Osona

Notícia

ANIVERSARIS, UNA ALTRA VISIÓ.

Isabel Vergés. Regidora a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora

(article publicat a l'edició escrita d'El 9 nou el divendres 7 de març del 2014)

És any d’aniversaris. Força i diversos. Des de la mort d’Antoine de Saint-Exupéry, fins a d’altres molt més nostrats i reivindicatius com el tricentenari de 1714. També és l’any del centenari de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), de l’inici de la Primera Gran Guerra (1914-1918), i el 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil (1936-1939). Però, per què parlar d’aniversaris si el tema que inspira aquest article és el dia de la dona? Doncs perquè en totes aquestes dates històriques, que enguany recordem, les dones també hi hem set presents i part activa igual que els homes.

Vull fixar-me en el centenari de la Primera Gran Guerra, l’anomenada primera guerra total, perquè el conflicte bèl·lic no es cenyeix només al front, sinó que afecta tota la població civil. Les lleves de nois es succeeixen al llarg del conflicte abastant cada vegada un ventall d’edat més i més ample, de manera que això implica uns importants canvis per a les dones. Cal ocupar el llocs productius que deixen els homes que són obligats a anar al front. Per tant, les dones passen a incorporar-se a un extens ventall d’ocupacions del món laboral: des de ser la principal ma d’obra de la indústria de guerra, a oficines i professions liberals. I això ja no tindrà marxa enrere.

I no és pas que les dones fins aleshores haguessin fet “només” de mestresses de casa, no. Penseu que la revolució industrial a Gran Bretanya, als EEUU i a Catalunya es nodreix de mà d’obra femenina i infantil en condicions més que deplorables.

El que passa a Occident després de la Primera Gran Guerra és, doncs, que la dona queda definitivament incorporada a un món laboral del que fins aleshores n’havia estat exclosa i, per tant, durant la postguerra es poden reprendre amb més força encara les lluites per a l’emancipació i igualtat femenina. Això propicia “conquestes” lentes, però fermes. Victòries que es reflecteixen en fites tant importants com el dret de vot i d’opinió política, o d’altres més trivials, però no menyspreables, com dur vestits més còmodes i lleugers, dur els cabells curts o conduir cotxes.

Aquí, com ha passat en moltes altres ocasions, haurem d’esperar. No serà fins la Segona República que s’assoleix un incipient, però decisiu, canvi en la participació social de la dona. I, tanmateix, haurà de ser, de nou, un període bèl·lic el que farà que la dona ocupi massivament els llocs de treball que han quedat buits a causa de la mobilització militar. I això em permet enllaçar amb el trist aniversari del final de la Guerra Civil. Perquè, amb la cruenta dictadura del general Franco tothom hi perd, i massa. Però, novament, les que més i més reculen són les dones i la seva participació i reconeixement social. La Sección Femenina és qui s’encarregarà d’adoctrinar i sotmetre tot el món femení per deixar-lo absolutament subordinat al masculí. Evidentment, tot i aquest negre panorama, hi hagueren dones, i homes al seu costat, que lluitaren per sortir d’aquesta opressió i concepció dels rols socials.

Tradicionalment la història s’ha escrit en masculí. Però en la història no hi ha només l’experiència masculina, sinó que també hi ha la femenina, Totes dues estan íntimament relacionades i l’una sense l’altra ens donaria una visó falsa i escarransida d’allò que volem explicar. He volgut agafar com excusa l’ampli horitzó de celebracions d’enguany per dir, un cop més, que sempre hi hem set, que sempre hi som. Tot i que encara ens calgui, any rere any ,escriure a l’entorn del 8 de març com el dia que es recorda a tot el món i a totes les societats que les dones SOM!.