Malgrat de Mar

Notícia

5 de Maig Dia commemoratiu als deportats i morts a Mauthausen i altres camps de concentració, i a les víctimes del nazisme

El Ple de l'Ajuntament de Malgrat de Mar de data 21 de novembre de 2019 aprovava per unanimitat una moció, impulsada per ERC i presentada per tots el Grups Municipals, per dignificar la memòria de les dones republicanes deportades als camps d'extermini nazis. L’objectiu d’aquests camps era la repressió i l’exclusió de la dissidència política de sindicalistes, d’esquerres, socialdemòcrates, comunistes, anarquistes, persones republicanes, demòcrates i resistents antifeixistes en general i l’extermini del poble jueu a Europa, de l’ètnia gitana, de persones homosexuals, persones amb diversitat funcional i persones pertanyents a confessions religioses que no encaixaven amb la ideari nazi, etc. Aquest també va ser el cas de moltes persones republicanes catalanes i espanyoles, que amb l’inici de la Segona Guerra Mundial van ser tractades com a apàtrides i algunes de les quals van acabar deportades a camps de treball forçat i extermini nazi.
 
Dues d’aquestes dones són la Neus Català, i la Conxita Grangé. Neus Català, deportada el 1944 a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg. Va ser presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005), Creu de Sant Jordi (2005), Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2015). La Neus ens va deixar el passat 14 d’abril de 2019, als Guiamets, el seu poble natal. Conxita Grangé, l’última supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va rebre moltes condecoracions al llarg de la seva vida, la Legió d’Honor de la República Francesa, la Medalla Nacional, la Creu de Guerra, la Medalla de la Resistència i la Medalla Militar. Conxita ens va deixar el 27 d’agost de 2019 a Tolosa de Llanguedoc, la ciutat on va viure i on va retornar després del seu internament al camp de Ravensbrück.

El foment de la memòria democràtica és essencial com a eina de dignificació i record per a les persones que han sigut víctimes de guerres, pogroms o persecucions diverses per raons ètniques, ideològiques, religioses o de qualsevol tipus, és necessari crear un espai de memòria, ja que són una eina imprescindible per fer pedagogia dels valors de la pau, de la tolerància i del respecte, en especial a les generacions més joves. Sense obviar que és una forma d’acomplir les resolucions de l’ONU, referents a Veritat, Justícia i Reparació i Garanties de No Repetició. 

Amb l'objecte de crear aquest espai de memòria a Malgrat de Mar, el Ple de l'Ajuntament acordà posar el nom de Neus Català, Conxita Grangé, o de la resta de republicanes deportades i perseguides pel nazisme i feixisme en un carrer o espai municipal, instal·lar una placa on s’expliqui la seva biografia, seguint els criteris que marca la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic i realitzar campanyes de difusió sobre la vida i dificultats de les dones deportades als camps nazis.

Avui 5 de maig es commemora el "Dia d'homenatge als deportats i morts a Mauthausen i altres camps de concentració, i a totes les víctimes del nazisme". Dos anys i mig després d'aprovar-se els acords en sessió plenària, veiem com el govern municipal format pel PSC i Junts xCatalunya-MEM ha estat incapaç de materialitzar-los. Encara són a temps d'acabar el mandat demostrant que la memòria democràtica és una qüestió que no només es defensa a l'espai de reunió del màxim òrgan municipal, sinó que cal fer-ho, també, a l'espai públic. Així ho vam acordar. Compliu-ho!