Manresa

9.8.2010

Història de l'independentisme a Manresa

L'independentisme té una tradició política ben antiga al nostre país i també a la comarca del Bages. De fet, és un moviment que va tenir una forta acceptació popular durant els anys de la República, i es va aglutinar massivament al voltant d'Esquerra Republicana de Catalunya, encara que estava mesclat amb mil i un moviments socialistes, comunistes, llibertaris i anarquistes. Tot aquest moviment, però, es va veure truncat, com és sobradament sabut, per l'esclat de la Guerra Civil i la llarga nit franquista. Durant les dècades dels 40, 50 i 60, el catalanisme va veure's abocat a la clandestinitat o a l'exili. El 1969, però, pot ser considerat com l'inici de l'independentisme modern ja que és l'any que un grup de joves es separen del FNC (Front Nacional de Catalunya) i funden, sempre encara en la clandestinitat, el primer partit polític que es declara explícitament independentista, socialista i d'àmbit de Països Catalans, després de la Guerra Civil: el PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional).

Si parlem del Manresa, però, també és cert que el PSAN no aparegué al Bages fins als primers anys de la dècada dels setanta. En aquells moments, a Manresa, el moviment antifranquista prenia certa embranzida; des de l'any 1971 es commemoren de manera clandestina les diades de l'1 de maig i de l'11 de setembre. Amb tot, l'organització d'esquerres més activa, i de llarg, era el PSUC. Però un altre grup important fou també la CPP (Comissió de Promoció Política), de tendència socialista. D'aquest col.lectiu en sorgirà la gent que crearà el PSAN a la comarca, entre ells, Lluís Alegre, Josep Huguet, Jordi Marsal (que més tard seria diputat del PSOE), Ignasi Perramon, Miquel Asensio o Pep Comellas (el jove).

No tardaran a sorgir les primeres divergències al si del PSAN. Alguns militants consideraran que la línia política era excessivament seguidista del PSUC i que calia desenvolupar una estratègia pròpia per a l'independentisme. D'aquesta manera sorgirà una de les escissions que més han marcat l'evolució de l'independentisme fins als nostres dies. L'any 1974, els escindits crearan el PSAN-P (provisional), que posteriorment s'anomenarà IPC (Independentistes dels Països Catalans). Inicialment aquest trencament no tindrà conseqüències a la comarca i tots els militants del Bages es queden al partit.

La segona meitat de la dècada dels setanta, amb en Franco ja difunt, foren anys de gran efervescència política. L'any 1976, al pavelló del Congost s'hi celebra el primer míting unitari de l'11 de Setembre. A començaments de l'any 1977, Conrad Planas i Ramon Borràs (pare) s'entrevisten amb Heribert Barrera. De Barcelona obtenen una llista d'antics militants d'ERC de l'època de la República, per bé que ells ja en coneixen alguns. És així com neix a Manresa una petita cèl·lula, que els permet constituir-se en Secció Local d'ERC, encara també clandestina. La formen les persones següents: Maria Arpa, Miquel Arpa, Ramon Borràs, Jacint Carrió, Maria Casajuana i Conrad Planas. La seu de la Secció Local es situa a casa de la família Arpa. La presentació oficial -encara sense estar legalitzats- es farà el dia 24 de març de 1977 a la Pista Castell. Aleshores ERC ja ha crescut una mica en militància i Ramon Borràs fill organitza les JERC a Manresa, el 15 juny del 1977. Tot i no ser un partit legal, ERC es presenta a les eleccions espanyoles en coalició amb el PTE, amb el qual constitueixen el Front Electoral Democràtic i aconsegueix un diputat. Durant aquest any ERC, juntament amb el PSAN, fa actes d'homenatge a Selves i Carner, a Francesc Marcet, i a Farreres i Duran.

Progressivament, la reforma del règim franquista es consolida i les possibilitats de ruptura s'esvaeixen. Al 1978, malgrat l'oposició dels independentistes i d'altres forces de l'esquerra revolucionaria, s'aprova la Constitució Espanyola amb una majoria de vots favorables a tot el territori català cridat a les urnes. El xantatge de la involució, el soroll de sabres i el suport dels partits majoritaris, UCD, CDC, PSC-PSOE i PSUC són decisius. Curiosament AP (els pares de l'actual PP) opten per l'abstenció davant d'un text que consideren "massa autonomista". Aquell mateix any 1978 es constitueix la primera Federació Comarcal del Bages d'ERC. La seu de la Secció Local d'ERC es trasllada al carrer dels Esquilets. També el PSAN es va implantant a la comarca. A finals dels 70, a més de Manresa, ja estava implantat a Artés, Avinyó, Sta. Maria d'Oló, Sallent, Sant Vicenç de Castellet i Súria.

L'any 1979 representa un veritable punt d'inflexió per a l'independentisme. Per una banda un sector important del PSAN i gent propera consideren que la transició està consolidada i que cal treballar des d'aquest marc legal i entrar a les institucions. Com que hi ha un sector que no hi estarà d'acord, es produeix una nova escissió (i ja en van tres) que donarà lloc a NE (Nacionalistes d'Esquerra). A Manresa aquesta nova fractura del PSAN sí que té conseqüències importants, ja que la majoria dels militants passaran a la nova formació. Amb tot, gent com Miquel Asensio, Dani Diaz o Carme Franco es quedaren al PSAN que ja aleshores era liderat per Josep Guia. Al mes d'abril, se celebren les primeres eleccions municipals després de la mort de Franco. ERC presenta com a cap de llista de Manresa Conrad Planas, tot i que no obté representació. Aquell mateix any, el PSAN aconsegueix un regidor, Ignasi Perramon, que després de l'esmentada escissió optarà per NE. En el referèndum sobre l'Estatut de Sau, també guanya el "sí", encara que l'independentisme, en aquesta ocasió, i a diferència del que passarà dues dècades més tard, demanava l'abstenció.

Per altra banda, des d'IPC s'impulsa la creació de l'organització armada Terra Lliure i, a partir de les primeres detencions, es creen també els CSPC (Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans).

L'any següent, ERC, que en aquell moment encara no s'havia declarat explícitament independentista, aconsegueix 14 diputats a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Però les dues llistes obertament independentistes que es presenten (NE i BEAN, impulsada pel PSAN i amb en Lluís Maria Xirinacs) obtenen un rotund fracàs. Aquests resultats reforçaran la línia més combativa proposada per IPC i faran replantejar afirmativament a la gent que havia quedat al PSAN la qüestió de la lluita armada. És en aquest context que cal emmarcar la participació d'algunes persones de la comarca del Bages en l'assalt que feu ETA PM a la caserna de Berga, i que acabà amb diverses detencions i amb la fugida a l'exili de Robert Ara i Miquel Cura. Aquests fets també precipitaren l'ingrés a Terra Lliure de gent jove del PSAN com ara Pere Bascompte.

Aquest mateix any 1980, mor l'impulsor de les JERC a Manresa, Ramon Borràs.

Arran de l'atemptat contra Jimenez Losantos, signant d'un manifest contra la normalització lingüística, són detinguts i ingressen a presó els manresans Pere Bascompte i Jaume Llussà. Era l'any 1981 i en la mateixa operació són detingudes fins a 19 persones més, tres d'elles del Bages, que surten al cap de 72 hores i sense càrrecs. Gràcies a un estrany error judicial, Pere Bescompte aconsegueix sortir de la presó i refugiar-se a Catalunya del Nord, on s'hi estarà més de quinze anys.

Al febrer de 1982 hi ha el cop d'Estat de Tejero. Per a tot l'independentisme, allò és una comèdia preparada, i tothom serà del parer que el cop s'ha donat per obligar a un canvi pactat a Espanya. Durant les primeres hores, però, ningú no tenia gens clar què faria la Guàrdia Civil de Manresa. Foren uns quants els qui no varen anar a dormir a casa. Els qui tenien càrrecs, tenien molts números de rebre si la cosa es complicava. A la seu d'ERC, en canvi, l'única precaució que es pren és la retirada del llibre d'actes i el registre de socis de la seu de la Secció Local.

Aquest mateix any neix La Crida (Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes), una organització cívicopolitica formada per gent molt diversa i a la qual s'adhereix una colla de gent de la comarca.

A eleccions municipals del 1983, Constantí Mas i Conrad Planas encapçalen la llista d'ERC. Però la concentració de vots en el PSC, a causa de l'eufòria socialista pels resultats de les eleccions espanyoles de l'any anterior, donarà la victòria a Joan Cornet i deixarà fora de l'ajuntament a ERC, NE i PSUC que no aconseguiran representació. Es confirmen, doncs, les dificultats de l'independentisme per trobar un espai electoral propi. Al mateix temps, l'independentisme combatiu, amb Terra Lliure com a referent (i el País Basc com a mirall) es va consolidant com a única força enfrontada al règim constitucional als Països Catalans. Fruit d'aquesta situació, tots els col·lectius que no aposten per la via de les institucions, com IPC, el PSAN i d'altres col.lectius locals, convergiran en l'MDT (Moviment de Defensa de la Terra), que serà l'organtizació que encarnarà aquests valors d'ara endavant. A Manresa, i per extensió a la comarca del Bages, el PSAN havia esdevengut pràcticament inactiu i els militants que no havien passat a NE eren pocs i desmotivats. En aquestes circumstàncies, gent procedent de Sant Boi de Llobregat i Barcelona, a més d'alguns manresans, creen el MIB (Moviment Independentista del Bages), lligat a IPC i amb Julià Babia, Griselda Pineda, Toni Casseres i Joan Lluís Santaulària com a impulsors inicials. Feien feina d'agitació independentista i tractaven sovint temes antimilitaristes o ecologistes.

Al 1984, ERC aconsegueix els pitjors resultats electorals de la seva historia, amb 5 diputats al Parlament de Catalunya.

L'any 1986, l'independentisme es posiciona d'una manera ferma en contra de la permanència d'Espanya a l'OTAN, juntament amb altres forces d'esquerra i independents. A l'hora del referèndum, l'independentisme defensa el "no", però la ciutadania vota favorablement. Aquest mateix any, coincidint amb el moment de màxima capacitat de convocatòria de l'MDT, el MIB es posa en contacte amb diferents grups de joves independentistes, per intentar convertir el col.lectiu inicial en una assemblea comarcal de l'MDT. Alguns d'aquests grups tenien noms com Almogavers-2, Segadors, Serrallonga, RCI o F4B. D'aquesta manera, l'any 1987 apareix l'MDT-Bages, amb una trentena de militants i una mitjana d'edat inferior als 20 anys.

En aquest moment de màxima embranzida, l'MDT a nivell nacional viu una crisi de creixement que es soluciona de la pitjor manera possible, amb una escissió entre els partidaris de construir un Front Patriòtic (sobretot gent del PSAN) i els que defensaven la PIC (Política Independentista de Combat) en que la lluita per l'alliberament nacional i la transformació social fossin indestriables (sobretot gent dels IPC). L'assemblea del Bages optà majoritàriament pel sector PIC.

L’any 1987, NE a nivell nacional s'apropa al PSUC i participa en la fundació d'IC (Iniciativa per Catalunya). La majoria dels militants de Manresa prefereixen acostar-se a ERC, la qual cosa provocarà un rejoveniment de la militància d'aquest històric partit. Després d’un intent fallit de formar una Assemblea d'Esquerres a Manresa junt amb l’MDT, ERC i la gent provinent de NE, i també militants ecologistes i independents, decideixen presentar-se a les eleccions municipals amb el nom d'ENM (Esquerra Nacionalista de Manresa) i aconsegueixen tornar a portar a l'ajuntament a Ignasi Perramon, que entra com a regidor juntament amb Constantí Mas. Aquestes son també les eleccions que donaran l’alcadia a Juli Sanclimens (CiU).

L'èxit de l'ENM coincideix amb el ressorgiment d'ERC. En l'àmbit nacional, un nombrós grup de militants del món independentista, provinents sobretot de La Crida i de NE, passaran a militar a ERC. Àngel Colom i el manresà Josep Huguet en seran algunes de les incorporacions més destacades.

A les eleccions europees d’aquell mateix any, Herri Batasuna, que compta amb el suport al Bages de l'MDT, aconseguirà més de 300 vots a la comarca. L'MDT també es consolida progressivament i per tal d’enquadrar la gent més jove que s'hi vol incorporar es creen les JIB (Joventuts independentistes del Bages), que més endavant passaran a anomenar-se JIR (Joventuts Independentistes Revolucionàries).

A les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 1988, ERC obté 6 diputats.

A l'abril de 1989 són detinguts prop de la caserna de la Guàrdia Civil de sant Just Desvern, els manresans Sebastià Datzira i Marcel·lí Canet. Els acusen de pertànyer a Terra Lliure i de ser autors de diversos atemptats. Ingressen a presó on s'hi estaran 6 i 5 anys respectivament. Arran d'aquestes detencions els CSPC i l'MDT del Bages organitzen el primer Rock Antirrepressiu, que omple la Pista Castell de Manresa en el que seria el primer d'una llarga llista de concerts reivindicatius i multitudinaris.

Al mes de novembre, ERC celebra un Congrés Nacional a Lleida durant el qual es produeix un canvi en la direcció i en la línia del partit. Àngel Colom, provinent de La Crida, es converteix en el nou Secretari General i ERC esdevé definitivament el referent de l'independentisme parlamentari del país.

També és al novembre d’aquell any que una bomba destrueix el Centre Alimara, un local que l'MDT compartia amb d'altres col.lectius solidaris i d'esquerres de Manresa, sense causar ferits. L'endemà, una manifestació acaba a la porta de la comissaria on s'entrega una carta en la que s'acusa a la policia de complicitat amb l'atemptat i que és rebuda a cops de porra. Aquesta situació precipità la creació de l'Ateneu Popular La Seca, una entitat impulsada per l'MDT però que comptaria amb la col·laboració de joves diversos i del col·lectiu llibertari Skabetxina. L'Ateneu obrí les portes al carrer Jorbetes el maig de l'any 1990 i representà un revulsiu en el panorama lúdicopolitic manresà.

Al 1991 l'ENM, que ara també compta amb el suport d'Alternativa Verda, es torna a presentar a les eleccions municipals. La ciutadania premia la feina d'oposició constructiva feta durant quatre anys i la coalició obté tres regidors: Ignasi Perramon, Carles Esclusa i Magí Mas. Aquest mateix any s'impulsa la Unitat Popular, un intent d'eixamplar les bases de l'independentisme que tenia com a eix central la lluita municipal. A Manresa la CUP (C per candidatura) aplega gent de l'MDT, les JIR, el MCC (Moviment Comunista de Catalunya) i d'independents. Es presenta a les eleccions de 1991 amb Toni Casserras com a cap de llista i aconsegueix 472 vots (cap regidor).

Aquests primers anys de la dècada dels noranta, són anys convulsos políticament durant els quals es dona impuls de nombrosos moviments socials com la Insubmissió. Tot plegat, però, amb els obstacles de les picabaralles amb alguns grups feixistes de la ciutat, el desencís produït per la rivalitat entre els dos MDT i una ERC que encara no representava gaire gent. A més, s'accentua greument la criminalització pública i mediàtica de l'independentisme arran de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor de l'avinguda Meridiana de Barcelona, l'estiu de 1987.

El 1992 fou un altre any clau per a l'independentisme. Coincidint amb l'inici dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'Audiència Nacional ordena la detenció de més de 40 persones, totes elles vinculades amb l'independentisme català. Quatre d'elles eren de Manresa i tres ingressaren a presó: Esteve Comellas, Jordi Bardina i David Martínez. Bardina en surt al cap d'un any i Martínez i Comellas se n'hi passaran tres. Aquestes detencions suposaran, a la pràctica, la desaparició de Terra Lliure.

L'estiu de 1992 s'organitza la primera Festa Major Alternativa de Manresa. Entre els seus impulsors hi ha l'Ateneu popular La seca, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans -CSPC- i la CUP, a més del casal catalanocubà de Manresa. Posteriorment, cap a la segona meitat dels anys 90, les JERC sol.licitaran participar activament en l'organització de la Festa Major Alternativa però la seva petició no serà acceptada per l'assemblea de col·lectius que l'organitzen. Aquesta, de fet, serà una de les principals raons que portaran a rivalitats entre JERC i JIR, durant els següents anys.

A finals de l'any olímpic neix l'AUP (Assemblea d'Unitat Popular), el nou intent a nivell nacional de crear una organització independentista àmplia i plural, a la qual s'adhereix l'MDT del Bages. La convivència al si de l'AUP de gent provinent de La Crida, l’MDT, el MCC, les CUP i d'altres sectors és difícil i es produeixen moltes discussions i abandonaments.

L’any 1995, la progressiva consolidació d'ERC tant en l'àmbit local com nacional fan decidir a la direcció d'ERC-Manresa de fer el pas de tornar-se a presentar a les eleccions municipals amb les sigles del partit. ERC augmenta en nombre de vots i conserva els tres regidors d'ENM, que durant els quatre anys següents seran Ramon Fontdevila, Carles Esclusa i Magí Mas. En aquestes mateixes eleccions, l'AUP es presenta en coalició amb IC i aconsegueix que Toni Casserras (que anava de numero dos) entri de regidor. La correlació de forces a l'ajuntament fa que el vot de Casserras decideixi el nom del futur alcalde. Després de molta discussió, l'AUP decideix entrar a l'anomenat Pacte de progrés, amb ERC, IC i PSC-PSOE. CiU perd, doncs, l’alcaldia que havia tingut durant vuit anys i Jordi Valls passa a ser el nou batlle de Manresa. Amb aquest pacte, per primer cop des del 1939, ERC torna a tenir responsabilitats de govern a la ciutat. Els regidors d’ERC s'encarregaran de les àrees de Cultura, Sanitat, Seguretat Ciutadana i Medi Ambient, i Toni Casserras passarà a ocupar la regidoria d’Ensenyament.

En les eleccions al Parlament de Catalunya, ERC aconsegueix 13 diputats, entre els quals hi haurà el manresà Josep Huguet.

Paral·lelament, a Manresa les JIR segueixen creixent i inicien un treball conjunt amb Maulets, una organització nacional, fins aquell moment rival, de joves independentistes inicialment lligats a l'MDT-PSAN i que tenen gent a Solsona i Cardona.

El 1996 ERC recupera la seva representació al parlament espanyol amb l'elecció de Pilar Rahola com a diputada per Barcelona. Però al cap de poc, ella mateixa, juntament amb Àngel Colom, i d’altres militants protagonitzaran una escissió i fundaran l’efímer PI (Partit per la Independència). El mes de novembre, conseqüentment, Josep-Lluís Carod-Rovira serà escollit nou Secretari General d'ERC.

Aquest mateix any, a Manresa, l'AUP, l'Assemblea Antimilitarista del Bages i les JIR compren un local a la plaça de Gispert de Manresa que anomenaran Batzac i que s'utilitzarà com a espai polític de reunions i actes.

Al juliol de 1997, ETA segresta i executa un regidor del PP a Ermua (País Basc), anomenat Miguel Ángel Blanco, la qual cosa crea una gran commoció a tot Espanya i arreu els ajuntaments presenten mocions unitàries de reprovació. A Manresa, es convoca un ple extraordinari de l'Ajuntament on es condemna aquest fet de forma unànime. Hores després, però, l'AUP es nega a donar suport a la declaració del ple perquè no s'hi fa cap referència a les causes del conflicte basc i no es demana cap canvi d'actitud al govern espanyol. A continuació, ERC, IC i PSC-PSOE fan fora de l'equip de govern al regidor de l'AUP, Toni Casserras. IC, a més, incomplint els acords establerts, trenca la coalició. Casserras presenta la dimissió, en contra de l'opinió de tota la gent de l'AUP, i el seu lloc, a partir d'aquell moment, l'ocuparà una persona d'IC.

Molt poc després l'AUP es dissol definitivament com a organització política nacional, amb la fugida de diferents sectors, alguns d'ells cap a ERC. L'Assemblea del Bages decideix seguir utilitzant aquest nom, encara que funcionarà com a col.lectiu local i independent.

Al 1998, un grup de joves provinent del JIR creen una assemblea de la PUA (Plataforma d'Unitat d'Acció) al Bages i l'any següent obren el Centre Social Alternatiu La Fona, al carrer Barreres de Manresa. Aquest mateix any sorgeix la CAL, entitat dedicada a la defensa de la llengua que organitza cada mes de setembre el Correllengua. I també l'any 1998 es culmina la unitat JIR-Maulets, que passen a anomenar-se simplement Maulets (el jovent independentista i revolucionari).

A les eleccions municipals de 1999 ERC torna a augmentar el percentatge de suport rebut i es queda a pocs vots d'obtenir un quart regidor. Ramon Fontdevila, que repeteix com a cap de llista, és acompanyat en aquesta ocasió per Ignasi Perramon i Montserrat Selga. Un nou pacte amb PSC-PSOE i IC dóna a ERC les regidories de Cultura, Habitatge, Rehabilitació, Activitats i Medi Ambient. Per la seva banda, l'AUP es presenta en solitari a les eleccions amb Roger Torras com a cap de llista i aconsegueix 576 vots que encara no seran suficients per tornar l’organització a l’Ajuntament. En aquests comicis també es presenta el PI que treu un resultat mínim. A Navarcles, es presenta una candidatura d'ERC-CUP amb Toni Fernandez de cap de llista però sense aconseguir representació municipal. En aquestes mateixes eleccions ERC obté quatre representants al Consell Comarcal del Bages, entre els quals, Ignasi Perramon. El president en serà el monistrolenc Agustí Redó, també d’ERC.

El mes d'octubre ERC aconsegueix 12 diputats al Parlament de Catalunya. Josep Huguet torna a ser un d’ells.

A finals de l'any 2000, gent de Maulets, la CAL i d'altres a títol individual inauguren a Manresa el Casal Popular La Fadulla i, a Navàs, els Maulets obren el CP La Ceba. És durant aquests anys que les JERC de Manresa i el Bages, una organització amb molts alts i baixos durant els anys anteriors, entra en una etapa molt prolífica. Liderades primer per Pere Fontanals i després per Marc Aloy, durant la primera meitat de la dècada es va aglutinar un grup de gent que va vertebrar una organització capaç de preparar actes i rodes de premsa de manera periòdica o fins i tot alguns concerts multitudinaris tal i com ja ho feien amb èxit des d'èpoques anteriors Maulets i l'AUP (amb qui mantenien una dura rivalitat).

El 2002 Ignasi Perramon és elegit nou president del Consell Comarcal del Bages i Ramon Fontdevila és escollit novament cap de llista per a les eleccions municipals del 2003. ERC obté 4 regidors en les eleccions municipals, a només uns 200 vots d'obtenir el cinquè. Seran els mateixos de la legislatura anterior més Josep Lluís Gozalbo, que ocuparà la regidoria d'esports. Després de reeditar el pacte amb el PSC-PSOE i IC-V, el grup municipal d'ERC gestionarà les àrees de Cultura, Habitatge i Rehabilitació, Medi Ambient i Esports. En aquestes eleccions l’AUP torna a presentar a Roger Torras, que durant els anys anteriors havia emprès una notable i reconeguda tasca d'oposició cívica des de fora del consistori, com a cap de llista. Amb tot, es torna a quedar a les portes d’obtenir representació municipal.

A les eleccions al Parlament d'aquest any 2003, ERC aconsegueix uns excel·lents resultats, amb 23 diputats. Amb aquests resultats, ERC entra al govern de la Generalitat (l'anomenat "tripartit"). El manresà Enric Aloy passa a ocupar la Direcció General de Consum del Govern català, i Joan Badia una subdirecció general del departament d'Educació. Més endavant, dins d'aquest mateix govern, Josep Huguet ocuparà la Conselleria de Comerç, Consum i Turisme. L'any 2004, i després d'una brutal campanya de desprestigi envers ERC i sobretot envers Josep Lluís Carod-Rovira, engegada pel Partit Popular espanyol i tota l'anomenada "caverna mediàtica", Esquerra aconsegueix 8 diputats al Congrés dels Diputats (més de 650.000 vots al principat). A Manresa aquesta situació significa assolir uns resultats històrics amb més de 8000 vots i gairebé un 22% de l'electorat, una xifra que representava un rècord des de l'època de la República i una fita per l'independentisme a la ciutat.

L'any 2005 el Parlament de Catalunya aprova un nou Estatut d'Autonomia que, després d'una duríssima negociació amb Espanya i de les conseqüents rebaixes (l'anomenat "pacte Mas-ZP" entre CiU i PSOE), és ratificat en referèndum pel poble de Catalunya. L'independentisme, però, en aquesta ocasió demanava el "no" i, a causa d'aquest referèndum, ERC surt accidentadament del Govern de la Generalitat. Després de les eleccions del 2006, però, hi torna formant un nou govern d’entesa amb el PSC i IC-V. Josep Huguet és nomenat Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, i Enric Aloy, Secretari General d’aquest mateix departament. Joan Badia passa a ocupar la Direcció General d’Innovació dins el departament d’Educació (un càrrec que deixarà voluntàriament tres anys més tard, per incorporar-se al departament d'Huguet), i Ramon Fontdevila deixa la seva regidoria a l’Ajuntament de Manresa per passar a dirigir el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, dins el Departament de Cultura de la Generalitat. El 2007, a causa d'aquests canvis, Joan Vinyes substitueix a Ramon Fontdevila dins del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament, ocupant la regidoria de rehabilitació i habitatge. Ignasi Perramon passa a ocupar la direcció de l’àrea de serveis a les persones, amb la regidoria de Cultura i Turisme.

En els comicis d'aquest mateix any, l’AUP retornarà a les sigles CUP (donat que en diverses poblacions del país van apareixent formacions que s'autodenominen així) per tornar-se a presentar novament amb Roger Torras com a cap de llista. En aquesta ocasió, però, més de 1500 manresans i manresanes decidiran votar a la formació que, d'aquesta manera, aconsegueix tornar a entrar al consistori. ERC, per la seva banda, el 2007 presentarà 32 llistes a la comarca del Bages. A Manresa, aconseguirà tres regidors (uns resultats que representen un descens en comparació amb les anteriors eleccions), encara que aquest regidor perdut és el que aconseguirà la CUP. Un nou pacte amb el PSC-PSOE i IC-V torna a posar el govern municipal en mans d’ERC. Aquesta vegada Ignasi Perramon passarà a ocupar la primera tinença d’alcaldia i les regidories d’Immigració i Cultura i Turisme; Joan Vinyes ocuparà la regidoria de Via Pública, Serveis Urbans i Mobilitat; i Alba Alsina passarà a ser la nova regidora de Medi Ambient, Residus i Parcs i Jardins. Roger Torras passarà a ser un regidor a l’oposició, i al cap d'un any de legislatura serà substituït per Adam Majó, que assumirà la resta de la legislatura al capdavant de la CUP.

Al setembre de 2009, un ambient d'eufòria sacseja l'independentisme a nivell nacional. D'una banda, nombroses associacions, entitats i assemblees, sorgides els anys anteriors des de la societat civil dinamitzen fortament l'espai públic amb diferents accions (Sobirania i Progŕes, Deumil a Brusel·les, Plataforma pel Dret a decidir, etc). De l'altra, el municipi d'Arenys de Munt, organitza quasi inesperadament un referèndum per la independència que sorprèn tothom, i que aconsegueix uns resultats espectaculars amb un 40% de participació. L'efecte mimètic és immediat i nombrosos municipis voldran repetir l'experiència. L'Ajuntament de Manresa votarà una moció a favor de la celebració d'aquest referèndum. La moció, impulsada per les associacions Deumil.cat, Òmnium Cultural, la Fundació Independència i Progrés, i el Casal Popular La Fadulla tirarà endavant amb els vots dels grups municipals d'ERC, la CUP i CiU. Finalment, la consulta es celebrarà a Manresa el 25 d'abril de l'any 2010. El 'sí' guanya amb rotunditat. Dels 11.922 vots que es recullen, un total d'11.385 (el 95,49%) són positius, mentre que el 'no' recull 336 vots (2,81%). 196 persones voten en blanc, mentre que només es recullen 5 vots nuls. En percentatge, aquesta xifra representa el 21,81% del cens oficial, i el 18,2% del cens ampliat que es va fer servir en aquesta convocatòria, que incloïa els joves a partir de 16 anys i persones nouvingudes residents a Manresa.

Al juny, la sentència del Tribunal Constitucional, que tombarà els pilar fonamentals del nou Estatut, propicia la més gran manifestació independentista que mai s'havia vist a Catalunya. El dia 10 de juliol, un milió i mig de persones es manifesten pels principals carrers de Barcelona. Des de Manresa s'organitzen un total de 9 autobusos per anar-hi, entre associacions i partits polítics. Les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre d'aquest mateix any representen un dur revés per a l'independentisme, que s'hi presenta profundament dividit. La CUP, com és habitual fins al moment, renuncia a presentar-s'hi; ERC perd 11 dels 21 diputats que tenia; i a la vegada, la coalició Solidaritat Catalana, encapçalada per Joan Laporta, que recull bona part del suport que tenia Reagrupament (una escissió d'ERC encapçalada per Joan Carretero que no va arribar a bon port), obté 4 diputats. Així doncs, després d'uns anys en que l'independentisme parlamentari havia anat creixent, al 2010 baixa notablement el nombre de diputats manifestament independentistes al Parlament de Catalunya. A Manresa, però, a les eleccions municipals del maig de 2011 aquest fenomen no va tenir conseqüències evidents. Per part d'ERC, encapçalava la llista electoral per primer cop el prestigiós cirurgià Pere Culell. El resultat atorgava novament tres regidors al grup municipal d’ERC i dos (un més) a la CUP. L'independentisme, doncs, obtenia globalment un regidor més a l'ajuntament manresà. Segons aquests resultats, els tres regidors d’Esquerra van passar a ser Pere Culell, que encapçalava la llista; Joan Vinyes, que repetia com a número 2; i la independent Mireia Estefanell, que s’iniciava en la política municipal. Per part de la CUP, repetia Adam Majó, que aquesta vegada sí que era refrendat per les urnes, i Jordi Masdéu, que també era la primera vegada que formava part de la corporació municipal.

Des d’ERC es van valorar molt positivament aquests resultats, primer de tot perquè representaven un clar aprovat de l’electorat envers la feina feta per l'independentisme durant els últims anys al govern de la ciutat. Però també perquè, tenint en compte que a nivell nacional Esquerra va patir un fort retrocés que ja es sumava a la gran davallada de les últimes eleccions al Parlament, aquesta estabilitat manresana representava un èxit insòlit, que pràcticament no tenia parangó a ciutats de la mateixa mida d'arreu de Catalunya. Igualment, la CUP a nivell nacional va passar aquell any de 22 regidors a més de 100 a tot el país. Les eleccions manresanes, però, van tenir un clar guanyador i aquest va ser Valentí Junyent, que encapçalava la candidatura de Convergència i Unió, el qual va esdevenir el nou alcalde de la capital del Bages. La coalició regionalista, de fet, va obtenir uns resultats espectaculars a tot Catalunya (els millors de la seva història), aconseguits, en part, amb un discurs amb certs tons sobiranistes. També va ser remarcable la forta davallada del PSOE a tot el país, que només a Manresa va perdre prop de 5000 vots. Cal esmentar també la forta davallada d’Iniciativa per Catalunya, que aquesta vegada es va quedar sense representació institucional a Manresa. El més lamentable de les eleccions de 2011, però, va ser l’ascens vergonyós del partit xenòfob Plataforma per Catalunya, que va doblar la seva representació a Manresa d’un a dos regidors, i que va obtenir més de 60.000 vots a tot el país.