Acabem d’encetar el curs escolar 2020-2021, un inici ben atípic provocat per les mesures preventives anti-Covid19. Unes mesures que la comunitat educativa del municipi té, sens dubte, assumides i treballades per tal de començar les classes amb la “normalitat” obligada d’ aquest entorn pandèmic. Convençuts que faran tot el possible, assumint aquest doble esforç d’educar i,  al mateix temps, aplicar protocols de prevenció de riscos contagi, els volem manifestar tot el suport i agraïment per aquest compromís davant el conjunt de la societat. Som coneixedors i conscients que els recursos i eines dels que disposaran no són tots els que caldrien per desenvolupar, en aquest escenari actual, en condicions òptimes la tasca educativa. Sabem també dels esforços del Departament d’Educació per tal de fer la millor gestió possible dels recursos disponibles i que, segur, no són del tot suficients. Creiem, però, que aquest és un debat que va més enllà de les actuals circumstàncies  i que cal plantejar, debatre i acordar en termes molt més amplis i desfocalitzats de l’actual context de precampanya electoral a Catalunya. En aquest escenari d’avui cal  posar en valor el compromís i l’esforç de tot el sector, des del professorat fins els conserges, servei de cuina i menjador, neteja dels centres, etc. No volem deixar passar l'ocasió per fer una pública felicitació als agents de la Policia Local que vetllen per la mobilitat als carrers de l’entorn dels centres educatius. L’allargament horari de l’entrada i sortida d’escoles no ha suposat cap problemàtica afegida, almenys en aquest primer dia escolar. I tampoc volem deixar de refermar-nos en considerar un gran encert, cada vegada més evident,  la implantació i desenvolupament dels camins escolars. Confiem-hi, ho podem fer amb tota tranquil·litat. Estudiem mesures materials i humanes que en puguin millorar la seva funció actual i la d’un futur que es preveu ple de canvis i reptes.

  Els darrers anys la Festa Major de Sant Roc no ha restat al marge de les valoracions, generalment crítiques, per part dels partits polítics a l’oposició del moment. Nosaltres mateixos, Esquerra Republicana, havíem fet aquest exercici amb l’ànim d’aportar la pròpia visió sobre aquells elements que ens semblaven millorables. Els espais on es programen les activitats, la despesa de les mateixes, les mesures de seguretat i, sobretot, el repartiment als domicilis del programa han estat analitzades i comentades abastament per partits i veïns i veïnes de la vila. Aquest 2020, malauradament, no és possible cap anàlisi ni aportació perquè el govern dels dos alcaldes va decidir suspendre la Festa Major de Sant Roc. L’argument del govern per prendre aquesta decisió es sosté en les instruccions donades pel Govern de la Generalitat a finals de juliol sobre la importància de les mesures a aplicar els 10 dies següents per tal d’evitar la propagació de la COVID-19. En aquell moment, el 27 de juliol,  Malgrat de Mar es trobava en una qualificació de risc baix en els mapes indicatius de risc de brot. En diferents espais (el Ple Municipal, les xarxes socials)  hem manifestat el nostre desacord per aquesta decisió de suspendre totalment els actes de la Festa Major. Diem, a més, que per fer-los possibles calia haver previst una programació amb uns formats adequats a les mesures exigibles per la situació sanitària. Res indica que aquesta previsió s’hagués realitzat. Al contrari, la gran majoria de pressupostos previs sol·licitats per la regidoria de Festes indiquen que s’estava treballant per una Festa Major d’un format semblant a la dels altres anys. De fet la única renúncia feta pública amb setmanes d’antelació va ser la de programar Barraques i aquesta la compartim i defensem com queda demostrat en la votació pel canvi de destinació pressupostària dels recursos assignats per Barraques.  També ens resulta comprensible que es decidís suspendre la Fira d’atraccions i tota aquella programació no dimensionada i adaptada a les circumstàncies sanitàries.

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies ha aprovat la proposta del govern espanyol que insta els ajuntaments a transferir els seus estalvis a la hisenda estatal en forma de préstec que ens retornaria durant els propers 12 anys i que només podríem destinar a aquells àmbits que determini l'Estat. La proposta s'ha aprovat únicament amb els vots favorables dels 12 representants del PSOE i l'abstenció decisiva de Podemos, que sempre s'havia manifestat en contra. Des d'ERC entenem que qualsevol proposta en aquest àmbit ha de respectar el principi bàsic de l'autonomia local, i això passaria necessàriament per modificar la Llei d'Estabilitat Pressupostària, no amb mesures que només pretenen recentralitzar recursos i finançar la mala gestió de l'Estat. Amb aquest acord es pretén neutralitzar qualsevol debat de fons sobre la necessària reforma de la Llei d'Estabilitat Pressupostària que tant ha condicionat les finances locals els darrers anys. No podem abordar aquesta crisi amb les receptes d'austeritat del passat! Els romanents acumulats han d'actuar com a fons de maniobra per als propis ajuntaments, com a xarxa de seguretat, especialment en un moment d'incertesa econòmica. Desprendre'ns d'aquest fons de maniobra pot resultar arriscat davant una previsible caiguda dels ingressos públics. Cal recordar que la mesura de transferir els romanents serà voluntària, per tant, cada ajuntament haurà de prendre la millor decisió valorant la situació de les seves finances, la planificació de tresoreria i el grau d'estabilitat dels seus ingressos. Des d’ERC demanem al govern municipal que tingui en compte l’acord, unànim de tots els Grups Municipals (ERC, CUP, JxM, JxC i PSC), sobre la flexibilització de les regles fiscals amb la finalitat d’augmentar la capacitat pressupostària del mon local del passat 7 de maig a l’hora de prendre aquesta important decisió. Continuem defensant que és moment de fer polítiques expansives que accelerin la recuperació econòmica, també als nostres pobles i ciutats.

Els feminismes es conceben com a factor de justícia social i per a l’erradicació de tota mena de discriminació, també com a ingredient necessari per a la democratització real de la societat i per al benestar de tota la població: homes, dones, infants, jovent i gent gran. Quan el feminisme ha donat fonament a les lluites de les dones a favor de l’emancipació i les fites aconseguides són un llegat de les dones que ens han precedit, ens trobem amb l’auge de l’extrema dreta i les retallades que amenacen els drets de les dones i impedeixen plantejar-ne nous escenaris. Des del món municipal no podem mirar cap a una altra banda, és més important que mai que fem palès el nostre compromís amb el feminisme, -com a motor de canvi que ens ha de permetre el ple exercici dels drets de les dones en tots els àmbits de la vida,- i que destinem energies i recursos per incorporar la perspectiva feminista en totes les nostres accions per tal de derrocar les desigualtats patriarcals en tots els àmbits i des de les seves arrels. Hi ha molts motius que evidencien la situació de discriminació que pateixen les dones: - El desequilibri en igualtat d’oportunitats laborals i professionals, entre homes i dones. - L’empobriment de gènere i discriminació econòmica que pateixen les dones, i que arriba fins a situacions de pobresa extrema en el cas de moltes dones grans amb pensions mínimes i insuficients. - La bretxa salarial existent i les discriminacions directes o indirectes de gènere a l’accés a la feina i/o als processos de selecció i promoció laboral. - El desequilibri de gènere en el repartiment de les baixes per maternitat i paternitat i/o la cura de persones grans i/o dependents. - La manca de reconeixement econòmic i social de la feina de cures. Per l’urgent i imprescindible redistribució de tasques amb els homes i l'arranjament de papers de les dones, moltes migrants, a les quals s'externalitza aquest treball en moltes ocasions. - Els costos i accés a l’escola bressol de 0 a 3 anys.

Per tal que sigui debatuda i aprovada, si s’escau, en el Ple municipal del dijous 18 de juny, el grup d’ERC Malgrat de Mar presenta una moció que té com a finalitat promoure la bicicleta com a mitjà de transport entre els ciclistes no habituals. Entre les mesures proposades destaca: Desenvolupar una xarxa de vies ciclables per a desplaçaments segurs, carrils bici reals i vies on les bicicletes tinguin una prioritat real Iniciar converses amb l’Ajuntament de Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera per conjuntament desenvolupar vies ciclables temporals per la circulació cap al lloc de treball i altres de permanents per la connectivitat urbana entre els municipis. Iniciar un estudi de viabilitat d’un servei de bicicleta elèctrica compartida que contempli els municipis de Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera. Implementar sessions de formació gratuïtes, amb un instructor experimentat, per a usuaris, individualment o en petit grup, per aprendre a muntar amb seguretat. Fer tot el possible per garantir que els usuaris de bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal motoritzats (scooters i patins elèctrics) puguin circular de manera segura, assegurant la convivència i la seguretat viaria. Instal·lació d’aparcaments segurs a prop de l’estació del tren (provisional pendent de la remodelació de la zona), centres escolars públics, equipaments esportius municipals, entre d’altres. “El progressiu desconfinament ha de servir per fer evident que la bicicleta és un mitjà de transport ideal per desplaçar-se no només pel casc urbà, sinó també per desplaçaments de curt radi, siguin per anar a treballar als polígons industrials, fer gestions i compres diverses, lleure, etc. Cal promoure’n l’ús com a mitjà de transport entre els ciclistes no habituals, no només pels beneficis de la salut en si mateixa, si no també per ser una mobilitat completament ecològica, sense emissions contaminants” ha afirmat el portaveu del grup Municipal d’ERC, Ramir Roger.

Ens trobem davant d’una crisi sanitària sense precedents, una pandèmia mundial que ens precipita cap a una crisi econòmica i social que ens obligarà a aportar el millor de nosaltres, com a persones, però també com a electes locals al servei de la ciutadania. Una crisi que ens farà replantejar molts hàbits quotidians. Necessàriament n’haurem d’extreure una lliçó de solidaritat, de cures, de co-responsabilitat, d’adonar-nos que les solucions, generalment, arribaran més i millors per les vies del treball col·lectiu que no per les de l’individualisme. La pandèmia ens portarà a afrontar realitats que ens han de fer repensar la nostra visió del món: el sistema productiu capitalista d’avui està esgotat i durà, a persones i planeta, si no ho revertim, a un carreró sense sortida. I només ho aturarem si girem el rumb cap als postulats dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Això vol dir, per força, elaborar pressupostos més socials, més participatius, més inclusius, que tinguin com a pilars fonamentals l’educació, la cultura, el benestar de les persones i la sanitat. Les propostes que aportem sorgeixen per una situació sobrevinguda que ens obliga d’inici a fer un exercici en aquesta direcció per adonar-nos que, davant de l’excepcionalitat i de la por, sí que som capaços de prioritzar allò que és realment important: La vida. La vida entesa en la llibertat, el benestar i la dignitat de les persones. Cal no oblidar que una gran part de la població ha viscut aquest confinament en situacions molt precàries, justament perquè ja els va atrapar en un moment socioeconòmic complicat i que, superada la pandèmia, aquesta bretxa augmentarà sens dubte. Fins el moment, ha tocat prendre mesures d’urgència per evitar el patiment de persones, per minimitzar els efectes sobretot en les petites empreses i autònoms; a partir d’ara tocarà replantejar-nos el futur i incorporar en els nostres hàbits, conductes i estratègies vitals molts dels valors que hem compartit des dels nostres confinaments.

L'empadronament és l'acte de registrar-se a l'Ajuntament de residència habitual i que determina que aquella persona és considerada veïna d'aquella població. Per part de la ciutadania, el padró és una obligació i un dret. Per la seva banda, l’administració té l’obligació de garantir-ne el seu exercici. Cal tenir en compte que amb la inscripció padronal s’assoleix la condició política de ciutadà de Catalunya (L 2/2003, de 28 d’abril) i aquesta, per tant, és la porta d’entrada a diversos drets considerats bàsics.  De l’empadronament depenen l’obtenció de drets i serveis com l’accés al sistema sanitari, al sistema educatiu o la possibilitat de regularitzar la condició administrativa. És per aquest motiu que facilitar la inscripció al padró esdevé una peça clau per evitar condicions de vulnerabilitat de les persones que resideixen al municipi.  L’article 59.2 del Reial decret 1690/1986, de l’11 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de població i demarcació de les entitats locals, no obliga a acreditar el títol de propietat sobre l’habitatge o de contracte de lloguer, com a requisits per a la inscripció en el domicili que es declara com a habitual. Al contrari, aquests títols només són uns documents que l’Ajuntament pot sol·licitar per verificar que el veí resideix efectivament al domicili que vol fer constar al padró, i pot ser substituït per altres documents acreditatius o per una actuació de comprovació del mateix Ajuntament.  Atès que l'article 15 de la Llei de Bases de Règim Local diu "tot espanyol o estranger que visqui en territori espanyol haurà de ser empadronat al municipi al que resideix habitualment"; i que així mateix l'article 54 del Reglament estatal de Població i Demarcació diu textualment "Toda persona que viva en España está obligada a inscribirse en el Padrón del Municipio que resida habitualmente", així com també la resolució del Ministeri de Presidència, de 21 de juliol de 1997, d'instruccions tècniques als ajuntaments sobre actualització del padró d'habitants.

Els ajuntaments, com a institució més pròxima a la ciutadania, són agents clau en la gestió i coordinació de les mesures que se’n deriven d’aquesta emergència sanitària produïda pel covid19. Des del primer dia, hem estat al peu del canó, per cobrir totes les necessitats de la ciutadania i seguir prestant els serveis basics. Sempre, en tot moment, al costat del govern de la Generalitat. També serem, però, els que patirem de nou aquesta crisi econòmica d’una forma més directa per la manca d’autonomia local, de capacitat de decidir on hem de destinar més recursos, a causa dels canvis normatius derivats de la crisi del 2008. Arran d’aquella crisi, l’Estat Espanyol va modificar l’article 135 de la Constitució, posant com a prioritat absoluta el pagament del deute,per davant de qualsevol altra necessitat. I d’aquesta acció se’n deriva la llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF), que limita la capacitat d’actuació dels ajuntaments. Si bé les regles fiscals recollides en aquesta llei podien tenir un cert sentit quan els ajuntaments presentaven situacions de desequilibri en els seus comptes, ho va deixar de tenir en el moment que van ser capaços de generar superàvits i en canvi continuaven existint necessitats urgents per atendre. A partir del 2015 és el moment en què la gran majoria d'ajuntaments aconsegueixen generar superàvits que s’acaben convertint en estructurals, ja que en gran part s'expliquen per majors ingressos tributaris vinculats a procediments cadastrals, poc sensibles al cicle econòmic. D'acord amb l'actual normativa d'estabilitat pressupostària, quan un ajuntament liquida el seu pressupost en situació de superàvit es veu obligat a destinar la major part a reduir el nivell d'endeutament, segons estableix l'article 32 -Destinació del superàvit pressupostari- de la LOEPSF. Tan sols una petita part queda disponible per a executar inversions financerament sostenibles, d'acord amb el que disposa la disposició addicional sisena -Regles especials per a la distribució del superàvit pressupostari-.

ERC Malgrat proposa a la regidoria d’Educació accions per garantir que tots els nois i noies del municipi puguin fer classes telemàtiques des del primer dia. Atès que el departament d’Educació preveu que després de Setmana Santa s’iniciïn les classes telemàtiques i que sabem que no totes les noies i nois compten a les seves cases dels mitjans necessaris per seguir aquestes classes, PROPOSEM a l’equip de govern: 1. Que la Regidoria d’Ensenyament contacti amb les direccions de les escoles i els Serveis Socials per tal de saber quants alumnes a dia d’avui no tenen tots els mitjans necessaris per seguir el curs en igualtat de condicions que la resta.  2. Que es concretin quines són les mancances.  3. Que es proporcionin mesures provisionals, des que s’iniciïn les classes i mentre duri aquest confinament, als alumnes membres de famílies que no disposen de connexió a la xarxa. Per garantir aquest objectiu, caldrà treballar coordinadament amb el Departament d’Educació tots els escenaris possibles. 4. Que s'estudiïn totes les vies per tal de dotar els alumnes de maquinari mínim imprescindible.  5. Que en el cas que sigui necessari, l’Ajuntament faci una crida a la solidaritat civil, per tal que tothom que tingui ordinadors que ja no usa pugui fer-ne donació o préstec als nens que no en tinguin. Establir un punt d’entrega o mecanisme de recollida a domicili dels aparells solidaris amb plenes garanties de seguretat.  6. Que aquestes actuacions contemplades al punt anterior es facin, en la mesura que sigui possible, comptant amb el voluntariat social. L’educació per la qual hem apostat és inclusiva, equitativa i de superació de tot tipus de desigualtat, per tant, demanem que Malgrat de Mar s’avanci a qualsevol eventualitat negativa i garanteixi que totes les noies i nois puguin seguir les classes des del primer dia.