Molins de Rei

Documents

Caterina Cases, 1a regidora d'ERC i de l'Ajuntament de Molins de Rei l'any 1934
Descarrega en PDF Caterina Cases (fotografia de 1927) fou la primera regidora de l'Ajuntament de la vila després des ser permès el vot a les dones durant la República (1934). Es presentà per ERC i ocupà la regidoria de Cultura. (fotografia cedida per C.Cases). 800 anys de Molins de Rei, El Llaç1990.Caterina Casas, exemple de compromís

Caterina Casas Maymó va néixer a Molins de Rei el 1888 i va traslladar-se amb la seva família a Barcelona, d’on va retornar als anys vint, casada amb el mestre Emili Sánchez Soler, educat en una família de músics barcelonins. Va treballar en el comerç de fruita del seu germà petit i va relacionar-se amb els cercles republicans d’esquerra, on militava el seu germà gran, que va tenir càrrecs polítics a Sant Boi de Llobregat durant la guerra.

Casas va entrar a formar part del Consell Municipal en representació d’Esquerra Republicana en sessió celebrada el 20 d’octubre de 1936, és a dir, dos anys després del reconeixement legal del vot femení, i va ser la primera dona regidora en la història del municipi.

Primer va ser elegida assessora del conseller de Sanitat i Assistència Social, Pere Barberan (també d’ERC), càrrec que ocupà només un mes i escaig, perquè el 27 de novembre del mateix any va ser nomenada Consellera de Cultura. És en funció d’aquest càrrec que va presidir el Consell Municipal d’Ensenyament. Tanmateix, la seva activitat al consistori va durar pocs mesos, concretament fins al 4 de juny de 1937, data en què es va constituir una nova Corporació Municipal arran de les dimissions presentades pels membres del Consell de l’Ajuntament anterior, entre els quals hi havia ella.

La seva activitat en pro de les escoles públiques, incloses les religioses incautades, i el respecte a les directrius del CENU en el desenvolupament de l’escola laica i llibertària, que va ubicar-se en els locals incautats a la Joventut Catòlica, van ser claus per forjar la seva consideració pública de dona al marge de les convencions religioses i socials, accentuada arran de la seva viduïtat, esdevinguda durant la guerra. Aquesta situació va abocar-la a la marginació posterior, sobretot a causa de les denúncies que la coresponsabilitzaven de la mort d’un germà del seu marit, monjo de Montserrat, al juliol de 1936.

Caterina Casas, a la qual un informe municipal de 1939 identificava com una dona de costums i tradició familiar laica i afí al Centre Republicà Federal, va ser denunciada tot just acabar la guerra per un veí de Molins de Rei, catòlic i benestant, i va ser acusada de responsabilitat en la mort del seu cunyat monjo i del funcionament de “las escuelas laicas y ateas, desmoralizando a la infancia en diversas conferencias” (...) “en cuyos locales hizo instalar pinturas nudistas aún visibles”, a més de fugir del poble amb un senyor “sobre el cual pesan acusaciones diversas”. Un cop detinguda, casa seva va ser objecte de requisa de mobles, llibres, roba i joies.

Iniciat el judici aquell mateix any, tots els testimonis van reiterar les mateixes imputacions, fins i tot aquells que ella va demanar que l’avalessin, a excepció d’un veí que va declarar que desconeixia la seva actuació perquè ell estava al front amb l’exèrcit “nacional”.

La sentència del 15 de setembre de 1939 la va condemnar a dotze anys i un dia de presó per “auxilio para cometer rebelión”, perquè “estaba afiliada a l’esquerra y a la UGT antes del Glorioso Movimiento Nacional e iniciado éste mantenía muy buenas relaciones con los elementos rojos dirigentes de Molins de Rey, habiendo sido designada Consejera de Cultura de dicha villa, y, como tal, organizado las escuelas laias y libertarias, haciendo propaganda marxista y campaña de excitación contra la causa nacional”.

Tancada a la presó de dones, va quedar en llibertat condicional el 1941, s’instal·là a Barcelona, on va treballar d’agent comercial fins a la seva jubilació, i va morir a Molins de Rei l’any 1974.

Caterina Casas va ser la primera dona a ocupar un càrrec polític a Molins. I això, en temps en què no era pas habitual que les dones fossin cultes i s’impliquessin en els afers públics, ens ofereix la imatge d’una dona degenerada en el sentit que va transgredir les expectatives de gènere que la societat imposava al sexe femení. La venjança a aquesta transgressió fou l’oblit.

Aquest article conté fragments extrets de l’obra “Les dones i la història al Baix Llobregat” (volum 2), diversos autors.