“Manifestació a Barcelona per haver rebut insults i agressions físiques per parlar en català”. No és una notícia de l’època de la dictadura, ni de la transició. És una notícia amb data d’avui. Resulta que un català va rebre, presumptament, insults i agressions, pel fet d’haver-se adreçat en català a un guàrdia civil, a l’aeroport de Barcelona, ara fa 4 dies. De fet, notícies com aquesta es produeixen periòdicament a la nostra nació.

Ho admeto abans que cap altra cosa: ningú com aquesta trepa de Convergencia per escenificar totes les contradiccions del nostre país. Hi tenen la mà trencada! Recordeu el MHP Mas a Londres? D’això fa tot just deu dies! Hi va coincidir el mateix matí que s’autoritzava el referèndum escocès. Mas, però, hi va anar a denunciar el drenatge fiscal a què estem sotmesos els catalans, a desmentir que el déficit espanyol fos culpa de les autonomies i a defensar davant dels mitjans de comunicació o el propi Nick Clegg –en una trobada ultra-fast de cinc minuts!- el pacte fiscal de Catalunya.

Catalunya viu una doble crisi: la crisi, i l’escanyament persistent i progressiu de l’Estat central. Per cert que aquest escanyament i el menysteniment colonialista van ser els que van permetre, fa ja dos segles, els processos independentistes de les colònies americanes. La crisi actual és molt dura, cada cop sembla més intensa, molta gent s’ho està passant molt malament, i hem d’evitar l’exclusió social com sigui.

Fa cinquanta anys que m'estic al barri de la Sagrada Família de Manresa. És el meu barri i sempre m'hi he sentit compromès d'una manera o una altra. També amb la seva associació de veïns, des del primer dia. Per això, quan les coses sembla que es torcen no ho visc ni com un tema menor ni domèstic, tot el contrari. Em preocupa per allò que té de símptoma. És per això que vaig escriure aquest "A tomballons" per Regió7 i, avui, que me l'han publicat, el comparteixo: Grinyols al barri de la Sagrada Família.

De desconcertant i preocupant es pot qualificar la no renovació de Tere Almar al capdavant de la direcció artística de la Fira Mediterrània de Manresa. Desconcertant perquè, quan les coses funcionen bé, no s'entén que no s'hi doni continuïtat. Preocupant perquè amb aquesta decisió es generen dubtes sobre una fira estratègica per a la cultura del nostre país i que aporta un cabal de dinamització impagable per a la ciutat i la comarca.

El setembre del 2001, es va aprovar per ple el Pla Integral de Revitalització del Nucli Antic (PIRNA). Va ser un document aprovat per unanimitat per totes les forces polítiques existents al Consistori en un moment en que, la degradació que havia patit i patia el barri vell de Manresa havia comportat el desplaçament de la població més jove cap a altres barris de la ciutat i la posterior localització en el barri, de sectors de població més desafavorits.

Tenim menys diners i per tant no podem gastar tant. Aquesta afirmació és ben certa tant per a les famílies que tenen menys ingressos que fa uns anys com per a les administracions públiques del nostre país. Ara bé, a l'hora de reduir despeses hem de sospesar molt bé què prioritzem i què considerem més prescindible. I això és especialment cert en el cas de la salut pública, per les conseqüències que pot tenir per al benestar de les persones.

Vull aprofitar l'article d'aquest mes per proposar-vos un exercici: agafeu la factura de l'aigua del darrer trimestre. Mireu-ne el cost. Jo ho faig amb la meva: 36,75 € Iva inclòs, per noranta dies de subministrament ininterromput. Set metres cúbics d'aigua neta, captada, tractada, distribuïda, sanejada i servida en cadascuna de les aixetes de casa meva. Preu per litre d'aigua consumit: 0,00525 €.

Aquest vespre hem fet a Manresa el principal acte de campanya per part d'ERC al Bages. Als Carlins, a quarts de nou del vespre. I reconec que hi anava una mica esporuguit: ni em feia peça l'espai ni aquests dies m'arribaven comentaris de la convocatòria, com si fos una cosa només per a iniciats, per als convençuts de sempre. Doncs bé, no em sap greu admetre que només eren temors i que la trobada ha funcionat, i ha funcionat molt bé.