Montgat

Totes les notícies

Decidim el futur de Montgat

En els darrers 20 anys Montgat ha passat dels 8.423 habitants el 2001 als 12.260 que té ara. El seu passat industrial han condicionat la seva evolució. Si als anys 90 el repte va ser desmantelar Explosivos Rio Tinto i recuperar els seus terrenys; el repte que es planteja per als propers anys és recuperar per a Montgat les antigues plataformes de Rio Tinto, així com dels terrenys de l’antiga Ceràmica Montgatina i de la Morterera. Excepte els terrenys de les plataformes, que són propietat de l’AMB, la resta són propietat privada. Aquest fet, condiciona la seva transformació urbanística, ja que cal garantir els drets de la propietat, però sempre en equilibri amb l’interès i bé públic. Els propers anys es decidirà com serà el Montgat del futur. Des d’Esquerra Republicana creiem que el desenvolupament urbanístic ha de ser sostenible. Un poble amb habitatge accessible per a tothom, però també amb espais verds i cohesionat; amb infraestructures i serveis públics de qualitat i dimensionats. No ens podem permetre un creixement a qualsevol preu, per això defensem un urbanisme deliberatiu amb participació de la ciutadania. Ens hi juguem molt, està en joc Montgat. Article publicat a la Revista Municipal del mes d'abril  

Grup municipal d'ERC durant la celebració del ple municipal

Malbaratant els nostres estalvis

Amb l’aprovació l’any 2012 de la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera l’Estat va limitar l’autonomia financera dels ajuntaments a través d’un conjunt de regles que, entre d’altres aspectes, els limitaven la capacitat de despesa al fixar un límit al seu creixement. Aquest límit en cap cas tenia en compte la situació particular de cada ajuntament. En el cas de Montgat, amb una econòmia sanejada, això comportà que el romanents de tresoreria, és a dir, els excedents de finançament anuals, generats per majors ingresos o per la reducció de les despeses ordinàries previstes en el pressupost,  no es poguéssin destinar a inversions o a la millora dels serveis i en cas de fer-ho, com es va fer l’any 2016, comportava l’aplicació posterior d’un pla d’ajust. El resultat de l’aplicació de les diferents regles d’estabilitat pressupostària a Montgat ha estat el progressiu increment del romanent de tresoreria, passant dels 948.532,96 euros l’any 2012 a 7.074.097,53 euros l’any 2020. Actualment, des d’octubre del 2020, totes aquestes regles fiscals han quedat suspeses i l’Ajuntament pot disposar dels diners dels romanents. Això hauria de permetre al govern municipal, d’una banda, resoldre problemes estructurals com ara millores en la xarxa de clavegueram, els problemes d’accessibilitat de diferents zones de Montgat, millorar els equipaments escolars, ampliar l’escola bressol o abordar les mancances en equipaments assistencials per a la gent gran i, d’una altra desplegar programes específics adreçats als col·lectius més vulnerables i als sectors més perjudicats per la pandèmia. Però quina ha estat l’actuació del govern municipal? Durant l’any 2021 es van aprovar modificacions pressupostàries per un import total de 2.827.485,37 euros a càrrec dels romanents de tresoreria. És a dir, en un any s’han reduït els romanents en un 40% per a destinar-los a què? Doncs, a estudis, despeses ordinàries i vehicles i, el que considerem més preocupant, és el destí de  1.

Vista dels Horts de can Casanovas

Impuls als projectes comunitaris

Darrerament hem vist debilitar-se tot allò que genera vida al poble. Els horts familiars són un projecte cabdal per fer poble, per a la sobirania alimentària i per gaudir del contacte amb la natura. Observem que aquest projecte ha estat abandonat pel govern, com la majoria d’espais comunitaris o de participació. L’any 2020 s’hauria d’haver aprovat un reglament per donar seguretat sobre l’ús de la terra a aquelles persones que responsablement l’han cuidada al llarg dels anys. No s’ha fet. L’única actuació destacable ha estat una canalització de l’aigua que  suposa, a cada segon, un malbaratament de recursos hídrics que ja hem evidenciat al Ple. Mentre l’aigua s’escapa per les clavegueres, hi ha èpoques de l’any en què no disposem d’aigua per regar. És necessari, entre altres qüestions, un manteniment de la mina, l’arranjament dels espais comuns, millorar-ne l’accessibilitat, assegurar murs que comprometen la seguretat de l’indret,  i un àgil relleu que doni sortida a una eterna llista d’espera que conviu amb parcel·les abandonades. Des d’Esquerra Montgat insistim a cuidar allò que ens genera valor social com a poble. Els horts són un projecte que fa goig, impulsem-lo! Article publicat a la Revista Municipal de març

Vista de la sala a l'inici de l'audiència pública

Coherència, no gràcies.

Si en una cosa és coherent el govern municipal és en dir una cosa i fer la contrària. Un exemple clar és el diàleg i la participació de la ciutadania. Les audiències públiques ciutadanes, el consell de la vila, els consells sectorials, el processos participatius i les polítiques de suport i foment del teixit associatiu, amb tallers i accions formatives o el portal d’entitats, son eines que es van posar en marxa el mandat passat per crear una nova cultura de governança municipal i empoderar a la ciutadania, creant espais i dotant-la d’eines per esdevenir una ciutadania crítica i, alhora, constructiva. Amb la moció de censura, el procés de desplegament d’alguns d’aquests instruments i la consolidació d’altres, va patit un fort revés. La primera mesura del nou govern municipal va ser anul·lar el calendari de sessions del Consell de la Vila i de les Audiencies públiques ciutadanes. Si bé el Consell de la Vila ha estat convocat, encara que inicialment a requeriment dels seus membres, la seva activitat és de mínims i sense objectius clars; les audiències públiques ciutadanes no s’han convocat i el procés de constitució dels consells sectorials s’ha aturat. La postura del govern municipal quedà clara amb les manifestacions en el ple de setembre de l’Alcalde quan assegurà que "no cal un consell d’esports ni un de promoció econòmica",  o quan la regidora d’esports manifestà que no és convenient "incorporar molta gent a decidir coses". Amb aquesta predisposició no és d’estranyar que en la presentació pública del Pla d’Actuació Municipal, la sala estigués pràcticament buida. Tot i així, el Pla d’Actuació Municipal inclou una acció per Promoure espais/mitjans de debat i participació entre l’Ajuntament, la ciutadania i les entitats “per informar a la ciutadania dels temes de gestió municipal i d’interès local més important”. Queda clar que no entenen que la participació ciutadana té un doble sentit, l’administració informa, però també escolta i treballa al costat de la ciutadania.

Desenvolupament del ple

El poble té dret a saber

Ara farà 2 anys que els grups del PSC, Junts, SOM i Trànsfuga de Ciudadanos van accedir al govern de l’Ajuntament de Montgat. En aquell moment es van omplir la boca de transparència, projectes, Pla d’Actuació Municipal ja decidit, participació,.... i més coses. En aquests moments i després d’aquest temps no hi ha res del que es van comprometre. Transparència segurament serà perquè no hi són. Projectes perquè són els que venen donats o ja dissenyats fa temps. Participació no ho creuen important perquè ja parlen pel carrer. Tots els òrgans creats per aquesta finalitat han quedat finiquitats. I el Pla d’Actuació Municipal l’aproven sense informar al poble i evidentment contractant una empresa perquè els hi faci la feina. Més que un govern això es tradueix en desgovern. És inquietant que sempre s’amaguin sota l’estora de la seva no majoria aparent però sí formal ( gràcies al vot del senyor trànsfuga). El poble mereix i té dret a saber qui, com i quan es governa. I aquest secretisme constant del PAM, del Pacte de govern, de les reitades entrades per urgència de temes importants com la inversió de més d’1 milió d’euros en la compra d’una nau, o la contractació d’un càrrec de confiança, o la pujada del seu sou en més d’un 5%..... no ens deixa indiferents. Ens preocupa i molt!Què mes amaguen? La qualificació d’aquest govern: #SenseIdeesNiProjectes# , #TardIMalament# Desitgem que el nou any porti més seny, més participació i més poble. Nosaltres mantenim la mà estesa al govern. Article publicat a la Revista Municipal de desembre

Accessos a la C-32

Cal resoldre els problemes de mobilitat i seguretat de la N-II

Montgat és un poble que, al llarg dels anys, ha vist el seu territori esquarterat  per la construcció d’infraestructures. Primer va ser la línia ferroviaria i, després, van venir les autopistes. Precisament, amb motiu de l’alliberament dels peatges de la C-32, tenim una gran oportunitat per recosir el nostre territori i solucionar o, si més no, mitigar, els problemes de comunicació entre algunes zones del poble. L’alliberament de peatges de la C-32, permetrà la conversió de la N-II en una via de trànsit local,  permetent millorar la seguretat viària i l’accessibilitat dels vianants. Tot això mitjançant actuacions adaptades a les singularitats de cada tram i municipi. Tal i com va manifestar el Conseller Puigneró, amb motiu de la presentació del projecte d’aixecament de peatges al Maresme, la Generalitat preveu redactar de manera consensuada amb els ajuntaments projectes constructius pels diferents trams de la N-II. No podem perdre aquesta oportunitat. Per això, el grup municipal d'Esquerra Republicana, ha demanat al govern municipal una proposta consensuada, que doni solució a la problemàtica de comunicació entre Les Mallorquines i la Plaça de la Vila on, coincidint amb una de les sortides de la C-32, els vianants només poden desplaçar-se en una sola vorera de poca amplada que dificulta la mobilitat de les persones. Aquesta solució consensuada, hauria de ser la base de la negociació amb la Generalitat de Catalunya en el marc del Projecte constructiu per la integració urbana de la N-II al Baix Maresme, pel que fa al tram de Montgat.  

El Montgat racista

El Montgat racista (o la revolució de la caspa)

Aquestes línies brollen de la premissa d'Angela Davis que ens recorda que, en una societat racista, no n'hi ha prou amb no ser racista: cal ser antiracista. El racisme s'ha de combatre. I el primer pas és identificar-lo. Hi ha racisme a la política Montgatina?   El dia 30 de setembre va ser condemnat Mimmo Lucano, exalcalde del municipi de Riace (Calàbria), perseguit per ser un símbol europeu d’humanitat i acollida. El marc mental de Salvini ho permeà tot, i perdura. És d'una gran potència simbòlica que el mateix dia en què es coneixia aquesta condemna s'aprovés una moció al Ple de Montgat en favor del dret d'asil i l'acollida. Una moció aprovada de manera unànime. Solidaritat municipalista com a tallafoc davant del feixisme. Això ens podria fer creure que la política montgatina és fora del marc mental ultradretà. És així? No.   El discurs xenòfob i racista és dramàticament present a les nostres institucions. Durant la mateixa sessió plenària, a la part de control, el Regidor de Seguretat va explicar un incident al carrer Pare Claret, i inicià el relat apuntant sobre l’indret del succés “vostè ja sap el tipus de persones que hi viuen allí, hi viuen persones de diferents ètnies”. Ens preguntem si a l’indret la vegetació era de fulla caduca o perenne, i si a l’incident hi havia persones divorciades, veganes, amb alopècia, coixes o amb problemes respiratoris, i sabem que no té relació amb el succés: però és que l’etnicitat tampoc. El Regidor, de manera absolutament desprovista de pretext, invoca la racialitat: i així ens distorsionem l’imaginari, i així fem un pas endavant forjant-nos l’estereotip negatiu de qui no és blanc, o de les coses què passen allà “on hi ha aquell tipus de persones que vostè ja sap”, on la gent no és blanca.   La progressiva consolidació de l’extrema dreta a les institucions i als mitjans ha normalitzat un discurs que estableix vincles perversos per generar por i animadversió envers determinats col·lectius.

Visita al Parc de les Bateries durant el procés participatiu

Oportunitats de futur: espremem-les

Davant la crisi actual, s’ha possibilitat fer ús dels romanents i s’està articulant la inversió més gran feta per la UE. Aquest ajuntament mai ha disposat de tants recursos financers. És una oportunitat única perquè Montgat avanci amb projectes que repercuteixin en la millora de la nostra qualitat de vida. En el marc d’una primera convocatòria de fons, hem traslladat al govern municipal propostes nostres que tenien encaix en les bases, com l’execució del projecte de reordenació i millora del parc de les Bateries, sorgit d’un procés de participació ciutadana. Per a la millora de l’entorn urbà, demanem l’execució de la fase 1B2 a les Costes i la redacció del projecte de soterrament del cablejat i millora de les voreres i l’accessibilitat a Can Ciurana. Seguim manifestant preocupació per la manca d’un projecte clar de poble per part del govern. Amb un pacte de govern secret i un inexistent Pla d’Actuació Municipal, no queden establerts ni són públics els objectius i prioritats. Això és un hàndicap a l’hora de presentar projectes i concórrer a les convocatòries de fons europeus. Esperem que s’espremin totes les oportunitats. Article publicat a la Revista Municipal d'octubre  

Parlament de Rosa Funtané Vila a l'acte institucional a Montgat

Parlament amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

L’11 de setembre és la Diada nacional que ens identifica en una llarga lluita per esdevenir un país LLIURE. Des del 1705 i amb moltes dificultats  hem anat treballant sense abaixar el cap per construir un país pròsper, net i just. No volem estar sotmesos a un país que no ens representa. Tenim identitat pròpia. Tenim fermesa, caràcter i valors. Uns valors republicans que defensen la solidaritat, el feminisme, la sostenibilitat, la igualtat, l’educació, la diversitat. I sobretot pensem en FUTUR. Un futur que pensa amb tothom i no deixa ningú enrere. Davant dels qui pretenen aprofitar el moment per apuntalar de nou el règim del 78, nosaltres optem per construir els fonaments de la República catalana. Davant els diferents episodis protagonitzats pel llavors rei Juan Carlos,  encara hi ha més arguments, si és que algú dubtava, per desconnectar de la repressió del país veí.  Volem aprofitar aquest moment per transformar el país i caminar cap al futur. El camí cap al futur té nom de dona: Llibertat, harmonia, il·lusió, convivència, diversitat , solidaritat... Volem reclamar la tornada dels nostres exiliats i exiliades al seu país que és el nostre. Ja n’hi ha prou d’amenaces, mentides i manipulacions. Volem reclamar que torni Carles Puigdemont, Marta Rovira, Clara Ponsatí, Toni Comín, Anna Gabriel, Valtònyc i totes les persones exilades.  Aquesta és la seva casa. El seu país. Els indults no resolen la causa general contra l’independentisme; només l’amnistia posa fi a tota la repressió. Fa gairebé 4 anys vam decidir posar urnes a les escoles per poder manifestar el nostre vot, la nostra decisió de ser un país LLIURE.  Vam posar les urnes perquè tothom pogués opinar, perquè tothom pogués decidir. No va ser fàcil. Però ho vam aconseguir amb la força de la gent, amb tots vosaltres. I vam guanyar. Va guanyar la democràcia, malgrat els cops rebuts per tal d’impedir-ho. Dia rere dia som més els que volem un país independent, un espai on conviure amb harmonia, il·lusió, convivència, diversitat i solidaritat.