Osona

Totes les notícies


Reniu reclama a la ministra Ribera “una data clara” per cobrar els ajuts del programa DUS5000 per a projectes de sostenibilitat ambiental a petits municipis

El senador ha enumerat els casos de Gurb, Rupit i Pruit, Sant Julià de Vilatorta, Olost o Sant Quirze de Besora El senador d’Esquerra Republicana Josep M. Reniu ha retret aquest dimarts a la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, que mig any després de tancar el termini de presentació de sol·licituds del programa DUS5000, adreçat a subvencionar projectes de sostenibilitat ambiental a municipis de menys de 5.000 habitants, no se’n sàpiga absolutament res. “Li reclamem una data clara per saber quan començaran a cobrar-los”, ha dit. Durant la sessió de control al govern que s’ha fet al Senat, Reniu ha recordat a la ministra que el procés ja va néixer torçat d’entrada “perquè la fórmula de de ‘qui primer arriba primer s’ho queda’ va col·lapsar la web on calia registrar-se”. Amb el problema afegit que molts petits municipis no disposaven dels recursos -i a vegades ni tan sols de les possibilitats telemàtiques d’accés- per poder-ho  tramitar. L’èxit del programa va obligar a passar de 75 a 250 milions d’euros els diners destinats, dels quals 61 van correspondre a Catalunya. “A hores d’ara no se sap si n’ha arribat cap”, ha denunciat Reniu, que ha enumerat els casos de Gurb, Rupit i Pruit, Sant Julià de Vilatorta, Olost, Ponts, Sant Llorenç de Morunys, Corbins, Soses, Sant Quirze de Besora, Maials, Palau d’Anglesola o Sant Guim de Freixenet. Aquest últim, amb la sorpresa que quan va entrar a la web per registrar la sol·licitud dins del termini “li va aparèixer un banner en vermell amb la llegenda ‘pressupost esgotat. Expedient en llista d’espera’. Això no és seriós”. Segons ha denunciat el senador republicà, altres municipis s’han trobat en la tessitura d’haver d’avançar els diners per tirar endavant els projectes a l’espera que se’ls confirmi la subvenció estatal, “i altres fins i tot s’han plantejat renunciar-hi perquè han trobat la manera de cobrir la inversió via ajuts del govern del nostre país”.

Jordi Fàbrega, a Sant Pere, amb el campanar de l'església al fons | Albert Llimós / El 9 Nou

Jordi Fàbrega: “Mai he deixat de tenir ganes de ser alcalde, hi ha un element vocacional”

Entrevista a Jordi Fàbrega (EpSP-AM), alcalde de Sant Pere i president d’ERC Osona Guillem Rico - El 9 Nou | 30.04.2022 Enllaç entrevista Finalment han començat les obres de l’escola, ningú les volia fer. Primer, la pandèmia va fer que tots els processos s’allarguessin. I segon, hi ha hagut un augment de preu de les primeres matèries que ha afectat en el fet que no sortissin a compte els números per a les empreses que havien de participar al concurs i va quedar desert dos cops. Després es va replantejar el projecte. El vam refer augmentant els preus i tornant a treure el concurs. S’han buscat materials més barats, però amb la finalitat de poder fer el mateix model d’edifici. Per altra banda, també s’ha intentat augmentar una mica la partida. Estem a l’entorn d’1,4 milions. Aquests diners els tenim a través de subvencions de la Generalitat i la Diputació i també de l’estalvi que hem fet, tot i la situació endeutada que teníem per deixar el deute a zero. Aquest avançament dels diners els ha permès fer-ho més ràpid. Per nosaltres l’educació és un pilar fonamental. Sempre hem apostat per reptes. Fa 16 anys el repte era el centre de dia, la residència, els pisos socials per a la gent gran i ho vam aconseguir, ho vam focalitzar aquí. En aquest mandat la majoria d’ajuts els centrem en l’institut escola, perquè era una condició en un municipi de 2.600 habitants i un projecte educatiu propi que funciona molt bé. Això també fa que els joves es vinculin al poble. Que marxessin els joves quan acabaven 6è a una altra població deslocalitzava el poble perquè es deixaven d’utilitzar molts del serveis com la piscina, el pavelló, el gimnàs, la biblioteca… Si es queden en l’etapa d’ESO ajuda també a mantenir-los, que s’ho facin seu, que no es desarrelin.   “Tenir l’ESO ens ajuda que els joves es facin el poble seu i no es desarrelin” Aquest fet precisament ha portat a crear un espai jove al Casal Cultural i Recreatiu.

Foto: ERC Osona

ERC Osona posa a debat la recollida selectiva d'alta eficiència en un acte a Gurb

La Sala de Cultura de l'Ajuntament de Gurb va acollir aquest passat dijous, 5 de maig, el col·loqui titulat 'Recollida Selectiva d'Alta Eficiència' organitzat per la Federació Comarcal d'Esquerra Republicana a Osona. En la taula rodona van participar-hi Josep Casassas, alcalde de Gurb i enginyer agrònom; Margarida Feliu, ambientòloga i vicepresidenta tercera i consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat del Consell Comarcal d'Osona; i Isaac Peraire, director de l'Agència de Residus de Catalunya. La gestió dels residus ha esdevingut en relativament poc temps un dels aspectes centrals de la gestió ambiental i, alhora, un sector bàsic de l'economia tant a escala de país com en àmbit local. Els canvis que en els darrers vint anys ha experimentat la gestió de residus, actualment no només continuen produint-se sinó que s'han accelerat, arran de l'entrada en vigor de normes europees que condicionen de manera important tant les fites que cal assolir com els mecanismes i instruments que cal aplicar. En la primera intervenció de la tarda, Josep Casassas va introduir el debat remarcant la importància de la planificació per poder dur a terme projectes eficients en l'àmbit de recollida de residus per obtenir-ne els millors resultats possibles i assenyalava "la importància d'emmirallar-nos amb els municipis veïns per veure què fan i quins resultats s'aconsegueixen". Per contra, l'alcalde republicà també va destacar una de les problemàtiques que es troben aquells municipis que no tenen aplicat un sistema de recollida alternatiu al convencional i es troben amb municipis annexos que sí que l'apliquen: "en el cas de Gurb ens trobem amb el fenomen anomenat turisme de deixalles", en què ciutadans d'altres municipis que apliquen un sistema alternatiu “venen a abocar les deixalles al nostre poble”. En aquest sentit, Casassas explicava que al municipi gurbetà s'han reduït les illes de contenidors per evitar l'efecte crida. En segon lloc, Margarida Feliu, no va voler defensar un model de recollida en concret.

Foto: ERC Osona

Raül Romeva: 'Iniciatives com Onaigua donen sentit al republicanisme'

El vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d'Esquerra Republicana, Raül Romeva, en la seva visita a Osona, s'ha desplaçat aquest dimarts a Torelló per conèixer de primera mà Onaigua, una empresa pública creada pel Consell Comarcal d'Osona per tal d'oferir els serveis d'abastament d'aigua en baixa, clavegueram i drenatge urbà als municipis de la comarca. Romeva ha valorat positivament l'aposta de l'ens comarcal per la posada en funcionament d'aquesta empresa que esdevé "una iniciativa que dona sentit al republicanisme". "Construir República vol dir posar al centre del debat les persones i el bé comú. Un clar exemple és la municipalització de serveis essencials com l'aigua", ha destacat. L'exconseller ha fet èmfasi amb la voluntat d'Esquerra Republicana de revertir la dinàmica de privatitzar el bé comú. "Tant per l'eficiència com pel dret a l'aigua, privatitzar un dret bàsic suposa riscos", ha assegurat. A més, ha destacat la importància de generar una dinàmica de consens que permeti posar el servei al nivell de l'eficiència i també de la "capacitat de millorar la relació ciutadà i administració". Romeva ha estat acompanyat dels alcaldes republicans de Torelló i Sant Vicenç de Torelló, Marçal Ortuño i Èric Sibina; del president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez; i de la diputada al Parlament, Alba Camps. Rodríguez, ha valorat la importància de disposar d'una empresa pública que ofereixi un servei "tan important com és la distribució d'aigua en les empreses i domicilis d'Osona", una iniciativa que "ha estat possible gràcies al consens polític de la comarca". "Som el primer consell comarcal de Catalunya que dona el servei d'aigua a una empresa pública i volem que esdevingui un servei d'excel·lència", ha destacat. Per la seva banda, Ortuño, ha volgut remarcar la voluntat reformadora del projecte republicà posant de manifest el convenciment que des de Torelló han tingut sempre respecte a aquest projecte.

ERC Osona participa en el I Congrés Feminista i LGTBI d'Osona

Els Jardins del Despujol de les Masies de Voltregà han estat aquest passat dissabte, 30 d'abril, l'escenari del I Congrés Feminista i LGTBI d'Osona que ha comptat amb una molt bona estrena. Més de 130 persones s'han passat al llarg de la jornada per algunes de les sis taules rodones que han aplegat una trentena de ponents per debatre, en clau feminista, sobre tot un ventall de temes, des de la repressió, la coeducació, les violències masclistes o la justícia feminista.   Montse Mas, regidora de Som Voltregà a les Masies i membre d'ERC Osona, ha estat la impulsora d'aquesta iniciativa que "ha aconseguit portar ponents d'arreu del territori i ha obtingut una gran participació". Mas afegeix que aquesta trobada "havia de ser transversal i tenia com a objectiu barrejar la política de les institucions i els col·lectius que estan, dia a dia, al carrer".   La jornada del matí s'iniciava amb la ponència sobre el Servei d'acompanyament a la víctima del delicte en seu judicial, a càrrec de Mireia Serra, coordinadora del SAVD de Barcelona comarques, qui posava de manifest que a la Catalunya Central no hi ha la capacitat de poder cobrir tots els partits judicials cada dia per falta de personal. L'advocada i activista Assun Martínez, acompanyada d'Irene Codina, encausada, protagonitzaven la segona taula sobre justícia feminista. La primera part del congrés es tancava parlant d'antiracisme amb una ponència a càrrec de Mireia Mata i Assun Martínez.   Amb l'amenaça de la pluja i traslladat el congrés sota cobert, s'iniciava la segona part de la jornada amb la taula 'República feminista' a càrrec de Raquel Sans, vicesecretaria de feminismes d'Esquerra Republicana; Fina Campàs, activista feminista; i Elena Crespi, regidora de la CUP a Torelló. Seguidament, els col·lectius Stopgordofòbia, Sombarbàrie i Apelo protagonitzaven la taula sobre la pressió estètica, la qual ha obtingut més afluència de públic; i la directora general de l'Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí, juntament amb Bea Espejo, autora del Manifiesto Puta, eren les encarregades de presentar la de 'Polítiques Feministes'.

Xavier Roviró a la plaça Verdaguer de Folgueroles, just davant l'ajuntament | Albert Llimós / El 9 Nou

"La idea de Desperta Folgueroles era despertar el poble, que havia quedat adormit després d’anys d’una mateixa manera de fer"

Entrevista a Xavier Roviró (DF-AM), alcalde de Folgueroles Txell Vilamala - El 9 Nou | 25.04.2022 Enllaç entrevista A l’Ajuntament de Folgueroles hi va haver canvi radical de cares després de les eleccions municipals de l’any 2019. Xavier Roviró encapçalava Desperta Folgueroles-AM, una candidatura de nova creació que va guanyar els comicis amb una majoria absoluta incontestable, 8 dels 11 integrants del consistori. Tots els regidors que hi ha ara mateix a l’Ajuntament de Folgueroles debutaven en política municipal. Com definiria aquests tres anys de mandat? No ens esperàvem una victòria tan clara. Folgueroles necessitava un canvi i ens pensàvem guanyar, però no entrar vuit regidors. Descobrir un món que desconeixes sempre és interessant, però també ha estat dur. Van començar amb l’empresonament de Txevi Buigas… Va ser una arrencada de cavall. Pel setembre ens van agafar un veí del poble acusant-lo de terrorista quan tothom sap que és una bellíssima persona. Mobilitzacions, anar a Madrid, parlar amb la premsa i advocats… Gestionar això, a més de preparar els pressupostos o controlar el dia a dia sent novells no va ser fàcil, però ens en vam sortir. Després van venir les destrosses del Glòria i les inundacions al carrer de la Rambla, i quan semblava que ho havíem reparat tot i la Generalitat i la Diputació ens tornarien els cèntims, una pandèmia que ha durat dos anys i ens ha marcat profundament. Vostè té una llarga trajectòria en entitats. Un cop a dins del consistori les coses es veuen d’un altre color? La idea de Desperta Folgueroles era despertar el poble, que havia quedat adormit després d’anys d’un mateix alcalde i una mateixa manera de fer. Ens vam agrupar una colla de gent compromesa amb la cultura, el municipi i entitats tant d’aquí com de Catalunya en general. En què ha canviat la seva forma de governar respecte a l’anterior equip? Som un equip. Jo vaig encapçalar la llista, perquè estant jubilat tenia més temps, però no em considero un líder nat.

El I Congrés Feminista i LGTBI d’Osona se celebrarà el 30 d’abril als Jardins del Despujol de les Masies de Voltregà

"El feminisme avança molt lentament, és un camí molt llarg amb molta feina per fer" Un total de 7 taules rodones i prop de 30 ponents formen part del programa del I Congrés Feminista i LGTBI que se celebrarà a Osona. Serà el 30 d’abril, al llarg de tot el dia, als Jardins del Despujol de les Masies de Voltregà. Sobre la taula hi haurà diversos temes, des de la repressió, la coeducació, violències masclistes o justícia feminista fins a la llei antiracisme o la pressió estètica, entre molts d’altres. Polítiques de diferents partits d’esquerres, professionals de la sanitat, la justícia, activistes, encausades, formadores, col·lectius feministes i representants de diverses entitats seran les veus que formaran les taules rodones. La ideòloga i impulsora d’aquest congrés és l’activista feminista Montse Mas, que s’ha envoltat d’expertes en totes aquestes matèries per donar forma a la primera edició del congrés que, davant les bones expectatives, ja es pensa en properes edicions.  Com va néixer la idea d’organitzar aquest congrés? Per part meva he assistit a congressos feministes però sempre en ciutats grans i sempre havia pensat que seria bo fer això a nivell d’Osona. A la nostra comarca es fan moltes coses però per separat. Al congrés hi unirem polítiques, entitats, col·lectius, individualitats… De seguida que ho vaig proposar als grups on participo com SOM Voltregà o Osona feminismes, tothom ho va veure amb bons ulls i de seguida es va anar construint el programa. De fet, un cop tancant encara hi hem incorporat més ponents ja que ha generat molt interès i moltes persones ens han demanat poder-ne formar part. He d’agrair el suport del grup feminista del Voltreganès les Violetes, d’ERC Osona i SOM Voltregà, entre d’altres, i molt especialment d’ERC Tona i a la secretària comarcal d’Osona feminismes, Núria Carbonés, també d’ERC Tona. Estem molt contentes de la resposta, hi haurà ponències de molt nivell i tenim molts voluntaris que ens ajudaran a fer-ho rodar tot.

Maria Balasch, candidata d'ERC Vic per a les eleccions municipals de 2023

En l'assemblea local celebrada al Centre Cívic Can Pau Raba de Vic aquest dijous 7 d'abril, la militància d'Esquerra Republicana de Vic ha escollit Maria Balasch com a candidata per encapçalar la llista del partit a les pròximes eleccions municipals del 2023. En el seu discurs, Balasch ha demanat "a totes i tots que em torneu a fer confiança i que junts continuem elaborant un projecte de ciutat engrescador, ambiciós i il·lusionant que ens porti a l'alcaldia de Vic". Envoltada de militants, amics i familiars, i també dels regidors i regidores d'ERC Vic, la candidata ha comptat amb el suport com a convidats de la diputada al Parlament, Alba Camps; el president comarcal d'ERC Osona, Jordi Fàbrega; i Isaac Lozano i Jordi Serra en representació de l'executiva regional de la Catalunya Central. En la seva primera intervenció, Maria Balasch ha explicat a la militància que vol liderar un projecte que proposi una ciutat que inverteixi sense cap mena de dubte en polítiques socials efectives que tractin la ciutat d'una manera valenta. En aquesta línia ha recordat que vol una ciutat "que sigui un clar exemple de cohesió social, que es cregui l'educació i la cultura com a eines de transformació social real i positiva i que aboleixi el clientelisme i els tractes de favor". Balasch ha exposat que vol liderar una candidatura que busqui "una ciutat que pugui tornar a presumir del seu comerç local i on no hi hagi cap barrera al carrer. Una ciutat que impulsi els espais públics com a eina de cohesió social i que fomenti el coneixement i la recerca que ens han de servir per al present, però que ens asseguraran un futur millor". Ha recalcat que això només serà possible a partir d'un procés participatiu que proposi elaborar un projecte de ciutat pels pròxims anys, un procés "obert i ampli per crear un programa electoral i un projecte de ciutat per a tothom, una ciutat on tots i totes ens hi sentim representats i còmodes". La candidata ha promès treballar incansablement amb l'objectiu de governar la ciutat de Vic i ha recordat que vol donar continuïtat a un projecte de ciutat que ERC Vic va plantejar el 2019 i que va més enllà dels últims quatre anys.

ERC Osona participa en l’acte d’homenatge als afusellats al Camp de la Bota

Sant Adrià de Besòs ha acollit aquest passat diumenge, 20 de març, al migdia el IV Memorial a les persones afusellades al Camp de la Bota organitzat per la secció local d'Esquerra Republicana a Sant Adrià. L'acte, que s'ha pogut celebrar després de dos anys a causa de la pandèmia, ha comptat amb la representació de la Federació Comarcal d'Esquerra Republicana a Osona. El secretari de Finances d'ERC Osona, Lluís Sabatés i la secretària de Nova Ciutadania i portaveu del Grup Municipal de Som Voltregà-AM a les Masies de Voltregà, Montse Mas, han estat els encarregats de fer l'ofrena floral en nom del partit a la comarca. En l'acte, que ha comptat amb els parlaments del vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d'Esquerra Republicana, Raül Romeva, s'hi homenatgen les més de 1.700 persones afusellades pel franquisme al Camp de la Bota, de les quals 163 són osonenques. Uns crims pels quals des d'Esquerra Republicana se segueix exigint veritat, justícia i reparació.