Ara que complim 85 anys d’aquell 14 d’abril, els republicans del Bages ens vam tornar a trobar per celebrar-ho. Ahir vespre, a Navàs, compartint un sopar que no tindrà res de nostàlgic. Tot el contrari, la d'enguany va ser una trobada més viva que mai, perquè manifesta el nostre compromís de continuar treballant per aquell somni de Macià i de tots els idealistes que van fundar ERC el 1931: una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.

El darrer dimecres de març, en una convocatòria oberta a tots els amics i militants de Manresa, vam posar a debat com desencallar la històrica reivindicació a l’entorn de la C-55. El dissabte anterior ens havíem trobat en un tall de trànsit, a la Farinera, en record de la darrera víctima. I aquells mateixos dies hi van haver dos debats a l’entorn de la mobilitat per carretera o en ferrocarril.

  Finalment tenim acord… o millor dit: acords. Amb pocs dies de diferència s’han tancat els acords de govern municipal i nacional. El primer ha de permetre que els regidors del grup municipal d’ERC, que han estat col·laborant des de fora a la governabilitat de la ciutat, ara hi participin activament. El segon ens permetrà avançar cap a la República Catalana lliure, sobirana i socialment més justa.

Ara fa pocs dies es va presentar el Pla de Ciutat 2015-2019, elaborat conjuntament entre els grups municipals d'ERC i CDC, segons ja preveia l'Acord d'investidura i governabilitat signat l'11 de juny. Es tancava així un període reconeixement entre les dues forces polítiques, fonamentat en 24 punts que havíem pactat públicament a l’estiu. I tal com ens vam comprometre aleshores, si aconseguíem que aquest projecte es reflectís al pressupost 2016, ens plantejaríem també d’incorporar-nos al govern de la ciutat.

Manresa ja va crear en l’anterior legislatura una taula d’habitatge i una taula contra la pobresa energètica. Taules de treball que han donat bones aportacions en aquests dos àmbits i que encara han de contribuir molt més a la recerca de solucions. Des d’ERC, tanmateix, considerem que cal crear-ne una de nova, una taula del tercer sector. A Manresa, per sort, tenim un teixit d’entitats del tercer sector potent i que realitzen una gran tasca abocant recursos materials i humans, amb voluntarietat anònim imprescindible.

L’any 2009 la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manresa d’aleshores presentava el Pla Museològic del Museu Comarcal, amb la voluntat de donar un impuls a l’equipament i resoldre algunes de les deficiències de l’edifici. La necessitat de posar al dia la museïtzació i la possibilitat que la Generalitat injectés una bona quantitat de diners per convertir l’antic convent de Sant Ignasi en el Museu Nacional d’Art Barroc del país van ser els principals motius de la realització d’aquell document.

Crec que tots els manresans estem d'acord que l'adquisició del Casino -i la seva conversió en l'equipament públic que és avui dia- ha estat molt positiu per a la ciutat. Tenim una biblioteca i uns espais polivalents de primer nivell en un excel·lent edifici modernista al bell mig del Passeig! Personalment, penso que equipaments com el Casino o el Kursaal són un orgull per a Manresa. Tanmateix, valoro molt negativament l'altíssim preu que la ciutat n'haurà d'acabar pagant per la seva expropiació, per culpa de la mala gestió que els diferents governs municipals de CiU han fet des de l'inici del procés i pensen seguir fent.

Gairebé mig milió d'euros per a la neteja i el manteniment dels jardins de l'ambaixador del Regne d'Espanya a París. Sí, ho heu llegit bé. En una època de crisi profunda, el govern espanyol s'ha gastat exactament 460.000 euros en aquesta partida tan "estratègica" per a la recuperació de l'economia de l'Estat que ens acull tan generosament. I si aquesta fos l'única despesa d'aquest tipus rai! La política de "restricció" del ministeri d'Afer Estrangers espanyol ho abraça tot: des de 50.

"Els Mossos han aparcat el català i es dirigeixen als ciutadans preferentment en castellà per pressionar la conselleria d'Interior en les negociacions per evitar més retallades. Com a mínim, és el que han reclamat els sindicats SPC, SAP-UGT i SME-CCOO a tots els agents." Han passat dues setmanes des del dia que vaig llegir aquesta notícia i encara estic indignada. Què vol dir renunciar a la llengua pròpia del país com a senyal de protesta? A qui es pensen que faran mal deixant de parlar el català? Realment creuen que la llengua és patrimoni de Convergència? No s'adonen que el català és la llengua dels ciutadans als qui serveixen? Hi ha hagut mai cap col·lectiu en qualsevol nació amb estat del món que hagi deixat de parlar la seva llengua en senyal de protesta? Senyors/es representants sindicals dels Mossos que han pres aquesta decisió; deixin que els faci algunes reflexions: A qui ha perjudicat més la seva actitud, no ha estat a CIU, sinó a la institució dels Mossos d'Esquadra i al seu caràcter de policia catalana, democràtica i al servei del poble Anar en contra de la llengua per fer pressió al govern per unes demandes salarials, és actuar com si el català fos un element aliè al col·lectiu que protesta.