Lleida

Totes les opinions

IGNASI AMOR, REGIDOR DE JOVENTUT, FESTES, TRADICIONS, ESPORTS I ACTIVITAT FÍSICA

Alegria, que és Festa Major!

Gegants, sardanes, castellers i correfocs. Concerts d’orquestres de tota la vida, concerts de música alternativa, emergent, i música electrònica fins a altes hores de la matinada. Somriures que aquesta vegada ja no quedaran amagats darrere de les mascaretes que tant temps hem hagut de portar. Lleida, la nostra Lleida, la capital del Segrià, aquests dies està de celebració. Celebrem la vida, la festa, la cultura i la tradició.

Miquel Pueyo i París, Paer en Cap

La Festa Major més esperada

Deia Eugeni d’Ors que “no hi ha pitjor fallida que la de l’home que ha perdut l’entusiasme”. Aquest cap de setmana, aquests propers dies que venen, l’entusiasme, la festa i la cultura popular s’ha apoderat de la ciutat de Lleida. Després de gairebé tres anys tornem a celebrar una Festa Major de Lleida amb la seua total normalitat. Sense restriccions, sense mascaretes, sense reserves.

JORDINA FREIXANET, 2A TINENTA D'ALCALDE I REGIDORA DE PRESIDÈNCIA

A les mares

La celebració del Dia de la Mare es remunta a l’antiga Grècia, en aquella època els honors es retien a Rea, la mare dels majors déus: Zeus, Posidó i Hades. Segles més tard, la celebració fou a la Hilaria, que se celebrava el 15 de març. La comunitat cristiana vinculava el dia de la Mare amb el 8 de desembre, la Immaculada Concepció, dia que encara es celebra en alguns països. La globalització ha fet que a Catalunya celebrem aquesta diada el primer diumenge de maig i en els darrers anys ho fem amb aquella sensació de ser una tradició que es va perdent perquè només es concep o se la relaciona amb el capitalisme pervers i les campanyes publicitàries d’una societat malalta de consum.

JAUME RUTLLANT, REGIDOR DE CULTURA, CIUTAT I TRANSICIÓ ECOLÒGICA

És temps de Sant Jordi

Llegíem aquesta setmana un article de la Natza Farré al diari Ara titulat “Sant Jordi i la pluja i el patir”, on reflexionava sobre una mena de manera de ser dels catalans que ens fa estar neguitosos fins i tot davant d’allò festiu. Deia la Natza que cal ser conscients que som incapaços de controlar res íntegrament i també que sovint vivim gestionant les contradiccions. Argumentava poèticament que la rosa és de regadiu, però el llibre és de secà de tota la vida.

MIQUEL PUEYO I PARÍS, PAER EN CAP DE LLEIDA

Entre el somni de l’alcalde Fuster i la ciutat de 2030

Cadascú de nosaltres -dels lleidatans i lleidatanes, dels lectors que estan llegint aquest escrit, tinguin certa edat o siguin més joves- té una memòria del què ha viscut al Palau de Vidre, un dels edificis històrics i emblemàtics que conformen els Camps Elisis i l’espai firal de Lleida. Tenen, també, una memòria del què han viscut a l’edifici del Casino, a la seu actual del Museu Morera, o bé a l’edifici Pal·las.

Ignasi Amor, regidor de Joventut, Festes, Tradicions, Esports i Activitat física

Lleida és casa d’artistes

De Nova York fins a Berlín, passant per Buenos Aires, Río de Janeiro, Roma, Lisboa, Madrid, Barcelona...i la nostra ciutat. Des de l’any passat, Lleida podria incorporar-se en aquesta llista internacional. O aquesta és la nostra voluntat quan parlem d’street art. Casa nostra està sent, per segon any consecutiu, bressol i llar de grans artistes del revolucionari art de carrer, com l’anomenaríem a les terres de Ponent; una forma d’expressió i creació a través dels murs de diferents ciutats.

Sandra Castro, 3a Tinenta d’alcalde i Regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes

L’aposta de la Paeria per ajudar les famílies en la conciliació de la vida laboral, familiar i personal

En els darrers anys, hem sentit parlar de la necessitat de feminitzar la política. Una necessitat que va més enllà del fet que les dones accedeixin a posicions de poder. Implica que es facin polítiques des d’una altra mirada, més oberta, més ètica i eficient, més propera, tenint en compte les necessitats de la ciutadania. A més, la feminització suposa també posar la vida al centre de les polítiques públiques, incloure a l’agenda política de totes les Administracions nous temes que afecten directament el benestar de les persones i que havien estat relegats fins ara, com les cures, la conciliació i la corresponsabilitat.

MIQUEL PUEYO I PARÍS, PAER EN CAP DE LLEIDA

La llengua que ens defineix i ens uneix

Aquest dijous es va presentar a la ciutat de Lleida l’informe “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana”, fruit d’un encàrrec directe del Govern de la Generalitat i la Conselleria de Cultura, en el marc del Pacte Nacional per la Llengua. Va ser un acte -des del meu punt de vista- molt profitós on es van posar sobre la taula dades, anàlisis, conclusions i propostes de futur, a partir d’un informe que busca elevar la mirada sobre un tema que està en el punt de mira: la situació de la llengua catalana”.

Jaume Rutllant, regidor de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica

Poesia que ens retorna l’esperança

Marxa el fred i les lletres frisen per escampar-se a ritme de poesia. El passat dilluns 21 de març arrencava Poesia Lleida 2022 amb l’exposició “La Mirada del poeta, l’escriptura del fotògraf” a l’Escola d’Arts Municipal Leandre Cristòfol. Disset poetes lleidatans interpretats per disset fotògrafs, alumnes i ex-alumnes de l’Escola, en un diàleg creatiu  magnífic. Van continuar J.