Molins de Rei

Notícia

[Comunicat de premsa] Viure amb dignitat, una proposta de Salvador Auberni per a la vellesa

Salvador Auberni, autor del llibre "Viure amb dignitat"
Salvador Auberni, autor del llibre "Viure amb dignitat"

Amb la presència de la regidora de Gent Gran, Jessica Revestido, i l’alcalde de la vila, Xavi Paz, aquest dilluns, dia 7, la sala de la Federació Obrera va ser l’escenari de la presentació del llibre del nostre company Salvador Auberni, Viure amb dignitat.  
 
En la introducció de l’acte, ell mateix va dir sentir-se satisfet de ser en aquell edifici perquè considerava que el caracteritzen tres valors que també s’han de reclamar per a la gent gran: la solidaritat, la dignitat i la justícia.
 
Primer de tot, Auberni va definir la vellesa com una etapa que aparentment ningú no vol, mentre s’esmercen veritables esforços per mantenir-se jove. Es discrimina per raó de l’edat, s’oblida el valor de l’experiència (l’anomenat “edatisme”) i es pateixen “microedatismes” quan es tracta la gent gran pejorativament. Pel que fa a les residències, segons ell, queda molt de camí per fer, ja que sovint són sinònim de tristor i asil, sense predisposició a fomentar les capacitats personals dels qui hi resideixen, que acaben perdent tota mena de decisió.
 
Salvador Auberni defensa que les persones som úniques, tenim dignitats i el dret a controlar la pròpia vida, amb autonomia i d’acord amb les fortaleses de cadascú. L’ambient, l’entorn, ajuda la persona gran a mantenir-se dinàmica. Per això és tan important l’activitat diària i la vida social. La soledat pot comportar una mala alimentació i, encara pitjor, un tancament en el passat que acaba aïllant. És vital tenir present que les persones som éssers dinàmics subjectes a canvis i que cal respectar-los
 
Aquesta necessitat de socialització, també caldria traslladar-la cap a un model de residència actualitzat. Entesa com l’última opció quan la persona gran ja no pot romandre més a casa seva, la residència hauria de poder reproduir al màxim l’entorn de la persona, amb una atenció centrada en la persona, en les seves potencialitats i no en les seves mancances, i una estructura que recordés la llar.
 
En aquest sentit, Auberni va insistir en la necessitat de residències públiques, amb un personal molt ben format que conegués la persona a qui tracta i un material adequat i adaptat a totes les situacions que puguin sorgir. Alhora, va reivindicar la millora de les condicions laborals d’aquest personal d’atenció, subjecte a molta pressió física i mental.
 
Per acabar, dues conclusions van ser compartides per totes les persones assistents: hi ha una necessitat de canvi en l’atenció i el tracte a la gent gran, però sense formació no hi ha canvi possible.

Des de la nostra Secció Local estem molt satisfets que la presentació del llibre del nostre company servís per cloure el mes de la gent gran. Llàstima que hi hagués molt poca representació d’aquest col·lectiu. Entre tots encara s’hauria fet més enriquidor l’acte.