El senador d'Esquerra Republicana, Josep Maria Reniu, ha registrat una bateria de preguntes amb relació a la sensació d'inseguretat que estan vivint alguns usuaris de l'R3 després de l'increment d'agressions, robatoris i intimidacions a passatgers al llarg de la línia. L'últim incident es va produir el passat 17 de gener quan, al tram Vic-Torelló, dos joves van ser assaltats per un individu proveït d'una arma blanca que els va robar la motxilla on hi tenien l'ordinador i altres estris personals. Segons detalla el senador, el novembre de 2021 es van formular diverses preguntes relatives a la seguretat de la línia de Rodalies en el tram entre les estacions de Vic i de Ripoll. "Vam demanar informació sobre els diversos fets, els protocols de seguretat i les mesures que ha d'adoptar el Govern, però no vam obtenir cap resposta clara", lamenta Reniu i afegeix que "la resposta es va quedar en meres referències genèriques". No obstant això, des del Govern espanyol es va afirmar que el mes de novembre de 2021, amb la posada en marxa del Pla d'Acció immediata per a Rodalies, s'havien incrementat la presència de vigilants de seguretat a bord dels trens. Amb relació a la situació, des d'Esquerra Republicana s'ha demanat, en primer lloc, "si el Govern té informació del robatori amb arma blanca, i en cas afirmatiu, com va ser coneixedor d'aquest incident". També se sol·licita informació sobre si el comboi en què viatjaven els ciutadans que van patir el robatori, el passat 17 de gener, comptava amb la presència de personal de seguretat, la quantitat vigilants i quines actuacions es van realitzar. En la bateria de preguntes, Reniu també demana quines són les mesures concretes que s'han implementat des de la posada en marxa del Pla d'Acció Immediata per a Rodalies a la línia R3, més concretament entre les estacions de Vic i Ripoll; i quin és el nombre total de robatoris o furts registrats al tram Vic-Ripoll de la línia R3 de Rodalies des de gener.

La periodista Mercè Cabanas i Solà, alcaldessa de Taradell des del 2019, liderarà la llista de Fem Taradell, que conjuntament amb Esquerra Republicana, es presentarà a les eleccions municipals del 28 de maig. Així ho va decidir l'assemblea del partit realitzada aquest dimecres passat al vespre en què Cabanas va rebre el suport unànime de tots els assistents. D'aquesta manera, l'actual alcaldessa optarà a la reelecció. La candidata va agrair el suport rebut i va afirmar que es presenta perquè hi ha molts reptes per transformar el poble a millor, molts projectes engegats i se sent "forta i motivada per aconseguir-los", després d'agrair el treball, esforç i generositat de les nou persones de l'equip. Ho farà amb una llista oberta amb molts independents, una llista de poble, amb l'objectiu de revalidar la màxima confiança i poder tornar a guanyar, perquè s'ha demostrat en aquest darrer mandat que "una altra manera de governar és possible: de treball en equip amb màxima dedicació i molt propera i oberta. Tenim la voluntat de fer poble per a tothom, d'acompanyar en les necessitats, amb l'objectiu de reforçar la convivència i el bon veïnatge". En relació amb la feina feta aquests quatre anys, l'alcaldessa ha destacat que, tot i els inconvenients, com han estat trobar-se un Ajuntament sense coixí econòmic per fer front a imprevistos, s'ha treballat amb fermesa per aconseguir els compromisos electorals de fer un poble més culte, verd, equitatiu i compromès, sempre escoltant i atenent entitats i persones implicades. La pandèmia ha marcat el mandat, amb dos anys de paràlisi general i gran incertesa. I des de fa un any, el conflicte d'Ucraïna ha trenat esquemes i ha encarit de forma desproporcionada subministraments i projectes. Però malgrat aquest context global, el govern ha treballat sense aturar-se amb l'equip de professionals municipals, que mai no han deixat l'Ajuntament desatès. Refermar el treball engegat per promoure un poble excel·lent, que és viu i dinàmic, alegre i amable és l'eix.

Margarida Feliu i Portabella, vicepresidenta 3a del Consell Comarcal d'Osona, ha estat nomenada aquesta setmana diputada al Parlament de Catalunya, fet que ha comportat la seva renúncia al càrrec a l'ens comarcal, tot i que continua com a consellera comarcal. En sessió plenària del 25 de gener, el Ple del CCO designa Àlex Montanyà, fins ara adjunt a la vicepresidència 3a i conseller delegat de Turisme, Règim intern  i Hisenda, vicepresident 3r en substitució de Margarida Feliu. Així mateix, el conseller comarcal i alcalde de Rupit, Albert Marcé, ha estat nomenat conseller delegat de Turisme en substitució d'Àlex Montanyà. Aquests nomenaments comporten canvis en representació a diversos òrgans: El vicepresident 3r és, per raó del càrrec, president de la Comissió Informativa de Medi Ambient i Sostenibilitat, Règim intern i Hisenda. Així, Montanyà és nomenat president d'aquesta Comissió, membre del Consell de Direcció i membre de la Comissió Permanent del Ple. Montanyà també es nomena vicepresident del Consorci per a la gestió de residus urbans d'Osona (CGRUO) i representant del Consell a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. D'altra banda, el nou conseller delegat de Turisme, formarà part de la Comissió Informativa de Promoció econòmica, Cicle de l'Aigua i Suport al Món Local amb veu i sense vot. Per raó del càrrec, Marcé també és nomenat representant a l'Associació Rutes del Romànic i membre del Consell assessor de Sant Pere de Casserres i vicepresident del Consell Assessor en matèria de Museus.

En un exercici de transparència, el senador d'Esquerra Republicana, Josep Maria Reniu, ha fet públic un nou informe d'activitats, en aquest cas corresponent al segon semestre del 2022 (Juliol-Desembre 2022). En aquest es recull tota l'activitat del període desenvolupada per Reniu, com el seguit de visites territorials, preguntes al ple o la presentació de mocions amb els corresponents efectes politico-parlamentaris que s'han derivat. En destaca la seva participació activa amb problemàtiques com la SAREB o el projecte DUS5000. A continuació podeu consultar l'informe. També trobareu adjunt els informes dels períodes de Juliol-Desembre 2021 i Gener-Juny 2022.

La previsió és que s’incorpori al grup parlamentari per al ple de la setmana vinent Margarida Feliu (Viladrau, 1961) s’integrarà al grup parlamentari d’Esquerra Republicana els pròxims dies com a nova diputada. I ho farà per rellevar Chakir El Homrani, que la setmana passada va anunciar que es reincorporava a la seva anterior feina professional i tancava així una etapa al Parlament. Feliu serà, doncs, una de les noves cares als escons republicans d’aquest gener. Aquesta setmana tramitarà les credencials davant la Junta Electoral i tan bon punt s’expedeixin al Parlament, Feliu s’unirà a les files dels republicans. La previsió és que pugui participar com a nova diputada al ple de la setmana vinent. Feliu va ser alcaldessa de Viladrau (Osona) entre 2015 i 2019. De fet, en les eleccions municipals Feliu va revalidar l’alcaldia, que va ostentar fins que un grup d’independents, amb el suport de Junts, va presentar-li una moció de censura. Actualment, és vicepresidenta tercera al Consell Comarcal d’Osona.

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu ha registrat al Senat la petició de compareixença del director de l’IDAE i la Secretaria d’Estat d’Energia per informar de la deficient gestió del programa DUS5000. Aquestes peticions es registren després que el senador Josep Maria Reniu i la portaveu adjunta del grup Sara Bailac, registressin el passat 4 de gener una moció a la cambra alta que instava al govern de l’Estat a solucionar els greus problemes dels petits municipis per accedir a aquest programa d’ajuts. Fa mesos que Esquerra Republicana demana “agilitat i transparència” en la gestió d’aquestes ajudes per a l’energia neta dels pobles petits, “la nostra intenció és treballar per defensar els petits municipis catalans davant gestions ineficaces del govern espanyol”, recorda Bailac, portaveu adjunta. I amb aquestes compareixences, els republicans esperen que el govern doni resposta als municipis i es comprometi a reobrir i dotar al programa DUS5000 dels recursos econòmics necessaris per cobrir els projectes desestimats o, si no, establir una nova línia de subvencions destinada als municipis esmentats, com també demanen a la moció presentada. Fins a dues vegades el senador i viceportaveu a la Comissió d'Entitats locals, Josep Maria Reniu, ha demanat en sessió de control a la ministra de Transició Ecològica, sense rebre resposta clar per part d’aquesta, “què passa amb aquests ajuts, ja que fa mig any que els municipis esperen informació sobre la seva sol·licitud”. És a data 22 de desembre de 2022, que l’Executiu espanyol ha signat la resolució per la qual es desestimen definitivament 1.078 sol·licituds d'ajuda formulades per les entitats locals de menys de 5000 habitants, per indisponibilitat de pressupost, un terç de les quals, concretament 335, corresponen a municipis catalans. Fins a 8 projectes corresponen a municipis d'Osona (Montesquiu, Orís, Oristà, Perafita (2), Rupit i Pruit, Sant Quirze de Besora i Sant Hipòlit de Voltregà).

Una representació de caps de llista d'Esquerra Republicana a la Catalunya Central es va desplaçar, aquest dijous, a Ginebra per retrobar-se amb la secretària general, Marta Rovira. Les candidates i candidats republicans van compartir experiències i projectes en una trobada que s'emmarca en un seguit de reunions de Rovira amb caps de llista d'arreu del país tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. Entre els candidats i candidates que van participar en aquesta reunió, quatre han estat de municipis osonencs: l'alcalde Marçal Ortuño i candidat a Torelló; Maria Balasch, candidata a Vic; Eva Font, candidata a Manlleu; i Judit Sardà, candidata a Tona. Han estat acompanyats de l'alcalde Marc Aloy i candidat a Manresa; l'alcaldessa Judit Gisbert i candidata a Solsona; l'alcaldessa Àdria Mazcuñan i candidata a Sant Fruitós de Bages; l'alcaldessa Adriana Delgado i candidata a Sant Vicenç de Castellet i Moisès Masanas, candidat a Berga. Tots ells van participar en una roda de premsa en què van desgranar en les seves intervencions els principals reptes que pensen afrontar en el pròxim mandat municipal.

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu va registrar, el passat 4 de gener, una moció davant la Mesa del Senat amb la qual es demana al govern espanyol que solucioni la deficient gestió del programa DUS5000 i que segons ha afirmat el senador i viceportaveu a la Comissió d'Entitats locals, Josep Maria Reniu, té com a objectiu ‘potenciar el compromís amb els petits municipis, redoblant els esforços per dotar-los de recursos econòmics, humans i materials suficients’ per tal que puguin accedir a aquests ajuts.   En aquest mateix sentit la portaveu adjunta a la cambra alta legislativa, Sara Bailac, ha recordat que, amb data 22 de desembre de 2022, l’Executiu espanyol va signar la RESOLUCIÓ per la qual ‘es desestimen definitivament 1.078 sol·licituds d'ajuda formulades per les entitats locals de menys de 5000 habitants, per indisponibilitat de pressupost, un terç de les quals, concretament 335, corresponen a municipis catalans’. D’aquests, cinc projectes corresponen a municipis del Vallès Oriental i 8 a municipis d’Osona, més enllà dels municipis que a hores d’ara encara no han rebut cap tipus d’informació sobre la seva sol·licitud.   Els senadors han deixat clar que molts d’aquests municipis van haver de buscar tota mena de complicitats -i fins i tot contractar els serveis de consultories privades- ‘per poder presentar els seus projectes ajustant-se al que estableix el decret de convocatòria’. De la mateixa manera també ha constatat que el grup Republicà al Senat ja va posar de relleu en diferents intervencions al ple, que ‘no només es va optar per la modalitat de presentació de sol·licituds que prioritzava l'ordre de registre de les mateixes sinó que no es va tenir en consideració que els potencials beneficiaris són municipis que per norma general no disposen ni de dotació pressupostària ni de personal necessari per a aquest objectiu’.   Aquestes subvenciones estaven contemplades en el marc del Reial Decret 692/2021, de 3 d'agost, pel qual es regula la concessió directa d'ajudes per a inversions a projectes singulars locals d'energia neta a municipis de repte demogràfic (PROGRAMA DUS 5000), en el marc del Programa de Regeneració i Repte Demogràfic del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Coneix la portaveu del grup municipal d'ERC-AM a l'Ajuntament i candidata a l'alcaldia de Vic Maria Balasch i Pla va néixer el 1975 a Vic, ciutat que s'estima i on sempre hi ha viscut i mantingut un fort lligam. L'any 2015 va esdevenir regidora a l'Ajuntament de Vic i, des del 2019, és portaveu del Grup Municipal d'ERC i cap de l'oposició.   Balasch és diplomada en Magisteri en Educació Especial i Tècnica Superior en Medi Ambient, i té un postgrau en Comunicació i Màrqueting en Acció Social. En l'àmbit professional, actualment és gerent de l'Associació Diversitat Funcional d’Osona (ADFO) i membre de la Xarxa d'Empreses d'Inserció Social d'Osona i el Ripollès (XEISOR). El teatre és una de les seves passions. Ha estat vinculada al món de la cultura durant molts anys a través de Ventall Teatre i ETC Teatre. També destaca la seva involucració en l'associacionisme, on durant més de vint anys va formar part de l'Agrupament Escolta Guillem de Montrodon de Vic.   Aquí tens 10 aspectes que identifiquen el compromís de la Maria amb la ciutat:   1. Des del 2004, és Gerent de l'ADFO, una entitat sense ànim de lucre amb més de 40 treballadors i treballadores que treballa per buscar oportunitats per a totes les persones de la comarca d'Osona afectades per algun tipus de diversitat funcional física o sensorial. Quan va començar eren 4 treballadors. És una feina que, tot i les dificultats, li ha permès viure històries molt emotives amb els usuaris. 2. Va estudiar a l'Escola l'Escorial. La seva assignatura preferida eren les ciències naturals. La Maria recorda amb afecte la professora Montserrat Sunyol. Conserva tots els amics d'aquella època. 3. El seu avi regentava la Tocineria de Can Balasch, comprada el 1949. En té diversos records, però sobretot la vida que feien quan era petita a la rerebotiga. Igual que la Maria, el seu avi va ser regidor a l'Ajuntament de Vic. 4. El teatre és una de les seves passions. Ha estat vinculada al món de la cultura durant molts anys a través de Ventall Teatre i essent membre de la junta d'ETC Teatre on hi segueix participant.