Malgrat de Mar

Notícia

31 DE GENER DEL1939

Cada 31 de gener, la mare de la nostra companya Teresa Verdaguer Massó recorda el dia que "els nacionals" varen entrar a Malgrat de Mar. La Teresa, per la seva part, escriu aquestes ratlles que alhora serveixen per honrar la memòria de les moltes persones que hi varen perdre la vida i les famílies que varen haver de marxar cap a l'exili. Gràcies Teresa.

31 de gener del 1939
La meva mare, la Gertrudis de cal Terrisser, té 99 anys i el cap molt clar.
Com cada 31 de gener de cada any, em fa saber que "els nacionals", un dia com avui, fa 83 anys varen entrar a Malgrat.
M'explica que pocs dies abans de la seva entrada, havien escoltat els avions que bombardejaven el poble, tenien por. Segons deien hi havia material militar a les mines de can Palomeres. Va morir molta gent. Diu que varen bombardejar Malgrat quan ja tenien la guerra guanyada.
Els soldats nacionals els repartien per les cases. Hi havia molts d'italians. Ella i la seva germana Carme tenien els tifus i per aquesta raó, a casa seva no hi va anar cap soldat, però sí que els hi varen deixar els corrals per posar-hi els cavalls. M'explica que a l'horta de can Mercader els soldats nacionals i tenien les tendes i feien el menjar. Molta gent hi anava a buscar aliments perquè tenia gana. Mentre això passava, moltes famílies marxaven a peu cap a l'exili. Homes i dones grans, avis i nens, carregats amb farcells i maletes. Una part de la seva família, germans del seu pare, ja havien marxat cap a França. Molts varen esperar a França que els avalessin (l'alcalde o capellà del seu poble) per poder tornar, d'altres mai més els ha tornat a veure.
Segueix explicant que quan va acabar la guerra, els nois joves després de lluitar al front, a continuació vàrem obligar-los a fer el servei militar, com el seu germà Jaume. Ella vivia en el carrer de les Ànimes i després de la guerra aquest carrer com tants d'altres, el govern franquista el va batejar com a «calle 31 de enero».
A poc a poc va recordant mil i una històries: les represàlies, el racionament, l'estraperlo, la Falange, la presó pels republicans que no varen marxar. Les sirenes quan passaven els avions, un d'ells «el Zapata» era el que anava a bombardejar la Safa. Si era de dia anaven a estirar-se a l'horta de la casa i si era de nit es posaven sota l'escala perquè els hi deien que era el lloc més segur per les parets mestres. Recorda el «Canàries» el vaixell que va fer caure una casa darrera l'església.
Em diu que estaven cansats de penúries i volien que s'acabés aquell malson. Ho recorda perfectament després de tants anys, com si fos avui. La guerra ha quedat gravada a la seva memòria i a la de tants que la varen patir.