Molins de Rei

Documents

Breu història de la vila de Molins de Rei
L’any 1188 Alfons I, comte de Barcelona i rei d’Aragó, confia a un tal Joan, dit dels molins, la construcció d’un canal per dur l’aigua del Llobregat a Barcelona i la construcció d’un gran casal de dotze molins a l’alou reial de Matoses. L’any 1190, una vegada construït el casal, el rei concedia la farga i establia a Bernat el ferrer en un terreny contigu als molins, on havia de construir la seva casa i la ferreria. Aquest seria el punt de partida de la vila dels Molins Reials del Llobregat, que fins al segle XV va alternar la dependència reial amb etapes sota dependència senyorial.

L’any 1430 el rei Alfons el Magnànim cedeix la vila a Galceran de Requesens, que la converteix en baronia i hi fa construir un palau (Palau dels Requesens). Des d’aquest any i fins l’abolició del règim senyorial, l’any 1834, la vila i terme de Molins de Rei van restar sota la jurisdicció senyorial de les famílies Requesens i successores.

Més endavant, amb la construcció del pont de Carles III, entre el 1763 i 1767, Molins de Rei guanyava importància estratègica pel fet de ser parada obligada en el transport entre Madrid i Barcelona, i convertir-se així en un centre neuràlgic per als pobles de la comarca.

La construcció del canal de la Infanta, l’any 1819, amb noves xarxes de regadiu, i la inauguració del ferrocarril el 1854, van suposar un pas endavant en la consolidació d’un municipi que començava a comptar amb una xarxa d’infraestructures que afavorien el seu desenvolupament econòmic i social. Bona prova d’aquest dinamisme en serien, per exemple, l’organització de la primera edició de la Fira de la Candelera, l’any 1851, i l’establiment, tot aprofitant l’aigua del canal, de la fàbrica tèxtil Ferrer i Mora l’any 1858, també coneguda com el Molí.