Manresa

Notícia

Manresa comptarà per primera vegada amb un Pla Estratègic per al Cardener

  • Pol Huguet, regidor de Ciutat Verda
  • Pla Estratègic del Cardener 2030
Aconseguir que el riu Cardener i les seves ribes esdevinguin un espai d’oci i de salut per a la ciutadania i, a la vegada, un refugi per a la biodiversitat i un pulmó verd, que redueixi la temperatura i la contaminació de l’aire en un context d’emergència climàtica. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Manresa ha aprovat el Pla Estratègic del Cardener, un document de planificació a llarg termini que fixa els objectius necessaris per a la millora del riu i unes línies d’actuació estratègiques a seguir per aconseguir-los. 
El Pla va ser presentat per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i pel regidor de Ciutat Verda de ERC Manresa, Pol Huguet Estrada, que van subratllar la importància que l’Ajuntament es pugui dotar per primera vegada d’un document d’aquestes característiques, que ha estat fruit d’un procés participat per entitats, ciutadania, tècnics municipals de diverses àrees i grups municipals, que han arribat a consensos sobre quin ha de ser el model del riu Cardener al seu pas per Manresa. 

Les actuacions previstes se centren a la zona entre el pont petit de Sant Joan de Vilatorrada i Can Poc Oli, bàsicament al marge esquerre, que és el més proper a la ciutat i el més accessible. Dels objectius del pla, en deriven cinc línies estratègiques:

En primer lloc, recuperar la biodiversitat de l’àmbit fluvial. L’entorn del riu es configura com un corredor verd que acull gran varietat de fauna, especialment aus, que troben en la vegetació que voreja el riu l’ambient necessari per a desenvolupar-se. Per tal de mantenir un riu viu es considera necessari recuperar la vegetació pròpia de ribera, que ha de servir com a refugi i aliment per a la fauna salvatge, que es preveu que de mica en mica s’anirà implantant. També serà necessari garantir la millora de la qualitat de l’aigua i la retirada d’obstacles per al pas dels peixos.

En segon lloc, establir diferents intensitats d’usos en funció del tram del riu, mantenint una diferenciació clara entre el tractament de la riba, més naturalitzat, i el camí que ressegueix el riu. Es proposa un ús diferenciat dels diversos espais del riu que permeti la convivència entre la natura i els usos humans. No tots els indrets del voltant del riu han de ser accessibles a les persones, ni han de ser-ho amb la mateixa intensitat. S’han de respectar zones on la natura faci el seu curs sense interferències per permetre la renaturalització espontània de l’entorn del curs fluvial i establir quins són els indrets de freqüentació humana. La gestió de la vegetació en aquest espai serà clau per a la zonificació.
 
En tercer lloc, recuperar la connectivitat i accessibilitat al riu. Es pretén recuperar tant la connectivitat per a la fauna al llarg del curs del riu, com l’accessibilitat per a les persones des de la ciutat cap al riu i al llarg de la ribera. S’entén que el riu ha d’actuar com a connector ecològic i facilitador de la mobilitat a peu i en bicicleta. Per tant, caldrà millorar tant alguns trams d’itinerari vora el riu, com les voreres i carrers que hi menen des del nucli urbà.
 
En quart lloc, mantenir i protegir el patrimoni històric. El riu ha estat tradicionalment font d’energia per a fàbriques que s’han construït al seu entorn i que han necessitat d’infraestructures hidràuliques per a funcionar. Tot aquest patrimoni que s’ha acumulat a l’entorn del riu té un gran interès cultural i històric que cal protegir, mantenir i potenciar.
 
I en cinquè i darrer lloc, divulgar els valors naturals, patrimonials i ambientals del riu i la seva riba. Es considera que la promoció i difusió dels valors naturals, patrimonials i ambientals ha de permetre posar en valor l’entorn del riu i contribuir a l’educació ambiental de la ciutadania.