Carta a Marta Rovira des de Sant Pere de Torelló
Estimada Marta, És moment d’escriure’t aquesta carta. No ser perquè avui i no demà o fa un mes, però segur que alguna cosa hi té a veure el recent 8 de març. T’he de confessar que personalment no m’he considerat mai una feminista extrema ja que soc de les que m’agrada creure que gairebé de totes les coses es pot parlar (excloc completament i lògica qualsevol tipus de violència, menyspreu, agressió o abús cap a ningú) i que el blanc o negre no són més que un apropament de color al radicalisme extrem.