Osona

Totes les notícies


Àlex Montanyà, dijous passat al matí a l'Esquirol | Albert Llimós / El 9 Nou

Àlex Montanyà: “El 2023 em tornaré a presentar. Aquest mandat ha sigut difícil per a tothom”

Entrevista a Àlex Montanyà (AUD-ERC), alcalde de l’Esquirol Txell Vilamala - El 9 Nou | 07.03.2022 Enllaç entrevista Àlex Montanyà està al capdavant de l’àrea de Turisme del Consell Comarcal d’Osona i des de l’any 2013 també és l’alcalde de l’Esquirol. El 2015 va revalidar el càrrec amb majoria absoluta i el 2019 hi va tornar, ampliant els regidors d’AUD-ERC de vuit a nou. Junts, a l’oposició, té dos representants. Queda poc més d’un any per a les eleccions municipals del 2023. Això vol dir pressió afegida? Depèn. Si has treballat bé, sense descuidar-te res ni obrir ferides, arribar al final d’un mandat és gratificant. El 2019 va revalidar la majoria absoluta, però a més a més millorant resultats. Ja té decidit si optarà a la reelecció? Fa quatre o cinc mesos ens vam asseure amb l’equip de govern, com cada dilluns, i els vaig explicar que m’agradaria continuar el projecte que compartim. La resposta per part seva va ser que endavant, que m’acompanyarien. L’esperonen els resultats del 2019? Sí, però també com ha anat aquest mandat. Amb la pandèmia s’han encallat projectes i hem hagut de mesurar les inversions. Nosaltres hem optat per mantenir el tarannà de sempre i aprofitar aquests quatre anys per fer processos participatius i planificar a curt, mitjà i llarg termini. És un encert no haver-nos envalentit amb obres faraòniques. Vostè va fer els primers passos polítics amb CiU. On se sent còmode, però, és amb aquest paraigua d’Esquerra Republicana? Sí. Dins del grup hi ha opinions diverses. Pensem que queden ben recollides amb unes sigles independents sota la marca d’ERC. Al Consell Comarcal han reeditat l’aliança entre ERC, Junts i els Independents. Funciona? La distribució de responsabilitats és correctíssima i tots tres grups treballem colze a colze. De tant en tant també s’hi afegeixen les opinions de la CUP i el PSC. Hi ha bona sintonia, però sobretot molta feina. Exceptuant entrebancades puntuals i totalment acceptables, treballem bé.

8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

               De nou, el 8 de Març de 2022, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i que impregna els 365 dies de l’any i a totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat.                  Des d’Esquerra Republicana i el Jovent Republicà treballem dia a dia per garantir que els drets de les dones, siguin plenament efectius i no es vulnerin en cap circumstància. Entenent aquesta lluita pels drets de les dones, pels drets humans, des d’una òptica interseccional, sent molt conscients que les persones estem constituïdes i influenciades per una infinitat d’eixos de desigualtat o de categorització social  que travessen les vides, els cossos i les experiències.                  Aquests darrers dos anys hem pogut veure com, els sector feminitzats i amb menys reconeixement social i econòmic han estat precisament les feines essencials que no han pogut aturar-se. És evident que, des de l’inici d’aquesta pandèmia les situacions de vulnerabilitat que pateixen les dones s’han agreujat. A més, segons l’últim informe de Govern, la bretxa salarial entre homes i dones se situa en un 22,2% a Catalunya. Mentre que al País Valencià, a les Illes i la Catalunya Nord suposa un 21,6%, un 15,9% i un 13%, respectivament. Això es tradueix en que les dones cobren de mitjana entre 3000€ i 7000€ menys a l’any que els homes; tenen pitjors salaris en tots els nivells formatius; només un 10% de dones accedeix als llocs de direcció i gerència; i pateixen una major precarietat laboral, la qual cosa es tradueix en una feminització de la pobresa i un atemptat contra la independència econòmica i personal d’aquestes. Considerem que és un tema fonamental sobre el qual hem de dirigir la nostra acció política.

Eva Font i Morató | ERC Manlleu

Eva Font i Morató, escollida candidata d’ERC a l’alcaldia de Manlleu

La militància de la secció local d'Esquerra Republicana a Manlleu ha escollit, aquest dilluns al vespre, Eva Font i Morató com a candidata d'ERC a l'alcaldia de Manlleu per a les eleccions municipals del 2023. L'actual regidora de Cultura i Mitjans de Comunicació de Manlleu es converteix en el relleu d'Àlex Garrido i Serra, alcalde de la ciutat des de fa dues legislatures i que fa uns mesos anunciava que no es presentaria a la reelecció. La votació de la candidatura per part de la militància ha estat unànime i s'ha fet en el transcurs del congrés celebrat a la sala d'exposicions de Can Puget on ha assistit, entre altres representats, el president d'ERC a Osona, Jordi Fàbrega. Font ha iniciat la seva intervenció agraint, en primer lloc, el suport i la confiança que li han traslladat Àlex Garrido i Pere Prat per tal d'encapçalar el projecte republicà a Manlleu per al 2023, un projecte que comptarà, com fins ara, amb un grup de gent compromesa amb la ciutat i el país. Primera dona candidata d’ERC a l’alcaldia de Manlleu L'elecció d'Eva Font i Morató com a candidata ha esdevingut històrica per Esquerra Republicana. L’actual regidora es converteix en la primera dona que encapçalarà una llista del partit republicà al municipi manlleuenc amb la premissa de poder esdevenir la primera alcaldessa de Manlleu. Nascuda l'any 1978 i la petita de quatre germans, Font és diplomada en disseny gràfic, una especialitat que ha convertit en la seva gran passió i professió exercint l'art i la comunicació en aquest àmbit. Des de l'inici de l'actual legislatura, l'any 2019, compagina la seva feina amb les regidories de Cultura i Mitjans de Comunicació a l'Ajuntament de Manlleu. En l’àmbit del partit, forma part de la secció local d'Esquerra Manlleu des del 2011. Font està vinculada al món associatiu formant part d'entitats com els Ocellets del Ter o el Movi. També va ser membre fundadora i presidenta de l'Ateneu Manlleu. És presidenta del Consell de Centre d'Osona del Consorci per a la Normalització Lingüística i vocal del Consell Rector del MNACTEC.

Montse Mas, a l'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles | Albert Llimós / El 9 Nou

Montse Mas: “Amb les multes del porta a porta es crea un conflicte abans que existeixi”

Montse Mas, portaveu de Som Voltregà-AM a les Masies de Voltregà Guillem Rico - El 9 Nou | 15.02.2022 Enllaç entrevista Montse Mas és la portaveu i única regidora de Som Voltregà, la llista associada a ERC, a les Masies de Voltregà. La formació es va estrenar el 2015 i aquest mandat ha perdut un dels dos representants. Fa oposició en un ajuntament on la llista vinculada al PSC té majoria absoluta amb sis regidors a la qual suma els tres de JxCat. Costa fer oposició davant d’una majoria tan àmplia? És molt complicat, tot i que les relacions han millorat una mica. En aquest mandat he trobat molta diferència vist l’altre: ara tot el que presentem per norma se’ns tomba, però ens hem adonat que a la llarga les acaben fent. A principi de mandat no li van oferir entrar al govern, als altres grups sí. En el primer mandat, quan ens vam estrenar ja se’ns va oferir i vam decidir que no, que era moment d’aprendre. Aquest cop si alguna cosa tenen clara és que si Som Voltregà durant la campanya dèiem que no pactaríem amb socialistes, a dia d’avui continua sent que no. Per això crec que no se’m va oferir. Des de Sumem, vinculat al PSC, deien que era perquè la seva relació amb l’ara exalcalde Sergi Vilamala no era bona. Sempre he pensat que és una excusa de mal pagador. Des de l’oposició sempre tindrà la mà oberta a col·laborar, però he tingut molt clar el meu lloc. Hi va haver conflictes, però no només els ha tingut amb mi estant a l’oposició sinó gairebé amb la majoria de regidors i regidores que en el seu moment van estar a l’oposició. S’esperava que Vilamala plegués abans d’acabar el mandat. Sí, si des de l’oposició a mi em va arribar, els del seu entorn segurament feia temps que ho sabien. En el seu comiat tant ell com vostè van fer evidents les discrepàncies. Amb tot, li va dir que havia après gràcies a ell. Què en va aprendre? Tots dos vam ser molt correctes i sincers. A mi només m’ha fet veure la part dolenta, la part de política que jo no vull ser.

ERC Prats demana a l'Oficina Parlamentària d'Osona-Lluçanès que es reactivi l'oficialització de la comarca del Lluçanès

El passat dissabte 12 de febrer, l'Oficina Parlamentària d'Esquerra Republicana a Osona i el Lluçanès formada per la diputada al Parlament de Catalunya, Alba Camps; el senador Josep M. Reniu; el diputat provincial Jordi Fàbrega i la candidata osonenca al Parlament i secretària general d'ERC Osona, Margarida Feliu, es va traslladar a la Sala d'Actes de l'Espai de Prats de Lluçanès on es va reunir amb el Grup Municipal d'ERC Prats de Lluçanès, que estava acompanyat d'altres membres d'Esquerra al Lluçanès. El motiu central de la trobada va ser el trasllat de la petició de donar compliment als resultats de la consulta sobre l'oficialització de la comarca del Lluçanès, celebrada el ja llunyà 26 de juliol de 2015. Després de les vivències i aprenentatges dels fets d'octubre del 2017, ara que existeix un govern estable a la Generalitat de Catalunya liderat per Esquerra Republicana de Catalunya i amb el convenciment de la vigència del compromís de tots els ajuntaments del Lluçanès i el Consorci del Lluçanès amb la voluntat expressada a les urnes el 26 de juliol de 2015 a la consulta sobre la comarca del Lluçanès, ERC Prats ha mogut fitxa per continuar reclamant la implantació d'aquells resultats, uns resultats ratificats als plens municipals. La petició anava acompanyada d'antecedents i documentació, així i com de l'expressió dels principals arguments per esdevenir comarca. També es va fer palesa la voluntat d'ERC Prats d'estar al costat, com sempre s'ha fet, del lideratge d'aquesta reivindicació de la Presidència del Consorci del Lluçanès, i de la resta d'electes i ciutadania del Lluçanès. La reunió va servir també per traslladar altres temes d'actualitat d'interès per Prats de Lluçanès i el Lluçanès.  

L’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño, formarà part del Consell de Governs Locals de Catalunya

Aquest dimarts, 1 de febrer, s'ha constituït al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el Consell de Governs Locals, un òrgan estatutari i l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. Actua com a interlocutor del món local amb el Govern i el Parlament. La seva composició depèn dels resultats de les eleccions municipals i el formen cent alcaldesses i alcaldes de Catalunya.  L'alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, n'ha estat elegida presidenta. En el seu discurs, Lladó ha reivindicat els valors republicans i els drets de les dones i ha apel·lat a l'esperit del consens municipalista per posar-se al servei del país.   Dels 100 electes locals que formen part del Consell de Governs Locals, 32 pertanyen a Esquerra Republicana. Entre els representants republicans es troba l’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño. L’elecció dels membres ha respectat la paritat i també elements d’equilibri territorial, no només per tenir representants de tota la geografia catalana, sinó també en la diversitat que representen tant les grans ciutats metropolitanes com les ciutats amb menys població i els micropobles, una representació fidel a la diversitat del país.  La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha estat l'encarregada d'impulsar la reactivació d'aquest òrgan que va funcionar del 2011 al 2015, però d'aleshores ençà no s'havia tornat a constituir tal com preveu la seva norma reguladora, ni, conseqüentment, s'havia tornat a reunir. S’obre una nova etapa amb la reactivació del Consell de Governs Locals, que respon a la voluntat ferma del Govern de donar veu al món local i reforçar les institucions més properes a la ciutadania. Vilagrà: “Cal construir institucions locals fortes i empoderades” La consellera de la Presidència va defensar la passada setmana en una compareixença de premsa que cal construir “institucions locals fortes i empoderades” i “impulsar la cogovernança” perquè aquest Consell de Governs Locals “sigui un interlocutor fort i estratègic i no només per desenvolupar polítiques públiques en el món local, sinó per co-decidir sobre els temes que els afecten”.

Foto: Adrià Costa / Osona.com

Marçal Ortuño: "Governar en minoria requereix molt esforç, però n'estem contents"

L'alcalde de Torelló, si s’acaba tornant a presentar, veu “coherent" fer-ho amb el carnet d'ERC Carles Fiter - Osona.com | 26.01.2022 Enllaç entrevista Marçal Ortuño (ERC-Junts per Torelló) va estrenar-se a l'alcaldia de Torelló i poc després va esclatar la pandèmia de la Covid. Un fet que ha obligat a modificar el full de ruta, però que Ortuño considera que no s'ha descuidat i s'ha pogut anar desplegant. Ho han fet governant en minoria, cosa que els ha obligat a pactar amb altres grups del consistori. "Una fórmula que requereix esforç, però n'estem contents", destaca. De fet, aquest gener, han pactat el pressupost amb la CUP. Aquest acord se sustenta en tres eixos -ecotransició, benestar social i civisme- i té com a grans projectes el Centre Cultural El Club i l'espai feminista. Aquesta setmana l'hem entrevistat per parlar d'aquesta qüestió, del semàfor del carrer Sant Bartomeu o del tancament de l'oficina bancària del barri de Montserrat. Sobre si es tornarà a presentar a les municipals, Ortuño no ho confirma. Però si hi tornés, veu "coherent" fer-ho amb el carnet d'ERC i no com a independent. Està a punt d'encarar el darrer any de mandat a Torelló. Com valora tot aquest temps? La valoració és positiva. Cal tenir en compte que és diferent de com l'havíem encarat. Ningú comptava que estaria tan condicionat per la pandèmia. Estem contents d'haver-li pogut fer front sense haver descuidat el projecte que teníem previst i hem pogut anar desplegant. Amb la pandèmia han hagut de prioritzar alguns projectes i deixar-ne alguns altres al tinter? Sí, per força. La pandèmia ha limitat i condicionat el projecte. No només per un tema de recursos econòmics, sinó materials. Quan hi havia el confinament, vam haver de replantejar el funcionament del municipi, des dels tècnics fins a la brigada. De mica en mica, però, hem anat reprenent el ritme de la normalitat i del projecte. Torelló va destinar inicialment 448.000 euros en ajuts per pal·liar els efectes de la Covid-19.

Alcaldes, alcaldesses i portaveus al govern d'ERC-AM a Osona amb el president Aragonès

El president Aragonès es reuneix amb les alcaldies i portaveus al govern d'ERC-AM de la comarca

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, s'ha reunit aquest dissabte amb alcaldes, alcaldesses i portaveu al govern d'ERC de la comarca d'Osona en la seva visita a la ciutat de Vic. En la trobada s'han tractat múltiples problemàtiques que afecten els municipis osonencs com ara, la seguretat, l'estat de les carreteres o l'obertura dels Centres d'Atenció Primària, entre molts d'altres. "El Govern assumeix la responsabilitat política i jurídica per defensar el model d'escola catalana" El president Pere Aragonès ha assegurat als docents de Catalunya que "tenen el Govern al seu costat, que assumeix la responsabilitat política, jurídica i d'actuar per defensar el model d'escola catalana". El cap de l'Executiu ha qualificat de "155 educatiu" la decisió judicial que obliga les escoles catalanes a impartir el 25% de les classes en castellà i que ahir va declarar com a ferma el TSJC. "És una mena de 155 educatiu contra el qual lluitarem amb totes les eines que tinguem al nostre abast, defensant la bona feina que fan els docents d'aquest país", ha reblat. Aragonès ha denunciat aquesta "ingerència clara en l'àmbit pedagògic" i ha defensat el "model d'escola catalana és un model d'èxit i ha estat una gran contribució a la cohesió social d'aquest país". "És un model que ha tingut en els darrers anys el consens no només polític sinó social, pedagògic i acadèmic", ha dit i ha afirmat que aquesta decisió judicial "és un intent de trencar aquest consens". El president de la Generalitat ha reconegut que la lluita per defensar el model d'escola catalana "la farem en un context que no és fàcil, perquè tenim al davant institucions d'un estat que moltes vegades concep el plurilingüisme i la diversitat de llengües com una qüestió a la qual té al·lèrgia". El cap del Govern ha fet aquestes declaracions davant dels mitjans de comunicació a Vic, després de visitar l'entitat Osonament, que ofereix atenció a les persones amb problemes de salut mental i addiccions a la comarca d'Osona, amb una planificació integrada de serveis de salut, socials i laborals per garantir una atenció global.

El Senador Josep Mª Reniu presenta el seu informe d'activitat parlamentària de juny a desembre del 2021

Josep Mª Reniu, Senador vigatà escollit pel Parlament de Catalunya el maig passat a proposta d'ERC, ha fet pública la seva activitat parlamentària de juny a desembre del any 2021. En paraules del mateix Senador "crec indispensable retre comptes de la feina feta com a representant públic. No entenem la nostra tasca al Senat si no és a partir de la presència i contacte amb la realitat de la gent a les ciutats, viles i pobles del país" El senador Reniu que té assignades les comarques d'Osona, Vallès Orinetal i Moianès a conclòs "El contacte amb el territori ens permet d’endegar iniciatives parlamentàries per posar de manifest els reiterats incompliments de l’Administració General de l’Estat. Sigui al Ple, a les Comissions, impulsant mocions o requerint explicacions en forma de preguntes o d’Informes". Reniu a part de representant territorial també forma part de les Comissions de; PORTAVOZ. COMISIÓN CONSTITUCIONAL, PORTAVOZ. COMISIÓN DE REGLAMENTO, VICEPORTAVOZ. COMISIÓN DE CIENCIA, INNOVACIÓN Y UNIVERSIDADES, VICEPORTAVOZ. COMISIÓN DE FUNCIÓN PÚBLICA, VICEPORTAVOZ. COMISIÓN MIXTA DE RELACIONES CON EL DEFENSOR DEL PUEBLO, ADSCRITO. COMISIÓN DE JUSTICIA, ADSCRITO. COMISIÓN GENERAL DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS,ADSCRITO. COMISIÓN MIXTA PARA LAS RELACIONES CON EL TRIBUNAL DE CUENTAS Podeu consultar l'activitat parlamentària tot clicant "Informe XIV legislatura"