Lleida

Totes les notícies


La campana Mònica torna a la Seu Vella després de ser restaurada

Després d’un llarg i delicat procés de restauració a Àustria, una de les campanes gòtiques civils més destacades del país ha tornat a Lleida. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, acompanyat del regidor de Ciutat, Cultura i Transició Ecològica, Jaume Rutllant, el director dels Serveis Territorials de Cultura, Albert Turull, el President de l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida, Joan Ramon González, i els representants de l’empresa Carvajal Forja i Components, en representació de l’empresa austríaca encarregada de la reparació de la campana, han presenciat avui l’arribada de la campana a la Seu Vella de Lleida i s’han mostrat satisfets per la recuperació d’aquest important element patrimonial. Miquel Pueyo ha destacat que l’acte d’avui té una dimensió simbòlica i històrica molt important. "És molt emotiu pensar que aquesta campana ha estat des del segle XV dalt del campanar de la Seu Vella i que el seu so ha marcat el dia a dia de tots els lleidatans i lleidatanes. Es tracta d’una de les campanes civils més interessants i amb més riquesa del país i té un so molt singular", ha explicat l’alcalde. La restauració que s’ha portat a terme ha consistit en l’arranjament d’una gran esquerda visible d’aproximadament uns 30 cm de longitud. També s’han reparat les anses de la campana, afegint una còpia de la que faltava. També s’ha reparat la corona central, al detectar-se debilitats en el material. El cost de la restauració de la campana, que és d'aproximadament 30.000 euros, l'ha assumit la Generalitat de Catalunya. Per aquells lleidatans i lleidatanes i visitants de la ciutat que vulguin contemplar la campana, romandrà exposada dins la Seu Vella fins després de la Festa Major de Lleida, quan tornarà a ser col·locada al campanar per tocar els quarts, tal com solia fer. Les campanes de la Seu Vella La Mònica és una campana gòtica datada de l’any 1486, pesa uns 450 kg i conté una doble línia d’inscripció gòtica amb una lloança a Déu.

A l’espera d’ajuts per la rehabilitació de l’edifici històric de l’antic convent de Santa Teresa

La Paeria ha presentat el projecte de rehabilitació de l’antic convent de Santa Teresa per optar a les ajudes del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics d’Entitats Locals (PIREP) dels fons europeus NextGeneration. L’equipament municipal es troba degradat per la situació d’abandonament que ha patit en les darreres dècades per part d’anteriors governs. L'edifici es troba en molt males condicions i es planteja fer-hi una rehabilitació integral, incloent-hi una consolidació estructural que, en total, tindria un cost de 3,9 milions d’euros, dels quals tres correspondrien a l'ajut del PIREP. El paer en cap, Miquel Pueyo, juntament amb el director general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, Josep Vives, i el regidor de Cultura, Jaume Rutllant, han visitat l’edifici -anomenat Espai 3- de la mà dels responsables del Centre de Titelles de Lleida, l’entitat que ocupa l’espai municipal en aquests moments i que proposa que aquest equipament pugui acollir activitats culturals. A més d’aquest projecte, l'Ajuntament de Lleida n’ha presentat dos més amb l'objectiu d'abordar la rehabilitació d’edificis del patrimoni municipal: l'antic convent de les Josefines, del carrer Acadèmia, i l'edifici del Casino. Aquests tres projectes complementarien la primera línia d’ajuts en què ja es va demanar la rehabilitació del Palau de Vidre i la de l'edifici Pal·las. 

El Govern de la Paeria visita l'espai on s’ubicarà la nova Estació d’Autobusos de Lleida

L’equip de govern municipal, encapçalat pel paer en cap Miquel Pueyo, ha visitat aquesta tarda el recinte dels Docs i l’entorn de l’antiga Farinera La Meta on està previst que s’ubiqui la nova estació d’autobusos de Lleida. Miquel Pueyo ha recordat que la Paeria fa temps que treballa amb la Generalitat per activar la construcció de la nova estació d’autobusos tenint en compte l’estat deficient en què es troba l’equipament actual, que data de l'any 1972. L’alcalde ha insistit que la ubicació alternativa prevista anteriorment (sota el Pont de Príncep de Viana) era inviable per tenir unes dimensions petites per a una ciutat com Lleida i perquè el pont del ferrocarril no s’adaptaria al gàlib dels autobusos de majors dimensions. També ha remarcat que el nou emplaçament proposat, amb més de doble de superfície que l’anterior, permet més espai per a andanes i major possibilitat de gir dels vehicles, entre altres millores. Pla de treball En el ple d’aquest divendres es proposarà l’aprovació inicial de la modificació del planejament de la Unitat d’Actuació número 3 (UA-3), un dels sectors del Pla Especial de l’Estació de ferrocarril, que comprèn des dels Docs fins al pont de Comtes d’Urgell, inclosa la Farinera La Meta. El canvi serà qualificar-la com a equipament comunitari per fer possible la construcció de la nova terminal. La Generalitat va adjudicar a finals de desembre la redacció del projecte executiu, amb un termini de realització de 10 mesos. A partir d’ara, el pla de treball contempla que d’aquí a finals d’any es tingui el projecte executiu i es disposi de la modificació definitiva del planejament, amb la qual els terrenys passen a tenir titularitat pública. Ja comptant amb el sòl, el projecte i la dotació pressupostària (que correspon a la Generalitat), les obres es podrien licitar de cara al 2022. Projecte compatible amb la preservació del patrimoni Els Docs són uns magatzems amb una arquitectura industrial modernista de principis del segle XX amb volta catalana i forjats.

La Paeria aprovarà en quinze dies el projecte modificat de les obres de construcció del nou Museu Morera

El paer en cap, Miquel Pueyo, destaca el treball intens dels serveis tècnics municipals i de negociació amb les empreses adjudicatàries, amb les quals s'han acostat posicions, i confia que ben aviat es reprenguin les obres El projecte incorpora les restes de les antigues adoberies medievals i reforça l'estructura de l'edifici i es finança amb els prop de 400.000 euros que ja preveia el projecte per afrontar aquestes incidències L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, s’ha compromès aquest matí a que la Junta de Govern Local de la Paeria aprovi en un termini màxim d’uns 15 dies el projecte modificat de les obres de construcció de la nova seu del Museu d'Art de Lleida, actual Museu Morera, a l’edifici de l’antiga Audiència de la Rambla Ferran. Pueyo ha remarcat “l’intens treball” dut a terme pels serveis tècnics municipals i en les negociacions amb les empreses que conformen la UTE adjudicatària de l’obra, i ha assenyalat que confia que les obres es puguin reprendre ben aviat. “Hem estat durant tots aquests mesos reunint-nos, negociant i treballant per una banda amb les empreses que constitueixen la UTE i per una altra banda hem fet un intens treball intern a la Paeria en dos àmbits: el legal, amb la secretaria general i els nostres assessors jurídics, i l’urbanístic. Tenim plena confiança en els nostres serveis tècnics”, ha afirmat l’alcalde, qui ha mostrat també la seva comprensió “pel neguit o preocupació” de la ciutadania pel futur de la seu definitiva d’aquest Museu. Un cop s’aprovi el projecte modificat les empreses disposaran d’un termini de tres dies per fer les seves al·legacions, que la Paeria haurà de resoldre. Caldrà també trametre el projecte al Departament de Cultura de la Generalitat, perquè el validi des del punt de vista de la protecció del patrimoni, ha afirmat el paer en cap en declaracions als mitjans de comunicació, acompanyat dels tinents d’alcalde Toni Postius, Sergi Talamonte i Jaume Rutllant, que han volgut mostrar la unitat del govern en aquesta qüestió.

ERC-Avancem demana que el Pla de Patrimoni sigui estratègic, amb pressupost i calendari d’execució

Lamenta que no s’hagi posat sobre la taula fins ara El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem a la Paeria celebra que el govern municipal vulgui fer un Pla de Patrimoni, malgrat lamenta que es plantegi fer-lo a menys d’un any d’acabar el mandat. El grup reclama que el Pla sigui estratègic, participatiu i que compti amb recursos per tirar-lo endavant. El portaveu d’ERC-Avancem i membre del Consell Municipal de Patrimoni de Lleida, Josep Maria Baiget, destaca que “després de 40 anys de govern socialista, ja era hora que es planifiquin les actuacions de protecció, conservació, restauració i promoció del patrimoni, però s’ha de tenir clar que ha de ser un Pla estratègic que planifiqui les polítiques a desenvolupar.” Així, reclama que “es fixin prioritats i un calendari d’execució del Pla amb partida pressupostària, per tal que no quedi en paper mullat.”  ERC-Avancem considera que s’ha de replantejar el diàleg entre la ciutat vella i la ciutat nova. A mes, demana que en la redacció del Pla de Patrimoni es tingui en compte el Catàleg de Béns Protegits arquitectònics, històrics i ambientals de Lleida i també elements intangibles com la trama urbana.  En aquest sentit, el grup espera que s’accepti la seva proposta d’incorporar al Catàleg de Béns Protegits el vol de les cigonyes en l’apartat de protecció ambiental, on s’inclouen ambients naturals o paisatgístics que mereixen ser conservats.

Ros rebutja la petició d'ERC-Avancem de recusar Òscar Uceda (C’s) com a membre del Consell de Patrimoni de Lleida per partidisme

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem lamenta que l’alcalde de Lleida hagi defensat aquest dijous que Òscar Uceda, cap de llista a les dues últimes eleccions al Congrés dels diputats per Ciutadans, com a membre expert del Consell de Patrimoni de Lleida, de qui ERC n’ha demanat la recusació per partidisme. Durant la constitució del consell, que ha tingut lloc aquest dijous, el portaveu d’ERC-Avancem, Josep Maria Baiget, ha reclamat que es recusés Uceda ‘per la seva clara vinculació política amb un partit polític, donat que es va presentar com a número u per Ciutadans a les eleccions generals els passats 20 de desembre i 26 de juny’. A més, Baiget ha afirmat que ‘els partits polítics ja són presents al consell, i el nomenament d’Uceda suposa una doble representació per a C’s i una desigualtat respecte els altres grups.’ La proposta d’ERC-Avancem ha comptat amb el suport de la Crida per Lleida-CUP i el Comú de Lleida, però el Paer en Cap ho ha rebutjat, donant suport a l’historiador proposat pel grup municipal de Ciutadans. Esquerra considera que el Consell de Patrimoni ha de ser un espai de consens i debat argumentat amb l’objectiu de fomentar la conservació i la difusió del patrimoni de la ciutat, lluny d’interessos partidistes o visions històriques esbiaixades marcades per una ideologia concreta. ERC-Avancem també qüestiona que la llista de membres del consell no s’hagi votat ni s’hagi justificat la idoneïtat dels experts en patrimoni amb la presentació de currículums o bibliografia publicada. Formen part del Consell de Patrimoni un representant de cada grup municipal de la Paeria i 21 membres proposats pels grups, entre ells, experts de prestigi reconegut com el Doctor en Geografia de la Universitat de Lleida, Ignasi Aldomà, el doctor en Història Medieval Joan Busqueta o l’artista Joaquim Ureña.