Els grups municipals de l’Ajuntament de Torelló de CIU, ICV-CdG, ERC i IpT, davant la decisió presa pel PSC de no deixar prosperar la moció presentada d’adhesió a la campanya Free Catalonia, així com la negació d’aquest grup a fer-hi una mínima aportació econòmica per rebre material i difondre’l, volem manifestar: - Que la campanya Free Catalonia neix sense estar lligada a cap partit polític i des del món associatiu, i que està avalada pel suport d'institucions amb prou credibilitat com el CNJC (Consell Nacional de joventut de Catalunya) o el CJB (Consell de Joventut de Barcelona), així com per altres Ajuntaments, particulars i associacions d’arreu dels Països Catalans. - Dir que la transparència econòmica a què apel•lava la portaveu del PSC per tal de no recolzar la moció, està més que garantida doncs els moviments econòmics de la campanya esmentada es fan a través d'Òmnium Cultural, i que això per si sol ja és símbol inequívoc de transparència.

En el ple de juliol de Manlleu, es va aprovar la moció presentada per ERC. Hi varen votar a favor els regidors d'ERC, alguns regidors del PSC i CiU, la resta de regiors d'aquests grups, el del PP i la regidora d'ICV es van abstenir. El regidor de Plataforma per Catalunya va votar-hi en contra, tot declarant-se ecologista i vegetarià (sic). A la pregunta del regidor xenòfob, del per què una moció contra les corridas i no contra altres pràctiques com la de matar animals per alimentar, Pere Prat va argumentar que a les corrides, de l'assassinat i la tortura se'n fa un espectacle. Manlleu es suma, així, a les poblacions osonenques de Calldetenes, Tavertet i Torelló,la primera vila osonenca a declarar-se antitaurina.

Josep-Lluís Carod-Rovira ha anunciat avui que ERC demanarà el no en el referèndum de la Constitució europea i ha condicionat un possible canvi de vot a que l'Estat espanyol faci gestos pel reconeixement polític, cultural i lingüístic de Catalunya. En aquest sentit, el president ha explicat que traslladarà aquesta petició al president del Govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, en la reunió que mantindran després de l'estiu. La decisió de demanar el vot contrari a la Constitució l'ha pres la nova Executiva nacional del partit, que s'ha presentat aquest migdia al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona. En la reunió s'ha escollit per unanimitat Marina Llansana com a portaveu. "Reafirmem la nostra voluntat europeista, i en això ningú no ens pot donar lliçons, però una constitució que diu no a la Catalunya nacional, a la Catalunya democràtica, a la Catalunya social, a la Catalunya respectuosa amb el medi ambient, a la Catalunya que vol la pau, ens està dient als ciutadans que també li hem de dir que no", ha indicat el president.

El Consell Nacional, que serà presidit a partir d'ara per Carmel Mòdol, ha aprovat avui a Arbúcies la nova composició de l'Executiva nacional del partit, amb 12 secretaries. El fins ara portaveu, Joan Ridao, serà el nou Secretari de Justícia i Seguretat. Les tasques de portaveu les assumirà a partir de dilluns Marina Llansana, nova secretària de Politica Cultural. Uriel Bertran ha estat escollit Secretari d'Imatge i Comunicació; Teresa Aragonès, secretària de Formació; Carme Porta, de la Dona; Pilar Dellunde, Secretària de Política Internacional; Josep Maria Jové, de Promoció Política i Acció electoral; Miquel Àngel Estradé, de Política Territorial; Empar Pont, de Política Social; i Sergi de Los Ríos, secretari de Política econòmica. Antoni Soy, per la seva part, serà el president del Consell assessor municipal. Repeteixen en els seus càrrecs Xavier Vendrell com a secretari d'Organització i Finances i Jaume Oliveras, com a secretari de Política municipal. Segons ha explicat el president, Josep-Lluís Carod-Rovira, la nova Executiva "reflecteix totes les sensibilitats polítiques que hi ha dins del partit", ja que hi ha representació de tot el territori i equilibri entre el nombre d'homes i dones.

El passat divendres dia 2 de juliol es constituïa la nova nova Secció Local de Roda de Ter i el Cabrerès. L’acte es celebrà al municipi de Tavèrnoles amb l’assistència d’una vintena de militants i simpatitzants de tots els municipis que conformen l’àmbit territorial del Cabrerès (Roda de Ter, Masies de Roda, Tavèrnoles, Sta Maria de Corcó-L’Esquirol, Contonigrós, Rupit-Pruit i Tavertet). A l’Assamblea hi assitiren també el president Comarcal d’ERC Jordi Serra i el diputat del Parlament de Catalunya, Josep Mª Freixanet. La nova Secció Local és fruit de l’ampliació de la ja existent Secció Local de Roda de Ter i de l’interès dels militants i simpatitzants de la resta dels municipis que conformen aquest àmbit territorial per constituir un organ de partit que serveixi d’instrument per consolidar la presència d’ERC en el territori i, alhora, disenyar i potenciar estratègies de futur comunes de la zona del Cabrerès, així com per cada municipi en particular.

El Diputat i President d'ERPV,Agustí Cerdà ha presentat al congrés una proposició no de llei adreçada al ministeri de foment per la qual es demana que la línia de ferrocarril Alcoi-Xàtiva es traspase a la Generalitat valenciana, i que es facen les inversions adecuades de millora i manteniment mentre no es concrete l'acord entre el govern central i la generalitat.

El Govern ha exhumat a Osona la primera fossa comuna de la Guerra Civil, en un projecte en el qual hi col·labora l’Institut Medicina Legal de Catalunya (IMLC) del Departament de Justícia de la Generalitat. El Govern de la Generalitat ha exhumat la primera fossa comuna de la Guerra Civil. En la fossa, de 16 metres quadrats i situada a la comarca d’Osona, han aparegut els cossos de 6 soldats republicans i un civil. El procés d’exhumació va fer-se a finals del mes de juny i va dirigir-lo el director de l’Institut de Medicina Legal, Josep Arimany. L’exhumació de la fossa és una prova pilot duta a terme a nivell institucional per la Comissió Interdepartamental sobre la Localització de Fosses de Persones Desaparegudes durant el Franquisme, després que el Parlament de Catalunya aprovés, el març de 2003, una moció sobre la recuperació de la memòria històrica. L’Institut de Medicina Legal està duent a terme els estudis antropològics necessaris per obtenir la màxima informació dels cadàvers exhumats.

El passat cap de setmana del 3 i 4 de juliol es celebrà el 24è Congrés d’Esquerra Republicana de Catalunya a Lleida. En aquest marc es van escollir els consellers nacionals del partit elegits per via congressual. Entre els elegits hi destaquen dos osonencs. Un és l’ex-regidor de Vic i ex-president de la Federació Regional d’Osona-Ripollès (1997-2004) Pere Vilarrasa i Tanyà, militant d’ERC des de 1987. El segon osonenc elegit fou el Secretari General d’UGT des del 2000 Cesc Poch i Ros, militant d’ERC des de 1991. També es va elegir Josep Carrapiço i Sanglas, actual president de la Secció Local d’ERC d’Arbúcies, però anteriorment militant destacat d’ERC i JERC a Osona, ocupant diferents càrrecs executius a Taradell i a la comarca. El Consell Nacional és el màxim òrgan del partit entre congressos, per això es valora tant positivament l’elecció d’aquests osonencs per part de la Federació Comarcal d’Osona d’ERC. Una cinquantena de militants osonencs van participar en el 24è Congrés de Lleida.

Josep M. Font i Purtí ha anunciat aquest migdia en roda de premsa celebrada al local d’ERC de Vic que no serà el candidat d’ERC a l’alcaldia de Vic en les properes eleccions municipals del 2007. Font ha destacat que la renúncia a presentar-se és purament per motius personals. Ha explicat que creu que ERC pot aconseguir l’alcaldia en les properes eleccions i que les persones que hi siguin han de tenir una disponibilitat total. També ha dit que al final d’aquesta legislatura ja portarà 16 anys a l’Ajuntament, i que continuarà de regidor fins al final d’aquesta. Desprès Font continuarà a ERC com a militant de base ajudant en tot el que es pugui. A part d’això, Font ha explicat que no ha rebut cap mena de pressió per part del partit ni de la direcció del partit, desmentint així les noticies aparegudes en un setmanari el divendres passat. En aquest mateix sentit s’han expressat Jordi Serra , President de la Comarcal, i Josep Mª Freixanet , Diputat de la Comarca al Parlament de Catalunya .

Esquerra Republicana de Catalunya a la comarca volem ser un partit proper a les ciutadanes i als ciutadans. Volem fer arribar la nostra tasca política feta als ajuntaments, al Consell Comarcal i al Parlament de Catalunya, a més d'apropar també el discurs, els plantejaments i les accions que portem a terme com a partit. Des de la Secretaria d'Imatge i Comunicació treballem i treballarem perquè això sigui possible. Volem que sigui una eina útil pels militants, els simpatitzants i els càrrecs electes d'ERC de la comarca També volem obrir-nos a la participació de les osonenques i els osonencs, que ens feu arribar les vostres opinions. La web d'ERC d'Osona ha de ser un referent pels republicans de la terra. Esperem que la relació sigui llarga, regular i satisfactòria

El secretari general, Joan Puigcercós, ha anunciat avui que ERC podria participar en una agrupació o front conjunt amb altres formacions polítiques per expressar el rebuig al Tractat de la UE (Constitució), ja que no reconeix les nacions sense estat. Puigcercós ha explicat que ERC no fixarà fins després de setembre la seva posició respecte al referèndum que es convoqui per ratificar el projecte de Constitució de la UE, però un cop ja descartat el vot afirmatiu, les opcions més probables "podrien passar" per l'abstenció, el vot en blanc o el vot nul abans que el no rotund. "Decidirem la nostra posició més endavant -ha explicat- i fins i tot no descartem utilitzar la possibilitat que ha obert la reforma dels estatuts per convocar una consulta interna dins ERC", però en tot cas, ha assegurat, "som plenament conscients que no estarem sols" i que hi haurà "altres forces, com la nostra aliada EA, o el BNG, per exemple, que s'expressaran" en un sentit semblant. Puigcercós ha assenyalat que, "en aquesta agrupació de forces, més que un front", hi podria caber fins i tot CiU, ja que la militància de CDC ha decidit aquest passat cap de setmana convocar un congrés extraordinari per decidir si s'oposa a l'esmentat tractat constitucional.

El diputat Joan Ridao s’ha mostrat avui satisfet amb l’exhumació de la primera fossa comuna de la Guerra Civil a la comarca d’Osona, on s’han localitzat les restes de 7 soldats republicans, que s’estan identificant. Dels resultats d’aquesta exhumació se’n despendrà un protocol que reguli l’obertura de fosses comunes tal i com demanava la moció d’ERC defensada per Ridao i que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 de març de 2003. Joan Ridao assegura que “és un primer pas de cara a la necessària recuperació de la memòria històrica de Catalunya”. “Només així -assegura el diputat d’ERC- es tancaran les ferides encara obertes i es permetrà la reparació moral que mereixen els familiars de les víctimes de la guerra del 36 i de la dictadura franquista”.

Jordi Casals va manifestar el malestar d'ERC-AM davant "el què sembla que l’equip de govern ha donat per finalitzat, unilateralment, el procés de participació ciutadana en quan a la configuració de la política d’equipaments per les entitats". Per Casals l'equip de govern traiciona l'esperit de consensuar i informar a "totes" les entitats els passos que es vagin donant i, ara, no s'està fent. Pel portaveu republicà "no pot ser que l’equip de govern, perquè tingui majoria absoluta es carregui la comissió d’equipaments i carregant-se així també, la participació de les entitats" i afegint que l'equip de govern "no creu en la participació ciutadana". Per acabar va demanar que es faci una reunió de la comissió, encara que "sigui de clausura.”

• No creiem que l’esmena dels PSC aporti res a la moció presentada per ERC-AM. A excepció del tercer acord proposat, la resta del text no aporta res, al contrari: no compartim la idea que els estats ja no juguen un paper principal a Europa, si no perquè no està feta la connexió del TGV entre les ciutats catalanes de Perpinyà i Barcelona? No entenem el per què es parla que Catalunya “retroba la seva vocació europea, Catalunya mai l’ha perdut aquesta vocació, sembla que als socialistes se us ha “colat” el discurs de campanya de les europees del “tornar a Europa”, Catalunya fa mil anys que estem a Europa. Tampoc no entenem perquè es parla de partidisme quan la nostra moció fa un plantejament eminentment jurídic, que pugui aglutinar sense cap problema als altres grups polítics. Creiem que aquesta esmena no és més que una OPA hostil recolzada per la majoria absoluta en què compte el PSC. Creiem que la moció d’ERC-AM és vàlida i que la moció socialista no aporta es, per això recolzem la moció d’Esquerra.

A Torelló tenim una residència amb una filosofia de fa vint anys. Ara la realitat demana noves accions i molt important és la de fer una política d’atenció a la gent gran integral i òptima. També som conscients que s’ha de retardar l’entrada de les persones en centres de dia i residències, hi ha mitjans a la nostra disposició que ho ha de permetre. Tampoc podem oblidar els cuidadors, no sols per les feines que porten a terme, també hem de tenir en compte les seves emocions, el seu desgast psicològic, és per això que s’ha d’actuar amb celeritat pensant amb ells, també. La política de la gent gran és molt important, doncs la nostra societat, com la de la resta d’occident s’envelleix ràpidament, el sector vell de la població cada cop serà més gran, doncs la política social de gent gran tindrà més demandant. Per això, el Grup Municipal d’ERC-AM Torelló, fem diferents propostes, adquirides ja en campanya electoral, que se sumin a les dels altres grups municipals i entitats de Torelló i en ares de la busca del consens polític i social.

ERPV creu que es una Urgència Sanitària per a la comarca de l’Alcoià la construcció de un nou hospital que done servei a Ibi Castalla i Onil. Aquest projecte fou abandonat per la conselleria de sanitat i encara no ens han explicat per quines raons. Al voltant de l’anunci de la creació de nous quiròfans per a l’hospital Verge dels Lliris fet per l’Agència Valenciana per a la Salut, aquesta setmana, creiem que la reforma de l’Hospital d’Alcoi, encara que necessària, no fa més que apedaçar el dèficit sanitari dels nostres pobles. Així doncs l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi continuarà saturat per als habitants de la nostra ciutat i donant un servei massa llunyà per als altres pobles de l’Alcoià. Una urgència sanitària per als habitants de la Foia els pot costar la vida només pel que suposa el desplaçament cap a l’Hospital d’Alcoi. Des d’esquerra no podem més que preguntar-se si estem patint les conseqüències d’una Generalitat força endeutada des del govern Zaplana i les seues terres mítiques, i que per tant no pot fer front als dèficits d’assistència social que té el País Valencià.

Nosaltres no votarem a favor d’aquests pressupostos per diferents raons: Primer per coherència, ja que també es vota els llocs de treball i ERC-AM vam votar en contra de la catalogació en el seu moment per unes raons ja explicades quan tocava. També hi votarem en contra per la manera com se’ns ha presentat la proposta a la resta dels grups municipals: amb demora i en una setmana tant sensible pels torellonencs com és la de Carnaval, que no seria un gran problema sinó fos perquè sols se’ns ha permès una setmana per estudiar aquests pressupostos, que donada la situació és totalment insuficient. Esperem que els dilluns després de Carnaval no esdevinguin dilluns de pressupostos i aquests pressupostos de Carnaval. També hem trobat a faltar la sessió informativa que ens va enunciar el regidor d’Hisenda per explicar-nos el canvi de metodologia que han provocat la demora de la presentació dels pressupostos d’enguany. Hem trobat algunes coses, entrant una mica en la concreció, que no ens acaben d’agradar, com un pressupost de Cultura, que s’hi li restem el què es destina al Teatre Cirvianum, és pobre.

Bon dia a tothom, Sr. Ripoll, l'enhorabona. Vostè encapçalarà ara un govern que ens hauríem estimat més que fos un altre. Ara bé, nosaltres no farem com algú del seu govern va fer fa quatre anys. Nosaltres no posem en entredit la legitimitat d'un govern que representarà una àmplia majoria de la ciutadania que va votar el passat 22 de maig. Ajudar a l'afecció polñítica és explicar que en el nostre sistema governa qui fa majories; no qui arriba primer. Això no és cap cursa: és el nostre parlament municipal.   Des d'aquí, com a portaveu d'Esquerra vull agrair molt la confiança que 579 persones van dipositar en nosaltres el 22 de maig perquè continuéssim treballant per una idea determinada de Corbera. Gràcies. La Montserrat Febrero i jo des de dins i molta altra gent des de fora persistirem per aquesta manera d'entendre Corbera. Una manera d'entendre Corbera que he defensat amb passió exercint el màxim honor que pot tenir una corberenc/a que es dedica al servei públic, és a dir, a la política: fer d'alcalde.