L’alcalde de Roda, Roger Corominas, va passar el relleu a Toni Mas, a qui va definir com una bona persona, un optimista i un treballador incansable El Museu de l’Esquerda de Roda de Ter va acollir, aquest divendres al vespre, la presentació de Toni Mas com a cap de llista per Esquerra-Roda Republicana a les properes eleccions municipals del 2023. Mas, que actualment és regidor d’Acció Social i Esports, va estar acompanyat per Raül Romeva, vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d’Esquerra, i per Roger Corominas, alcalde de Roda de Ter. La secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, també hi va ser present amb un missatge que es va emetre durant l’acte, conduit Roser Montané, primera tinent d’alcalde i regidora de Comunicació i Joventut de Roda de Ter, i al qual van assistir més d’una vuitantena de persones. En el transcurs de la presentació, Toni Mas i Roger Coromina, van mantenir un diàleg en què van fer una mirada enrere a l’evolució del projecte d’Esquerra Roda Republicana, van revisar la tasca feta com a equip de govern i van mirar al futur per establir objectius i reptes. Amb l’horitzó de les properes municipals va explicar que “volem i desitgem que les eleccions siguin la continuació d’un gran projecte que avui ja estem duent a terme des de l’equip de govern”, i es va mostrar convençut que, “malgrat hi haurà dificultats i no serà fàcil, arribarem tan lluny com ens proposem si estem al vostre costat, si ens feu costat, perquè és amb la gent, al carrer que la política pren sentit i s’humanitza”. Respecte a aquests dos darrers anys a l’equip de govern, Mas va dir: “Sempre hem treballat tenint en compte el present per encarar amb èxit el futur de Roda; ho hem fet en equip i amb cohesió perquè el repte no es pot entomar si no és així, i els companys de viatge han estat sempre un exemple d’esforç, professionalitat i humilitat”. En relació a les regidories d’Acció Social i Esports, que actualment ocupa, va recordar que abarquen àmbits en els quals “el contacte amb la gent és constant” i va dir que, precisament, “és aquí on em sento còmode, escoltant i mirant de trobar solucions a les necessitats que van sorgint, participant en la construcció de projectes o ajudant a facilitar-los”.

La plaça de les dones del Ter es va omplir, el passat dijous, amb motiu de la celebració de l'acte de presentació d'Eva Font i Morató, candidata d'Esquerra Republicana a l'alcaldia de Manlleu per a les eleccions municipals del 2023. L'actual regidora es converteix en la primera dona que encapçalarà una llista del partit republicà al municipi amb l'objectiu de poder esdevenir la primera alcaldessa de Manlleu. El conjunt de l'acte tenia com a finalitat posar Manlleu al centre i convidar a la seva ciutadania a apropar-se a la candidata. Dolors Collell, manlleuenca i directora General de Professorat i Personal de Centres Públics, va ser l'encarregada d'introduir i conduir l'acte. Collell va voler agrair la generosa afluència de públic i va donar pas a la intervenció dels dos darrers alcaldes de la ciutat, Pere Prat i l'actual alcalde Àlex Garrido. Els batlles van repassar la trajectòria del partit a la ciutat manlleuenca. Prat va destacar que, tot i uns inicis incerts i amb poc pes electoral, Manlleu va esdevenir la ciutat governada pel partit republicà amb un major nombre d'habitants al país. Per la seva banda, Garrido va exposar que el projecte d’Esquerra Republicana s'ha adaptat a les necessitats canviants de la realitat manlleuenca. En referència a la candidata, ambdós van destacar la implicació de l'Eva, el seu caràcter afable i les qualitats humanes i professionals que la farien una excel·lent alcaldessa. Tot seguit, va ser el torn de la protagonista de la tarda, Eva Font, qui els va agrair les seves paraules i també els anys de dedicació a la ciutat. En la seva intervenció, la candidata republicana va fer un repàs de la seva vida personal i professional, tot destacant l’oportunitat històrica que pot tenir el municipi de tenir per primera vegada una dona a l’alcaldia. “Manlleu es mereix tenir la primera alcaldessa i per això soc aquí”, reafirmava. El president d'ERC, Oriol Junqueras, va ser l'encarregat de tancar l'acte i ho va fer exposant la seva experiència com a exalcalde, va parlar dels governs de Manlleu de les darreres dècades i va mostrar la necessitat que té el país de "mantenir un municipalisme actiu i compromès".

Els senadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Maria Reniu i Sara Bailac, han registrat aquest dijous una pregunta per conèixer si el Govern espanyol té previst incloure les plantes de tractament de purins a Osona i la província de Lleida dins l'excepció per a les instal·lacions de cogeneració d'indústries amb gran consum de gas. La pregunta a l'executiu de Pedro Sánchez arriba després que el mateix president del Govern espanyol anunciés en la seva compareixença al Senat, el passat 6 de setembre, que s'aprovarà una excepció per a les instal·lacions de cogeneració de les indústries amb gran consum de gas, permetent que de manera temporal quedin cobertes pel mecanisme ibèric. Segons Sánchez, es tracta d'una "mesura excepcional que ha estat sol·licitada per la mateixa indústria i de la qual es beneficiaran sectors que representen el 20% del producte interior brut industrial i que són claus per a molts territoris" d'arreu de l'Estat. Per la seva banda, el Ministeri de Transició Ecològica també s'ha manifestat en un comunicat en què s'exposa que "s'està tramitant una ordre ministerial per incrementar la retribució regulada que rep la cogeneració en més de 1.000 milions". Actualment, a Catalunya trobem sis plantes de tractament de purins -dues a Osona i quatre a les comarques lleidatanes- que operen mitjançant el sistema de cogeneració i que estan aturades des de fa més de tres mesos pel fet de no poder afrontar els elevats costos econòmics del gas. En el cas de les plantes d'Alcarràs i Masies de Voltregà, el termini de vigència actual de les primes econòmiques per al seu funcionament acaba el 2024. Tot i que aquestes plantes de tractament de purins i dejeccions ramaderes són un factor clau, no només per a la ramaderia sinó per a l'equilibri ecològic i mediambiental, des d'Esquerra Republicana aquest anunci es considera d'interès per al sector i s'assegura que amb la situació d'inactivitat d'aquestes plantes "els problemes mediambientals derivats de l'absència d'aquesta gestió de les dejeccions ramaderes són urgents".

En un exercici de transparència, el senador d'Esquerra Republicana, Josep Maria Reniu, ha fet públic un informe d'activitats corresponent al segon període (Gener-Juny 2022) que suposa el tancament del primer any des que el senador osonenc va ser designat pel Parlament de Catalunya, el 13 de maig de 2021. En aquest es recull tota l'activitat desenvolupada per Reniu, com el seguit de visites territorials, preguntes al ple o la presentació de mocions amb els corresponents efectes politico-parlamentaris que s'han derivat. El projecte de la Fàbrica Nova de Manresa, les problemàtiques en infraestructures i serveis de l'R3 o les visites territorials amb la posada en marxa de l'Oficina Parlamentària, han omplert bona part de l'agenda del senador republicà. A continuació podeu consultar l'informe. També trobareu adjunt el corresponent al primer període (Juny-Desembre 2021).

Els Jardins de La Blava de Roda de Ter han estat l'escenari, aquest passat dimarts a la tarda, de la presentació del llibre 'Escrivim el futur amb tinta lila' de Carme Forcadell. L'expresidenta del Parlament ha estat acompanyada del regidor i candidat a l'alcaldia de Roda per ERC-Roda Republicana, Toni Mas. L'obra de Forcadell parla de la seva experiència com a presa política, explicant la història del bolígraf de tinta lila, un bolígraf que s'ha convertit en un símbol feminista. Forcadell treballa des del feminisme en un entorn de dones doblement víctimes i detalla uns fets colpidors, tant de les vides de les dones que s'ha trobat com de tot el que han aconseguit fer juntes. En la seva intervenció a Roda de Ter, l'expresidenta ha remarcat la realitat de la presó que titlla de "masclista" i exposa que "les dones anem a presons pensades i fetes per a homes". En aquest sentit, Forcadell ha llistat alguns casos com per exemple la "manca d'inclusió de les dones a les formacions que s'hi ofereixen". De la seva experiència personal, Forcadell destaca el fet de conèixer unes dones que "són molt diferents de nosaltres. Tenen una vida difícil. Malgrat la meva situació, em podia considerar una privilegiada. La gran majoria de dones que he conegut els hi ha fallat la família i l'escola. Hem de lluitar per donar-los una oportunitat", remarca. Malgrat això, ha assegurat que "amb la solidaritat i la lluita compartida de les dones, vam assolir petits èxits". L'expresidenta del Parlament també ha volgut reforçar la seva crítica cap al sistema judicial i penitenciari. "Ara tenim una justícia punitiva i hem de parlar de justícia restaurativa. Vull canviar el sistema penitenciari. Hem d'apostar per presons en què es minimitzi la funció punitiva i tingui més pes la voluntat de reinserció" i afegeix que, malauradament, "no pots recuperar res dels dies que passes a la presó. Hi ha dones que han esperat dos anys a judici, que estan amb presó preventiva i que quan arriba el judici, surten lliures".

El Parc Jaume Balmes ha estat l'escenari de la presentació de Maria Balasch i Pla com a candidata per Esquerra Republicana a l'alcaldia de Vic de cara a les eleccions municipals del maig de 2023. El president d'ERC, Oriol Junqueras i la diputada al Parlament de Catalunya, Alba Camps, han acompanyat l'alcaldable republicana que també ha comptat amb el suport de la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, actualment a l'exili i que ha participat en l'acte mitjançant un vídeo de suport a la candidatura. Camps ha estat l'encarregada d'iniciar la presentació avalant la figura de Balasch com una oportunitat de canvi per a Vic. "La Maria és sinònim de canvi cap a l'esquerra, canvi per igualtat, canvi per la justícia social. Ella ens demostra que no hi ha res com el convenciment de combatre les injustícies i poder millorar la vida de les persones del nostre entorn. Apostar per la Maria, és apostar pel bon futur de Vic". Tot seguit, Marta Rovira, ha destacat la importància de canvi que necessita la ciutat, "un canvi de veritat i no de canvis postissos que continuaran convertint i veient Vic, en el Vic de sempre i a on tot continua igual". "Ha arribat el moment de veure Vic amb uns altres ulls i una altra mentalitat. Per fer possible el canvi de veritat s'ha de veure com una oportunitat allò que per alguns és percebut com una amenaça", ha reblat. En el torn de la candidata, Balasch ha incidit en la importància de "l'impuls republicà" que necessita Vic i "que ofereixi un projecte de ciutat, un espai de trobada, més verd i menys gris, amb igualtat d'accés i a tot i per a tothom". "Fem de Vic la capital de viure-hi bé, la capital de la sostenibilitat, i que sigui el millor lloc del món perquè la seva gent hi pugui desenvolupar el seu projecte de vida. Un Vic que integri i que no deixi ningú enrere, un Vic ple d'arbres i ombra, amb gent orgullosa del seu comerç local i amb accés a l'habitatge garantit, que impulsa el seu talent i que convida els seus joves a quedar-s'hi, un Vic amb mirada femenina", ha expressat.

El senador republicà Josep Maria Reniu exigeix al ministre d’Agricultura mesures que garanteixin el bon funcionament de les plantes de tractament dels purins que es deriven del sector porcí El senador d’Esquerra Republicana al Senat, Josep Maria Reniu, ha preguntat aquest dimarts al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luís Planas, “quines mesures té previstes el govern per millorar el tractament dels purins en les plantes existents a la comarca d’Osona”. Reniu ha recordat al ministre que les primes econòmiques que reben les plantes de tractament d’Osona i de Lleida, i que serveixen per garantir la seva continuïtat, finalitzen en els propers anys. És per això, que el senador ha denunciat la inacció del govern de l’Estat que de moment no està aportant solucions per assegurar l’adequada gestió dels residus ramaders en un futur pròxim. “Les plantes de tractament de purins són un factor clau, no només per la ramaderia, sinó també per l’equilibri ecològic i mediambiental, tant d’Osona com de les comarques de Lleida”, ha recordat Reniu en la seva intervenció, i és per aquest motiu que és imprescindible que les subvencions econòmiques que reben no finalitzin els anys vinents, tal com està previst. Durant la seva intervenció, el senador republicà ha reivindicat la importància de les plantes de tractament dels purins que generen el sector porcí en els territoris catalans amb una “excessiva concentració de bestiar en una baixa superfície”. Davant l’immobilisme del govern espanyol, Reniu ha denunciat “l’absència d’interlocució dels ministeris” amb el sector porcí a Catalunya. Per tot plegat, Reniu ha exigit al ministre la “prorrogació, com a mínim, de les primes econòmiques que reben les plantes a Osona i a Lleida”, una prioritat que, si no s’assumeix “tindrem un problema, no només amb les plantes, sinó també amb la gestió dels purins en aquestes comarques”. “La Generalitat de Catalunya ja està fent tot allò que es troba dins els límits de les seves competències pel que fa a la gestió de residus”, ha assegurat el republicà, per això ha demanat al ministre que no fugi d’estudi, perquè la responsabilitat ara és del govern espanyol.

L’actual regidor d’Acció Social i Esports encapçalarà la llista d’EsquerraRoda Republicana en les properes eleccions municipals Toni Mas Febrer encapçalarà la llista d’Esquerra-Roda Republicana, de Roda de Ter, a les properes eleccions municipals del 2023. Aquest dilluns al vespre la seva candidatura ha estat ratificada per unanimitat en una assemblea en què han participat els militants de la secció local i els membres de Roda Republicana. Mas, que actualment és regidor d’Acció Social i Esports, prendrà el relleu a Roger Corominas, alcalde de Roda de Ter, que a l’inici d’aquesta legislatura ja va fer pública la decisió de no repetir com a cap de llista després d’anar al capdavant de la candidatura en els dos darrers comicis. Toni Mas és diplomat en Educació Social per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i postgraduat en Coaching Educatiu per la Universitat de Barcelona. Té experiència en dinamització comunitària, en treball amb joves en situació de risc i en gestió de conflictes en medi obert. Està especialitzat en acompanyament personal en processos educatius i en l’àmbit laboral. Des de fa 3 anys, és regidor a l’Ajuntament de Roda de Ter, el primer any a l’oposició i els dos últims com a regidor d’Acció Social i Esports. Actualment combina la tasca com a regidor amb la feina d’orientador laboral i formador en tecnologies de la informació i la comunicació. Ha estat implicat, en la seva trajectòria personal, en moviments associatius com el Grup de Defensa del Ter. Al capdavant d’una candidatura d’equip Tot i que la ratificació i l’anunci s’han fet ara, la secció local i el grup municipal fa mesos que treballen en la definició de qui serà el proper cap de llista. Durant l’Assemblea, Toni Mas ha explicat que encapçalar la candidatura és un repte que, ha dit, “afronto amb una gran il·lusió i empenta, i amb l’experiència dels darrers tres anys”. Mas també ha afegit que ho fa amb la confiança i la implicació dels membres d’Esquerra-Roda Republicana: “Aquest és un pas d’equip; no el veuria possible de no ser així”, ha assegurat.

Aquest passat diumenge, 12 de juny, va tenir lloc la presentació de la candidata d'ERC a l'alcaldia de Prats de Lluçanès, Montse Boladeres i Bach, que va estar acompanyada de la consellera Teresa Jordà i l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras. Després d'una passejada pel mercat i comerços locals on la consellera Jordà va poder intercanviar visions amb veïnes i veïns del poble, l'acte de presentació va tenir lloc a la plaça de l'Església a partir de dos quarts d'una del migdia i va ser presentat per Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès entre el 2015 i 2019. Un cop feta la benvinguda i obertura per part de Peraire, que va agrair l'assistència de tothom, va intervenir Guiteras que va avalar la professionalitat de Boladeres, exposant que "estar al capdavant d'una alcaldia no és anar donant copets a l'esquena, és prendre decisions. Estar al capdavant d'una alcaldia vol dir prendre partit, ser rigorós, persistent. Que la feina es faci." i en aquest sentit va avalar Boladeres com a "la millor candidata". En el torn de la candidata, Monste Boladeres va assegurar estar "convençuda, amb il·lusió, amb ganes i amb la mateixa voluntat de servir al poble", va desgranar idees, propostes i posicionaments. Cal evitar el desgavell en petites o grans inversions: planificant i pensant si es necessiten, què volem, com i quines funcions els haurem de donar." i va contraposar xifres com per exemple els 460.000 euros que de moment hi ha invertit a Ca l'Andreuet (amb el jardí per acabar i un edifici que encara no sabem per què servirà) en contraposició als 26.000 euros a 3 línies d'ajuts (empreses, ocupació i habitatge) o 11.000 i escaig a entitats i associacions aquest 2022. (Podeu llegir el discurs sencer clicant aquí) Finalment, va intervenir la consellera Teresa Jordà Roura, que va posar en relleu la importància de la política municipal i d'estar al costat de la gent. I va afegir que "teniu una candidata que estima Prats de Lluçanès i té projecte", exposant que "la Montse ha fet un discurs molt intel·ligent.