Ens trobem davant d’una crisi sanitària sense precedents, una pandèmia mundial que ens precipita cap a una crisi econòmica i social que ens obligarà a aportar el millor de nosaltres, com a persones, però també com a electes locals al servei de la ciutadania. Una crisi que ens farà replantejar molts hàbits quotidians. Necessàriament n’haurem d’extreure una lliçó de solidaritat, de cures, de co-responsabilitat, d’adonar-nos que les solucions, generalment, arribaran més i millors per les vies del treball col·lectiu que no per les de l’individualisme. La pandèmia ens portarà a afrontar realitats que ens han de fer repensar la nostra visió del món: el sistema productiu capitalista d’avui està esgotat i durà, a persones i planeta, si no ho revertim, a un carreró sense sortida. I només ho aturarem si girem el rumb cap als postulats dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Això vol dir, per força, elaborar pressupostos més socials, més participatius, més inclusius, que tinguin com a pilars fonamentals l’educació, la cultura, el benestar de les persones i la sanitat. Les propostes que aportem sorgeixen per una situació sobrevinguda que ens obliga d’inici a fer un exercici en aquesta direcció per adonar-nos que, davant de l’excepcionalitat i de la por, sí que som capaços de prioritzar allò que és realment important: La vida. La vida entesa en la llibertat, el benestar i la dignitat de les persones. Cal no oblidar que una gran part de la població ha viscut aquest confinament en situacions molt precàries, justament perquè ja els va atrapar en un moment socioeconòmic complicat i que, superada la pandèmia, aquesta bretxa augmentarà sens dubte. Fins el moment, ha tocat prendre mesures d’urgència per evitar el patiment de persones, per minimitzar els efectes sobretot en les petites empreses i autònoms; a partir d’ara tocarà replantejar-nos el futur i incorporar en els nostres hàbits, conductes i estratègies vitals molts dels valors que hem compartit des dels nostres confinaments.

L'empadronament és l'acte de registrar-se a l'Ajuntament de residència habitual i que determina que aquella persona és considerada veïna d'aquella població. Per part de la ciutadania, el padró és una obligació i un dret. Per la seva banda, l’administració té l’obligació de garantir-ne el seu exercici. Cal tenir en compte que amb la inscripció padronal s’assoleix la condició política de ciutadà de Catalunya (L 2/2003, de 28 d’abril) i aquesta, per tant, és la porta d’entrada a diversos drets considerats bàsics.  De l’empadronament depenen l’obtenció de drets i serveis com l’accés al sistema sanitari, al sistema educatiu o la possibilitat de regularitzar la condició administrativa. És per aquest motiu que facilitar la inscripció al padró esdevé una peça clau per evitar condicions de vulnerabilitat de les persones que resideixen al municipi.  L’article 59.2 del Reial decret 1690/1986, de l’11 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de població i demarcació de les entitats locals, no obliga a acreditar el títol de propietat sobre l’habitatge o de contracte de lloguer, com a requisits per a la inscripció en el domicili que es declara com a habitual. Al contrari, aquests títols només són uns documents que l’Ajuntament pot sol·licitar per verificar que el veí resideix efectivament al domicili que vol fer constar al padró, i pot ser substituït per altres documents acreditatius o per una actuació de comprovació del mateix Ajuntament.  Atès que l'article 15 de la Llei de Bases de Règim Local diu "tot espanyol o estranger que visqui en territori espanyol haurà de ser empadronat al municipi al que resideix habitualment"; i que així mateix l'article 54 del Reglament estatal de Població i Demarcació diu textualment "Toda persona que viva en España está obligada a inscribirse en el Padrón del Municipio que resida habitualmente", així com també la resolució del Ministeri de Presidència, de 21 de juliol de 1997, d'instruccions tècniques als ajuntaments sobre actualització del padró d'habitants.

Els ajuntaments, com a institució més pròxima a la ciutadania, són agents clau en la gestió i coordinació de les mesures que se’n deriven d’aquesta emergència sanitària produïda pel covid19. Des del primer dia, hem estat al peu del canó, per cobrir totes les necessitats de la ciutadania i seguir prestant els serveis basics. Sempre, en tot moment, al costat del govern de la Generalitat. També serem, però, els que patirem de nou aquesta crisi econòmica d’una forma més directa per la manca d’autonomia local, de capacitat de decidir on hem de destinar més recursos, a causa dels canvis normatius derivats de la crisi del 2008. Arran d’aquella crisi, l’Estat Espanyol va modificar l’article 135 de la Constitució, posant com a prioritat absoluta el pagament del deute,per davant de qualsevol altra necessitat. I d’aquesta acció se’n deriva la llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF), que limita la capacitat d’actuació dels ajuntaments. Si bé les regles fiscals recollides en aquesta llei podien tenir un cert sentit quan els ajuntaments presentaven situacions de desequilibri en els seus comptes, ho va deixar de tenir en el moment que van ser capaços de generar superàvits i en canvi continuaven existint necessitats urgents per atendre. A partir del 2015 és el moment en què la gran majoria d'ajuntaments aconsegueixen generar superàvits que s’acaben convertint en estructurals, ja que en gran part s'expliquen per majors ingressos tributaris vinculats a procediments cadastrals, poc sensibles al cicle econòmic. D'acord amb l'actual normativa d'estabilitat pressupostària, quan un ajuntament liquida el seu pressupost en situació de superàvit es veu obligat a destinar la major part a reduir el nivell d'endeutament, segons estableix l'article 32 -Destinació del superàvit pressupostari- de la LOEPSF. Tan sols una petita part queda disponible per a executar inversions financerament sostenibles, d'acord amb el que disposa la disposició addicional sisena -Regles especials per a la distribució del superàvit pressupostari-.

ERC Malgrat proposa a la regidoria d’Educació accions per garantir que tots els nois i noies del municipi puguin fer classes telemàtiques des del primer dia. Atès que el departament d’Educació preveu que després de Setmana Santa s’iniciïn les classes telemàtiques i que sabem que no totes les noies i nois compten a les seves cases dels mitjans necessaris per seguir aquestes classes, PROPOSEM a l’equip de govern: 1. Que la Regidoria d’Ensenyament contacti amb les direccions de les escoles i els Serveis Socials per tal de saber quants alumnes a dia d’avui no tenen tots els mitjans necessaris per seguir el curs en igualtat de condicions que la resta.  2. Que es concretin quines són les mancances.  3. Que es proporcionin mesures provisionals, des que s’iniciïn les classes i mentre duri aquest confinament, als alumnes membres de famílies que no disposen de connexió a la xarxa. Per garantir aquest objectiu, caldrà treballar coordinadament amb el Departament d’Educació tots els escenaris possibles. 4. Que s'estudiïn totes les vies per tal de dotar els alumnes de maquinari mínim imprescindible.  5. Que en el cas que sigui necessari, l’Ajuntament faci una crida a la solidaritat civil, per tal que tothom que tingui ordinadors que ja no usa pugui fer-ne donació o préstec als nens que no en tinguin. Establir un punt d’entrega o mecanisme de recollida a domicili dels aparells solidaris amb plenes garanties de seguretat.  6. Que aquestes actuacions contemplades al punt anterior es facin, en la mesura que sigui possible, comptant amb el voluntariat social. L’educació per la qual hem apostat és inclusiva, equitativa i de superació de tot tipus de desigualtat, per tant, demanem que Malgrat de Mar s’avanci a qualsevol eventualitat negativa i garanteixi que totes les noies i nois puguin seguir les classes des del primer dia.

El Grup Municipal d’Esquerra Republicana volem posar-nos a la disposició de l’equip de govern, per allò que es consideri necessari en la lluita contra el COVID-19 i en totes aquelles decisions que es puguin prendre per facilitar el pas d’aquest període de temps i seguir incorporant noves mesures, a fi i efecte, de reduir els efectes econòmics i socials d’aquesta crisi. En aquest sentit, volem donar tot el suport a l’equip de govern i treballadors municipals en la difícil i intensa feina feta des de l’inici de la crisi. També volem posar-nos a disposició de l’alcaldia per si considera oportú atribuir-nos qualsevol delegació de caràcter extraordinari per tal de treballar a les seves ordres i alleujar, així, els membres del Govern de la sobrecàrrega que comporta aquest nou i incert escenari social i econòmic. Un escenari que obliga administracions, empreses i ciutadania a prendre mesures extraordinàries orientades a contenir la progressió de la pandèmia i els seus efectes socials i econòmics. Ara és el moment de prioritzar únicament la lluita contra el COVID-19. Davant aquest escenari, som coneixedors de la voluntat del govern de restablir, en la mesura del possible, l’operativitat dels òrgans de la Corporació. Per tal de fer-la tan productiva com sigui possible, creiem que, a banda dels temes referents a les actuacions d’emergència sanitària (Assistència als malalts, accions preventives, subministraments a les persones, ordre públic, funcionament de l’activitat de l’Ajuntament, etc.) demanem que es prengui en consideració fomentar un debat entre tots els Grups Municipals sobre possibles mesures excepcionals en matèria econòmica, que donin continuïtat a les que ja ha iniciat l’Equip de Govern. El Grup d’Esquerra Republicana considera que, com és lògic, el Pressupost Municipal 2020, no va preveure el context d’emergència sanitària i social pel COVID-19 i, per tant, cal revisar-ne i corregir-ne el contingut per poder, des de l’Ajuntament actuar de manera òptima davant la situació d’emergència creada.

Davant les inevitables conseqüencies econòmiques que origina i originarà en el futur immediat la situació derivada de la declaració de l'estat d'alarma i el confinament de la població, creiem que calen mesures urgents que ajudin els veïns, comerços, autònoms i empreses a superar aquest greu escenari en el que ens trobem. L'Ajuntament de Malgrat de Mar està treballant per dictar i aplicar les mesures necessàries per tal d'afrontar la lluita davant  el contagi del Covid-19. Volem posar en valor la dedicació i professionalitat del personal funcionari i laboral, policia local i serveis socials pel seu esforç i sacrifici en aquests dies de dificultats. Des d'ERC ens continuem oferint al govern local per treballar conjuntament per superar de la millor manera possible aquesta situació. Per això proposem que, en l’àmbit de les seves competències i prenent com referents accions endegades per diversos Ajuntaments catalans, prengui en consideració mesures fiscals en els següents camps: ►SECTORS TURISME, COMERÇ I RESTAURACIÓ - TAXA DE TERRASSES. Devolució dels dies tancats. - TRIBUT DE RESIDUS. Exempció a autònoms, comerços, empreses o establiments de restauració tancats al públic. ►TRAMITACIÓ DE TRIBUTS I TAXES DURANT L’ESTAT D’ALARMA. - Allargament dels terminis de pagament, recurs o sol·licitud de devolució de tributs. - Tractament individualitzat dels ajornaments o fraccionaments. - Ajornament dels pagaments, amb sol·licitud prèvia i acompliment de requisits, sense interessos ni recàrrec durant  el 2020. ►ALTRES MESURES. - Garantir els contractes públics. - Instar a la modificació de la Llei d’estabilitat pressupostària per tal de poder utilitzar el superàvit municipal per pal·liar els efectes Covid-19. - Establir mecanismes de diàleg amb els agents econòmics i socials del municipi. - Avançament màxim en el pagament de les factures d’autònoms i petits i mitjans comerços per dotar-los de liquiditat. - Agilitzar el pagament de les ajudes/subvencions atorgades als comerços locals.

De nou, el 8 de març de 2020, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i impregna tots els dies de l’any, l’acció de les administracions públiques i de totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat. Tot i els avenços realitzats, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara estan presents. Les situacions de vulnerabilitat són més crues per a les dones, i això es tradueix en una major precarietat laboral d’aquestes i una feminització de la pobresa, entre d’altres. De fet, la majoria de les víctimes de pobresa energètica són dones. Però la discriminació no queda aquí. Més d’un 70% dels contractes a temps parcials ho són de dones. A més, la brexta salarial és una realitat que no es tanca i que hem d’abordar per eradicar-la. Això contrasta amb l’àmbit educatiu, on les dones representen el 60% de les llicenciades i en canvi els càrrecs de més rellevància, en tots els sectors, continuen sent ocupats majoritàriament per homes. El sostre de vidre i el terra enganxós doncs, encara no s’ha superat i segueix limitant les possibilitats d’ascens i desenvolupament de les dones. Cal seguir reivindicant el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i el dret a una maternitat lliure i segura, vetllant també perquè les dones joves de 16 i 17 anys puguin exercir aquest dret lliurement. Cal continuar apostant de forma decidida per polítiques de conciliació de la vida personal, familiar i laboral per garantir que les dones tinguin dret a gaudir de temps de lleure i participació de la mateixa manera que ho fan els homes. Això implica que, també, és important replantejar els permisos de maternitat i paternitat apostant per permisos iguals i intransferibles. A més, cal continuar treballant per implantar al nostre municipi uns horaris més racionals.

Els darrers dies s’han succeït les notícies i declaracions públiques per part dels màxims responsables polítics dels Ajuntaments de Blanes i Malgrat de Mar a l’entorn de la reconstrucció del pont del ferrocarril sobre la Tordera. L’alcalde de Blanes manifestava, després de reunir-se amb ADIF, ens responsable de refer el pont, haver-los fet evident la necessitat de desdoblar la via. La reclamació és del tot lògica perquè, bo i aprofitant les poques  circumstàncies d’oportunitat causades per la Torderada, permetria donar compliment a la planificació feta pel Ministeri de Foment en  el ”Pla de Rodalies de Barcelona (2008-2015)”, que contemplava aquest desdoblament. El mateix podem dir sobre el que manifestava el portaveu del govern malgratenc sobre la conveniència del trasllat de les actuals vies de la R1, massa properes al litoral i per això vulnerables als efectes climàtics. Existeix  ja una proposta alternativa de traçat, contemplada al Pla Territorial Metropolità de Barcelona, vigent des del 2010, que situa bona part del nou traçat a prop del que actualment ocupa la carretera Nll. Aquestes demandes i reivindicacions no són noves, retornen de manera cíclica, i són conseqüència de dècades de deixadesa i  falta d’inversions del nivell necessari. S’han anat fent pedaços, posant els recursos mínims, per continuar prestant un servei deficient que milers de ciutadans pateixen a diari i del que no se’n percep possibilitat de millora. Per fer-nos una idea del grau d’inversió feta, val a dir que dels 4.000ME previstos a l’anteriorment esmentat ”Pla de Rodalies de Barcelona (2008-2015) se n’havien executat un 14% el març del 2019. Heus aquí per on plora la criatura. A l’Abril del 2009, coincidint amb el 150è aniversari de l’arribada del ferrocarril a Malgrat de Mar, des d’Esquerra Republicana vam publicar al Som-hi! un article que 11 anys després firmem gairebé de la primera a la última de les paraules. I a dia d’avui hi afegim que vistos els precedents, sense mobilització permanent i conjunta de les institucions i  la ciutadania no ens en sortirem.

El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Malgrat de Mar, EXPOSA En sessió ordinària del passat 19 de desembre de 2019, el plenari de l’Ajuntament de Malgrat de Mar aprovà inicialment el pressupost general per l’exercici 2020 amb els vots dels grups del govern PSC i JxC-MEM. Que el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, en el termini d’exposició pública, presenta les següents  AL.LEGACIONS: En referència a mesures de transparència i bon govern: És evident l’ocasió desaprofitada per tal d’obtenir una planificació adequada per aquest primer pressupost del mandat, atès que l’aprovació inicial d’aquest no ha estat precedida de la presentació prèvia del Pla d’Acció Municipal. En aquest Pla hi figuren les prioritats marcades per l’equip de govern per als propers quatre exercicis, definint quins són els grans objectius, com aquests s’han de traduir en polítiques concretes i quina serà la planificació pressupostària que farà possible l’aplicació de les diferents mesures. Entenem que aquesta planificació hauria d’haver-se fet pública abans de portar a aprovació el pressupost de l’exercici 2020 i, posteriorment, impulsar un procés de participació que millori el document i corresponsabilitzi la ciutadania en les polítiques del seu Ajuntament pels propers 4 anys . En referència a la normativa específica del propi Ajuntament: El govern local ha incomplert normativa pròpia d’aquest Ajuntament en relació al procediment per l’aprovació inicial del pressupost general de l’Ajuntament per l’exercici 2020. En concret, el Reglament de Participació Ciutadana i Qualitat Democràtica, que en el seu títol II, Secció Quarta, diu: “Article 39. Audiències Ciutadanes Ordinàries. 39.2 Serà preceptiu que una vegada a l’any sigui convocada una Audiència Pública per tal de presentar el pressupost i les ordenances municipals, amb una antelació mínima de 15 dies abans del ple municipal que ho ha d’aprovar.