Malgrat de Mar

Totes les notícies

Joaquim Albert ERC Centre Cultural

DOS ANYS SENSE EQUIPAMENTS CULTURALS: UN FRACÀS DE L'ACTUAL GOVERN MUNICIPAL

Joaquim Albert denuncia que deixar dos anys el municipi sense Centre Cultural ni alternatives és un fracàs de l’actual govern municipal. El passat mes febrer de l’any 2020, després d’una funció teatral en el marc del concurs de teatre amateur Vicens Bayarri i Miralles, el Centre Cultural de Malgrat de Mar tancava les portes indefinidament, a l’espera d’una reforma. Avui, més de dos anys després, els malgratencs i malgratenques encara esperem l’inici d’aquesta reforma i la seva reobertura. Per contra el govern municipal acaba d’anunciar a bombo i plateret l’aprovació del projecte i l’inici de les obres aviat, venent-ho tot plegat com un triomf, quan en realitat, deixar Malgrat de Mar més de dos anys sense equipaments culturals on programar-hi espectacles escènics, és un fracàs enorme. Amb aquestes paraules s’expressava el candidat d’ERC a l’alcaldia de Malgrat de Mar Joaquim Albert Roig: “Oi que no imaginem tancar el camp de futbol o el pavelló municipal durant més de dos anys? Doncs perquè tolerem i normalitzem el tancament de l’únic espai municipal preparat per la pràctica d’arts escèniques? I, el més greu, perquè el govern municipal no habilita un espai alternatiu i ignora reiteradament les demandes de les entitats locals que en fan ús?”. El candidat i actual regidor a l’Ajuntament de Malgrat de Mar també denuncia la falta d’agilitat i la nul·la capacitat de resposta del govern municipal, a l’hora de donar sortida a les demandes de les entitats en forma d’un equipament alternatiu i en condicions: “Tot just ara, dos anys després, el govern municipal es desperta amb l’instal·lació d’una carpa al pati de l’escola Montserrat. Una alternativa que arriba tardíssim, i que per davant venen com un equipament cultural alternatiu, però per darrere van dient que ha de cobrir la falta d’equipaments esportius de l’escola. En què quedem? Un despropòsit i manca de rumb tot plegat”.

Urbanisme Génere Malgrat de Mar

MOCIÓ PER A LA INCLUSIÓ DE LA PERSPECTIVADE GÈNERE EN L’URBANISME DE MALGRAT DE MAR

La violència de gènere és una realitat persistent i cruenta que es manifesta de formes molt diverses. Si bé és cert que les dimensions més visibilitzades són la física i la psicològica, també l’espai i l’entorn en el qual vivim exerceixen opressió envers les dones. És per això que cal pensar en un espai públic que contribueixi a la resolució dels conflictes potencials o existents al territori. Per donar una resposta adequada a les noves demandes d’una societat que cada vegada exigeix més respecte pels diferents col·lectius que la integren i alhora un major respecte per l’entorn, l’urbanisme ha d’assumir com a propis els nous rols d’integració social, justícia distributiva i respecte mediambiental. Per incorporar aquests nous rols cal cercar noves metodologies i educar noves sensibilitats que ens permetin elaborar models per bastir les ciutats del futur, compromeses a adquirir la perspectiva de gènere en totes les seves actuacions polítiques. La perspectiva de gènere aporta a l’urbanisme un canvi d’enfocament necessari que s’allunya de la suposada neutralitat d’aquesta disciplina. No podem parlar només d’habitants o ciutadania, sinó que ens cal reconèixer que, a la nostra societat, homes i dones tenen pautes de comportament diferenciades en la utilització de l’espai, en les tasques que realitzen, en la forma d’organitzar-se i en l’assumpció de les diferents responsabilitats socials. Per aconseguir la incorporació d’aquesta perspectiva de gènere a l’urbanisme, cal posar en valor temes com la seguretat i la sensació de comoditat de les dones en l’espai públic. Un espai es percep com a segur quan compleix els principis de bona visibilitat, bona il·luminació, concurrència de persones, control informal i oportunitat de demanar ajuda. Actualment a Malgrat de Mar trobem llocs que no compleixen aquests principis. A tall d’exemple, espais com la Pl. Marià Cubí i el seu entorn, els carrers dels voltants del Parc del Castell o el Passatge dels Arcs provoquen una percepció d’inseguretat i vulnerabilitat.

31 DE GENER DEL1939

Cada 31 de gener, la mare de la nostra companya Teresa Verdaguer Massó recorda el dia que "els nacionals" varen entrar a Malgrat de Mar. La Teresa, per la seva part, escriu aquestes ratlles que alhora serveixen per honrar la memòria de les moltes persones que hi varen perdre la vida i les famílies que varen haver de marxar cap a l'exili. Gràcies Teresa. 31 de gener del 1939 La meva mare, la Gertrudis de cal Terrisser, té 99 anys i el cap molt clar. Com cada 31 de gener de cada any, em fa saber que "els nacionals", un dia com avui, fa 83 anys varen entrar a Malgrat. M'explica que pocs dies abans de la seva entrada, havien escoltat els avions que bombardejaven el poble, tenien por. Segons deien hi havia material militar a les mines de can Palomeres. Va morir molta gent. Diu que varen bombardejar Malgrat quan ja tenien la guerra guanyada. Els soldats nacionals els repartien per les cases. Hi havia molts d'italians. Ella i la seva germana Carme tenien els tifus i per aquesta raó, a casa seva no hi va anar cap soldat, però sí que els hi varen deixar els corrals per posar-hi els cavalls. M'explica que a l'horta de can Mercader els soldats nacionals i tenien les tendes i feien el menjar. Molta gent hi anava a buscar aliments perquè tenia gana. Mentre això passava, moltes famílies marxaven a peu cap a l'exili. Homes i dones grans, avis i nens, carregats amb farcells i maletes. Una part de la seva família, germans del seu pare, ja havien marxat cap a França. Molts varen esperar a França que els avalessin (l'alcalde o capellà del seu poble) per poder tornar, d'altres mai més els ha tornat a veure. Segueix explicant que quan va acabar la guerra, els nois joves després de lluitar al front, a continuació vàrem obligar-los a fer el servei militar, com el seu germà Jaume. Ella vivia en el carrer de les Ànimes i després de la guerra aquest carrer com tants d'altres, el govern franquista el va batejar com a «calle 31 de enero». A poc a poc va recordant mil i una històries: les represàlies, el racionament, l'estraperlo, la Falange, la presó pels republicans que no varen marxar.

Futbol Malgrat de Mar

FEM COSTAT AL FUTBOL I L'ESPORT MALGRATENC

En referència a la manca d'entesa en el repartiment d'espais i hores d'entrenament al Camp de Futbol Municipal. Des d'ERC Malgrat de Mar veiem amb preocupació com ara per ara no s'han cobert satisfactòriament les demandes d'espai i hores, per la pràctica de l'esport, dels diferents equips de futbol malgratencs que fan ús del Camp de Futbol Municipal. Ha quedat palès que, a l'espera d'arranjar el camp de futbol de les pistes d'atletisme, la manca d'espai i hores disponibles és evident. Conscients d'aquesta realitat, des d'ERC Malgrat de Mar demanem que el regidor d'esports, Ludwig Ivan Hasko expliqui públicament i als clubs esportius en què s'està treballant per aportar solucions reals a les seves demandes. Al mateix temps demanem que paral·lelament es treballi per tancar convenis, de manera excepcional, amb les poblacions veïnes per tal d'obtenir cessions d'ús dels seus equipaments esportius. Aquesta via, emprada amb èxit anteriorment pel consistori, aporta una bona solució temporal a la problemàtica, i dóna temps per treballar en la solució final. No ens podem quedar de braços plegats veient que tenim nens i nenes al municipi sense espai on practicar el seu esport, en aquest cas el futbol, amb òptimes condicions. Tanmateix lamentem que aquestes demandes s'hagin de fer visibles a les xarxes. Aquest fet denota un cert abandonament, per part de l'administració, i un esgotament dels diferents clubs esportius, que, en última instància, recorren a elles per donar visibilitat al problema i forçar així una reacció del govern municipal. Ens entristeix que aquestes problemàtiques no es resolguin com caldria.  Tot esperant una ràpida resposta, des de l'oposició seguim treballant positivament per garantir el dret a l'esport dels infants i joves malgratencs. Perquè l'esport és salut, inclús en temps de Covid. Esquerra Republicana de Catalunya - Malgrat de Mar.

Discriminació Cos Dona

POSEM FI A LA DISCRIMINACIÓ I LA SEXUALITZACIÓ DEL COS DE LES DONES A L'ESPORT

Vivim en una societat en què la discriminació envers les dones suposa un fre a la igualtat i una pèrdua de capital humà. La discriminació cap a les dones impregna tots els sectors de la societat i limita la capacitat de totes les persones de viure en plena igualtat i llibertat i la pràctica esportiva no es troba exempta d’aquestes desigualtats. L'informe Dones en l'esport d'enguany posa de manifest els biaixos de gènere en aquest àmbit. Primerament, trobem un biaix important en l'esport que practiquen majoritàriament les dones i els homes. Els homes es concentren principalment als esports com el futbol i el bàsquet i les dones ho fan a la gimnàstica rítmica i la dansa. Tal com succeeix en altres àmbits de la vida, les activitats esportives masculinitzades són aquelles més valorades econòmicament, considerades d'alt nivell, més visibilitzades pels mitjans de comunicació i més seguides pel públic. Tot i que, afortunadament, cada vegada més, podem trobar dones esportistes als mitjans i a les activitats de competició sent referents per a altres dones i noies. Les xifres no milloren pel que fa a presència de dones a les estructures directives de clubs i federacions esportives. Les dades demostren que en els últims anys, cada cop hi ha més dones esportistes d’alt nivell (ja han passat de representar el 45% l’any 2010, al 51% el 2020), però aquest increment no es reflecteix als espais de presa de decisió. L'any 2020 només un 27% de les persones integrants de les juntes directives dels consells esportius de Catalunya eren dones, una xifra molt allunyada de la paritat. A aquest fet hi hem de sumar que els protocols pels quals es regeixen les diferents activitats esportives, estan elaborats des d'una visió masculina i alhora masclista que sexualitza cos de la dona. Així mateix, l’ocupació en entrenadores i entrenadors esportius continua sent un espai d’homes. Les darreres dades de 2019 indiquen que les dones continuen representant una mica més del 15% del total d’aquest col·lectiu.

Joaquim Albert ERC

EL POBLE, LA PEÇA CLAU

Aquest any sí! Després d'un 2020 sense festa major ni cap alternativa que la substituís, aquest any, per Sant Roc, estem gaudint de la nostra festa major. Ens arriba amb una situació epidemiològica molt complicada, però també en un moment clau. I és que un any després del naixement del concepte #CulturaSegura tenim prou precedents que demostren que les activitats culturals, si es fan bé, són compatibles amb la pandèmia. I no només això, sinó que són més que necessàries per seguir reactivant la vida social i l'estat emocional de tots els malgratencs i malgratenques. Creieu-me quan dic que una de les millors eines de cura és la cultura. Com es habitual la Festa Major arriba de la mà de les associacions, entitats i veïns i veïnes del municipi, que, com no podria ser d'altra manera, estan preparats i amb més ganes que mai per tirar endavant totes les activitats programades. Sempre ho fan, de fet recentment ho hem vist amb els Empestats, que ni la pluja ni la pandèmia els ha aturat. I ho estem veient i ho seguirem veient aquesta Festa Major amb els Geganters, els Diables, el GEM i el seu Miner de Ferro, la Gimcana amb bicicleta o el concert de l'Atzavara, entre altres. Ells, les entitats i els veïns i veïnes, són el verdader motor vital d'aquest i molts municipis. Mai els hi podrem estar prou agraïts. Però no només en el camp cultural porta el timó la gent del poble. Si no també en la defensa del patrimoni o els drets fonamentals. Alguns exemples passats són les mobilitzacions per salvar la Torre de la Vídua de can Sala i l'arbreda de la riera de Can Feliciano, o, en el que seria la demostració de mobilització ciutadana més important dels últims temps, la defensa al dret a decidir de l'1 d'octubre de 2017. És per aquests motius que des d'Esquerra Republicana de Catalunya a Malgrat de Mar fa anys que treballem, i no ens cansarem mai, per aconseguir nous espais de participació ciutadana on escoltar i donar veu al poble, i així poder animar als veïns i veïnes a prendre partit del dia a dia de la vila.

Bebe Malgrat de Mar

COMUNICAT: EN REBUIG A LA CONTRACTACIÓ DE L'ARTISTA BEBE

Des d'ERC mostrem el nostre rebuig a la contractació de l'artista Bebe en el marc dels concerts anomenats "Sons al Parc-Concerts Joves d'Estiu", programats per al dia 13 d'agost al parc Francesc Macià. Al ple del mes de juny del 2020 es va aprovar, amb el vot a favor de totes les forces representades al consistori, declarar Malgrat de Mar municipi feminista. Ara, un any més tard, la regidoria de joventut i la d'igualtat contracten a l'artista Bebe anunciant-ho com "un concert de marcat caràcter feminista". Aquest fet topa frontalment amb la defensa dels postulats feministes que vàrem aprovar ara fa un any, ja que la cantant Bebe, sense amagar-se'n, predica obertament unes idees molt allunyades del moviment feminista. Declaracions com: "..un montón de descerebradas..", referint-se a les que sortim al carrer a manifestar-nos el 8M, o "...las mujeres pierden mucho el tiempo con la lucha feminista." són de domini públic als seus perfils socials i compareixences públiques. Fet que demostra que aquesta persona no és de "marcat caràcter feminista". Paral·lelament s'embolcalla aquest concert com un esdeveniment dirigit a les joves i els joves de Malgrat de Mar en substitució a les Barraques de Festa Major. Però la realitat és ben diferent. Bebe fa més de cinc anys que no treu un disc al mercat, i totes sabem que és una artista que connecta més amb la generació de principis dels anys vuitanta que no pas amb el jovent d'avui dia, que la coneixen poc o directament no la coneixen. És per aquest motiu que considerem un error que aquesta actuació es financi amb els diners del pressupost destinats a fer activitats per les joves i els joves del municipi. Si el consistori vol fer activitats culturals per aquest segment de públic més adult, considerem oportú que els diners surtin d'una altra regidoria com pot ser cultura o promoció econòmica, però de joventut NO! Queda demostrat doncs que és un concert pensat en clau política per complaure una part de l'electorat socialista, sense cap pretensió de complir amb els objectius d'aquest, que són: oferir una oferta musical jove en substitució a les Barraques de Festa Major i donar veu a artistes compromeses amb la igualtat de gènere.

Lloguer Malgrat de Mar

PROMOVEM LA DECLARACIÓ D’ÀREA AMB MERCAT D’HABITATGE TENS DEL MUNICIPI

Les problemàtiques derivades a l’accés a un habitatge digne a preus accessibles no és nova. Quan no hem superat els efectes de la crisi iniciada el 2007 i l’esclat de la bombolla immobiliària, se suma una nova bombolla immobiliària, aquesta vegada centrada en l’alça dels preus del lloguer arribant a cotes impagables per a la majoria. La pèrdua constant de poder adquisitiu, l’augment de preus del lloguer i la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19, provoquen una crisi habitacional en constant creixement que ha esdevingut una crisi sistèmica. Aquesta va ser una de les principals motivacions de l’aprovació, el passat setembre de 2020, de la Llei 11/2020, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatges (DOGC núm. 8229, de 21/9/2020), després de mesos de debat i gràcies a l’impuls de la ciutadania i entitats a favor del dret de l’habitatge, com el Sindicat de Llogateres, i amb el lideratge del Departament de Justícia. Aquesta llei, també coneguda com a llei de contenció de preus del lloguer, busca limitar els preus dels lloguers a Catalunya, i permet regular-los en les zones on estan especialment disparats. La llei fixa topalls al lloguer en els municipis del país on més dificultats hi ha per accedir a l'habitatge per oferta-demanda. Són les anomenades zones d'habitatge tens. Per a aplicar-se de manera immediata, es van establir directament i transitòriament determinades àrees de mercat d’habitatge tens, amb la vigència d’un any. D’aquesta manera, en l’annex de la llei consten seixanta municipis que tenien índexs de referència de preus en què el lloguer havia sofert un increment superior al 20 per cent entre 2014 i 2019, amb una població superior als 20.000 habitants o bé pertanyents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La inclusió en l’annex va ser deguda, segons el preàmbul de la llei, a donar una resposta urgent a la situació d’emergència en matèria d’habitatge, agreujada pels efectes econòmics derivats de la pandèmia.

Camins i Corriols Malgrat de Mar

PROPOSTA PER LA PROTECCIÓ I RECUPERACIÓ DELS CAMINS DE TITULARITAT MUNICIPAL DE MALGRAT DE MAR.

“Si bé un camí públic pot tenir la consideració de bé patrimonial, en la immensa majoria dels casos els camins públics són bens de domini públic. Per tant són inalienables, inembargables, imprescriptibles, exempts de registre i no tributen. D’altra banda, els camins públics no són servituds de pas, car el seu sòl és públic. En aquest sentit són equiparables a places, carrers i carreteres. Un camí públic té, doncs, una personalitat jurídica ben definida amb independència de llur titularitat (municipal o autonòmica), ús específic (veïnal, rural, etc.), o característiques morfològiques (camí asfaltat, pista, camí de bast, corriol, etc.). La imprescriptibilitat dels camins públics els atorga una extraordinària persistència jurídica. Encara que el camí quedi en desús, s’embosqui, o es destrueixi físicament, ni que passin vint-i cinc, trenta, o més anys, jurídicament segueix existint.” Inventari de camins municipals de Malgrat de Mar. PART I: ASPECTES INTRODUCTORIS 1.5. Naturalesa jurídica dels camins. Camins públics. En data 10 d’abril de 2008 el Ple de l’Ajuntament aprovà de manera definitiva l’inventari de camins municipals de Malgrat de Mar. La realització i el disseny de l’inventari es guià pels següents criteris: a) Exhaustivitat. L’inventari recull tots els camins de titularitat pública que s’han pogut documentar. b) Fiabilitat. L’inventari s’ha realitzat mitjançant l’aplicació de tècniques d’anàlisi territorial. c) Precisió. L’inventari s’ha realitzat sobre ortoimatges en color i mapa topogràfic a escala 1:5000. d) Compliment legal. L’inventari compleix amb les prescripcions legals que estableix el Reglament del patrimoni dels ens locals (Decret 336/1988). e) Defensa jurídica. La categorització de la titularitat dels vials es basa en dades objectivables i en l’aplicació de la doctrina jurídica vigent, a partir de la realitat genètica i funcional dels camins que integren la xarxa.