Hi ha quatre pilars fonamentals que han de regir qualsevol política basada en la governança republicana: ha d’estar pensada per a la gent, ha de ser útil a la ciutadania; ha de promoure més llibertats i més sobiranies; ha de construir xarxes i comunitats, ha de buscar sempre sumar; i ha de ser en pro del progres de tota la ciutadania, sense deixar ningú enrere.  Aquesta setmana, l’acord per aprovar els Pressupostos de la Generalitat són una mostra de governança republicana, una mostra de ser útils a la ciutadania, de dotar de recursos l’Administració per a cobrir totes emergències socials i afrontar les transformacions que el país necessita i són una mostra del treball en xarxa i de la recerca constant de consensos i acords de país.

Aquest cap de setmana passat ha tingut lloc el 29è Congrés d’Esquerra Republicana de Catalunya a Lleida. Un moment per al debat ideològic i per a marcar el full de ruta dels propers anys. És en el marc del debat, de la proposta, de les idees, dels valors i de les tradicions compartides que després de tres anys i escaig de treball ingent, de posar ordre a la casa gran, de començar de zero molts projectes; després de convertir la Paeria en una institució plenament digitalitzada, una institució del segle XXI al servei dels lleidatans i les lleidatanes; després d’haver fet front a una pandèmia i d’haver-ne sortit reforçats com a societat, després de tot això, he decidit fer públic i fer un pas més en el meu compromís amb el projecte, amb l’alcalde Pueyo, amb els regidors i regidores d’Esquerra, amb el partit i amb tot el que representa resta intacte i, si em permeteu, més fort que mai.

Aquests darrers mesos s’ha parlat molt del polígon de Torreblanca Quatre Pilans, s’ha fet molta demagògia al voltant dels usos que tindrà i de les empreses que s’hi implantaran i s’ha utilitzat aquesta oportunitat històrica per a la ciutat de Lleida d’una forma clarament partidista. De fet, en una reunió que es va celebrar amb la Cambra de Comerç -que es va erigir com a mediadora entre les parts favorables i desfavorables del projecte- ja van demanar que no es fes un ús partidista del tema.

Qualsevol persona que hagi tingut l'oportunitat de treball o conèixer els serveis socials de qualsevol ciutat intermèdia, sap que som un gegant. En el cas de Lleida, un gegant amb: 4 àrees bàsiques d'atenció primària, 8 departaments, més de 150 professionals i al voltant de 50 programes i serveis en actiu.  Els serveis socials vivim en una constant dicotomia. Som els grans coneguts, tothom sap que hi som, i alhora els grans desconeguts perquè poca gent sap ben bé a què es dedica realment el Sistema Català de Serveis Socials.

Una ciutat educadora és aquella que vetlla per garantir el dret a l’educació de tots els infants i joves sense deixar ningú enrere, posant el focus en la importància que tothom tingui accés, en igualtat d’oportunitats, a una educació, formació i lleure educatiu de qualitat. Treballem pel repte que d’aquí 15 o 20 anys, els infants i joves d’avui hagin pogut desenvolupar les seves habilitats i potencialitats, sentir-se satisfets amb la seva realització personal i contribueixin, així, a fer una ciutat més rica en talents, amb una ciutadania més formada i empoderada amb nivells més alts de benestar.

Quan diuen que el temps és relatiu o que, fins i tot, no existeix, suposo que es deuen referir a la velocitat amb què transcorren les etapes, els processos, per a cadascú de tots nosaltres. Des del meu punt de vista, això no deixa de ser una mostra més de la diversitat de les nostres societats, de les nostres ciutats. Hi haurà qui pensarà que aquests tres anys i escaig de mandat han passat molt lentament, d’altres que pensaran que sembla mentida que aquest 2023 ja tornem a tenir dues eleccions.

La Factoria de Reixos és una iniciativa única, lleidatana, amb participació cultural i feta cent per cent amb talent local, que porta a infants i adults a la nit més màgica de Nadal, la nit dels Reixos. Darrere d'aquest espectacle hi ha la feina de més d'una cinquantena d'artistes lleidatans, perquè, tal com és el nostre deure, donem suport al sector cultural de la ciutat. Les companyies que participen en aquest espectacle són Lo Somriure Solidari, Zum Zum, Festuc Teatre, El Sidral, Campi Qui Pugi, els Salats i Jordi Villcampa, d'entre moltes altres personalitats lleidatanes del món de la cultura i les arts escèniques, com músics, tècnics de so i tècnics de llum.

Un any més, ens llegim en aquestes pàgines el dia que celebrem una de les Festes més especials, més familiars, més nostàlgiques del nostre calendari: Nadal. Aquest any que fa 80 anys de la mort de Màrius Torres no puc evitar recordar algun dels seus fragments d'aquelles Cartes a Mahalta que ja han esdevingut patrimoni cultural de tots els lleidatans, de tots els catalans. Durant aquests tres anys i escaig de mandat del nou Govern a la Paeria de Lleida no hem fet altra cosa que construir la nostra petita vall.

Lleida està de dol. L’assassinat de la lleidatana Irina Mihaela és la pitjor notícia, la que no haguéssim volgut haver de rebre mai. Davant d’aquest fet tràgic, condemnem rotundament aquest feminicidi, donem suport i recolzament a la família i a l’entorn proper i ens posem a la seua disposició pel que faci falta. Cada feminicidi, cada cas de violència masclista, és un fracàs de la nostra societat.