ERC ha iniciat avui amb la patronal de la Petita i mitjana empresa de Catalunya, Pimec, les reunions amb els agents econòmics catalans de cara a la negociació dels Pressupostos generals de l'Estat i a analitzar la situació del sector productiu i les seves normatives. A la reunió hi han assistit el secretari general, Joan Puigcercós, i el diputat al Parlament, Sergi de los Ríos, per part d'ERC, mentre que de Pimec hi era el seu president, Josep González, i el president de Pimec-Comerç, Alejandro Goñi. Tant Puigcercós com González han destacat la sintonia i àmplia coincidència entre ERC i Pimec respecte a les necessitats de les petites i mitjanes empreses, que pel secretari general és el sector econòmic més important de Catalunya. Puigcercós ha demanat que hi hagi "un consens ampli entre els agents econòmics, els partits i el Govern de la Generalitat" mentre que González ha apel·lat als partits catalans a que no facin "una competició sinó una suma" en les demandes de Catalunya pels Pressupostos generals de l'Estat pel 2005.

El portaveu al Parlament, Josep Huguet, ha anunciat avui que ERC endega una campanya de divulgació del vot negatiu a la Constitució europea amb diferents actes on participaran tant els diputats d’ERC al Parlament com els del Congrés. Aquesta campanya estarà oberta a les diferents entitats socials que comparteixin la posició del vot en contra que defensa ERC. Huguet ha reiterat que “es vota en contra d’un text que no reconeix la presència de Catalunya en els òrgans decisius europeus en un moment de globalització”. Així mateix, ha assegurat “que ens trobem en un període constituent perquè es tractaran temes tan importants com la Constitució europea, el nou Estatut i la reforma de la Constitució espanyola”. Pel que fa a les desavinences en el si de CiU per la posició davant la Constitució europea, Huguet ha afirmat que “amb les desqualificacions mútues es demostra que a CiU li ha arribat l’hora de la veritat perquè cau el mite que tot allò que no solucioni Espanya es pugui solucionar a Europa”.

L'eurodiputat, Bernat Joan, s'ha mostrat avui sorprès per les declaracions d'ahir del ministre d'Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, que va afirmar que si Catalunya vota no a la Constitució europea, després serà més difícil el reconeixement del català a Europa. Joan ha explicat que el reconeixement del català es demanava precisament per poder votar que sí al referèndum sobre el Tractat europeu, per la qual cosa ha dit que li sorprèn "aquest to com amenaçador" de Moratinos "perquè no sembla deixar cap porta oberta". Per l'eurodiputat "aquesta Constitució és descafeïnada, té més de tractat entre Estats que pròpiament de Constitució" i ha recordat que el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va contestar-li respecte a l'oficialitat del català, que cada Estat ha de reconèixer les seves llengües primer. Joan també ha explicat que no veu un encaix possible de l'euroregió que proposa Pasqual Maragall en el model actual de la UE i ha denunciat "un intent de confondre i posar en el mateix paquet els que volen el no a la Constitució perquè són ultranacionalistes o d'extrema dreta amb elks que fem una critica contundent de la Constitució perquè som europeistes".

El proper dilluns dia 30 d’agots a les 12 h al Consell Comarcal d’Osona (Sala de Premsa) es presentarà el projecte ILO-SER 3 promogut per la Diputació de Barcelona i que està emmarcat en la convocatòria de Subvenció Global del Fons Social Europeu (FSE). A la província de Barcelona se n’han aprovat un total de 26 un dels quals és el d’Osona. A la comarca hi ha la necessitat de cobrir llocs de treball qualificats en els serveis d’atenció domiciliaria regulats. La dignitat de la persona destinatària del servei i l’ètica professional són dos aspectes molt importants a tenir en compte en l’atenció domiciliaria. Davant d’aquests fets un grup d’ajuntaments i d’organismes de la comarca, (Vic, Manlleu, Calldetenes, Folgueroles, Gurb, St. Julià de Vilatorta, St. Sadurní d’Osormort, Sta. Eugènia de Berga, Viladrau, Vilanova d Sau, Centelles, Mancomunitat la Plana ( Aiguafreda, Balenyà. Tona, Taradell, Sta. Eulàlia de Riuprimer, Malla, Brull, Muntanyola, St Martí de Centelles, Seva), Torelló, St.

El president, Josep-Lluís Carod-Rovira, demana que Catalunya tingui competències per fer front a l'onada d'immigració. El president assegura que “ens cal més poder polític i més capacitat de decisió econòmica per fer front a aquest repte perquè la cultura catalana no és només la nostra sinó d’aquest país”. Carod afirma que comprèn que Jordi Pujol alerti que el mestissatge serà el final de Catalunya i considera que “les seves paraules estan fetes des de la preocupació i amb la pretensió de denunciar el fals discurs que acostuma a haver-hi sobre la immigració”. Carod afegeix que "no criminalitzarem el president Pujol, sinó tot el contrari, perquè és una persona de molt pes social dins del nostre país avui, i nosaltres escoltem les seves paraules". Respecte a la proposta del Govern espanyol perquè les comunitats autònomes puguin exercir al Senat el dret al veto sobre normes estatals en defensa dels seus "fets diferencials", Carod considera que el model a tenir en compte és l'alemany, que permet que "els landers (o Estats federats) tinguin dret a vetar determinades iniciatives en aquells temes que són de la seva competència exclusiva o que afecten el seu interès general".

El president, Josep-Lluís Carod-Rovira, demana a José Luis Rodríguez Zapatero que “doni prioritat a Esquerra en la negociació amb altres forces parlamentàries per aprovar els pressupostos generals de l'Estat”. Carod considera "lògic i sensat” que el Govern espanyol vulgui comptar amb el màxim suport i, fins i tot, intenti incorporar CiU en el consens. El president assegura que “nosaltres no som qui per impedir que Zapatero pacti amb CiU, però ha de reconèixer que Esquerra té prioritat, ja que a Catalunya governa amb els socialistes, que vam votar favorablement la seva investidura com a president i que mai no vam donar els nostres vots per investir José María Aznar, al revés de CiU”. D'altra banda, Carod ha avançat que, de cara al debat de política general catalana que tindrà lloc el setembre, Esquerra plantejarà la necessitat d'entendre l'acord tripartit “no com un punt d'arribada ni com un límit, sinó com un punt de partida”, amb la finalitat de plantejar “horitzons més ambiciosos per Catalunya”.

El secretari general, Joan Puigcercós, assegura que el recurs que el PP ha presentat al Tribunal Constitucional contra el grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats és “una mostra més de l’actitud de revenja d’una formació que no accepta el resultat democràtic de les eleccions del 14-M i que no ha superat la política autoritària i intolerant que José María Aznar va practicar durant quatre anys de majoria absoluta”. Puigcercós insisteix que “l’obsessió del PP amb ERC ultrapassa els límits del normal” i creu que “no té cap mena de sentit que continuïn assetjant de forma absurda una formació que va obtenir més de 600.000 vots i que s’ha convertit en la quarta força de l’Estat en nombre d’escons i la cinquena en vots”. El secretari general recorda que “les sentències del Tribunal Constitucional en aquesta matèria tendeixen a facilitar el màxim la participació quan es tracta de formacions amb representativitat social” i en aquest sentit Joan Puigcercós denuncia que el recurs del PP demostra “un cop més l’aversió que tenen a la diversitat”.

Ara fa poc més d’un any i mig, es va produir el debat i posterior aprovació dels darrers pressupostos de l’anterior govern de CiU, que una vegada més comptaven amb l’inestimable suport del PP. En aquell moment, des d’ERC vam titllar aquells pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2003 com “Castell de focs d’inici de campanya electoral”. Malauradament el temps ens ha donat la raó, ja que la situació econòmica i financera heretada de l’anterior govern és un dels dos grans condicionants dels pressupostos 2004 que en aquests moments estem debatent al Parlament de Catalunya. Concretament ens estem referint a, en primer lloc, la despesa desplaçada, és a dir, despeses contretes durant l’any 2003 i no comptabilitzades que s’imputen cap al 2004. En segon lloc, a una part significativa del Pressupost 2004 ja compromesa per decisions produïdes, bàsicament durant el quart trimestre de l’any anterior. I, finalment, a un dèficit de l’exercici 2003 que puja a 1.

ERC vol informar del tracte que rep per la premsa local EL PORAL de Centelles, revista mensual "privada", dirigida pels periodistes titulats. Als votants d´ERC volem que sapiguen que EL PORTAL es nega a publicar la informació que se li dóna d´ERC de Centelles, si aquesta informació pot ofendre a l´alcalde. Davant les queixes reiterades en Josep Paré, responsable de El Portal ha contestat: "Que el portal és d´ells i surt el que ells volen i com ells volen. Que si hi ha alguna notícia que a ells no els sembli bé, no la publiquen. Surt el que s´ajusta al seu criteri personal, el que no s´ajusta al seu criteri, no surt. Fan sortir el que creuen que interessa als seus lectors (sobretot fotografies de persones i grups). Ells són els amos i fan el que els dóna la gana. Ells ja fan la informació dels plens com a ells els sembla i punt." Volem aclarir que el fill d´en Josep Paré responsable de El Portal, és regidor de l´Ajuntament de Centelles. Edicions El Portal cobra cada mes de l´Ajuntament per edició de 4 pàgines d´informació diversa.

Aquell qui parla massa es farà avorrir, aquell qui vol senyorejar serà odiat. Eclesiastès (20:8) Sr. Joan Majó i Cruzate, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió: Sóc un ciutadà que creu en els valors de la llibertat i la justícia social. Per aquest motiu em vaig alegrar molt de la constitució del nou govern de la Generalitat, fruit dels acords dels tres partits d'esquerres de Catalunya. En el pacte del Tinell es propugnava una millora de la gestió dels mitjans de comunicació públics i un aprofundiment del seu caràcter democràtic. Com a usuari d'aquests mitjans, m'adreço avui a vostè per manifestar la meva preocupació per la pèrdua de pluralisme que es detecta darrerament en els programes informatius i d'opinió tant de TV3 com de Catalunya Ràdio. M'he decidit a fer aquest pas perquè he constatat que aquesta no és sols una apreciació particular, sinó que és compartida per moltes persones del meu entorn, amb independència de les seves afinitats ideològiques.

Jaume Mas es va adherir a la concentració antifeixista de Tona en motiu de l'agressió feixista a uns joves independentistes de Tona amb barres de ferro i punys americans. Tres dels independentistes van ser traslladats a l´Hospìtal General de Vic per les contusions rebudes. A la concentració s'hi va adherir l'ajuntament de Tona, amb l'alcaldessa i el regidor 'urbanisme al capdavant.

El president, Josep-Lluís Carod-Rovira, demanarà a José Luis Rodríguez Zapatero que el català sigui assumit com una llengua oficial de l'Estat i que "la llengua catalana pugui utilitzar-se regularment i sense complexos al Senat i al Congrés". En declaracions a l’agència EFE, Carod assegurava que "es tracta que Espanya aprovi l’assignatura d’assumir la diversitat cultural i lingüística com un valor” i afegia que ”si plantegem que el català sigui una llengua oficial de l'Estat, i no únicament dels ciutadans de Catalunya, estem parlant de canviar l'estructura mental centralista d'uns sectors dirigents que des de fa 600 anys entenen que el castellà ha de ser l'únic idioma oficial”. Carod ha recordat que el resultat del compromís de Zapatero per aconseguir que el català sigui reconegut a la UE "és insatisfactori" i que per això Esquerra demanarà als ciutadans que votin no a la Constitució Europea. Això malgrat reconeix que “no es pot pretendre arribar per primera vegada amb grup propi al Congrés i aconseguir a la sessió d'investidura allò que ni CiU ni el PSC han aconseguit des de 1977".

Els grups municipals de l’Ajuntament de Torelló de CIU, ICV-CdG, ERC i IpT, davant la decisió presa pel PSC de no deixar prosperar la moció presentada d’adhesió a la campanya Free Catalonia, així com la negació d’aquest grup a fer-hi una mínima aportació econòmica per rebre material i difondre’l, volem manifestar: - Que la campanya Free Catalonia neix sense estar lligada a cap partit polític i des del món associatiu, i que està avalada pel suport d'institucions amb prou credibilitat com el CNJC (Consell Nacional de joventut de Catalunya) o el CJB (Consell de Joventut de Barcelona), així com per altres Ajuntaments, particulars i associacions d’arreu dels Països Catalans. - Dir que la transparència econòmica a què apel•lava la portaveu del PSC per tal de no recolzar la moció, està més que garantida doncs els moviments econòmics de la campanya esmentada es fan a través d'Òmnium Cultural, i que això per si sol ja és símbol inequívoc de transparència.

En el ple de juliol de Manlleu, es va aprovar la moció presentada per ERC. Hi varen votar a favor els regidors d'ERC, alguns regidors del PSC i CiU, la resta de regiors d'aquests grups, el del PP i la regidora d'ICV es van abstenir. El regidor de Plataforma per Catalunya va votar-hi en contra, tot declarant-se ecologista i vegetarià (sic). A la pregunta del regidor xenòfob, del per què una moció contra les corridas i no contra altres pràctiques com la de matar animals per alimentar, Pere Prat va argumentar que a les corrides, de l'assassinat i la tortura se'n fa un espectacle. Manlleu es suma, així, a les poblacions osonenques de Calldetenes, Tavertet i Torelló,la primera vila osonenca a declarar-se antitaurina.

Josep-Lluís Carod-Rovira ha anunciat avui que ERC demanarà el no en el referèndum de la Constitució europea i ha condicionat un possible canvi de vot a que l'Estat espanyol faci gestos pel reconeixement polític, cultural i lingüístic de Catalunya. En aquest sentit, el president ha explicat que traslladarà aquesta petició al president del Govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, en la reunió que mantindran després de l'estiu. La decisió de demanar el vot contrari a la Constitució l'ha pres la nova Executiva nacional del partit, que s'ha presentat aquest migdia al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona. En la reunió s'ha escollit per unanimitat Marina Llansana com a portaveu. "Reafirmem la nostra voluntat europeista, i en això ningú no ens pot donar lliçons, però una constitució que diu no a la Catalunya nacional, a la Catalunya democràtica, a la Catalunya social, a la Catalunya respectuosa amb el medi ambient, a la Catalunya que vol la pau, ens està dient als ciutadans que també li hem de dir que no", ha indicat el president.

El Consell Nacional, que serà presidit a partir d'ara per Carmel Mòdol, ha aprovat avui a Arbúcies la nova composició de l'Executiva nacional del partit, amb 12 secretaries. El fins ara portaveu, Joan Ridao, serà el nou Secretari de Justícia i Seguretat. Les tasques de portaveu les assumirà a partir de dilluns Marina Llansana, nova secretària de Politica Cultural. Uriel Bertran ha estat escollit Secretari d'Imatge i Comunicació; Teresa Aragonès, secretària de Formació; Carme Porta, de la Dona; Pilar Dellunde, Secretària de Política Internacional; Josep Maria Jové, de Promoció Política i Acció electoral; Miquel Àngel Estradé, de Política Territorial; Empar Pont, de Política Social; i Sergi de Los Ríos, secretari de Política econòmica. Antoni Soy, per la seva part, serà el president del Consell assessor municipal. Repeteixen en els seus càrrecs Xavier Vendrell com a secretari d'Organització i Finances i Jaume Oliveras, com a secretari de Política municipal. Segons ha explicat el president, Josep-Lluís Carod-Rovira, la nova Executiva "reflecteix totes les sensibilitats polítiques que hi ha dins del partit", ja que hi ha representació de tot el territori i equilibri entre el nombre d'homes i dones.

El passat divendres dia 2 de juliol es constituïa la nova nova Secció Local de Roda de Ter i el Cabrerès. L’acte es celebrà al municipi de Tavèrnoles amb l’assistència d’una vintena de militants i simpatitzants de tots els municipis que conformen l’àmbit territorial del Cabrerès (Roda de Ter, Masies de Roda, Tavèrnoles, Sta Maria de Corcó-L’Esquirol, Contonigrós, Rupit-Pruit i Tavertet). A l’Assamblea hi assitiren també el president Comarcal d’ERC Jordi Serra i el diputat del Parlament de Catalunya, Josep Mª Freixanet. La nova Secció Local és fruit de l’ampliació de la ja existent Secció Local de Roda de Ter i de l’interès dels militants i simpatitzants de la resta dels municipis que conformen aquest àmbit territorial per constituir un organ de partit que serveixi d’instrument per consolidar la presència d’ERC en el territori i, alhora, disenyar i potenciar estratègies de futur comunes de la zona del Cabrerès, així com per cada municipi en particular.