Mollet del Vallès

Totes les notícies


La regidora Isabel Padilla deixarà el seu càrrec a l’Ajuntament de Mollet del Vallès

Isabel Padilla que és regidora pel grup municipal d'Ara Mollet ERC – MES des del juny del 2019, anunciaria en el ple ordinari de dema corresponent al mes de de juliol, que deixa el seu càrrec com a regidora a l’ajuntament.    La nostra companya va concórrer a les llistes municipals del 2019 d'Ara Mollet ERC-MES com a independent, tot i això va acabar fent-se militant d'ERC Mollet, perquè tal com diu ella "Estar como regidora en el grupo político de Ara Mollet ERC-MES ha sido un periodo de aprendizaje para mí y de conocer muy buena gente, tanto en el grupo de regidores como en el de militantes".    També va ser una aposta del partit per a representar a la comarca en les passades eleccions al Parlament, on va ser escollida pel Congrés Comarcal juntament amb sis companys més.    Tal com diu la presidenta de la secció local, Meritxell Humbert: “Fa ja tres anys vam presentar a les llistes a la nostra regidora Isabel Padilla, una aposta d’ERC Mollet per representar l’obertura al conjunt de la societat catalana. La Isabel ha estat una gran regidora que ens ha representat com a treballadora, feminista i republicana”    Meritxell Humbert, com a presidenta de la secció local d’ERC Mollet, li ha traslladat la nostra voluntat d’incorporar-la a l’executiva per que segueixi treballant des del màxim òrgan de decisió local, un proposta que en cas d’acceptar-la, haurà de referendar la nostra militància. “Volem agrair-li tota la feina que ha fet fins ara i la que sabem que continuarà fent. No volem perdre tot el que ens aporta ni tots els valors que representa”, conclou Humbert. 

Ara Mollet ERC i Jovent Republicà de Mollet commemoren el 28J, dia internacional de l’orgull LGTBI+

El 28 de juny de 1969, el col·lectiu LGTBI+ va iniciar la lluita per a la igualtat de drets a partir de la rebel·lió que van generar els fets d'Stonewall, liderats per dones trans racialitzades a la ciutat de Nova York. Enguany, a més, fa 50 anys de l'inici del moviment LGTBI+ a l'estat espanyol, amb la creació del Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH) el 1970, i posteriorment, el 1977, Barcelona va acollir la primera manifestació de lesbianes, gais, bisexuals, trans* i intersexuals dels Països Catalans, que va acabar amb una dura repressió policial contra els manifestants.   Al llarg d'aquests anys, el col·lectiu LGBTI+ ha aconseguit assolir de forma desigual el reconeixement legal dels seus drets en alguns estats del món però cal no oblidar que l'homosexualitat encara és perseguida i castigada a molts estats, fins i tot amb la pena de mort, i molts d’altres no disposen de cap mena de legislació que garanteixi els drets de les persones LGTBI+.    Malgrat que en els darrers anys s'ha avançat molt en la normalització i assumpció de la realitat LGTBI+ per la societat, encara estem lluny d’assegurar els drets fonamentals de les persones LGTBI+ i d'erradicar definitivament la LGTBIfòbia. Cal continuar implementant aquestes polítiques, especialment en aquells col·lectius més vulnerables com les persones grans, les persones migrades, els i les adolescents i infants, o les persones trans. Per tal d'assolir la igualtat real, es fa inevitable qüestionar de manera transversal la cisheteronormativitat que culturalment imposa el nostre sistema heteropatriarcal pressuposant una orientació sexual, identitat de gènere home-dona i aparences o expressions de gènere úniques.   A més a més, el passat 1 de juny la justícia espanyola va tornar a exercir la repressió i prohibeix qualsevol exhibició pública de banderes, pancartes o missatges que no siguin els constitucionals, censurant moviments com l’LGTBI i limitant la llibertat d’expressió a les nostres institucions.