La Federació Comarcal del Maresme celebra el norantè aniversari del partit a la comarca en el primer acte post pandèmia presencial   Vergés defensa la transcendència de les reivindicacions obreres que ERC va assumir des del primer dia del seu naixement, i fa una defensa aferrissada del paper de les dones d'ahir i d'avui Esquerra Republicana al Maresme ha celebrat aquest divendres al vespre l’acte commemoratiu dels 90 anys del partit a la comarca, amb la presència de la vicepresidenta Primera del Parlament de Catalunya, Alba Vergés, que ha fet èmfasi en el caràcter obrer del partit tant en els seus orígens, en la defensa d’ideals associats als drets i les llibertats de la gent, com per exemple amb l’escolarització de la classe obrera, com ara en l’actualitat, quan després de 90 anys, el partit “segueix estant al costat de tothom, donant la cara per ajudar a salvar el país quan ha calgut”. Vergés ha aprofitat l’avinentesa del vuitanta-unè aniversari de l’afusellament del president Companys, per recordar que “ERC és una peça innegable per al país”. “Ho veiem en situacions com la persecució del Tribunal de Cuentas”, dirigit amb gent que ve de famílies que havien dirigit òrgans franquistes. “No oblidem que el Tribunal de Orden Público va canviar de nom en un dia, ara és l’Audiencia Nacional”. La també vicesecretària de Partit Obert, ha destacat el paper de militants històrics del Maresme, com en Jordi Rull i la Maria de Gador, d’Òrrius i de Tiana, que també han intervingut a l’acte, i ha fet una defensa aferrissada del paper de la Dona i la seva implicació en el món de la política sobretot en el passat, quan les condicions eren molt pitjors, un esforç que ha anat conduint a la situació actual. La historiadora Margarida Colomer demana no oblidar tots els factors que sovint no s’expliquen i que van conduir tant a la fundació d’ERC, com a la proclamació de la República durant els anys trenta L’acte, que ha aplegat un centenar de persones a l’Ateneu de la Fundació Iluro de Mataró, en el primer esdeveniment obert en aquest moment post pandèmic, ha comptat amb les intervencions destacades de la historiadora Margarida Colomer, que ha fet un repàs als factors que van anar confluint en l’aparició d’Esquerra Republicana, des de principis del segle XX, amb el declivi de la Lliga Regionalista, els fets de Prats de Molló amb Francesc Macià com a protagonista, l’advocat d’Unió de Rabassaires, Lluís Companys, la difusió i la defensa d’un estat federal a través d’òrgans com la Revista Opinió de la USC, i discussions en molts àmbits que van conduir a fites com el Pacte de Sant Sebastià.

Les seccions locals d’Esquerra Republicana dels diferents municipis que conformen el tram baix de la Tordera (Blanes, Fogars, Hostalric, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera) s’uneixen per a la protecció del riu Les seccions locals de Blanes, Fogars, Hostalric, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera han creat un espai de treball conjunt per estendre la protecció de la Tordera més enllà del Delta. Proposen que s’analitzi des dels ajuntaments l’estat de la protecció en cada municipi i es duguin a terme mesures per a millorar-ne la gestió municipal. Per això, han redactat una moció que serà debatuda a cadascun dels plens municipals aquest estiu.  Els acords de la moció van en favor de fer complir la llei de protecció dels animals, restringir l’accés al riu i promoure la sensibilització i conscienciació envers la Tordera, donant a conèixer la seva biodiversitat i la importància de la seva preservació.   Les seccions locals d’Esquerra Republicana d’aquests municipis s’han coordinat, també, per començar una campanya informativa perquè la ciutadania conegui i aprengui a cuidar d’aquest entorn tan preuat. Entre les principals raons d'aquesta campanya de sensibilització, s'hi troben qüestions com ara no convertir la Tordera en una platja ni una zona de picnic, no convertir l'àrea en un lloc on dur els animals de companyia, que no s'hi accedeixi amb vehicles motoritzats privats, que no esdevingui un abocador (ni de residus agrícoles ni ramaders, ni tampoc de deixalles); i finalment la prohibició de caçar a la zona del riu.  

Aquest vespre, el ple del Senat ha aprovat la moció que va presentar Esquerra Republicana conjuntament amb EH Bildu en defensa del litoral maresmenc, després de transaccionar-la.  La moció s'ha aprovat per 154 vots a favor, 98 en contra i 6 abstencions.  Els quatre eixos que defensa el text final de la moció El text final transaccionat de la moció recull els quatre eixos principals que van motivar l'entrada a registre d'aquesta: 1. Manifestar la necessitat de replantejar el projecte de l’any 2014 i plantejar l’elaboració d’un nou estudi que permeti la utilització de solucions que respectin els ecosistemes marins. 2. Paralitzar les actuacions a les quals s’oposin els Plens municipals els ajuntaments afectats. 3. Convocar a totes les alcaldies afectades i crear una taula de coordinació entre ministeris, Generalitat, Consell Comarcal del Maresme i tots els consistoris. 4. Elaborar un informe de fluxos sòlids fluvials, amb l’objectiu d’assegurar que prou sediments arribin al final del curs dels rius per assegurar les platges i els deltes. Picornell: "La moció permetrà aturar la construcció d'un nou espigó de 140 metres a la costa del Masnou" Tal com ha defensat el senador Bernat Picornell al faristol de la cambra alta, "l'objectiu d'ERC és el d'aturar un projecte, l'estratègia d'actuació del Maresme de l'any 2014, que creiem que ha quedat absolutament obsoleta". La moció permetrà "aturar la construcció d'un nou espigó de 140 metres a la costa del Masnou", que podria provocar un "impacte ambiental irreversible". Picornell ha explicat també que "No volem, de cap de les maneres, pertorbar els ecosistemes marins". L'aprovació de la moció posa damunt la taula també la possibilitat de propiciar un altre model de gestió del litoral maresmenc, que no suposi els danys que provoca el sistema de dragues de sorra i la construcció de més esculleres. Esquerra Republicana vol "donar resposta a l'emergència climàtica, provocada, per cert, per qüestions artificials, obres artificials que hem fet els humans, i això no té cap sentit a mitjà termini".

Aquest migdia, les alcaldies republicanes d'ERC al Maresme s'han aplegat a Canet de Mar per fer suport a l'exalcaldessa de Caldes d'Estrac, Rosa Pou, que va propiciar el relleu a l'alcaldia fa unes setmanes, després d'uns problemes de salut originats per una pressió excessiva provinent de diversos fronts. El comunicat fa suport, per extensió, al conjunt d'electes municipals que conformen els valors del municipalisme dedicat, on ERC s'hi sent absolutament identificada. El contingut del manifest és aquest: Comunicat de suport a l'alcaldessa Rosa Pou i al conjunt d'electes municipals La política municipal és la màxima expressió del compromís amb allò proper, amb els neguits que tenen cara i ulls, amb els projectes que tenen nom i cognom i amb els anhels que acaben movent pobles sencers. Alhora, és absorbent fins a diluir la frontera entre l’exercici de la responsabilitat i l’espai personal, exigint un sacrifici que no tothom és capaç de realitzar i, menys encara, d’entendre des d’un punt de vista altruista. Tant se val el color o la ideologia des de la qual es desenvolupa, si no s’entén que dur a terme aquesta tasca implica, primer de tot i abans que res, un compromís que mereix el més gran dels respectes des de tots els àmbits, perquè no tot va amb el càrrec. Cada cop que una alcaldessa o un regidor és blanc d'assetjament o dimiteix per haver-se convertit en el l’objectiu d’actituds intolerables i mancades de la més elemental educació, hi perd la societat, hi perd el col·lectiu i, sobretot, hi perd la democràcia. De la mateixa manera, romandre en silenci i no alçar la veu per denunciar aquesta situació és col·laborar-hi i permetre una greu injustícia. Casos com el de la Rosa a Caldetes, la Blanca a Canet de Mar o l'Annabel a Arenys de Mar són exemples clars del que no es pot consentir. Tal com ja està passant en d’altres àmbits de la societat, cal aïllar qui fa norma de la vulneració dels drets més elementals, ignorar qui confon la lícita discrepància amb l’insult i l’amenaça i apartar qui fa de les xarxes el seu faristol de misèria.

El senador d'Esquerra Republicana, Bernat Picornell, ha preguntat aquest vespre a la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, pels projectes del ministeri en referència al litoral maresmenc.  Picornell ha mostrat la seva preocupació per la línia que segueix el ministeri amb la gestió de les costes i, concretament, les platges de la comarca maresmenca. "L'any 2014 es va elaborar un informe sobre la dinàmica litoral i una estratègia d'actuació del maresme. L'informe dibuixa un marc de necessitat lúdica que entenem que no hauria de ser objecte de les polítiques del seu ministeri per res". El senador republicà ha interpel·lat la ministra amb dues preguntes molt clares, "quina situació climàtica ens trobarem al llarg dels anys vinents? Quina política hem de desenvolupar en conseqüència?". Picornell ha defensat d'ERC pel litoral maresmenc, "nosaltres apostem per una mínima intervenció que pugui provocar un dany i un impacte irreversible". Entre les actuacions que vol tirar endavant el ministeri espanyol s'hi troba el dragat de sorra del fons del mar. "No volem que vinguin més dragues sense avisar i moguin més sorra", ha defensat Picornell. Aquest tipus d'accions, a banda de tenir un cost molt elevat, perjudiquen greument el ric ecosistema marí del litoral maresmenc, i és per això que cal "respectar les dinàmiques naturals del mar i no fer-hi intervencions artificials que puguin afectar de forma definitiva a la costa i a la sostenibilitat del mar".  Des de les alcaldies republicanes del Masnou, Canet de Mar, Arenys de Mar o Sant Pol de Mar s'han anat aprovant mocions que refusen per complet les actuacions previstes, mentre que altres, on no governa ERC com a Malgrat de Mar, el plenari ha votat molt dividit.  

La Federació d'Esquerra Republicana al Maresme ha organitzat, un any més, un cicle de xerrades entorn del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, aquesta vegada, adaptant-se a la realitat sanitària, de forma telemàtica. Les persones que hi vulguin participar podran fer-ho de dues maneres diferents: o bé a través de l'enllaç a les sales de zoom, obertes, que hi ha més avall, o bé a través de l'emissió en directe a través d'aquest mateix web.  La voluntat és fer arribar, encara més, la realitat de les dones en diferents àmbits quotidians, sense oblidar l'actualitat: antifeixisme, esports, dones trans i política.  Aquestes són les xerrades programades:  Dones i antifeixisme  Ponent: Maria Dantas, jurista, activista i diuputada al Congrés  Condueix: Omaira Beltrán, periodista Dimecres 3 de març a les 19h Sala Zoom: https://us02web.zoom.us/j/85405062334?pwd=UHdRaExOSHhNQVVLTWhUSXY1ZUcxdz09 ID de reunió: 854 0506 2334 Codi de accés: 933494 Realitat trans: dones, senzillament Ponent: Judith Juanhuix, científica  Condueix: Katty Pallàs, presidenta de FLG Famílies LGTBI Condueix: Marta del Castillo, filòloga i comunicadora Dimecres 10 de març a les 19h Sala zoom: https://us02web.zoom.us/j/82069805165?pwd=SjQ0amdvOG8vbGpJWGFsUWZENU5sdz09 ID de reunió: 820 6980 5165 Codi d'accés: 351104  Dones i esport Ponent: Núria Picas, esportista i diputada al Parlament Condueix: Gemma Rosés, esportista i regidora de Tiana  Dimecres 17 de març a les 19h Sala zoom: https://us02web.zoom.us/j/89413317076?pwd=YlpHeUNaOXJBQjlNdXJKSnNNbUxRQT09 ID de reunió: 894 1331 7076 Codi de accés: 326964 Per què cal una conselleria de Feminismes i Igualtat? Ponent: Raquel Sans, vicesecretària de la Dona d'Esquerra Republicana i diputada al Parlament.  Condueix: Mònica Palacín, diputada al Parlament Dimecres 24 de març a les 19h Sala zoom: https://us02web.zoom.us/j/82837347522?pwd=eEt1SlFqcmtXdXZtMjIyR2ttSWRxQT09 ID de reunió: 828 3734 7522 Codi de accés: 149622

Fent una mirada enrere, veiem el món capgirat per una pandèmia sanitària però també per una emergència democràtica. Tot va molt ràpid, cal reaccionar als reptes que ens hem anat trobant en el camí de les nostres vides, com a ciutadans i com a país.   La determinació davant d’aquests reptes per Esquerra Republicana és la de seguir persistint en la lluita antirepresiva i la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat Espanyol per la via democràtica. Creiem en la via àmplia, en la via dels consensos i en la defensa dels drets socials i civils dels catalans i catalanes. Però també som els qui podem gestionar el mentrestant fins assolir la República Catalana.   I ho podem fer perquè tenim vocació de servei públic, volem ser útils a la gent i som aquí perquè sempre hem estat i seguirem estan al costat de la gent, com portem fent des dels 90 anys d’existència com a partit de manera honesta i lliure de corrupció. Perquè estar al costat de la gent, també és no robar i ser implacables contra aquells que manlleven recursos públics en benefici privat.   Per tot això, i també perquè som la primera força municipalista del país i per tant els que coneixem millor el territori i la seva gent, som l'opció política més útil per al conjunt de la ciutadania.   No renunciarem a cap eina que ens permeti ajudar a aquest país i menys encara en un context de pandèmia global amb totes les conseqüències que aquest fet implica. No ens faran triar entre lluitar per fer realitat la República i ajudar les persones.     Al Maresme, des de les alcaldies republicanes hem treballat i ho seguirem fent, també des dels grups municipals a la oposició al costat de la gent, des de les polítiques socials, educatives i econòmiques,  imprescindibles per donar les mateixes oportunitats a tothom.   Les xifres d'atur, amb una mitjana comarcal del 25% ens obliguen a redefinir els objectius de la relació entre administracions i els sectors empresarials.

Esquerra Republicana de Catalunya ha iniciat aquesta vesprada la campanya d'eleccions al Parlament de Catalunya. L’acte s’ha celebrat al Teatre Monumental de Mataró, a la capital del Maresme. El seguiment de les mesures de seguretat per la Covid-19 ha estat molt estricte tant en la reducció de l’aforament com en la distància entre persones, en un acte que s’ha pogut seguir en directe pel canal de Youtube d’Esquerra Republicana.   L’acte ha comptat amb la intervenció del candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, les caps de llista de Girona, Tarragona i Lleida, el president del Parlament, i una representació de la candidatura del Maresme.   Pere Aragonès ha centrat el seu discurs en la necessitat de reconstruir el país, des d’una visió republicana, amb l’horitzó posat en fer una nova passa cap a la República Catalana: “Hem de tenir molt present que la reconstrucció d'aquest país, empeltat de feminisme en totes les seves decisions, només es pot fer en clau de República Catalana. Ara toca una presidència d'ERC al servei d'aquest país. Ara és el moment d'una presidència independentista i d’esquerres, i això només ho pot aconseguir Esquerra Republicana. No volem que el Palau de la Generalitat es converteixi en un despatxet de la Moncloa".   Pel coordinador d’Esquerra, Pere Aragonès, aquestes eleccions no s’haurien d’haver celebrat ara. “La pandèmia hauria de centrar totes les nostres atencions. Però ens porten aquí, davant les urnes”. La sortida de la crisi sanitària, i la reconstrucció nacional és el principal objectiu del partit: “hem de posar tota la força en una reconstrucció que ha de ser econòmica, sí, però sobretot social i emocional. Hem de cuidar els qui ens cuiden”.   El cap de llista de la demarcació de Barcelona, en absència a causa de la repressió judicial, d’Oriol Junqueras, s’ha distanciat de l’estatrègia d’altres partits de fer volar coloms: “Nosaltres tenim projecte.

· Pou propicia el relleu per motius de salut, denunciant les pressions, les coaccions i les denúncies infundades per part d'un grup petit però ben orquestrat de la Policia Local. · L'alcaldessa explica que el fet que ha vessat el vas ha estat ‘l'escrache’ sofert al portal de casa seva el passat mes de desembre. · La republicana agraeix el suport popular i es posa a disposició de la ciutadania, ara com a veïna de Caldes, a la que anima a involucrar-se en el municipi.  L'alcaldessa de Caldes, la republicana Rosa Pou, ha entrat al registre de l'ajuntament aquest matí, la seva renúncia com a alcaldessa de la localitat maresmenca. La caldenca ho ha anunciat públicament a través d'un vídeo adreçat a tota la ciutadania, acompanyada pel govern municipal. En el missatge, l'alcaldessa relata "la pressió, coaccions i manca de respecte dels darrers mesos vers la figura de l’alcaldia per part d’un sector petit però ben orquestrat del funcionariat de la policia local del nostre poble", com una de les causes de la renúncia, a més d'una denúncia infundada d'assetjament laboral interposada per una agent de la policia local. Pou explica que tots aquests factors van anar alterant el seu estat de salut des de 2018, i la gota que va vessar el vas va ser ‘l'escrache’ patit al portal de casa seva el passat 10 de desembre de 2020. L’alcaldessa defensa la funció pública i demana respecte per les persones que dediquen un temps de la seva vida a la política En aquest sentit, la caldenca ha fet un al·legat en favor del respecte cap a la funció pública, en concret, en relació a l’esforç que suposa la dedicació a la política municipal “per això vull denunciar públicament que els atacs i la manca de respecte que hem de patir les que hem decidit dedicar un temps de la nostra vida al servei públic es considerin inherents al càrrec”. En una decisió que ha pres "per mi mateixa, per la meva família i per Caldes" després de cinc anys d'alcaldessa, Pou ha agraït tot el suport de la ciutadania i ha fet valdre la gestió al capdavant d'un executiu que ha hagut d'afrontar situacions límit com el Glòria, la pandèmia, però també altres moments intensos com el Primer d'Octubre de 2017.