Malgrat de Mar

Notícia

PROPOSTA PER LA PROTECCIÓ I RECUPERACIÓ DELS CAMINS DE TITULARITAT MUNICIPAL DE MALGRAT DE MAR.

Camins i Corriols Malgrat de Mar
Camins i Corriols Malgrat de Mar
Si bé un camí públic pot tenir la consideració de bé patrimonial, en la immensa majoria dels casos els camins públics són bens de domini públic. Per tant són inalienables, inembargables, imprescriptibles, exempts de registre i no tributen. D’altra banda, els camins públics no són servituds de pas, car el seu sòl és públic. En aquest sentit són equiparables a places, carrers i carreteres. Un camí públic té, doncs, una personalitat jurídica ben definida amb independència de llur titularitat (municipal o autonòmica), ús específic (veïnal, rural, etc.), o característiques morfològiques (camí asfaltat, pista, camí de bast, corriol, etc.). La imprescriptibilitat dels camins públics els atorga una extraordinària persistència jurídica. Encara que el camí quedi en desús, s’embosqui, o es destrueixi físicament, ni que passin vint-i cinc, trenta, o més anys, jurídicament segueix existint.”
Inventari de camins municipals de Malgrat de Mar.
PART I: ASPECTES INTRODUCTORIS 1.5. Naturalesa jurídica dels camins. Camins públics.

En data 10 d’abril de 2008 el Ple de l’Ajuntament aprovà de manera definitiva l’inventari de camins municipals de Malgrat de Mar. La realització i el disseny de l’inventari es guià pels següents criteris:

a) Exhaustivitat. L’inventari recull tots els camins de titularitat pública que s’han pogut documentar.

b) Fiabilitat. L’inventari s’ha realitzat mitjançant l’aplicació de tècniques d’anàlisi territorial.

c) Precisió. L’inventari s’ha realitzat sobre ortoimatges en color i mapa topogràfic a escala 1:5000.

d) Compliment legal. L’inventari compleix amb les prescripcions legals que estableix el Reglament del patrimoni dels ens locals (Decret 336/1988).

e) Defensa jurídica. La categorització de la titularitat dels vials es basa en dades objectivables i en l’aplicació de la doctrina jurídica vigent, a partir de la realitat genètica i funcional dels camins que integren la xarxa. Això, en cas de litigi, permet argumentar la titularitat pública dels camins inventariats davant dels tribunals civils.
f) Utilitat per a la gestió. Els criteris adés exposats i el tractament digital de l’inventari garanteixen la seva utilitat per a la gestió territorial de la xarxa de camins, principalment en els següents àmbits; trànsit veïnal, activitat agrícola i forestal, gestió del medi natural, riscos naturals i protecció civil, turisme i lleure (senderisme), regulació de la circulació motoritzada, manteniment i senyalització.

g) Sistema d’Informació Geogràfica. L’inventari es presenta en forma de Sistema d’Informació geogràfica (SIG) en format Miramón®. La informació recollida es troba associada a una base de dades georeferenciada.

D’altra banda, s’hi estableix una classificació en base a criteris funcionals. Així hom distingeix tres nivells jeràrquics al sí de la xarxa de camins:

a) Xarxa viària primària: comprèn els camins veïnals que estructuren el territori municipal, els quals estan destinats a l’ús comú general (sense restriccions de circulació).

b) Xarxa viària secundària: comprèn els camins rodats no principals en sòl no urbanitzable. La circulació de vehicles per aquests camins es podrà limitar al trànsit de vehicles autoritzats (propietaris, ús agrícola i forestal, protecció civil, etc.).

c) Xarxa viària terciària: comprèn tots els camins de la xarxa històrica o camins rurals tradicionals – camins carreters, camins de bast, corriols o senders – d’origen generalment remot, construïts originalment per al trànsit de persones, cavalleries i bestiar, que no han estat modificats per a la circulació rodada de vehicles de motor. El trànsit per aquests camins està limitat a vianants, ciclistes i cavallistes.

Atès que totes les vies destinades a la mobilitat terrestre integren una única xarxa de comunicacions de naturalesa territorial que, tot i la seva diversitat i jerarquies, forma una unitat funcional que integra tots els nivells del sistema territorial, des dels corriols fins a les autopistes. Així, el conjunt de vies presents en els espais rurals i naturals, i especialment els camins tradicionals, per molt humils que siguin, estiguin nets o emboscats, erosionats o ben conservats, són elements substantius d’aquesta infraestructura viària.

Atès que en l’àmbit de l’ús públic, els usuaris no motoritzats són progressivament expulsats de la xarxa viària de titularitat pública per la confluència de diferents factors: abandó de la xarxa de camins rurals tradicionals, circulació rodada en camins o corriols on els és prohibit i privatització de camins públics.

Atès que és objecte de l’inventari de camins constatar l’existència de camins públics des de temps immemorial, a fi de facilitar el compliment de les competències municipals en relació a la conservació i manteniment dels camins així com també, si s’escau, llur defensa davant d’eventuals usurpacions.

Atès que l’inventari dels camins permet al municipi exercir plenament les facultats que la llei li atorga per a la defensa del seu patrimoni, especialment la recuperació d’ofici de la possessió indegudament perduda. També permet que els camins inventariats d’un valor històric o cultural sobresortint s’incorporin al catàleg de patrimoni històric i rebin la protecció pròpia dels béns culturals.

Atès que les múltiples casuístiques i intervencions, massa vegades en forma d’usucapió, patides en diversos d’aquests camins, n’han privat el dret col·lectiu de pas que se’ls atribuïa des de temps immemorial.

Atès que aquesta privació no només representa un perjudici per la integritat del domini municipal, sinó que també ho és per la ciutadania en general, que es veu privada del dret de pas.

Atès que aquesta privació afecta pràctiques habituals i recomanables per a la salut de les persones com pot ser la de caminar. Una pràctica lúdica, esportiva, cultural i emocional que continua creixent de manera constant.

Atès que aquesta demanda senderista està fent aflorar tensions puntuals en l’ús dels camins, pel que cal determinar amb rigor a qui en correspon la propietat.

Atès que el municipi de Malgrat de Mar presenta un ric patrimoni viari tradicional cridat a acomplir noves funcions socials que retornen al seu ús original aquests vells camins: passar-hi a peu.

Atès que el Pla de Mandat del Govern Municipal, en el seu eix quart, considera com a objectiu estratègic promoure un desenvolupament sostenible de la trama urbana i de l’entorn, i com a objectiu específic reequilibrar l'espai públic, donant més espai als mitjans no contaminants.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya de Malgrat de Mar proposa al Ple d’aquest Ajuntament l’aprovació dels següents

ACORDS

PRIMER.- Promoure activament tota mena d’accions i recursos necessaris per la recuperació i protecció dels camins inclosos a l’inventari de camins municipals, especialment els que hagin patit usucapió i/o usurpació privant-ne així l’ús que els és propi des de temps immemorial.

SEGON.- Actualitzar, si s’escau, l’inventari de camins del terme municipal de Malgrat de Mar, incloent-hi les modificacions sorgides des de la darrera revisió del 2013.

TERCER.- Iniciar els tràmits per aprovar una Ordenança municipal d’us i defensa dels camins municipals.

QUART.- La  Comissió d’Estudi necessària pel procediment d’aprovació estarà integrada, com a mínim, per tècnics municipals i responsables polítics de tots els Grups Municipals del consistori.

CINQUÈ.- Requerir a la Generalitat per tal de fer complir la Llei de regulació d’accés motoritzat al medi natural, i evitar la circulació de trànsit rodat fora dels camins autoritzats.

SISÈ.- Fer arribar els acords aprovats als Departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i a l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.