L’altre dia em demanaven com és que celebrem el dia de la dona i com és que no fem el dia de l’home? La resposta és molt senzilla, per què les dones  tenim tots els deures com a esses humans però no tenim tots els drets. I els homes si. Encara som minoria en els consells d’administració, en les presidències, en les gerències, en les executives dels partits, en definitiva, els llocs de decisió estan ocupats gairebé sempre per homes.

Escric aquest article a poques hores de saber-se que en el consell de ministres de l’Estat espanyol del divendres 15 de febrer, el ministre Montoro va presentar a l’executiu i després ho va fer públic en una roda de premsa, “el informe sobre el anteproyecto de ley para la racionalización y sostenibilidad de la administración local”. Ho escric en castellà perquè crec que per a nosaltres els catalans no ha de ser una llei que ens afecti, ja que tenim plenes competències en govern local; de totes maneres, davant les intencions recentralitzadores d’aquest govern espanyol hem d’estar preparats.

(article publicat a El 9 nou, a l'edició de divendres 23 de maig de 2014) Imagineu-vos que som a la nit electoral del 25 de maig. La participació ha sigut molt baixa. Ningú havia considerat rellevants unes eleccions que, a Catalunya, tan sols serveixen per elegir 6 diputats de 751. Com a conseqüència del diferencial de participació amb la resta de l’Estat, els partits a favor de la consulta traiem un resultat discret.

L’assemblearisme és un principi bàsic del republicanisme d’esquerres tant per les JERC com per ERC. Amb especial atenció al procés d’alliberament nacional d’una part del nostre país, cal tenir sempre present que la nostra gent, militants, ciutadans, són alhora qui possibilita i qui dona sentit al projecte. És obvi en observar com segurament la principal motivació per tirar endavant el procés d’independència d’aquells independentistes no nacionalistes, nosaltres, és millorar les condicions dels nostres: de tota la gent del nostre país.

Aquest diumenge ens hi juguem molt. Però sobretot ens juguem poder incidir en el procés que ha de portar aquest país cap a la seva independència. El dia 25 cap vot independentista es pot quedar a casa. El dia 25 cap vot independentista es pot perdre i ERC és la única garantia que cada vot que recollim es transformarà en diputats independentistes que no s’arronsaran en el proper procés que s’obrirà a Catalunya a partir del dia 26.

Els osonencs, a l’igual que la resta de catalans, patim, per part de l’Estat espanyol, un espoli fiscal (diners que paguem a l’estat i que no reverteixen a Catalunya) d’uns 345 milions d’euros anuals. Per dir-ho d’una manera entenedora, de cada dotze mesos, un de sencer el treballem per a l’Estat espanyol. Això és el que ens costa ser espanyols, l’equivalent al 9,5% del nostre Producte Interior Brut (PIB).

Altra vegada tenim davant uns comicis electorals, no obstant aquest 25 de novembre es presenta un xic diferent per a tots nosaltres i també, especialment diferents pel fet de ser joves. I per què pel fet de ser joves són diferents? Doncs perquè la situació dels dos últims anys, tan a nivell d'atur juvenil, com l'augment i les retallades abusives de les taxes a la universitat i de l'ensenyament públic han fet que se'ns presenti un futur molt i molt negre.

En totes les meves actuacions, durant les dues legislatures  que he exercit de diputat, hi ha hagut sempre un punt en comú: treballar per la Catalunya en la que crec i la comarca que he representat. Una Catalunya, on Osona, hi tingui un lloc i una oportunitat , i una Catalunya que aspiri al màxim, que vulgui viure amb absoluta plenitud la seva condició de nació independent. Em va semblar i amb segueix semblant, que el més important és que hem d’actuar com un diputat o diputada territorial que defensa els interessos nacionals, però al mateix temps  aquesta defensa es basa en el prestigi que s’ha de guanyar dia darrere dia al Parlament, fent lleis, i al territori que representes fent arribar el batec de la ciutadania osonenca.

Durant molts anys els independentistes hem estat motiu de descrèdit i de mofa per els nostres posicionament a favor de la llibertat de Catalunya. Avui en dia, l’independentisme polític és en el centre del debat diari. Podem estar-ne satisfets, hem guanyat la “batalla de les idees”!. Cada dia més catalans i catalanes creuen que la solució als problemes del país i els seus, passen per esdevenir una Nació lliure dins la unió europea.