Osona

Notícia

Dies després del 8 de març: raons per continuar treballant

Rosa Altimiras i Rovira. Secretaria de la Dona de la Federació de la Catalunya Central d’ERC

“La dona és qui ha decantat el catalanisme cap a l’independentisme” aquest titular a l’entrevista publicada a “El 9 Nou” del passat divendres  7 de març mereix com a mínim un reconeixement i un agraïment per part del col·lectiu femení, independentista.  Sens dubte ha estat una injecció de moral, de motivació i d’il·lusió per a moltes dones que hem treballat en un segon pla i en l’anonimat durant molts anys. Gràcies Josep Comajoan i Joan Freixanet.

En els mitjans de comunicació i en les xarxes socials, s’ha fet ressò de la multitud d’actes i activitats organitzades per entitats i institucions en motiu del dia internacional de les dones. No hi ha dubte que és per celebrar-ho, però més ho celebrarem el dia que això no sigui necessari, doncs voldrà dir que hem aconseguit la normalització i assolit els drets d’igualtat.

I és que en la greu crisi política, social i econòmica en la qual estem immersos, les dones ens emportem la pitjor part. Ara mateix contemplem com a col·lectiu com desapareixen els ajuts per retribuir el treball de cura i assistència, majoritàriament realitzat per dones.  En aquest context entenc que hauria de ser gent externa a la família, professionals, qui s’hauria d’ocupar de les persones dependents i deixar a la família la funció d’acompanyament i estima; per això hem de promoure una nova organització social que permeti a homes i dones conciliar la feina retribuïda/professional amb la domèstica i gestionar els espais personals de manera que es reparteixin de manera igualitària entre tots els membres de la família.

En referència a l'àmbit acadèmic i professional, no només ha augmentat el nombre de estudiants universitàries sinó que moltes d'elles obtenen excel·lents qualificacions,  però tot i així hem de continuar treballant per arribar a una societat paritària, tant en el món de la empresa, en l’ anomenat sostre de vidre, com en els àmbits públics i especialment en la representació política.
Una altra qüestió que està en l’agenda política del govern espanyol i que no respon a cap necessitat real de les dones, és l’actual projecte de llei sobre l’avortament. Ens cal treballar per eliminar-lo i  instar al parlament català en el compromís d’elaborar una llei pròpia, una llei de màxims amb terminis i, si cal, indicacions.

Hem de reactivar i posar en marxa totes les previsions de la Llei  5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista i dur a terme les mesures preventives de la violència de gènere mitjançant l’educació, de manera que en el sistema educatiu hi hagi un conjunt d’actuacions  especifiques contra el sexisme, la violència i la discriminació. La implementació no requereix una gran inversió econòmica, respon més aviat a una qüestió d’actitud i disponibilitat.

Per totes aquestes raons i moltes més, homes i dones hem de ser capaços d’arribar a un pacte i crear un pensament comú que afavoreixi una resposta única i col·lectiva davant els reptes del nou segle XXI, en definitiva consolidar uns drets  humans i col·lectius per un nou estat sobirà i independent: Catalunya.


(publicat a El 9 Nou de 24 de març)