Les problemàtiques amb les que està relacionada la seguretat viària, tal com apareix  escrit  al Pla de Seguretat Viària 2021-24 de Mataró, són moltes: seguretat, civisme, mobilitat, salut, medi ambient, etc. L’accidentalitat del trànsit és una de les principals causes de lesivitat greu i cada vegada un dels principals problemes de convivència, en la mesura que els nous valors de la ciutadania, que primen l’ús de la pública dels vianants sobre els vehicles, obliguen a pacificar la coexistència dels diferents contraposats modes de transport. És per això que el Programa de Seguretat Viària s’ha d’entendre, amb una perspectiva global, com un pla d’acció orientat a la promoció i protecció de la mobilitat segura, sostenible i cívica, a través d’estratègies que incideixen sobre la conducció, les infraestructures, l’ús de la via pública i la conscienciació de les persones.  Les diferents enquestes i estudis sobre aquesta qüestió, o la recent publicació de dades per part de l’Ajuntament de Barcelona que reflexen l’extraordinari increment de l’accidentalitat greu (molt especialment la que implica VMP),  fan que la Seguretat Viària i els problemes de convivència percebuts pels vianants, siguin una de les qüestions que preocupen els ciutadans de la nostra ciutat. Cal tenir en consideració que als conductors de VMP no se’ls requereix cap permís de conducció, ni per tant han de passar cap examen ni cap formació teòrica ni pràctica sobre la normativa de circulació, ni tampoc cap certificació mèdica prèvia, per a poder circular per la xarxa viària.  Malgrat alguns ajuntaments han fet accions correctives al respecte, tampoc se’ls exigeix disposar d’una assegurança obligatòria ni tampoc constar a cap registre de vehicles. El Grup Municipal d’ERC ha insistit en diverses ocasions en aquest Ple respecte la necessitat de fer una àmplia i insistent acció formativa i informativa, però les campanyes endegades pel Govern Municipal han estat fins ara insuficients, no han tingut la continuïtat necessària i, en conseqüència, la situació no ha experimentat cap canvi.

El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a triar i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, tal com ho defineix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, a l'article 25. En una societat democràtica, el dret a vot és una eina imprescindible de participació, que ha d'acompanyar qualsevol procés d’inclusió i reconeixement social. A més, el dret a vot és fonamental perquè les persones estrangeres puguin fer-se visibles com a part de la ciutadania i identificar-se amb un projecte de societat i d'estat, i també és una manera de revertir el racisme institucional i social.  Les persones estrangeres que viuen als nostres pobles i ciutats, i que treballen per impulsar el desenvolupament econòmic i social, no poden quedar apartades i privades d'un dret essencial com és el dret a la participació política. El reconeixement d’aquest dret, és un element central per mesurar el nivell de qualitat democràtica d’un sistema polític. Si s'exclou una part significativa de la societat i se la priva del seu dret a participar, decidir i ocupar espais de poder, la democràcia es debilita i el camí a l'autoritarisme es fa més curt.  A Catalunya, al voltant del 15% de la població no té reconegut dret a vot a les eleccions municipals, malgrat ser aquestes les que ofereixen alguna possibilitat de vot a estrangers majors residents de la UE o d'alguns països amb convenis específics amb l'estat.  Els convenis específics fan referència a les persones nacionals d'Islàndia, Nova Zelanda, Xile, Corea, Paraguai, Perú, Trinitat i Tobago, Cap Verd, Colòmbia i Equador, que hagin residit legalment i ininterrompudament a l’Estat Espanyol durant 5 anys (les condicions dels acords amb Noruega i el Regne Unit fixen aquest període en 3 anys). En tots dos casos cal que, com a requisit previ, la persona s'inscrigui al CERE (Cens d'Estrangers Residents a Espanya), en el període establert abans de les eleccions que, per aquests propers comicis, va finalitzar el 15 de gener.

Aquest dimarts 24 de gener, Pim Camprubí, candidat a l'alcaldia d'Esquerra Republicana, ha fet una conferència de ciutat titulada "La Mataró que tots volem". Camprubí, ha volgut dibuixar les línies del projecte d'Esquerra Republicana per les properes eleccions del 2023, amb un objectiu clar: aconseguir una alcaldia republicana a la capital del Maresme i treballar per la ciutat que tots volem. En aquest sentit, ha apuntat que "fa més de quaranta anys que estem governats pel mateix partit, que té un projecte esgotat", i s'ha presentat com a alternativa per retornar la il·lusió i l'orgull de ciutat. El candidat a l'alcaldia d'Esquerra Republicana ha exposat la necessitat de tenir una ciutat al servei de les persones. I per aconseguir-ho, Camprubí reivindica tres eixos imprescindibles: En primer lloc, la necessitat de tenir una Mataró al dia, perquè com bé apunta "la gestió ordinària de la ciutat no funciona. La seguretat, la neteja, l'estat de la via pública... han de millorar". I en aquest sentit Camprubí va aportar propostes com la creació d'un pla de xoc per millorar l'estat de la ciutat, des del primer dia i sense estar pendent del calendari electoral com fa ara l'actual Govern Municipal. Per això Camprubí va insistir en el fet que "Mataró no pot estar deixada, i cap govern s'hauria d'atribuir el bon funcionament de la gestió ordinària; això hauria de ser una obligació". En segon lloc, una Mataró ben planificada, per respondre a la necessitat de "relligar la ciutat entre ella i també amb el seu entorn. Hem de posar l'urbanisme al servei de la gent". Per aquesta banda va destacar la necessitat de repensar l'anella ciclista per posar-la al servei de la ciutadania així com convertir l'N-II en un eix per les persones. Pel que fa a la planificació de la ciutat va voler destacar també que Mataró ha de ser una sola ciutat, de l'Havana a Cerdanyola i de Rocafonda al Pla d'en Boet. I va apuntar que "la connectivitat també és important per garantir una ciutat dinàmica i activa, on el comerç local i de proximitat sigui accessible".

El passat dijous va tenir lloc el Ple de gener de l'Ajuntament de Mataró. Abans, però, considerem que cal destacar algunes qüestions prèvies. A la Junta de portaveus es va debatre la nostra moció per declarar la Rumba Catalana com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per l'UNESCO. La bona rebuda d'aquesta va fer que es presentés conjuntament per part de tots els grups del consistori, la qual cosa celebrem així com que, evidentment, quedés aprovada. D'altra banda, celebrem l'aprovació de l'atorgament, a títol pòstum, del reconeixement de la Medalla de la Ciutat al periodista i escriptor Manuel Cuyàs i Gibert. Finalment, també cal destacar que al ple de gener es va acordar donar de baixa l'Ajuntament de XATIC, la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya. En aquest sentit, Pim Camprubí, va destacar que estar a la xarxa pot ser una oportunitat, naturalment si s'es proactiu, si realment es vol promoure el turisme i la cultura relacionada amb la ciència i la tecnologia. I aquesta proactivitat, aquesta orientació a promoure turisme i cultura al voltant de ciència i tecnologia considerem que ha brillat per la seva absència. Per altra banda, quan es va constituir el Museu del Tèxtil amb els seus impulsors a Mataró, ara farà més de 10 anys, el Govern Municipal va consensuar amb ells la necessitat de formar part d'aquesta xarxa de Turisme Industrial. Una incorporació que va arribar anys més tard fruit d'un prec del Grup Municipal d'Esquerra Republicana - MES Mataró. Ara, des de l'Ajuntament no s'ha explicat al Museu la decisió de donar-se de baixa de XATIC; fet que ens sembla preocupant i una nova evidència que no tenen vostès cap interès en aquest Museu ni en l'explotació de les oportunitats que podria representar per la ciutat. Proposta de Resolució La regidora Anna Salicrú va presentar una proposta per enfortir la llengua catalana a Mataró. Això és fruit de l'acord del Pacte Nacional per la Llengua, on el Parlament de Catalunya insta el Govern a establir alguns objectius per garantir una plena presència del català.

Ahir dimecres 11 de gener Esquerra Republicana vam organitzar un acte de caràcter antirepressiu al Teatre del Cafè Nou per seguir denunciant les centenars de causes obertes i les multiples formes de repressió que segueix patint l’independentisme. L’acte va comptar amb la participació de l’expresidenta de l’ANC i del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, condemnada a presó pels fets d’octubre del 2017, i amb Marc Bosch i Eduard Garcia, exalcalde i exregidors de Dosrius, agredits durant l’1 d’octubre de 2017 mentre defensaven els colegis electorals. Pim Camprubí, candidat d’Esquerra Republicana de Mataró a l’alcaldia de la capital del Maresme, va donar la benvinguda als assistents i especialment a Carme Forcadell, a qui va agraïr tota la força, coratge, valentia i determinació per tirar endavant el referèndum de l’1 d’octubre. Camprubí va aprofitar per explicar la importància del Cafè Nou, la seva història arrelada a la ciutat i al món cooperativista.  Els dos repressaliats maresmencs, Eduard Garcia i Marc Bosch van explicar les peripècies del seu procés judicial, que dura més de 5 anys i encara està en fase d’instrucció.  Bosch va denunciar que, després de rebre els cops de porra i les agressions dels agents, van acabar denunciats per atemptat contra l'autoritat i resistència greu.  L’expresidenta Carme Forcadell va commoure a la sala amb tot un seguit de reflexions personals sobre la presó i la repressió, explicant les vivències que va patir i els efectes que tenia sobre el seu entorn. Forcadell va posar el focus en la importància de la solidaritat antirepressiva, tant per ella com especialment per la seva família, que sempre han agraït el suport que ha rebut. Forcadell va acabar agraïnt als centenars de mataronins que van enviar-li cartes a la presó, i demanant que tothom es mantingui ferm en els seus ideals. La lluita no s'ha acabat, és dura i cruenta, però cal seguir treballant per la independència del nostre país.

A començaments de desembre de 2022, es va presentar a Barcelona la Plataforma per a la Rumba Catalana, que treballa per a presentar una candidatura per a que la Rumba Catalana sigui declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l’UNESCO. El seu objectiu: obtenir el reconeixement i protegir i normalitzar la rumba catalana arreu, fent promoció en pobles, festivals i escoles, aconseguint, en definitiva, acostar la nostra cultura al món. Sota el lema “La Rumba és nostra”, artistes, músics, creadors, associacions i la Comunitat Gitana de Catalunya, comparteixen aquest objectiu. Diferents figures com ara Amadeu Valentí i Rosa Pubill (president i vicepresidenta de la Plataforma Rumba Catalana), Angel Juàrez (president de Mare Terra Fundació Mediterrània) o Sicus Carbonell (president de l’Associació Professional d’Autors i Creadors de Rumba Catalana), entre molts altres, destaquen que la Plataforma per a la Rumba Catalana és un projecte social i integrador i que busca també la complicitat amb músics de la Catalunya Nord per tal que el Govern de França se sumi també a aquesta iniciativa. La Generalitat de Catalunya, a través l’àrea de Cultura Popular i Associacionisme,  ja ha manifestat el seu suport a la iniciativa per a caminar junts cap al reconeixement per part de la UNESCO. De fet, el 24 de juliol de 2015, el Parlament de Catalunya ja va reconèixer la Rumba Catalana com a Patrimoni Cultural i Música Tradicional i Popular de Catalunya. Aquest reconeixement va arribar després de diverses reunions celebrades el març de 2015 amb musicòlegs i representants d’associacions musicals i de la Comissió Europea, per debatre les pretensions de la Rumba Catalana per a ser declarada patrimoni cultural immaterial per la UNESCO. La proposta va comptar finalment amb el suport de la Comissió Europea, del Ministeri de Cultura de França i del Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya.  Justament d’aquí sorgeix una altra de les propostes de la Plataforma, que és commemorar aquest primer reconeixement convertint el dia 24 de juliol en el dia internacional de la Rumba Catalana, amb concerts i actes de divulgació i informació a tot el territori.

Esquerra Republicana de Mataró va donar el tret de sortida a la cursa per a les eleccions municipals, que tindran lloc el 28 de maig d’aquest 2023.  A 139 dies per a les eleccions els republicans han donat a conèixer les novetats i principals activitats que realitzaran durant aquesta precampanya en una roda de premsa on hi ha participat Anna Salicrú, Presidenta d’Esquerra Republicana de Mataró i Pim Camprubí, candidat a l’alcaldia. La presidenta Anna Salicrú ha destacat que el que faran durant les properes setmanes “consistirà en intensificar tota la feina que ja hem anat fent durant els darrers anys: escoltar a la gent, donar a conèixer el nostre candidat i explicar el nostre projecte”. Salicrú ha explicat diverses activitats que es duran a terme les properes setmanes, així com el web pim2023.cat que han obert específicament per a les eleccions municipals del 2023, però n’ha destacat una en concret, el proper dimarts 24 de gener, que és la conferència La Mataró que tots volem de Pim Camprubí. “A la conferència La Mataró que tots volem el nostre candidat explicarà els punts clau del projecte republicà per Mataró. Pel present, però sobretot pel futur. Estem segurs que podem il·lusionar un altre cop Mataró”. Per la seva banda el candidat a l’alcaldia Pim Camprubí s’ha mostrat contundent amb el PSC, que segons el republicà té un “projecte esgotat de ciutat”. Camprubí ha comentat “les enquestes ens mostren que això va de dos: o el PSC i el seu projecte esgotat o l’alternativa i aire fresc que representa Esquerra Republicana” i s’ha mostrat satisfet i ambiciós amb l’equip i projecte que han construït durant els darrers anys, en paraules del republicà “un projecte capaç de retornar la il·lusió a la ciutat”. ––––––––––––- - Consulta aquí tota la informació de la campanya - Mira aquí el vídeo de campanya  

Hem presentat fins a 58 al·legacions aconseguint que s’augmentin les subvencions a les AAVV, disposar de 30’ gratuits d’aparcament d’acord amb el NEM durant el 2023 o el compromís de presentar durant el primer trimestre del 2023 la policia de barri. Des d’Esquerra Republicana de Mataró considerem que el projecte de pressupost per al 2023 que va presentar el Govern Municipal no respon als objectius i les necessitats del Mataró del futur ni a les preocupacions del present: impuls del comerç, seguretat, estat de la via pública i cohesió social. Des d’Esquerra considerem que cal fer un pressupost nou, des de zero, per trobar ineficiències i fer alforar recursos disponibles per a actuacions prioritàries. Destaquem també que no hi ha cap inversió rellevant per Rocafonda i Cerdanyola. Tampoc hi ha un Pla d’Acció Municipal que reculli totes les actuacions i les fiscalitzi. Això demostra una manca de projecció de ciutat i, també, una manera de fer poc seriosa per part del Govern Municipal. Les 58 al·legacions que vam presentar les podem agrupar en els següents àmbits: seguretat, desenvolupament econòmic, habitatge, via pública, cultura, esport, cohesió social i mobilitat. La majoria d’aquestes al·legacions han estat o bé rebutjades o bé acceptades parcialment sense una partida pressupostària concreta. Si una al·legació és dotar a la Policia Local de formació en matèria de violència masclista, i l’accepten però sense partida pressupostària, com representa que es sufragarà aquest cost?  Malgrat això si que hi ha algunes al·legacions que ens han acceptat, com per exemple l’augment de subvencions a les Associacions Veïnals, que tenien els convenis congelats des de fa 12 anys (augmentarà un 10% malgrat l’IPC ha pujat més); la gratüitat de 30 minuts d’aparcament per fomentar el comerç local d’acord amb el NEM o la presentació durant el primer trimestre de la Policia de barri. Pel que fa a les Ordenances Fiscals, des d’Esquerra Republicana seguim denunciant l’ús electoralista que es fan de les taxes i impostos municipals.

Des d'Esquerra Republicana de Mataró hem el·laborat un goveròmetre amb els incompliments per part del Govern Municipal, del PSC i En Comú Podem. En aquest sentit destaquem, una vegada més, la manca de projecte de futur per Mataró, d'un Govern que demostra no ser capaç de respondre als reptes actuals i futurs de la ciutat.   Incompliments destacats del Pla de Mandat 2019-2023:  - Promoure un pacte fiscal: arribar a un acord sobre com evolucionen els impostos any rere any i evitar electoralisme - Treballar perquè el tram de N-II entre Laia l'Arquera i Sant Simó sigui un tram urbà, i que atregui la instal·lació de comerços - Projectar un Centre de Convencions per dinamitzar la ciutat i oferir nous llocs de treball - Impulsar la construcció d’una residència universitària lligada al Tecnocampus - Dur a terme el projecte executiu de la quarta biblioteca a la zona nord de la ciutat  - Crear un Centre de les Arts Escèniques - Crear un carnet jove cultural vinculat a la renta - Fer un programa de millora de les instal·lacions esportives amb una atenció específica per les de les escoles - Establir un Pla d'oci nocturn per resoldre problemes com el descans dels veïns, aldarulls, brutícia… - Elaborar el Pla Integral d'Accessibilitat perquè tothom pugui moure's sense barreres per Mataró - Promoció d'habitatge social i assequible de lloguer - Treballar per un nou model de seguretat a la Policia Local basat en la proximitat - Definir una estratègia de projecció exterior per potenciar els actius culturals de la ciutat A més, i des d'una visió sectorial destaquem: Comerç i economia - L’Alcalde vol ampliar el Mataró Parc i no cuida el comerç de la ciutat - La manca d'aparcaments, la falta de càrrega i descàrrega o la mala planificació dels carrils bici fan de Mataró una ciutat incòmoda pel comerç Via Pública - Els serveis quotidians no funcionen: semàfors, absència d’arbres o la situació de la neteja - Mataró és una ciutat que està deixada: l’estat de la via pública n’és un clar exemple Equipaments - Els barris de Rocafonda i Cerdanyola tenen un dèficit històric d’equipaments - Hi ha una manca de pla d’usos i serveis pels equipaments municipals Esport - No hi ha un calendari de manteniment de les instal·lacions esportives - No s’ha aconseguit que Mataró sigui una de les capitals de l’esport femení a Catalunya Cultura  - Les activitats culturals continuen molt retallades - No es promocionen bé tots els actius culturals de la ciutat Transició ecològica - Mataró  ha reduït el percentatge de reciclatge malgrat el nou servei de recollida selectiva a algunes zones Cohesió social - Mataró continua amb percentatges d’atur superiors a la mitjana de Catalunya - El Govern Municipal només ha aconseguit 15 dels quasi 300 pisos en possessió de la SAREB a Mataró - Mataró no és una ciutat accessible per la gent gran ni les persones amb mobilitat reduïda - El Govern Municipal no ha aconseguit reduir l'absentisme laboral de la Policia Local, que se situa entorn del 30% Estem convençuts que la ciutat necessita un Govern que governi, que lideri, que anticipi el futur, i que permeti avançar.