Les ciutats són nodes culturals, espais de relacions comercials i socials. Les ciutats -en femení plural- són el context on neixen oportunitats i somnis. Però les ciutats també són complexes, hi conviuen diferents pensaments, opinions i orígens. També són espais on sorgeixen problemàtiques i conflictes. I aquí rau la feina del bon govern municipal: en donar resposta a tota la ciutadania per igual.
En aquest article vull ser molt clar i sincer: Durant tota la pandèmia no hi ha hagut en cap moment cap evidència clara de cap contagi, ni brot per Covid-19, al sector cultural, ni a cinemes, ni a teatres ni a festivals, ni a les festes majors ni tampoc a l'oci nocturn. Perquè les coses s'han fet bé. En canvi, des del començament d'aquesta crisi sanitària ha estat un dels sectors més castigats i, si em permeteu que ho digui, un dels menys considerats de la crisi que estem patint i havent de complir les restriccions més dures.
Des de fa anys cada estiu torna a aflorar la realitat d'un fenomen conegut i d'un col·lectiu desconegut: la campanya agrària i les persones temporeres. Molt probablement a la ment de molts encara hi ha el fresc record de la situació viscuda l'any passat quan la Covid-19 va posar sobre el focus mediàtic la gravíssima situació que pateixen any rere any les persones que des de diferents indrets del món venen a collir fruita a les nostres terres.
Qualsevol fet inesperat que trasbalsa la vida tal i com l’enteníem fins a un determinat moment provoca canvis i exigeix adaptacions. Podria sembla un tòpic, però és evident que de tota crisi en sorgeixen noves oportunitats o, si més no, aprenentatges que ens fan replantejar la manera com enteníem el món abans. No hi ha cap mena de dubte que una d’aquestes oportunitats sorgides de la crisi de la pandèmia ha estat el replantejament de la mobilitat de les nostres ciutats.
Fer passar d’una forma a una altra. Convertir en una substància diferent. Modificar enterament. Transformar implica moviment, implica voluntat de canviar alguna cosa, canviar-la per fer-la millor. Té, també, un cert component de risc. Quan transformem maneres de fer una activitat, d’entendre una ciutat o transformem, per exemple, la forma de comunicar-nos, hi ha el risc que aquesta transformació no s’entengui o no acabi de quallar prou.
La ciutat de Lleida està en plena Festa Major: les Festes de la Tardor. Com a regidor de Festes i Tradicions us he de confessar que aquestes dates són de les que més m’agraden del calendari. És temps de festa, d’alegria i de gaudir amb la família i els amics de totes les propostes que des de la Paeria us hem preparat per aquests dies. Tot i que les restriccions degudes a la COVID 19 poc a poc es van relaxant, encara hem de ser molt prudents i respectar tots els aforaments en els diferents actes i complir amb totes les mesures sanitàries marcades.
Lleidatans i lleidatanes, que estiguem celebrant les Festes de la Tardor és motiu d’alegria i d’esperança. Alegria perquè som enmig d’unes Festes de la Tardor amb un reguitzell d’activitats per a tots els públics, però amb especial consideració pels més joves i menuts. I esperança perquè a poc a poc podem reprendre el curs normal de la nostra ciutat, de la nostra vida. Unes Festes de la Tardor alegres i esperançadores que van començar, com és tradició, amb el pregó.
Lleida diu, ben alt, fort i clar, prou violència LGTBIfòbica. Lleida diu, ben alt, fort i clar, que som una ciutat diversa, un país de llibertats que defensa i sempre defensarà els Drets Humans. Em veig obligada a fer aquest article, des de la ràbia i tristesa més profunda, després de veure com, setmana rere setmana, mes rere mes, no paren de sortir als mitjans de comunicació notícies sobre agressions físiques a persones del col·lectiu LGBTIQ+.
El mes de setembre té -gairebé sempre- un aire melancòlic. Deixem enrere les vacances, la calor, aquelles hores recuperades i invertides en lectures, jocs i companyia dels nostres. Però el mes de setembre també té un aire d’esperança i il·lusió. Els petits de casa esperen amb alegria i nervis sovint incontrolables la tornada a l’escola, retrobar-se amb els seus companys i companyes, amb els seus amics i amigues.