Mataró

Notícia

La resiliència de la comunitat educativa a Mataró

Teresa Navarro, regidora del Grup Municipal d'ERC-MES
Abans de començar el nou curs m’agradaria fer una reflexió sobre la pandèmia, la comunitat educativa i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i ho faré des de la mirada d’una mestra compromesa.

La Covid-19 ha posat a prova el sistema educatiu, i ha demostrat que l'escola i els mestres són essencials, i que amb una bona comunió amb les famílies, es va poder normalitzar un curs, si es pot dir així, que es preveia molt incert.

Utilitzaré una paraula que està de moda, i que en aquest moment caça molt bé, resiliència. La resiliència son un conjunt de conductes, accions i pensaments que ens ajuden a resistir i afrontar situacions complicades i de reaccionar positivament malgrat les dificultats. Aquí hi juguen factors com l’autoestima i la relació afectiva. De tots és sabut que quan una persona se sent bé amb ella mateixa i amb el seu entorn (està ben acceptada, se la té en compte i se sent valorada) respon positivament davant qualsevol adversitat . Els mestres en som un bon exemple. Un acompanyament emocional és bàsic tant entre professionals, com amb l’alumnat. Les direccions de les escoles, juntament, amb la resta de companys hi juguem un paper bàsic perquè així sigui, encara que el dia a dia sigui frenètic, hem d’aprendre a cuidar-nos i aquesta actitud l’'hauríem de tenir present en tots els àmbits, no només en l’educatiu.

S’ha vetllat perquè a l’escola, tant l’alumnat com les seves famílies, se sentin segures. La por ha estat masses dies en el centre de les nostres vides, la importància d’una salut pública de qualitat, la bretxa social, la bretxa digital, tot s’ha fet més visible, i els centres educatius s’han convertit en aixopluc, han estat a primera línia i han acompanyat a les famílies de la millor manera que han sabut en aquests moments plens d’incerteses.

No tot ha estat negatiu i de tot se’n pot aprendre i una cosa que m’agradaria destacar d’aquesta pandèmia és el vincle que s’ha pogut crear entre les famílies i l’escola. Les que vam tenir la sort de pujar aquest curs amb els mateixos infants amb els que ens van confinar, vam mantenir una complicitat amb les famílies permetent un millor acompanyament en els aprenentatges de l’alumnat, un seguiment més franc i una comunicació més fluida, sempre tenint en compte la mirada de l’infant, acompanyant-lo en el seu camí cap a l’assoliment competencial dels coneixements necessaris per promoure el desenvolupament sostenible amb consonància amb els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i no-violència, l’adopció d’estils de vida saludables i el pensament crític. Hem d’avançar basant l’educació en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Amb tot això, vull posar en valor la comunitat educativa que, en un primer moment va ser molt criticada i que, ha demostrat un cop més, que sap estar a l’alçada de les circumstàncies. Ha demostrat que sap reinventar-se i, tot i els entrebancs que han anat sortint pel camí, els ha anat superant i s’ha anat fent més forta, treballant per una educació inclusiva, equitativa i de qualitat posant sempre en el centre de l’educació al propi infant, amb la mirada oberta i aprenent cada dia. Si aquí hi afegim la transformació educativa en quan a igualtat d’oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom, ja tenim l’objectiu número 4 dels ODS referent a l’educació de qualitat. 

Ens ho hem de creure com a mestres i saber transmetre els ODS perquè els infants se’ls facin seus.

Com diu l’Enric a la classe de teatre, “ajuda’m i ajudaré a ajudar-te”.