Molins de Rei

Notícia

[Comunicat de premsa] La inauguració de l’exposició sobre Victòria Pujolar organitzada per ERC Molins de Rei omple la seu de l’Agrupa

Marta Espona, en la cloenda de la conferència a la seu de l'Agrupa
Marta Espona, en la cloenda de la conferència a la seu de l'Agrupa

Més d’una cinquantena de persones van assistir el passat dissabte, 26 de novembre, a la inauguració de l’exposició “Victòria Pujolar Amat 1921-2017” a la seu de l’Agrupa, organitzada per la secció local d’ERC Molins de Rei i que es pot visitar fins al 4 de desembre.
 
Amb motiu del 25-N, Dia Internacional per a la l’Eliminació de la Violència envers les Dones, l’acte va consistir en una xerrada que tenia un doble objectiu: per una banda, repassar la consecució dels drets actuals de les dones i, per l’altra, la constatació que n’hi ha que són vulnerats en un estat ben a prop del nostre país, Andorra.
 
La secretària de Feminismes d’Esquerra Republicana a Molins de Rei, Francesca Riera, és qui va obrir l’acte, presentant la figura de Victòria Pujolar, pintora, membre de les Joventuts Socialistes durant la postguerra i dona implicada amb la resistència antifranquista. A continuació, va introduir les dues ponents, Gemma Tribó i Vanessa M. Cortés, i va anunciar que al final de l’acte es podria fer una estona de conversa acompanyada d’un piscolabis.
 
La primera ponent, Gemma Tribó, catedràtica d’Història, va fer un viatge des de finals del segle XIX fins a l’actualitat per posar de relleu les primeres lluites de les dones, la consecució del dret a vot, la implicació de les dones en l’àmbit de la política, el paper de cures que se’ls va reservar durant la Guerra Civil i el naixement del feminisme. Van ser especialment interessants els esments als moviments de dones de Molins de Rei a principi del segle XX per queixar-se pel preu del pa o per llocs de treball a les fàbriques.
 
Gemma Tribó també va recordar les figures de Roseta Canalias i Caterina Casas, com les dones que van tenir més rellevància a la vila per diferents implicacions, i els moviments de dones des dels anys setanta del segle passat fins ara com a peces clau per avançar en la llibertat sexual de la dona, la planificació familiar i la lluita contra la vulneració dels drets de les dones.
 
Vanessa M. Cortés va començar la xerrada preguntant als assistents què sabien d’Andorra, a banda de les possibilitats d’oci i natura que ens ofereix el país veí. Com a presidenta de l’associació Stop Violències i de La Xarxa la Meri, lluita per reclamar el dret a l’avortament a Andorra, per donar suport a les dones que han patit violències masclistes i, de pas, per donar a conèixer la corrupció del govern andorrà.
 
Cortés va explicar quina és la situació a Andorra i que molts desconeixen: un Estat on no hi ha atur ni conciliació familiar per culpa dels horaris centrats bàsicament en el comerç, però sí una política de dubtosa legalitat pel que fa a donar en adopció criatures, la mare de les quals té dificultats per mantenir-les. La seva intervenció va acabar amb una emotiva cançó en francès, català i castellà de la resistència francesa sobre els drets de les dones.
 
L’encarregada de cloure l’acte va ser Marta Espona, portaveu d’ERC Molins de Rei a l’Ajuntament i candidata a l’Alcaldia en les eleccions municipals de l’any vinent, que va recalcar el paper que el futur hauria de reservar per a les dones. En la seva intervenció, Marta Espona va posar en evidència, més enllà de la violència física, altres tipus de violència masclista subtil que les dones patien fins no fa gaire, com, per exemple, no poder estudiar, no poder treballar en cas de matrimoni, no poder obrir sola un compte bancari, dependre dels germans nois, no heretar les terres... sense oblidar les que moltes dones encara pateixen, fent referència a tot tipus de bromes i burles que han de suportar o al sentiment de por que encara es manté.

La portaveu republicana va defensar la transformació femenina que cal posar en pràctica: el feminisme es va erigir com el moviment de defensa dels drets de les dones; la transformació femenina pretén canviar el funcionament de la societat a partir de paràmetres diferents, del que el patriarcat ha construït i ha acabat sent considerat com a normal. I per fer-ho va demanar la complicitat de tothom: les dones han de liderar aquest canvi, perquè només elles són coneixedores del que pateixen i de les diferències que encara existeixen, però els homes hi han de donar suport. Per això són tan importants també l’educació en la detecció de conductes masclistes, per evitar que es perpetuïn, l’educació en la igualtat, l’elaboració de lleis valentes i la penalització de tot el que vagi en contra dels drets de les dones.