El senador republicà Josep Maria Reniu exigeix al ministre d’Agricultura mesures que garanteixin el bon funcionament de les plantes de tractament dels purins que es deriven del sector porcí El senador d’Esquerra Republicana al Senat, Josep Maria Reniu, ha preguntat aquest dimarts al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luís Planas, “quines mesures té previstes el govern per millorar el tractament dels purins en les plantes existents a la comarca d’Osona”. Reniu ha recordat al ministre que les primes econòmiques que reben les plantes de tractament d’Osona i de Lleida, i que serveixen per garantir la seva continuïtat, finalitzen en els propers anys. És per això, que el senador ha denunciat la inacció del govern de l’Estat que de moment no està aportant solucions per assegurar l’adequada gestió dels residus ramaders en un futur pròxim. “Les plantes de tractament de purins són un factor clau, no només per la ramaderia, sinó també per l’equilibri ecològic i mediambiental, tant d’Osona com de les comarques de Lleida”, ha recordat Reniu en la seva intervenció, i és per aquest motiu que és imprescindible que les subvencions econòmiques que reben no finalitzin els anys vinents, tal com està previst. Durant la seva intervenció, el senador republicà ha reivindicat la importància de les plantes de tractament dels purins que generen el sector porcí en els territoris catalans amb una “excessiva concentració de bestiar en una baixa superfície”. Davant l’immobilisme del govern espanyol, Reniu ha denunciat “l’absència d’interlocució dels ministeris” amb el sector porcí a Catalunya. Per tot plegat, Reniu ha exigit al ministre la “prorrogació, com a mínim, de les primes econòmiques que reben les plantes a Osona i a Lleida”, una prioritat que, si no s’assumeix “tindrem un problema, no només amb les plantes, sinó també amb la gestió dels purins en aquestes comarques”. “La Generalitat de Catalunya ja està fent tot allò que es troba dins els límits de les seves competències pel que fa a la gestió de residus”, ha assegurat el republicà, per això ha demanat al ministre que no fugi d’estudi, perquè la responsabilitat ara és del govern espanyol.

L’actual regidor d’Acció Social i Esports encapçalarà la llista d’EsquerraRoda Republicana en les properes eleccions municipals Toni Mas Febrer encapçalarà la llista d’Esquerra-Roda Republicana, de Roda de Ter, a les properes eleccions municipals del 2023. Aquest dilluns al vespre la seva candidatura ha estat ratificada per unanimitat en una assemblea en què han participat els militants de la secció local i els membres de Roda Republicana. Mas, que actualment és regidor d’Acció Social i Esports, prendrà el relleu a Roger Corominas, alcalde de Roda de Ter, que a l’inici d’aquesta legislatura ja va fer pública la decisió de no repetir com a cap de llista després d’anar al capdavant de la candidatura en els dos darrers comicis. Toni Mas és diplomat en Educació Social per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i postgraduat en Coaching Educatiu per la Universitat de Barcelona. Té experiència en dinamització comunitària, en treball amb joves en situació de risc i en gestió de conflictes en medi obert. Està especialitzat en acompanyament personal en processos educatius i en l’àmbit laboral. Des de fa 3 anys, és regidor a l’Ajuntament de Roda de Ter, el primer any a l’oposició i els dos últims com a regidor d’Acció Social i Esports. Actualment combina la tasca com a regidor amb la feina d’orientador laboral i formador en tecnologies de la informació i la comunicació. Ha estat implicat, en la seva trajectòria personal, en moviments associatius com el Grup de Defensa del Ter. Al capdavant d’una candidatura d’equip Tot i que la ratificació i l’anunci s’han fet ara, la secció local i el grup municipal fa mesos que treballen en la definició de qui serà el proper cap de llista. Durant l’Assemblea, Toni Mas ha explicat que encapçalar la candidatura és un repte que, ha dit, “afronto amb una gran il·lusió i empenta, i amb l’experiència dels darrers tres anys”. Mas també ha afegit que ho fa amb la confiança i la implicació dels membres d’Esquerra-Roda Republicana: “Aquest és un pas d’equip; no el veuria possible de no ser així”, ha assegurat.

Aquest passat diumenge, 12 de juny, va tenir lloc la presentació de la candidata d'ERC a l'alcaldia de Prats de Lluçanès, Montse Boladeres i Bach, que va estar acompanyada de la consellera Teresa Jordà i l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras. Després d'una passejada pel mercat i comerços locals on la consellera Jordà va poder intercanviar visions amb veïnes i veïns del poble, l'acte de presentació va tenir lloc a la plaça de l'Església a partir de dos quarts d'una del migdia i va ser presentat per Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès entre el 2015 i 2019. Un cop feta la benvinguda i obertura per part de Peraire, que va agrair l'assistència de tothom, va intervenir Guiteras que va avalar la professionalitat de Boladeres, exposant que "estar al capdavant d'una alcaldia no és anar donant copets a l'esquena, és prendre decisions. Estar al capdavant d'una alcaldia vol dir prendre partit, ser rigorós, persistent. Que la feina es faci." i en aquest sentit va avalar Boladeres com a "la millor candidata". En el torn de la candidata, Monste Boladeres va assegurar estar "convençuda, amb il·lusió, amb ganes i amb la mateixa voluntat de servir al poble", va desgranar idees, propostes i posicionaments. Cal evitar el desgavell en petites o grans inversions: planificant i pensant si es necessiten, què volem, com i quines funcions els haurem de donar." i va contraposar xifres com per exemple els 460.000 euros que de moment hi ha invertit a Ca l'Andreuet (amb el jardí per acabar i un edifici que encara no sabem per què servirà) en contraposició als 26.000 euros a 3 línies d'ajuts (empreses, ocupació i habitatge) o 11.000 i escaig a entitats i associacions aquest 2022. (Podeu llegir el discurs sencer clicant aquí) Finalment, va intervenir la consellera Teresa Jordà Roura, que va posar en relleu la importància de la política municipal i d'estar al costat de la gent. I va afegir que "teniu una candidata que estima Prats de Lluçanès i té projecte", exposant que "la Montse ha fet un discurs molt intel·ligent.

El Grup Municipal d'ERC Tavèrnoles ha apostat aquest mes de maig per repartir un tríptic informatiu als domicilis dels veïns i veïnes per tal d'exposar en quin context es troba el municipi quan resta un any per finalitzar l'actual legislatura que ha estat marcada, en bona part, per la pandèmia. En aquest sentit, tal com s'exposa en el material repartit, el grup republicà manifesta, en primer lloc, el seu desacord amb la gestió que ha dut a terme l'Equip de Govern de l'Ajuntament en relació amb la pandèmia. Des del Grup Municipal es considera que hi ha hagut una falta de comunicació per part de l'ens local amb els veïns i veïnes que s'ha acabat traduint en una desatenció. Infants amb dificultats per seguir les classes en línia per problemes de connexió pel fet de no poder disposar de fibra òptica, problemes de cobertura que ha dificultat la comunicació entre familiars durant el confinament o una manca d'iniciatives per part del govern municipal per pal·liar els efectes de la pandèmia són algunes de les principals problemàtiques que es denuncien en el document. Entre altres, els veïns i veïnes també podran informar-se sobre com s’ha dut a terme la gestió de les subvencions de les quals moltes famílies no han pogut acollir-s'hi per falta d'informació. Per altra banda, des d'ERC Tavèrnoles també s'ha volgut posar èmfasi en algunes de les obres que s'han dut a terme en el municipi en l'últim període, com és el cas de la rehabilitació de l'entorn de l'església o la reurbanització del carrer del mig que s'han finançat amb fons del romanent. Finalment, també es recull la problemàtica de la instal·lació d'una antena de telecomunicacions a la casa del Roquet sense l'acord amb el propietari de la zona. Podeu consultar el document en el següent enllaç o al peu de l'article.

"El problema sempre és el pas del projecte a la realitat". Així és com el senador d'Esquerra Republicana, Josep Maria Reniu, ha resumit aquest dimarts, durant la seva intervenció al Senat, la problemàtica sobre la inversió i el manteniment de la línia R3. En la compareixença de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, el senador republicà ha preguntat pel pla específic sobre la línia i quina previsió hi ha respecte al desdoblament de la línia entre Parets i Vic. Reniu ha sol·licitat a la ministra Sánchez que "intentin accelerar tot el que tingui a veure amb l'execució de les millores de la línia R3" i ha denunciat que algunes d'aquestes "han estat licitades per cinquena vegada en la seva història" com és el cas de l'estudi informatiu del desdoblament de la línia des de Vic. En resposta a la bateria de preguntes del senador, Sánchez ha fet esment al Pla de Rodalies 2020-2030 "treballat des del territori" i ha enumerat algunes de les actuacions a la línia R3 com l'adjudicació de les obres de duplicació de la via entre Parets i la Garriga per un import de més de 55 milions d'euros, la signatura del conveni per construir una nova estació a Parets del Vallès o l'adjudicació de la redacció de l'estudi de desdoblament de la via entre Centelles i Vic, com també les obres de millora a les estacions de Santa Perpètua de Moguda o Vic -amb les obres de prolongació de la via 2 a la pota sud de l'estació ausetana-. La ministra ha reconegut que "som conscients que l'execució s'ha d'augmentar i estic convençuda que en els propers anys hi haurà un gran impuls amb relació a aquest tema". Reniu ha assenyalat la importància de trobar-se amb els col·lectius i entitats que lluiten per millorar el servei. El senador ha recordat la creació d'una oficina tècnica de suport al desdoblament de la línia R3 de tren constituïda a Vic. La comissió està coordinada per l'Ajuntament de Vic, Ajuntament de Manlleu, Consell Comarcal d'Osona, Universitat de Vic-UCC, Cambra d'Osona, Consell Empresarial d'Osona, sindicats i entitats com ara l'associació 'Perquè no ens fotin el tren'.

Entrevista a Carles Morera (IpM-ERC), alcalde de Muntanyola Guillem Rico - El 9 Nou | 15.05.2022 Enllaç entrevista Finalment han estrenat l’escola nova. Ha costat. Molt. Des del 2019 fins que l’hem inaugurat han estat anys intensos, però estem molt contents. A tot plegat s’hi ha sumat l’augment de preu de matèries primeres… Vam fer un conveni amb el Departament d’Educació que comporta diferents aspectes que assumeix l’Ajuntament, com la direcció d’obres. Ens hem trobat el problema de les primeres matèries, veient cap on va tot i que hi ha obres que ara s’estan parant per analitzar preus, hem pogut anar superant els obstacles. Hem hagut de fer finançament extra i l’Ajuntament hi ha hagut d’aportar una part econòmica important. Si l’Ajuntament no hagués avançat els diners encara no la tindrien. No, estaríem parlant de 2027 o 2030, com altres municipis de la comarca que tenen la necessitat urgent de nous centres. Dels diners que hi ha posat l’Ajuntament una part s’ha fet gràcies a la venda de parcel·les municipals. Tenim la sort que disposem de diferents parcel·les. Ja quan es va fer l’escola bressol al voltant del 2005 el consistori va prendre la decisió de vendre’n per trobar un extra de finançament i hem seguit el mateix. Diuen que tenir una escola és vital per al futur d’un poble, sobretot dels petits. Sí, i a més un poble dispers com el nostre. No tenint nucli és complicat fer pinya i amb l’escola, el pavelló i tot l’entorn hem acabat dinamitzant-lo, fa que en certa manera guanyi una mica de vida. A les hores de sortida de l’escola les famílies es van trobant i comencen a fer poble. És un atractiu per a la gent que hi ve a viure? Sí, ha estat un punt d’inflexió i ens ha servit per llançar el projecte de Muntanyola més amunt. És un dels pobles de la comarca que més creix. Per què ve a viure-hi la gent? Som 720 habitants. Anem a l’alça i amb una rapidesa important. Suposo que la covid hi ha ajudat.

Entrevista a Maria Balasch, regidora i portaveu d’Esquerra a l’ajuntament de Vic; i presidenta d'ERC a la Catalunya Central Guillem Freixa - El 9 Nou | 08.05.2022 Enllaç entrevista Maria Balasch viu el seu segon mandat a l’Ajuntament de Vic i recentment ha confirmat que es presentarà a les eleccions municipals del maig del 2023. En aquest extracte de l’entrevista al programa Angle obert d’EL 9 TV repassa l’actualitat a la capital d’Osona. Un mandat marcat per la majoria absoluta de JxCat. Està sent com s’esperaven? No. És el mandat de la majoria absoluta i la pandèmia. De les dues coses. I totes juntes ho han fet complicat. Ens pensàvem que aquesta majoria absoluta seria gestionada d’una altra manera. Donant més joc a l’oposició i sent una mica més generosos. No ha sigut així. En l’arrencada de mandat deien que farien la mateixa oposició com si no tinguessin al davant una majoria absoluta. Ha sigut així? L’actitud ha sigut la mateixa. Hem fet totes les propostes que crèiem que havíem de fer, hem pactat pressupostos, ens hem reunit amb tothom, hem escoltat els veïns… Hem fet i fem l’oposició que ens toca fer. Quan el retorn no és l’esperat, et pot acabar desgastant. Però continuem fent feina amb els cinc regidors.   “Pensàvem que l’equip de govern donaria més joc a l’oposició, sent més generosos. I no ha sigut així” Van pactar el pressupost i les ordenances del 2021. Què els va convèncer? No eren els nostres pressupostos, però en aquell moment es van posar sobre la taula unes propostes per part nostra que es van acceptar: un era el projecte de reforma del carrer Botànic Micó i l’altre el d’instal·lar plaques fotovoltaiques en edificis públics. Com que ho van acceptar, hi vam votar a favor. La política és això. Hi va haver un moment que semblava que aquests acords no s’executaven, però s’han acabat fent. I s’han fet tal com s’esperaven? El del carrer Botànic Micó tal com es va plantejar no es farà, però estem contents perquè s’ha escoltat els veïns i si ells hi estan d’acord, nosaltres també.

El senador ha enumerat els casos de Gurb, Rupit i Pruit, Sant Julià de Vilatorta, Olost o Sant Quirze de Besora El senador d’Esquerra Republicana Josep M. Reniu ha retret aquest dimarts a la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, que mig any després de tancar el termini de presentació de sol·licituds del programa DUS5000, adreçat a subvencionar projectes de sostenibilitat ambiental a municipis de menys de 5.000 habitants, no se’n sàpiga absolutament res. “Li reclamem una data clara per saber quan començaran a cobrar-los”, ha dit. Durant la sessió de control al govern que s’ha fet al Senat, Reniu ha recordat a la ministra que el procés ja va néixer torçat d’entrada “perquè la fórmula de de ‘qui primer arriba primer s’ho queda’ va col·lapsar la web on calia registrar-se”. Amb el problema afegit que molts petits municipis no disposaven dels recursos -i a vegades ni tan sols de les possibilitats telemàtiques d’accés- per poder-ho  tramitar. L’èxit del programa va obligar a passar de 75 a 250 milions d’euros els diners destinats, dels quals 61 van correspondre a Catalunya. “A hores d’ara no se sap si n’ha arribat cap”, ha denunciat Reniu, que ha enumerat els casos de Gurb, Rupit i Pruit, Sant Julià de Vilatorta, Olost, Ponts, Sant Llorenç de Morunys, Corbins, Soses, Sant Quirze de Besora, Maials, Palau d’Anglesola o Sant Guim de Freixenet. Aquest últim, amb la sorpresa que quan va entrar a la web per registrar la sol·licitud dins del termini “li va aparèixer un banner en vermell amb la llegenda ‘pressupost esgotat. Expedient en llista d’espera’. Això no és seriós”. Segons ha denunciat el senador republicà, altres municipis s’han trobat en la tessitura d’haver d’avançar els diners per tirar endavant els projectes a l’espera que se’ls confirmi la subvenció estatal, “i altres fins i tot s’han plantejat renunciar-hi perquè han trobat la manera de cobrir la inversió via ajuts del govern del nostre país”.

Entrevista a Jordi Fàbrega (EpSP-AM), alcalde de Sant Pere i president d’ERC Osona Guillem Rico - El 9 Nou | 30.04.2022 Enllaç entrevista Finalment han començat les obres de l’escola, ningú les volia fer. Primer, la pandèmia va fer que tots els processos s’allarguessin. I segon, hi ha hagut un augment de preu de les primeres matèries que ha afectat en el fet que no sortissin a compte els números per a les empreses que havien de participar al concurs i va quedar desert dos cops. Després es va replantejar el projecte. El vam refer augmentant els preus i tornant a treure el concurs. S’han buscat materials més barats, però amb la finalitat de poder fer el mateix model d’edifici. Per altra banda, també s’ha intentat augmentar una mica la partida. Estem a l’entorn d’1,4 milions. Aquests diners els tenim a través de subvencions de la Generalitat i la Diputació i també de l’estalvi que hem fet, tot i la situació endeutada que teníem per deixar el deute a zero. Aquest avançament dels diners els ha permès fer-ho més ràpid. Per nosaltres l’educació és un pilar fonamental. Sempre hem apostat per reptes. Fa 16 anys el repte era el centre de dia, la residència, els pisos socials per a la gent gran i ho vam aconseguir, ho vam focalitzar aquí. En aquest mandat la majoria d’ajuts els centrem en l’institut escola, perquè era una condició en un municipi de 2.600 habitants i un projecte educatiu propi que funciona molt bé. Això també fa que els joves es vinculin al poble. Que marxessin els joves quan acabaven 6è a una altra població deslocalitzava el poble perquè es deixaven d’utilitzar molts del serveis com la piscina, el pavelló, el gimnàs, la biblioteca… Si es queden en l’etapa d’ESO ajuda també a mantenir-los, que s’ho facin seu, que no es desarrelin.   “Tenir l’ESO ens ajuda que els joves es facin el poble seu i no es desarrelin” Aquest fet precisament ha portat a crear un espai jove al Casal Cultural i Recreatiu.