Esquerra Republicana escalfa motors per a les eleccions municipals del 2023. Ahir al vespre, al Centre Cívic el Gorg de Sant Vicenç de Montalt, va celebrar el Congrés Comarcal ordinari anual en el qual es van aprovar tant els informes de gestió com els comptes i el pressupost per unanimitat; però també es va dedicar un aplaudiment continuat a l'exalcaldessa de Tiana, Marta Martorell. El president de la Federació Comarcal, Josep Pena, va defensar un informe de gestió que “posa els fonaments per l’esforç polític de cara a les municipals”. Durant el seu mandat, el partit a la comarca ha fet un esforç tant per millorar la política d’ajuts econòmics a la seccions locals, com per acompanyar-les a nivell més pràctic en el procés de concepció i de seguiment de la campanya electoral. En el pla més ideològic, el president republicà va fer valdre la capacitat de generar i de liderar discurs en diverses matèries clau i d’interès per a la ciutadania en temes com ara la mobilitat o les platges del litoral maresmenc. Tot això sense oblidar tot l’esforç intern que s’ha fet per no patir l’esgotament del via crucis pandèmic dels dos darrers anys. Un altre dels elements importants d’aquest informe de gestió, tal com després explicaria també en la seva intervenció la diputada territorial de la comarca, Mònica Palacín, ha estat la creació de l’Oficina Parlamentària, un òrgan totalment abocat al contacte amb la ciutadania que, en aquesta legislatura compta amb la participació de dos diputats més a la comarca, a més de la Mònica Palacín, la Najat Driouech i en Pau Morales (com a Jovent Republicà). El president de la Federació Comarcal va tornar a posar l’èmfasi, com ja és costum, en el treball d’equip. En aquest Congrés, l’informe de gestió es va presentar de manera coral per cadascuna de les secretaries implicades, que van anar desgranant cadascun dels ítems de les seves responsabilitats delegades. El Congrés va comptar també amb la presència de la Secretària de Coordinació Estratègica Antirepressiva i calellenca, Cristina Gómez, i del secretari del Formació del partit i canetenc, Eduard López.

Robert Masih, a la ministra de transports, mobilitat i agenda urbana: "Exigim la transferència de gestió en la infraestructura de Rodalies i trens regionals a la Generalitat de Catalunya" El senador d'Esquerra Republicana al Senat, Robert Masih, ha preguntat aquest dimarts a la ministra de transports, mobilitat i agenda urbana sobre "quines mesures té previst adoptar el govern espanyol pel col·lapse de l'R1 al seu pas per la Comarca del Maresme". La pregunta està motivada després que el passat 21 d'abril molts treballadors i estudiants van veure afectada la seva jornada per una avaria a la línia que dona servei a 439.000 habitants. "Fa falta un pla d'inversions que garanteixi la fiabilitat del servei d'horaris, freqüències, connexions i gestió de les línies", ha exigit Masih, qui ha retret a la ministra que aquestes deficiències en el servei de Rodalies i Trens regionals de Catalunya són causades per la desinversió i infrafinançament de la xarxa per part del govern espanyol, "un servei de qualitat és imprescindible per garantir l'eficiència i la qualitat de vida a la regió metropolitana de Barcelona i al conjunt de Catalunya". Els republicans han denunciat les promeses, any rere any, per part del govern de l'Estat, en inversions que mai es compleixen "ja ningú els creu. Ens diuen que estan treballant des de 2018 i Rodalies registra incidències diàries", i el cas de l'R1 és un dels més llampants, però podríem parlar també de l'R3 o l'R4. "Prou excuses, senyora ministra", han lamentat els republicans. La ministra de transports, per la seva banda ha respost que són molt conscients de "la importància del servei de Rodalies de Catalunya", però s'ha excusat en una incidència per un "motiu natural". Una excusa segons els republicans, que han criticat que ni RENFE ni el govern de l'Estat van facilitar una alternativa per als usuaris. La titular de Transports també ha reconegut no estar contenta amb la inversió amb Rodalies, i arran la pregunta de Masih s'ha compromès a augmentar l'execució d'obres.

El Grup d'Esquerra Republicana de Catalunya al Senat ha registrat aquest divendres una bateria de preguntes, amb relació als greus incidents que es van produir durant el decurs del passat dijous a la xarxa de rodalies del Maresme. Les preguntes, que s’han entrat a partir de la gestió que n’han fet els diputats del Maresme, Mònica Palacín, Pau Morales i Najat Driouech, demanaran explicacions sobre els fets ocorreguts i també interpel·laran al govern espanyol sobre les actuacions concretes previstes en la millora de la gestió d'aquesta infraestructura. A dos quarts de set del matí, Adif informava de l'aturada del servei entre Vilassar de Mar i Sant Adrià de Besòs, a causa d'una avaria en el sistema d'electrificació que s'havia anat complicant. La perplexitat dels passatgers que agafaven el tren per anar a treballar o a estudiar va ser màxima quan la companyia que gestiona l'estat espanyol va informar que no posaria servei alternatiu. Entre els motius, Renfe va afirmar que el tram afectat era massa llarg i que els era impossible assumir la demanda de passatgers d'aquest tram de la línia més concorreguda de tot l'estat. Esquerra Republicana denuncia, una vegada més, les greus deficiències que des de fa temps pateix la ciutadania maresmenca amb el servei de Rodalies i Trens Regionals de Catalunya; problemes causats per la desinversió i l'infrafinançament de la xarxa. Damià del Clot: “No tenim el problema amb el vehicle privat, el tenim amb la xarxa de Rodalies” El president del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot, ha explicat aquest matí en una entrevista al programa Aquí Cuní de la SER, que quan hi ha pluja, com va ser el cas d’ahir, “la gent agafa directament l'alternativa del vehicle privat". Aquest fet ve provocat perquè "en circumstàncies normals, si els trens funcionen -com passa alguna vegada-, el vehicle privat també funciona. No tenim el problema aquí. Sí a rodalies, i això afecta tant a la mobilitat com a la seguretat, perquè arribarà un moment en què les esculleres un dia cediran i tindrem un problema amb el comboi que es vegi atrapat", ha alertat, una vegada més.

Aquest passat divendres els diputats d'Esquerra al Parlament de Catalunya, Pau Morales i Mònica Palacín, s’han reunit amb el director general del Tecnocampus de Mataró, Josep Lluís Checa, per conèixer quina és l'activitat que fan des d'aquesta institució.   Sobre el contingut de la trobada, el diputat de Jovent Republicà ha assenyalat que "hem parlat dels projectes que té el Tecnocampus amb relació a la comarca i el país".   Durant la reunió, els diputats maresmencs han pogut conèixer també les instal·lacions del Tecnocampus: la part docent, el Parc Empresarial, l'Espai de Congressos, etcètera. La diputada de Pineda, Mònica Palacín, ha valorat molt positivament la trobada, especialment tot allò que feia referència a les idees al voltant de l'economia circular.   La visita dels republicans al Tecnocampus forma part de l'activitat parlamentària que desenvolupen a la comarca, aprofitant l'àmplia representació del partit (amb Pau Morales, Najat Driouech i Mònica Palacín) al Maresme. L'objectiu, com afegia Morales, no és altre que "posar-nos al servei de les institucions de la comarca per aconseguir el màxim de sinergies possibles tant amb el teixit del territori, com amb l'aposta del país per avançar en una societat del coneixement.  

La Federació Comarcal del Maresme celebra el norantè aniversari del partit a la comarca en el primer acte post pandèmia presencial   Vergés defensa la transcendència de les reivindicacions obreres que ERC va assumir des del primer dia del seu naixement, i fa una defensa aferrissada del paper de les dones d'ahir i d'avui Esquerra Republicana al Maresme ha celebrat aquest divendres al vespre l’acte commemoratiu dels 90 anys del partit a la comarca, amb la presència de la vicepresidenta Primera del Parlament de Catalunya, Alba Vergés, que ha fet èmfasi en el caràcter obrer del partit tant en els seus orígens, en la defensa d’ideals associats als drets i les llibertats de la gent, com per exemple amb l’escolarització de la classe obrera, com ara en l’actualitat, quan després de 90 anys, el partit “segueix estant al costat de tothom, donant la cara per ajudar a salvar el país quan ha calgut”. Vergés ha aprofitat l’avinentesa del vuitanta-unè aniversari de l’afusellament del president Companys, per recordar que “ERC és una peça innegable per al país”. “Ho veiem en situacions com la persecució del Tribunal de Cuentas”, dirigit amb gent que ve de famílies que havien dirigit òrgans franquistes. “No oblidem que el Tribunal de Orden Público va canviar de nom en un dia, ara és l’Audiencia Nacional”. La també vicesecretària de Partit Obert, ha destacat el paper de militants històrics del Maresme, com en Jordi Rull i la Maria de Gador, d’Òrrius i de Tiana, que també han intervingut a l’acte, i ha fet una defensa aferrissada del paper de la Dona i la seva implicació en el món de la política sobretot en el passat, quan les condicions eren molt pitjors, un esforç que ha anat conduint a la situació actual. La historiadora Margarida Colomer demana no oblidar tots els factors que sovint no s’expliquen i que van conduir tant a la fundació d’ERC, com a la proclamació de la República durant els anys trenta L’acte, que ha aplegat un centenar de persones a l’Ateneu de la Fundació Iluro de Mataró, en el primer esdeveniment obert en aquest moment post pandèmic, ha comptat amb les intervencions destacades de la historiadora Margarida Colomer, que ha fet un repàs als factors que van anar confluint en l’aparició d’Esquerra Republicana, des de principis del segle XX, amb el declivi de la Lliga Regionalista, els fets de Prats de Molló amb Francesc Macià com a protagonista, l’advocat d’Unió de Rabassaires, Lluís Companys, la difusió i la defensa d’un estat federal a través d’òrgans com la Revista Opinió de la USC, i discussions en molts àmbits que van conduir a fites com el Pacte de Sant Sebastià.

Les seccions locals d’Esquerra Republicana dels diferents municipis que conformen el tram baix de la Tordera (Blanes, Fogars, Hostalric, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera) s’uneixen per a la protecció del riu Les seccions locals de Blanes, Fogars, Hostalric, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera han creat un espai de treball conjunt per estendre la protecció de la Tordera més enllà del Delta. Proposen que s’analitzi des dels ajuntaments l’estat de la protecció en cada municipi i es duguin a terme mesures per a millorar-ne la gestió municipal. Per això, han redactat una moció que serà debatuda a cadascun dels plens municipals aquest estiu.  Els acords de la moció van en favor de fer complir la llei de protecció dels animals, restringir l’accés al riu i promoure la sensibilització i conscienciació envers la Tordera, donant a conèixer la seva biodiversitat i la importància de la seva preservació.   Les seccions locals d’Esquerra Republicana d’aquests municipis s’han coordinat, també, per començar una campanya informativa perquè la ciutadania conegui i aprengui a cuidar d’aquest entorn tan preuat. Entre les principals raons d'aquesta campanya de sensibilització, s'hi troben qüestions com ara no convertir la Tordera en una platja ni una zona de picnic, no convertir l'àrea en un lloc on dur els animals de companyia, que no s'hi accedeixi amb vehicles motoritzats privats, que no esdevingui un abocador (ni de residus agrícoles ni ramaders, ni tampoc de deixalles); i finalment la prohibició de caçar a la zona del riu.  

Aquest vespre, el ple del Senat ha aprovat la moció que va presentar Esquerra Republicana conjuntament amb EH Bildu en defensa del litoral maresmenc, després de transaccionar-la.  La moció s'ha aprovat per 154 vots a favor, 98 en contra i 6 abstencions.  Els quatre eixos que defensa el text final de la moció El text final transaccionat de la moció recull els quatre eixos principals que van motivar l'entrada a registre d'aquesta: 1. Manifestar la necessitat de replantejar el projecte de l’any 2014 i plantejar l’elaboració d’un nou estudi que permeti la utilització de solucions que respectin els ecosistemes marins. 2. Paralitzar les actuacions a les quals s’oposin els Plens municipals els ajuntaments afectats. 3. Convocar a totes les alcaldies afectades i crear una taula de coordinació entre ministeris, Generalitat, Consell Comarcal del Maresme i tots els consistoris. 4. Elaborar un informe de fluxos sòlids fluvials, amb l’objectiu d’assegurar que prou sediments arribin al final del curs dels rius per assegurar les platges i els deltes. Picornell: "La moció permetrà aturar la construcció d'un nou espigó de 140 metres a la costa del Masnou" Tal com ha defensat el senador Bernat Picornell al faristol de la cambra alta, "l'objectiu d'ERC és el d'aturar un projecte, l'estratègia d'actuació del Maresme de l'any 2014, que creiem que ha quedat absolutament obsoleta". La moció permetrà "aturar la construcció d'un nou espigó de 140 metres a la costa del Masnou", que podria provocar un "impacte ambiental irreversible". Picornell ha explicat també que "No volem, de cap de les maneres, pertorbar els ecosistemes marins". L'aprovació de la moció posa damunt la taula també la possibilitat de propiciar un altre model de gestió del litoral maresmenc, que no suposi els danys que provoca el sistema de dragues de sorra i la construcció de més esculleres. Esquerra Republicana vol "donar resposta a l'emergència climàtica, provocada, per cert, per qüestions artificials, obres artificials que hem fet els humans, i això no té cap sentit a mitjà termini".

Aquest migdia, les alcaldies republicanes d'ERC al Maresme s'han aplegat a Canet de Mar per fer suport a l'exalcaldessa de Caldes d'Estrac, Rosa Pou, que va propiciar el relleu a l'alcaldia fa unes setmanes, després d'uns problemes de salut originats per una pressió excessiva provinent de diversos fronts. El comunicat fa suport, per extensió, al conjunt d'electes municipals que conformen els valors del municipalisme dedicat, on ERC s'hi sent absolutament identificada. El contingut del manifest és aquest: Comunicat de suport a l'alcaldessa Rosa Pou i al conjunt d'electes municipals La política municipal és la màxima expressió del compromís amb allò proper, amb els neguits que tenen cara i ulls, amb els projectes que tenen nom i cognom i amb els anhels que acaben movent pobles sencers. Alhora, és absorbent fins a diluir la frontera entre l’exercici de la responsabilitat i l’espai personal, exigint un sacrifici que no tothom és capaç de realitzar i, menys encara, d’entendre des d’un punt de vista altruista. Tant se val el color o la ideologia des de la qual es desenvolupa, si no s’entén que dur a terme aquesta tasca implica, primer de tot i abans que res, un compromís que mereix el més gran dels respectes des de tots els àmbits, perquè no tot va amb el càrrec. Cada cop que una alcaldessa o un regidor és blanc d'assetjament o dimiteix per haver-se convertit en el l’objectiu d’actituds intolerables i mancades de la més elemental educació, hi perd la societat, hi perd el col·lectiu i, sobretot, hi perd la democràcia. De la mateixa manera, romandre en silenci i no alçar la veu per denunciar aquesta situació és col·laborar-hi i permetre una greu injustícia. Casos com el de la Rosa a Caldetes, la Blanca a Canet de Mar o l'Annabel a Arenys de Mar són exemples clars del que no es pot consentir. Tal com ja està passant en d’altres àmbits de la societat, cal aïllar qui fa norma de la vulneració dels drets més elementals, ignorar qui confon la lícita discrepància amb l’insult i l’amenaça i apartar qui fa de les xarxes el seu faristol de misèria.

El senador d'Esquerra Republicana, Bernat Picornell, ha preguntat aquest vespre a la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, pels projectes del ministeri en referència al litoral maresmenc.  Picornell ha mostrat la seva preocupació per la línia que segueix el ministeri amb la gestió de les costes i, concretament, les platges de la comarca maresmenca. "L'any 2014 es va elaborar un informe sobre la dinàmica litoral i una estratègia d'actuació del maresme. L'informe dibuixa un marc de necessitat lúdica que entenem que no hauria de ser objecte de les polítiques del seu ministeri per res". El senador republicà ha interpel·lat la ministra amb dues preguntes molt clares, "quina situació climàtica ens trobarem al llarg dels anys vinents? Quina política hem de desenvolupar en conseqüència?". Picornell ha defensat d'ERC pel litoral maresmenc, "nosaltres apostem per una mínima intervenció que pugui provocar un dany i un impacte irreversible". Entre les actuacions que vol tirar endavant el ministeri espanyol s'hi troba el dragat de sorra del fons del mar. "No volem que vinguin més dragues sense avisar i moguin més sorra", ha defensat Picornell. Aquest tipus d'accions, a banda de tenir un cost molt elevat, perjudiquen greument el ric ecosistema marí del litoral maresmenc, i és per això que cal "respectar les dinàmiques naturals del mar i no fer-hi intervencions artificials que puguin afectar de forma definitiva a la costa i a la sostenibilitat del mar".  Des de les alcaldies republicanes del Masnou, Canet de Mar, Arenys de Mar o Sant Pol de Mar s'han anat aprovant mocions que refusen per complet les actuacions previstes, mentre que altres, on no governa ERC com a Malgrat de Mar, el plenari ha votat molt dividit.