A la sala de la Biblioteca Santiago Rusiñol, plena amb una cinquantena de persones, ERC ha organitzat l'acte de presentació del llibre 'Carregades de Raons' de Montse Bassa i Dolors Bassa, qui ha presentat el llibre acompanyada d'Aurora Carbonell, Alcaldessa de Sitges A 'Carregades de Raons', Dolors Bassa exposa, amb la seva germana Montse, la seva experiència, els seus sentiments, i tot allò que van viure des d'octubre del 2017 fins a la reclusió al centre penitenciari Puig de les Basses. L'exconsellera afirma que no creia en un inici que l'activitat legislativa l'acabés portant a la presó "no creiem que al segle XX pogués ser possible" i crec que tot i no saber fins on arribaria l'Estat continuar endavant era "l'única manera de saber-ho". I ha afirmat que aquesta experiència és un aprenentatge del qual "Hem après per tornar-hi". També ha volgut donar molta importància al seu procés personal. “Al principi volíem minimitzar d’anys però poc a poc tots i totes les preses vam entendre que era un judici polític i vam començar a encarar-lo així”.

Entrevista a Maria Balasch, regidora i portaveu d’Esquerra a l’ajuntament de Vic; i presidenta d'ERC a la Catalunya Central Guillem Freixa - El 9 Nou | 08.05.2022 Enllaç entrevista Maria Balasch viu el seu segon mandat a l’Ajuntament de Vic i recentment ha confirmat que es presentarà a les eleccions municipals del maig del 2023. En aquest extracte de l’entrevista al programa Angle obert d’EL 9 TV repassa l’actualitat a la capital d’Osona. Un mandat marcat per la majoria absoluta de JxCat. Està sent com s’esperaven? No. És el mandat de la majoria absoluta i la pandèmia. De les dues coses. I totes juntes ho han fet complicat. Ens pensàvem que aquesta majoria absoluta seria gestionada d’una altra manera. Donant més joc a l’oposició i sent una mica més generosos. No ha sigut així. En l’arrencada de mandat deien que farien la mateixa oposició com si no tinguessin al davant una majoria absoluta. Ha sigut així? L’actitud ha sigut la mateixa. Hem fet totes les propostes que crèiem que havíem de fer, hem pactat pressupostos, ens hem reunit amb tothom, hem escoltat els veïns… Hem fet i fem l’oposició que ens toca fer.

Entrevista a Maria Balasch, regidora i portaveu d’Esquerra a l’ajuntament de Vic; i presidenta d'ERC a la Catalunya Central Guillem Freixa - El 9 Nou | 08.05.2022 Enllaç entrevista Maria Balasch viu el seu segon mandat a l’Ajuntament de Vic i recentment ha confirmat que es presentarà a les eleccions municipals del maig del 2023. En aquest extracte de l’entrevista al programa Angle obert d’EL 9 TV repassa l’actualitat a la capital d’Osona. Un mandat marcat per la majoria absoluta de JxCat. Està sent com s’esperaven? No. És el mandat de la majoria absoluta i la pandèmia. De les dues coses. I totes juntes ho han fet complicat. Ens pensàvem que aquesta majoria absoluta seria gestionada d’una altra manera. Donant més joc a l’oposició i sent una mica més generosos. No ha sigut així. En l’arrencada de mandat deien que farien la mateixa oposició com si no tinguessin al davant una majoria absoluta. Ha sigut així? L’actitud ha sigut la mateixa. Hem fet totes les propostes que crèiem que havíem de fer, hem pactat pressupostos, ens hem reunit amb tothom, hem escoltat els veïns… Hem fet i fem l’oposició que ens toca fer.

Entrevista a Maria Balasch, regidora i portaveu d’Esquerra a l’ajuntament de Vic; i presidenta d'ERC a la Catalunya Central Guillem Freixa - El 9 Nou | 08.05.2022 Enllaç entrevista Maria Balasch viu el seu segon mandat a l’Ajuntament de Vic i recentment ha confirmat que es presentarà a les eleccions municipals del maig del 2023. En aquest extracte de l’entrevista al programa Angle obert d’EL 9 TV repassa l’actualitat a la capital d’Osona. Un mandat marcat per la majoria absoluta de JxCat. Està sent com s’esperaven? No. És el mandat de la majoria absoluta i la pandèmia. De les dues coses. I totes juntes ho han fet complicat. Ens pensàvem que aquesta majoria absoluta seria gestionada d’una altra manera. Donant més joc a l’oposició i sent una mica més generosos. No ha sigut així. En l’arrencada de mandat deien que farien la mateixa oposició com si no tinguessin al davant una majoria absoluta. Ha sigut així? L’actitud ha sigut la mateixa. Hem fet totes les propostes que crèiem que havíem de fer, hem pactat pressupostos, ens hem reunit amb tothom, hem escoltat els veïns… Hem fet i fem l’oposició que ens toca fer.

A finals dels anys quaranta i primers dels cinquanta el veïnat de Cornellà, que vivia al voltant del que és ara la plaça Catalunya, veia cada dia fileres de dones que, carregades amb galledes i càntirs, anaven i venien de pouar aigua a la font de la plaça Cortada: eren les dones de les coves excavades en el talussos de terra sota la torre de la Miranda, ben visibles des de la via del tren. A algunes d’aquestes coves també se les anomenava “refugis”, ja que s’havien excavat durant la guerra per protegir dels bombardejos a civils, o als mateixos combatents republicans a càrrec de les bateries antiaèries de la Miranda, enmig dels garrofers.   La primera migració de la postguerra, davant la manca d’habitatges i sense recursos, va anar ocupant els refugis ja buits i els van convertir en habitatges. Amb el temps van excavar-se noves coves i s’arribaren a crear tres nuclis sense cap condicionament sanitari, sense llum ni aigua: un sota la torre de la Miranda i els altres al voltant del Pont del Quitllet i sobre la rambla Solanes.

El mercat ha celebrat avui la seva reobertura després dels treballs per condicionar aquestes noves parades, que han servit per duplicar l’oferta (12 parades)   Està previst que també s’incorporin 2 parades més i que el mercat arribi al 74% d’ocupació (14 parades). A més, properament es licitarà l’adjudicació de les 5 últimes parades buides per arribar al 100% d’ocupació   Després d’unes setmanes tancat per adequar noves parades, el mercat de Volpelleres ha celebrat aquesta tarda la seva reobertura amb una festa oberta a tothom que ha comptat amb la presència de l’alcaldessa, Mireia Ingla; el tinent d’alcaldia de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat i Seguretat; Pere Soler; la tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Ocupació, Empresa i Comerç, Elena Vila; i el regidor d’Esports i president del Consell de barri del centre-oest, Francesc Carol.   El mercat ha duplicat la seva oferta amb 6 noves parades de producte fresc i de proximitat, arribant a una ocupació del 63% (12 parades en funcionament).

El número 216 (maig de 2022) de L'Eramprunyà, la publicació mensual que edita ERC-Gavà, ja ha sortit al carrer. Hi destaquen les següents informacions:   Miquel Roselló cap de llista d’ERC per les properes municipals, El passat 2 d’abril, l’assemblea de la secció local d’ERC va escollir per unanimitat el Miquel Roselló, actualment portaveu del Grup Municipal a l’ajuntament, com a cap de llista per les pròximes eleccions municipals del 2023 i el 6 d’abril es va fer la seva presentació com a candidat. Marta Jiménez, portaveu adjunta del grup municipal d’ERC, ens exposa per què el Miquel és un bon candidat.   Visita d’Oriol Junqueras a Gavà. Previ a l’acte de presentació del Miquel, ell i l’Oriol Junqueras, amb altres militants de la secció local,van fer una passejada per l’Illa, on es van trobar amb diverses entitats.   ERC demana protegir el patrimoni artístic local. La plaça de Francesc Macià compta des de l’any 1995 amb un mural de trencadís i bronze fet per l’artista local Antonio Hervás Amezcua.

La portaveu adjunta del grup republicà ha defensat avui, davant el Plenari del Parlament de Catalunya, la moció sobre l’Agenda Rural que, com ha assenyalat, incorpora propostes directes del territori. La diputada i portaveu adjunta del grup d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, Meritxell Serret, ha estat l’encarregada de defensar, aquesta tarda, el text de la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l'Agenda Rural i ha estat, també, contundent a l’afirmar que des de la seva formació ‘tenim clar que volem impulsar transformacions en tots els àmbits i sentits per aconseguir un medi rural viu, sostenible, dinàmic, obert i resilient’.   Tal i com ha exposat la republicana, això requereix adoptar una mirada transversal de totes les polítiques que impacten en el desenvolupament rural i ‘donar-los una perspectiva rural, i alhora hem de ser capaços de que tinguin en compte les especificitats concretes de cada part del territori’.   Serret també ha assenyalat ‘la urgència, més que mai’ de posar tots els esforços en el desenvolupament de les zones rurals de Catalunya, per assegurar la sostenibilitat del 90% del país i la biodiversitat; la sobirania alimentària i energètica i el progrés socioeconòmic; ‘però sobretot per la dignitat de totes les persones que hi volen desenvolupar el seu projecte professional i de vida’.

Videoconferència-Debat mixta, telemàtica i presencial al Casal amb Ester Capella, delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid amb qui hem analitzat les relacions actuals entre els dos governs. Per començar ens ha comentat que ara estem vivint un moment complicat perquè la utilització del programari maliciós Pegasus, creat per l'empresa israeliana NSO Group, per part de l'estat espanyol, ha trencat confiances i és que no es pot negociar amb qui t'està espiant de forma presumptament il·legal o amb una legalitat més que qüestionable i descontrolada, mes si tenim en compte que no ens ho ha fet únicament a nosaltres sinó a totes les persones que cada un dels espiats tenim a la nostra agenda. Aquesta activitat és molt greu i més si considerem que d'una manera o altra, tots hem estat observats. Ha destacat que Madrid no era conscient de la transcendència i envergadura que representava aquesta pràctica, feta amb autorització o sense, i és que ha transcendit l'àmbit de l'estat espanyol i no ho ha afrontat de forma correcta.

El proper divendres dia 14 de maig tindrà lloc a la Sala Francesc Buireu l'acte de presentació del candidat a l'alcaldia de Cervera per a les properes eleccions municipals de 2023, Joan Santacana.  L'acte tindrà lloc a les 19 h de la tarda, i comptarà amb les intervencions de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la diputada al Parlamnet, Meritxell Serret i el president de la Secció Local d'ERC de Cervera, Sebastià Sellart. 

L'establiment hoteler de quatre estrelles està situat al costat del port de la ciutat, té 14 plantes i 181 habitacions Aquest dijous ha tingut lloc l'acte d'obertura del nou Hotel Marina Badalona del grup Sallés Hotels, situat a l'avinguda d’Eduard Maristany, tocant al port de la ciutat. L'establiment hoteler té una categoria de quatre estrelles i disposa de 181 habitacions distribuïdes en les seves 14 plantes. També ofereix tres opcions de restauració, cinc espais de diverses mides per a reunions empresarials o celebracions, una àrea termal i diverses terrasses, entre les quals destaca la situada a la part més alta amb unes vistes de 360 graus sobre el litoral i la ciutat. El nou hotel vol ser una nova referència per al turisme a Badalona i pretén oferir als visitants, a més de les vistes del port, del litoral i de la ciutat, experiències lligades a la cultura local com ara visites a espais com el Museu o activitats nàutiques al port. Pel que fa al seu interior, de caràcter contemporani, predomina el color blanc i els detalls de fusta, prenent com a inspiració el Mediterrani i els diversos elements nàutics.

El secretari d’estat de medi ambient ha obert la possibilitat d’estudiar projectes per a recuperar l’espai per a ús públic durant les preguntes formulades pel senador republicà Jordi Martí. En l’última comissió de transició ecològica al senat, el senador d’Esquerra Republicana Jordi Martí Deulofeu, va formular oralment les preguntes que ja s’havien traslladat per escrit fa unes setmanes sobre la situació de l’antiga piscina de l’hotel Voramar, de l’Escala. La intenció d’aquesta interpel·lació era conèixer la situació del projecte d’enderroc de l’espai i traslladar també la idea d’ERC l’Escala de recuperar-lo per a ús públic de tots els escalencs i escalenques. Aquest espai és una zona emblemàtica per a moltes generacions de veïns i veïnes de l’Escala que, des de la perspectiva local, té interès històric i, a més, actua com a contrafort pel passeig marítim durant els temporals de llevant. Per aquest motiu el grup municipal d’ERC escalenc defensa la seva recuperació en forma de mirador públic, per exemple.

Fa pocs dies el president de la Generalitat, Pere Aragonès anunciava l’increment dels ajuts a l’esport femení multiplicant per QUATRE la dotació pressupostària de fa dos anys. I és que aquesta legislatura és la de l’esport femení propiciant així un salt qualitatiu i quantitatiu de suport a l’esport català especialment al femení.  Una inversió que té per objectiu augmentar la visibilitat de les dones esportistes, generar referents i eliminar les desigualtats que, avui dia, encara són molt visibles. Quan parlem d’igualtat d’oportunitats, hem d’incloure l’esport femení per tal que les esportistes puguin competir en el mateix nivell i en igualtat de condicions que els masculins. Dit això, cal obrir un meló controvertit però necessari. Em refereixo a l’anàlisi i debat sobre les instal·lacions esportives de la ciutat que utilitzen les esportistes, amb quines condicions i quins horaris. Podríem posar exemples, però el debat no s’ha d’iniciar a partir d’aquest article sinó en el si d’una Taula d’Entitats Esportives de Santa Coloma on siguin representades les entitats, les persones que ostentin el càrrec de portaveu dels grups municipals i la regidoria d’Esports de l’Ajuntament.

Imma Oliva, regidora de finances de l’Ajuntament, va començar la presentació exposant el pressupost municipal com a eina de planificació de les polítiques anuals, remarcant la importància de fer un pressupost rigorós i equilibrat, exposant els ingressos i les principals fonts de finançament i les despeses estructurals, les inversions i les despeses financeres. Oliva remarcà que el gruix de les despeses es troba en les despeses de personal i les despeses corrents. En presentar la liquidació del pressupost de l’any 2021, la regidora de finances va repassar els drets reconeguts i les previsions d’ingressos i de despeses inicials, i va exposar les modificacions de crèdit, sobretot provinents de la partida de cultura i festes que no es va poder executar per la pandèmia. Oliva va destacar les inversions en materials i equipaments esportius, com l’adquisició del marcador de bàsquet, la moqueta per la gimnàstica rítmica, les banquetes pel camp de futbol, i la tarima de l’escenari del Teatre Armengol, amb un valor aproximat d’uns 60.

Diferents estudis demostren l´actual situació d’emergència lingüística en què es troba el català: - L’ús social del català s’està convertint en minoritari als patis de les escoles i instituts, en els llocs de treball, en les relacions socials... en molts casos no supera ni el 20%. - 80% dels catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. Podríem posar moltes més dades, però el que ens interessa destacar és que això ja fa temps que està passant i hi ha hagut una certa deixadesa de la majoria de les institucions en revertir aquesta situació i en concret del nostre Ajuntament. A part de l’extraordinària feina de Jamia Kafo i les classes de català que s’organitzen a l’escola d’adults, no s´ha fet res de proactiu. El nostre grup creiem que és en l'àmbit local on s’ha de començar a revertir la situació. Considerem que l'Ajuntament ha d'estar al davant i convençut de què la situació és reversible. Algunes accions que proposem: - Crear un grup de treball amb participació de catalanoparlants i de vidrerencs i vidrerenques que tinguin com a primera llengua altres idiomes, per definir i consensuar un pla d’acció per augmentar l’ús social del català a Vidreres i aconseguir que sigui la llengua vehicular.

Fins fa 10 anys, l’avinguda Verge de Montserrat era un carrer de Riudoms força tranquil, però el 2013 va obrir portes l’edifici de l’Escola Cavaller Arnau. Això va suposar un canvi en la mobilitat de tota la zona sud del nostre poble, i un dels carrers que més ho va notar és aquesta avinguda. La conseqüència és que ara hi circulen molts més cotxes i vianants. De fet, cada dia feiner hi passen fins a 500 persones a peu segons dades del Pla de Mobilitat de Riudoms. I quin és el problema principal d’aquest carrer? Que les voreres són molt estretes. Per tant, molts vianants acaben passant pel mig del carrer, sobretot a l’hora d’entrar i sortir de l’escola, que és quan s’acumula més gent en aquesta zona. I això no només succeeix a l’avinguda Verge de Montserrat, sinó també en un petit carreró que hi ha just al damunt i que es diu travessia del Baix Camp. Per tant, cal passar a l’acció. I la mesura més clara per garantir la seguretat és ampliar les voreres, ja que tant l’avinguda Verge de Montserrat com la travessia del Baix Camp són carrers per on passen molts alumnes que van a l’Escola Cavaller Arnau.

Recentment s’ha conegut que el moviment independentista ha sigut víctima del cas d’espionatge il·legal més massiu de la història. La investigació l’ha destapat el mitjà nordamericà ‘The New Yorker’ a través d’un informe de Citizen Lab, un laboratori canadenc que estudia els controls d'informació que afecten la seguretat d'Internet i que amenacen els drets humans. Aquest informe constata que almenys 65 persones vinculades a l’independentisme han patit infeccions amb el programa espia conegut com a Pegasus, un programa de vigilància que només poden adquirir els Estats. La majoria de les víctimes són membres de les principals organitzacions civils i polítiques de Catalunya, però els atacs s’amplien també als seus entorns -familiars, amics, advocats, periodistes, etc. Fa prop de dos anys ja va transcendir l’ús d’aquest programari en el cas de l'aleshores president del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i del president del grup municipal de Barcelona, Ernest Maragall.

La portaveu adjunta al Senat d’Esquerra Republicana de Catalunya – EH Bildu denuncia que hi ha 480 municipis a Catalunya, 130 dels quals a Lleida, que no disposen actualment de cap oficina o sucursal bancària. La portaveu adjunta d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu, Sara Bailac, ha defensat al Plenari d’avui del Senat la posició del seu grup parlamentari en la presa en consideració de la Proposició de Llei de garantia del servei de caixer automàtic als municipis en risc d'exclusió financera, presentada pels Grup Parlamentari Nacionalista i d'Esquerra Confederal al Senat, alhora que ha denunciat que ‘aquesta retallada de serveis financers se suma a les dificultats que ja pateix el món rural i a les dificultats que hi viuen moltes persones que pateixen la bretxa digital’.   La republicana, que ha volgut recordar que el Ple del Senat ja va aprovar recentment a proposta d'Esquerra Republicana de Catalunya – EH Bildu i, pràcticament per unanimitat, la creació d'una ponència d'estudi sobre l'exclusió financera, també ha lamentat en el decurs de la seva intervenció que hi ha 480 municipis a Catalunya que no disposen d’oficina bancària, 130 d’aquests a Lleida i aquesta exclusió financera  afecta ja a 254.