El ple del dilluns es va desenvolupar marcat per un to molt diferent als que hem vist des de que vam arribar al consistori fa dos anys. Va ser un ple marcat per la melancolia, amb un to més amable i menys agressiu del que estem acostumades, un ple amb l’amarga dolçor dels últims plens. És l’últim ple d’aquest curs polític, i per desgràcia va ser el primer ple sense en Pedro Cano. Des del grup d’ERC Gramenet fem nostre el dolor pel traspàs del regidor socialista; vam expressar el nostre condol a la seva família i amics. Aquest cop hem de lamentar que la Covid-19 toqui directament al consistori, aquest ha estat un cruel recordatori de l’abast que encara té el virus. Tot i la tristor i que va ser un ple sense mocions, la intensitat no va disminuir. De nou vam viure un llistat de decrets per places d’interinatge. Com sempre, nosaltres no valorem aquests decrets com una situació de normalitat. Considerem que s’han de buscar recursos per reduir la temporalitat i la precarietat dels treballadors públics.

La diputada al Parlament de Catalunya, Najat Driouech, visitarà el barri del Sot dels Canyers de Sant Feliu de Guíxols aquest divendres 30 de juliol a les 16’30h. Amb el títol “La diversitat d’ERC” la diputada republicana de El Masnou (el Maresme) realitzarà una xerrada al Parc de la Llibertat, davant l’escola Mossèn Baldiri i Reixach,  acompanyada de Sílvia Romero, cap de llista d'ERC a Sant Feliu de Guíxols i vicepresidenta 2a del Consell Comarcal del Baix Empordà, i Chaymae Mechaal, secretària de Ciutadania de la Federació comarcal d'ERC del Baix Empordà i regidora d'Acció social, Ciutadania i Immigració a Palamós. Presentaran l’acte Carles Benguerel i Josep Ramon Llobet, president i secretari de Ciutadania d'ERC Guíxols respectivament. La xerrada vol destacar la importància en que hi hagi diversitat entre els i les polítics/ques per representar millor una societat cada vegada més diversa ja sigui per qüestions de gènere, origen, classe social o barri de residència.

El Club Els Amics de Gràcia és l’únic club federat de petanca en el districte. No és esport olímpic, però aporta un palmarès tècnic que es transforma en trofeus autonòmics, nacionals i internacionals. Cal posar en valor el seu esforç i patrimoni esportiu, que no és cap altre que el participatiu. El nostre prec demanava solucionar uns problemes, que requereixen més que res voluntat de posar-s’hi per part del districte.   Persones i gossos entren en la instal·lació fora de l’horari d’ús esportiu, i aquests darrers l’embruten com si es tractés d’un pipicà. Més enllà del problema d’incivisme, quan les jugadores de petanca arriben a la instal·lació han de netejar-ho i no disposen d’una presa d’aigua a tal efecte. Malauradament el districte considera que no han de tenir una boca d’aigua per a neteja de la instal·lació. L’alternativa seria que una brigada de neteja municipal hi passés cada dia just abans de l’horari en què es fa l’ús esportiu.

Vivim en una societat en què la discriminació envers les dones suposa un fre a la igualtat i una pèrdua de capital humà. La discriminació cap a les dones impregna tots els sectors de la societat i limita la capacitat de totes les persones de viure en plena igualtat i llibertat. I potser un dels àmbits on més discriminades pateixen les dones és a l'esport. L'informe Dones en l'esport d'enguany posa de manifest els biaixos de gènere en aquest sector. Primerament, trobem un biaix important en l'esport que practiquen majoritàriament les dones i els homes. Els homes es concentren principalment als esports com el futbol i el bàsquet i les dones ho fan a la gimnàstica rítmica i la dansa. Tal com succeeix en altres àmbits de la vida, les activitats esportives masculinitzades són aquelles més valorades econòmicament, considerades d'alt nivell, més visibilitzades pels mitjans de comunicació i més seguides pel públic. Tot i que, afortunadament, cada vegada més, podem trobar dones esportistes als mitjans i a les activitats de competició sent referents per a altres dones i noies.

Al barri d'El Besòs i El Maresme només recorden que Pasqual Margall va fer alguna cosa similar a la que va fer dimecres el president Pere Aragonès. En mànigues de camisa, un bolígraf i un bloc de notes a les mans per apuntar allò que li cridava l’atenció. Acompanyat de la regidora Elisenda Alamany, de la regidora portaveu del Districte de Sant Martí Lourdes Arrando i del conseller del districte Jordi Rallo, el MHP Pere Aragonès va recórrer durant una hora i mitja el barri del Bresòs-Maresme, el més degradat de Barcelona, amb els nivells de renda més baixos i un conjunt de problemàtiques socials sobre les quals els veïns fa temps que reclamen l’atenció de les administracions. Després del recorregut el President és va trobar amb els següents representats d’associacions de veïns i diverses entitats i plataformes: Jose Manuel López  - President AVV Maresme Teresa Pardo - Plataforma Aluminosis Ramon Tur - referent veïnal , vicepresident de  l'AVV Maresme i membre de diverses entitats Asunción García  - Barrio Digno Jose Manuel Sánchez  - President AVV Zona Fòrum Enrique Navarro - Associació Aire Net Angel Marzo - Associació Martinet Solidari Dolores (Loli) Narvais - Presidenta Associació de dones Ámbar Prim Dora Escobar - Referent veïnal, membre del Consell de dones de SM.

Aprovada per 15 vots favorables i 5 abstencions de PP i C'S, la moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Salou en nom del Jovent Republicà, per reclamar mesures de prevenció, detecció i suport a la salut mental del jovent. L'impacte de la COVID-19 i la posterior situació d'aïllament ha provocat un gir a la manera de viure de tot el món, tant en matèria sanitària, com econòmica i social, en el que Salou, també hem patit ben d’a prop. Aquesta crisi situa la ciutadania en un escenari d'incertesa de present i de futur sense precedents, amb elevats nivells d'estrès i por per la salut i per la vida, a més del risc de situació de pobresa i d’exclusió, els quals estan afectant i afectaran greument a la salut mental de la població. Una de les conseqüències més evidents han estat els trastorns emocionals, de depressió i ansietat, augment de l'estrès, insomni, soledat no desitjada, patologies psicològiques i fins i tot conductes disruptives contra la salut pròpia com intents de suïcidi.

COMUNICAT: El conflicte català, latent de fa dècades, ha comportat l’empresonament, l’exili i la persecució tant de líders i representants polítics i socials com d’alts càrrecs, funcionariat, empresariat i ciutadania en general. Tots amb un nexe en comú, el seu suport al dret a l’autodeterminació. L’amnistia i el dret d’autodeterminació són imprescindibles per poder avançar en la resolució del conflicte polític. Amb líders socials, polítics i altra ciutadania condemnada, investigada i represaliada judicialment no és possible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts. Els indults recentment aprovats són un reconeixement que les condemnes van ser injustes però no resolen el conflicte polític ni la situació de totes les persones repressaliades ni permeten el retorn de les persones exiliades. Per això l’amnistia, i el reconeixement de l’autodeterminació, és la via per garantir la vida democràtica que ens permeti avançar cap a una resolució efectiva del conflicte català.

Vivim en una societat en què la discriminació envers les dones suposa un fre a la igualtat i una pèrdua de capital humà. La discriminació cap a les dones impregna tots els sectors de la societat i limita la capacitat de totes les persones de viure en plena igualtat i llibertat. I potser un dels àmbits on més discriminades pateixen les dones és a l'esport. L'informe Dones en l'esport d'enguany posa de manifest els biaixos de gènere en aquest sector. Primerament, trobem un biaix important en l'esport que practiquen majoritàriament les dones i els homes. Els homes es concentren principalment als esports com el futbol i el bàsquet i les dones ho fan a la gimnàstica rítmica i la dansa. Tal com succeeix en altres àmbits de la vida, les activitats esportives masculinitzades són aquelles més valorades econòmicament, considerades d'alt nivell, més visibilitzades pels mitjans de comunicació i més seguides pel públic. Tot i que, afortunadament, cada vegada més, podem trobar dones esportistes als mitjans i a les activitats de competició sent referents per a altres dones i noies.

ELS GRUPS POLÍTICS D’ERC I JUNTS A LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA, QUE INTEGREN EL GOVERN DE LA CORPORACIÓ, DEMANEN UNA LLEI D’AMNISTIA I DEFENSEN EL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ El conflicte català, latent de fa dècades, ha comportat l’empresonament, l’exili i la persecució tant de líders i representants polítics i socials com d’alts càrrecs, funcionariat, empresariat i ciutadania en general. Tots amb un nexe en comú, el seu suport al dret a l’autodeterminació.   L’amnistia i el dret d’autodeterminació són imprescindibles per poder avançar en la resolució del conflicte polític. Amb líders socials, polítics i altra ciutadania condemnada, investigada i represaliada judicialment no és possible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts. Els indults recentment aprovats són un reconeixement que les condemnes van ser injustes però no resolen el conflicte polític ni la situació de totes les persones represaliades ni permeten el retorn de les persones exiliades.

La trobada posa punt final a les activitats d’aquest curs polític marcat per la pandèmia i les eleccions al Parlament de Catalunya. La Permanent del Vallès Occidental ha tancat el curs polític d’enguany amb una trobada al Parlament de Catalunya, on ha assistit part dels seus representants.   El president comarcal, Toni Masana remarca “tot i els moments complicats per la situació sanitària amb la pandèmia per la Covid, hem avançat en projectes cabdals de l’equip de la Permanent tot potenciant l’enfortiment organitzatiu i polític. També hem realitzat diferents formacions sol·licitades pels electes i membres de les executives locals.”   Per part de la secretària general, Montse Soler, un dels aspectes a destacar d’aquest any “Hem treballat de manera intensa i coordinada malgrat la no presencialitat obligada, però sabem de la importància de fer xarxa i estar en contacte permanent. Per això volem reprendre, tan aviat com sigui possible, la presencialitat de les trobades.

Recentment, l’AVV. de la Dalt de la Vila ha denunciat que un fons d’inversió privat, que ha adquirit les casetes del pou del carrer Quintana Alta, està construint un mur amb blocs de formigó que vulnera un element patrimonial protegit i que, a més, no disposa de cap mena permís per fer-ho.  Davant d’aquests fets, el grup d’ERC-Avancem assenyala la innacció del govern municipal davant una vulneració flagrant d’un element arquitectònic singular que està protegit i que no pot ser alterat d’aquesta forma. De fet, tal i com expliquen els veïns i veïnes, en reconeixement a la singularitat d'aquest conjunt es va aprovar un planejament derivat del Pla Especial Urbanístic i es va declarar el jardí zona de verd privat protegit. Aquest fet comporta que siguin necessaris un seguit de permisos si s’hi ha de fer cap intervenció.  En aquest sentit, el portaveu republicà, Alex Montornès, ha afirmat que “no podem permetre que una joia com és el barri de Dalt de la Vila perdi més elements patrimonials dels que ja ha perdut.

Ahir es va celebrar la darrera sessió plenària del curs polític de l’Ajuntament de Granollers. El Ple es va iniciar amb l’aprovació per unanimitat del document d’orientació del Tercer Pla Estratègic de Granollers. En aquest punt, la portaveu republicana Núria Maynou, va destacar el Pla com «una oportunitat clau de participació ciutadana que no podem deixar escapar». Maynou reclamava que el seu grup no volia «que passi el mateix que amb els Next Generation ja que els moments que vivim reclamen fer polítiques transformadores, per la millora de la nostra ciutadania i dels nostres barris». L’altre punt de l’ordre del dia que va generar més debat va ser l’aprovació, amb el vot contrari d’ERC, de la Memòria per a la implementació del servei municipal d’abastament d’aigua potable de Granollers. En aquest punt, la regidora Núria Maynou lamentava que no s’hagi volgut generar un debat democràtic i transparent amb la ciutadania i, alhora, afegia que l’informe que s’aprova és «una memòria esbiaixada a favor de la gestió privada».

La regidora portaveu d’Ara Parets ERC i exregidora de Cultura, Kènia Domènech, va denunciar l’opacitat del Govern Socialista, que enguany no ha convocat cap comissió informativa ni ha informat en cap moment als grups de l’oposició, sobre l’organització prèvia ni tampoc dels canvis que s’han anat produint durant la Festa Major d’Estiu 2021. La denúncia de Domènech es va produir en el ple del passat dijous, on a més, va qüestionar si era necessari celebrar tres setmanes de Festa Major i concentrar-la quasi tota en l'àmbit que afecta el veïnat del camp de futbol sobretot per les molèsties que ha generat. També va lamentar altres aspectes que no han acabat de funcionar de la festa com ara el sistema de reserva d’entrades o el de la vigilància privada. Domènech va demanar un nou sistema de reserva d’entrades que tingui com a prioritat les paretanes i paretans, i que eviti les imatges de la majoria de cadires buides. També reivindicar un nou model de seguretat privada, més mediador amb el públic i un nou model de festa major més descentralitzat, que arribi a més sectors del municipi i no només al Barri Antic.

Tot sembla indicar que el govern espanyol del PSOE reclamarà al voltant de 3.000 milions d'euros als ajuntaments en concepte de liquidació del model de finançament corresponent a l'exercici 2020. Tal com està estructurada la gestió territorial hi ha diversos nivells d'administració que es fan càrrec de les despeses d'acord amb el seu marc competencial. Per assolir-ho, s'aplica un model de finançament que hauria de garantir el principi de suficiència financera, que vol dir que amb els recursos provinents del model de finançament més els ingressos propis, els ajuntaments haurien de poder finançar les necessitats de despesa derivades d'aquest marc competencial. I tot això amb l'objectiu prioritari i essencial de preservar els serveis públics. Quina és la realitat ara mateix? Doncs que si en condicions normals ja patim d'una clara escassetat de recursos, aquest principi de suficiència financera es trenca del tot en el context de recessió econòmica provocada per una greu circumstància externa, la pandèmia de la Covid-19.

La discriminació envers les dones suposa un fre a la igualtat i una pèrdua de capital humà. La discriminació cap a les dones impregna tots els sectors de la societat i limita la capacitat de totes les persones de viure en plena igualtat i llibertat. I potser un dels àmbits on més discriminades pateixen les dones és a l'esport. L'informe Dones en l'esport posa de manifest els biaixos de gènere en aquest sector. Tal com succeeix en altres àmbits de la vida, les activitats esportives masculinitzades són aquelles més valorades econòmicament, considerades d'alt nivell, més visibilitzades pels mitjans de comunicació i més seguides pel públic. Afortunadament, les dades demostren que en els últims anys, cada cop hi ha més dones esportistes d'alt nivell, però aquest increment no es reflecteix als espais de presa de decisió, ja que l'any 2020 només un 27% de les persones integrants de les juntes directives dels consells esportius de Catalunya eren dones, una xifra molt allunyada de la paritat.

La discriminació envers les dones suposa un fre a la igualtat i una pèrdua de capital humà. La discriminació cap a les dones impregna tots els sectors de la societat i limita la capacitat de totes les persones de viure en plena igualtat i llibertat. I potser un dels àmbits on més discriminades pateixen les dones és a l'esport. L'informe Dones en l'esport posa de manifest els biaixos de gènere en aquest sector. Tal com succeeix en altres àmbits de la vida, les activitats esportives masculinitzades són aquelles més valorades econòmicament, considerades d'alt nivell, més visibilitzades pels mitjans de comunicació i més seguides pel públic. Afortunadament, les dades demostren que en els últims anys, cada cop hi ha més dones esportistes d'alt nivell, però aquest increment no es reflecteix als espais de presa de decisió, ja que l'any 2020 només un 27% de les persones integrants de les juntes directives dels consells esportius de Catalunya eren dones, una xifra molt allunyada de la paritat.

La discriminació envers les dones suposa un fre a la igualtat i una pèrdua de capital humà. La discriminació cap a les dones impregna tots els sectors de la societat i limita la capacitat de totes les persones de viure en plena igualtat i llibertat. I potser un dels àmbits on més discriminades pateixen les dones és a l'esport. L'informe Dones en l'esport posa de manifest els biaixos de gènere en aquest sector. Tal com succeeix en altres àmbits de la vida, les activitats esportives masculinitzades són aquelles més valorades econòmicament, considerades d'alt nivell, més visibilitzades pels mitjans de comunicació i més seguides pel públic. Afortunadament, les dades demostren que en els últims anys, cada cop hi ha més dones esportistes d'alt nivell, però aquest increment no es reflecteix als espais de presa de decisió, ja que l'any 2020 només un 27% de les persones integrants de les juntes directives dels consells esportius de Catalunya eren dones, una xifra molt allunyada de la paritat.

El grup comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya relleva Sergi Ferré, Laia Coll i Maria Hernàez, seguint l’acord de principi de mandat, i manté Marc Bigordà i Jordi Pijoan.    Francesc Xavier Pagès Alonso, alcalde de Mont-ral, Anna Salvat Miracle, regidora a l’Ajuntament de Bràfim, i Cecília Salvany Punsoda, regidora a l’Ajuntament de Vilabella, han pres possessió avui dels càrrecs de conseller i conselleres comarcals del Consell Comarcal de l'Alt Camp per Esquerra Republicana de Catalunya. L’acte de recollida de les credencials i promesa del càrrec ha tingut lloc durant el ple del Consell d’aquest matí. Els tres nous representants s’han integrat en el grup republicà, que està a l’oposició, format també per Marc Bigordà Prió, alcalde dels Garidells, i Jordi Pijoan Parellada, alcalde de Querol, que continuen fins a final del mandat el 2023.   L’entrada dels tres nous membres al grup d’Esquerra ha implicat la sortida de Sergi Ferré Gabarró, regidor a l’Ajuntament de Cabra del Camp, Laia Coll Martínez, regidora a l’Ajuntament de Rodonyà, i Maria Hernàez Luque, regidora a l’Ajuntament de Vallmoll, en compliment de l’acord intern de partit que preveia aquest relleu a mig mandat.