Olot

Totes les notícies

plaçamajor

ERC Olot denuncia la manca de pressupost per complir els objectius compromesos en l’aprovació del PIAM. El portaveu Josep Quintana ha declarat que “ningú vindrà a viure al Barri Vell únicament per les façanes pintades"

Al darrer ple municipal, l’equip de govern de Junts per Catalunya va aprovar en solitari les obres a la Plaça Major, valorades en més de 600.000 € i que tenen com a objectiu treure els parterres i pintar les façanes, principalment. Tal com vam explicar al ple, no estem en contra d’arreglar la plaça. Tant de bo poguéssim arranjar i pintar les façanes de totes les places de la ciutat! La pregunta que ens hem de fer és si és una inversió prioritària, sobretot tenint en compte que l’import és gran, i també considerant els problemes estructurals d’habitatge que pateix des de fa dècades el barri vell d’Olot.  Fa cinc anys tots els partits i entitats vam signar solemnement als Catòlics el PIAM del Barri Vell. Aquest PIAM era una reclamació de feia molts anys d’ERC a Olot, una demanda d’inversió per solucionar els problemes del barri. El PIAM tenia com a objectiu número 1 rehabilitar els habitatges del barri, tant els més de 500 buits com els que estan en males condicions. Cinc anys després, excepte en la reforma de la Plaça del Carme, no sols som on érem, sinó que, a més del No compliment d’aquest objectiu, ara es fa una reforma que nosaltres entenem com una acció electoralista o de maquillatge i prou. Pintem les façanes, ja que no podem rehabilitar l’interior dels pisos. Des d’ERC entenem que el PIAM està congelat, perquè des de l’equip de govern no s’hi han abocat els diners necessaris per complir els seus objectius. Som conscients que el problema de l’habitabilitat requereix temps i diners, i que no es fa en dos dies, però aquest equip de govern ha demostrat que, quan cal, sap trobar diners per tirar endavant projectes que per ells són prioritaris. Que no n’hagin trobat és un missatge claríssim de quines són les seves prioritats. També, quatre anys després, no tenim cap notícia del projecte que vam impulsar tots plegats de la biblioteca de Can Sacrest. Un altre exemple que quan els projectes no són prioritaris s’alenteixen.

Josep Quintana, Iolanda Suescun, Anna Barnadas, Josep Granados i Laila El Gamouchi

ERC Olot demana redefinir l'Espai Cràter i invertir en barris i habitatge

ERC Olot considera que l'Espai Cràter és un error i una inversió no prioritària per a la ciutat. Per aquest motiu vota en contra de l'adjudicació de 4,2 milions d'euros per a aquest espai. Els republicans estan “perplexos” per l’actitud de l’equip de govern ja que no ha complert amb la política de diàleg per arribar a consensos en relació als pressupostos. La portaveu d’ERC, Anna Barnadas, exposa dues condicions per poder donar suport al pressupost: que l’increment de l’IBI de les noves ordenances fiscals no superi la pujada de l’IPC i que es deixi sobre la taula el projecte de l’Espai Cràter, per redefinir-lo.  ERC Olot considera que l'Espai Cràter suposa un cost molt alt per a la ciutat (l'Ajuntament pagarà un milió d'euros) i els recursos dels quals disposa el consistori s'haurien de destinar a inversions als barris i a habitatge.   

Anna Barnadas, Iolanda Suescun i Josep Granados

ERC Olot vota en contra de la puja d’un 14% de l’IBI a la ciutat

Esquerra vota en contra de la puja d’un 14% de l’Impost de Béns Immobles proposada per l’equip de govern. Des del grup es considera que no està prou justificada i que, en tot cas, s’haurien de tenir en compte els diferents nivells de renda dels olotins. Anna Barnadas portaveu d’ERC a l’Ajuntament d’Olot: " Creiem en la fiscalitat progressiva i per tant creiem en un IBI aplicat sobre la renda familiar, no sobre el valor del cadastre, perquè hi ha moltes situacions amb gent que pot tenir un valor cadastral molt alt i, en canvi, una situació econòmica familiar diferent i complicada." A causa d'aquesta situació, ERC Olot denuncia una situació de desgovern a la ciutat i de manca de comunicació de l'equip de govern amb els grups de l'oposició. Així com una manca de coherència i de model de ciutat ja que en el programa electoral no s'indicava que la proposta de JXCat Olot passaria per un augment substancial d'impostos.  https://www.garrotxadigital.cat/2019/10/29/els-grups-de-loposicio-votaran-en-contra-de-la-puja-dun-14-de-libi-a-olot/ https://www.garrotxadigital.cat/2019/11/04/olot-aprova-entre-protestes-una-puja-del-4-de-libi-i-el-47-de-la-taxa-descombraries/

Pere Gómez presenta la moció al ple

Olot demanarà que l’estat no prorrogui l’actual concessió i elimini els peatges de l’AP-7

En el primer ple del 2017 va aprovar-se per unanimitat la moció d’ERC Olot segons la qual el consistori es compromet a demanar al Ministeri de Foment que certifiqui amb totes les garanties que no aprovarà cap tipus de pròrroga per a la concessió de l’Autopista AP-7 nord, entre Tarragona i la frontera amb França, tal com ja va anunciar que faria amb el tram sud d’aquesta via. L’any 2021 finalitza l’actual concessió de l’autopista AP7 a l’empresa Abertis per al tram que va des de Tarragona fins a la frontera amb França. L’estat espanyol, actual administració titular, ja ha expressat públicament el seu desig de no prorrogar-la, sense confirmar la gratuïtat dels peatges. Coneguda com l’Autopista del Mediterrani, és la que més beneficis econòmics ha reportat a les concessionàries, fins al punt que el seu  cost de construcció està sobradament amortitzat. Segons un estudi del Cercle Català de Negocis els usuaris ja hem pagat 90 vegades el cost inicial de la infraestructura. A més, el preu dels seus peatges suposa una dificultat afegida per l’economia gironina, obligada a afegir-lo en el transport de mercaderies i desplaçaments de persones. Un greuge que els usuaris ja van manifestar obertament amb la intensa campanya ‘No vull pagar’ l’any 2012. La supressió dels peatges a l’AP7 serviria, a més, per rebaixar el volum de vehicles pesants que passen pel túnel de Bracons, que deixaria de ser una alternativa a la via de pagament. A les portes de la finalització d’aquesta concessió, des d’ERC Olot pensem que resultaria un escarni prorrogar-la, tal com ja ha proposat el president d’Abertis Salvador Alemany, a canvi de pagar polítiques socials. Amb l’aprovació d’aquesta moció, Olot es compromet també a demanar al govern de la Generalitat que faci les actuacions necessàries per a fer complir aquesta necessitat del territori, i a convidar a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya a donar-hi suport.  

Xavier Marcet durant la xerrada a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa

Èxit de la primera xerrada del Fòrum Nou País d'ERC Olot amb l'expert en innovació Xavier Marcet

El Fòrum Nou País 2017 va començar dissabte a Olot amb la conferència de Xavier Marcet, consultor en innovació estratègica i president de Lead To Change, una consultora reconeguda a nivell internacional amb seu a Barcelona, Boston i Xile.   Sota el títol ‘La 4a revolució industrial. Quin futur ens espera?’ Marcet va desgranar de forma planera els elements d’aquesta revolució, la tecnològica: Internet, Big Data, impresió 3D, intel·ligència artificial, realitat virtual i blockchain. Marcé sosté que aquesta revolució ja ha començat en l’àmbit de la salut i l’atenció social, on les dades i la tecnologia emergent són claus. A més, l’aparició de nous materials també marcarà els propers anys en diferents camps. Pel que fa a Internet, Marcet va explicar que actualment només coneixem l’Internet de les persones, però d’aquí a un temps tot estarà interconnectat. Per això moltes accions quotidianes canviaran. Tot i que encara està en una fase molt inicial, el Big Data o emmagatzematge de gran quantitat de dades serà una peça molt important en un futur. També ho seran la intel·ligència artificial; màquines molt potents que canviaran la feina de les persones; i la impressió 3D, que permetrà imprimir-ho gairebé tot, fins i tot teixits amb vida. Per últim, el BlockChain revolucionarà la indústria financera, segons Marcet. És la base del funcionament de bitcoin, la primera divisa digital, i permet fer transaccions de forma segura. Això farà necessària una infraestructura de cyberseguretat que probablement sigui una de les empreses més importants del món. Segons Marcet, la societat del futur viurà més anys i amb millor qualitat de vida, però haurà de reinventar-se per adaptar-se als canvis que es produïran en algunes professions o institucions, com ara la universitat. La propera xerrada del Fòrum Nou País debatrà sobre el futur model sanitari.

Marçal Casanovas

Olot perd Marçal Casanovas, militant històric d'Esquerra

Aquest dimarts ha mort l'olotí Marçal Casanovas (1921) a l'edat de 95 anys. Va ser regidor de l'Ajuntament d'Olot i Diputat al Parlament per Esquerra Republicana del 1980 al 1992. També va fer una important tasca en l'àmbit associatiu garrotxí: va implulsar Òmnium Garrotxa, i va participar en la fundació del Club Natació d'Olot, el Club Patí d'Olot i l'Associació de Música. També va ser el primer professor de català a Olot, en ple franquisme.  Marçal, les teves paraules ens acompanyaran sempre. El teu testimoni ens esperona a continuar treballant per assolir la llibertat. La teva fermesa ens servirà de guia per no defallir. Construirem un nou país, i serà gràcies a persones com tu que ho hauran fet possible!  

ERC moció Escola Art Olot

Olot blindarà els estudis de l'Escola d'Art i Superior de Disseny a proposta d'ERC

Al ple del mes de novembre ha aprovat per unanimitat la moció presentada pel grup municipal d'Esquerra en defensa dels estudis que s'imparteixen a l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot. Així, el consistori es compromet a demanar formalment per carta al Departament d'Ensenyament que no s'aprovi cap grau oficial que ja s'estigui impartint a Olot i a continuar defensant el centre com a escola oficial d'art i disseny de les comarques gironines. 

Esquerra Olot demana que els olotins disposin de la màxima informació sobre els projectes finalistes per votar a la consulta del Firal

El portaveu del grup municipal d’Esquerra ha recordat que els republicans van ser els primers en plantejar que el procés participatiu per a la remodelació del Firal culminés en una consulta ciutadana i celebra que finalment l’equip de govern hagi acceptat la idea. Esquerra es suma a la campanya per aconseguir la màxima participació a la consulta ja que el resultat d’aquesta pot ser determinant en la decisió final. En aquest sentit demana que els arquitectes finalistes desenvolupin com cal el seu projecte i proposa que la informació s’envii per correu a tots els domicilis d’Olot perquè els ciutadans disposin de la màxima informació per a poder pronunciar-se.

ERC Olot escola art

ERC Olot demana un pla integral per a la zona de l’Escola d’Art i la plaça del Carme i proposa fer una biblioteca a Can Sacrest

L’Escola d'Art és el cor del barri vell i un patrimoni per a la ciutat, per això tant en el programa electoral de les darreres municipals com en els dos plens de pressupostos de l'Ajuntament els regidors d’Esquerra Republicana han insistit en la urgència d’un pla integral de ‘ l’Illa de les Arts’ que inclogui l’Escola d’Art, Can Sacrest i l’entorn de la plaça del Carme. Els republicans consideren clau planificar i decidir entre tots el futur d’aquesta zona del nucli antic d’Olot i de l’escola però la resposta de l’equip de govern de CiU i el PSC ha estat sempre negativa. Tot i així, ERC està treballant en una proposta concreta que presentarà properament, i  que compta amb l’opinió de diferents actors implicats. Un dels punts d’aquesta proposta és que a l'edifici de Can Sacrest s’hi ubiqui la nova biblioteca central d'Olot que pertoca a la ciutat per població  i que es reformi l'edifici dels claustres perquè continui sent la seu de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot. Aquesta remodelació rondaria el milió i mig d’euros, a diferència dels 7 milions que costaria moure l’escola a l’edifici de Can Sancrest. Els treballs haurien d’anar acompanyats d’una reforma urbanística de la zona que ajudi a unir el barri de Sant Miquel al centre de la ciutat. Per ERC, cal planificar i unir esforços en l’Escola d’Art que volem pel futur, entesa no només com un centre de proximitat, sinó com un referent en art i disseny al país. Només així aconseguirem que l’Escola d’Art continuï sent el cor del barri vell i bategui ben fort.