paeria com a govern de la ciutat ha de tenir la capacitat, la generositat i la intel·ligència de saber sumar, oferir espais de concertació, no ha de teledirigir, supervisar ni tutelar. L'energia de la nostra societat depèn de la que tinguin les entitats i la dimensió del voluntariat", ha afirmat l'alcalde, qui ha reivindicat la feina de les administracions locals com a "escullera on baten totes les onades de la nostra societat". "Els veritables protagonistes són aquestes lleidatanes i lleidatans anònims, que van saber donar aquest exemple de solidaritat i d'ajuda mútua", ha indicat el paer en cap, qui ha agraït a la FAVLL i a la FCVS la seva col·laboració. "Davall de la firma d'aquest conveni hi batega una voluntat de cooperació i responsabilitat social que us agraeixo.

Avancen els treballs dels principals eixos temàtics de la Mesa tranversal per a la recuperació de la ciutat

S’estan recollint i analitzant les propostes de les diferents entitats i associacions per presentar-les al plenari de la Mesa, que es reunirà el proper 24 de novembre Les meses de treball dels diferents eixos temàtics de la Mesa transversal per a la recuperació de la ciutat avancen amb l’anàlisi i presentació de les propostes les diferents entitats, col·legis professionals, institucions i sindicats adreçades a implementar mesures de xoc per pal·liar els efectes econòmics, socials i sanitaris de la Covid-19 a Lleida. La Mesa tranversal per a la recuperació de la ciutat es va constituir el passat mes de setembre amb la participació de una cinquantena de representants d’entitat de tots els sectors, institucions, col·legis professionals per donar veu i recollir les inquietuds i demandes del conjunt de la ciutadania. L’objectiu de la mesa és debatre i acordar mesures que contribueixin a revertir els efectes de la crisi derivada de la Covid-19. Aquesta setmana s’estan analitzant les diferents propostes que s’han recollit per a cada eix de treball- Governança i Excel·lència Operativa; Imatge, protecció i promoció de la ciutat; Igualtat, diversitat i Inclusió Social i Emergència Climàtica, ambiental i sanitària - i a partir d’aquest anàlisi sectorial s’elaborarà un document que s’elevarà a la Mesa per a la Recuperació de la Ciutat. En l’eix de Governança i Excel·lència Operativa s’estan analitzant les diferents propostes presentades en tres grans subeixos: l’àmbit econòmic i fiscal; l’organització i la funció pública i el voluntariat i xarxes ciutadanes. En el pla econòmic i de fiscalitat destaca la petició de suspendre les taxes d’ocupació pública i guals per al 2020 (actualment està suspesa fins al 31 de desembre la taxa per ocupació de via pública de terrasses i vetlladors) o fixar una tarifa plana tributària. Pel que fa a l’organització s’ha traslladat a aquest grup de treball la petició de crear un Centre de Recursos per a la digitalització i comunicació de professionals i autònoms i l’impuls del Pacte del Temps.