Locals d'Esquerra

Totes les notícies

Reus

Esquerra Republicana aconsegueix incorporar esmenes que beneficien Reus dins la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana ha transaccionat una esmena de 2 milions d’euros per a la reforma de l’edifici i de la museografia del Museu d’Art i Història de Reus a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat Aquesta setmana, Esquerra Republicana de Catalunya ha pogut transaccionar diverses esmenes a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, entre les quals hi consten 2 milions d’euros per a la reforma de l’edifici i de la museografia del Museu d’Art i Història de Reus. En aquest sentit, la vicealcaldessa de Reus i candidata a l’alcaldia de Reus, Noemí Llauradó, ha celebrat la notícia perquè “suposa un gran benefici per Reus i per al territori”. Llauradó ha remarcat que “aquesta esmena aconsegueix desencallar un projecte molt necessari i reivindicat a la ciutat”. També ha afegit que “així, reafirmem el nostre compromís amb la Cultura com un dels pilars de l’estat del benestar i el paper dels Museus en la conservació i difusió de la nostra memòria col·lectiva”.

Taula rodona dedicada a l'habitatge
Camprodon

Èxit d’assistència a la primera taula rodona del cicle “Camprodon d’aquí 10 anys”

Dissabte passat, 19 de novembre, va tenir lloc a la Sala d’Actes de l’Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon, la primera taula rodona del cicle “Camprodon d’aquí 10 anys” dedicat a l’habitatge organitzat pel grup municipal +Camprodon, amb l’assistència d’unes quaranta persones, que van gaudir de les explicacions dels convidats, la regidora d’habitatge de Palamós, Maria Puig, i l’empresari camprodoní, Jaume Planella, i posteriorment van poder participar en un torn obert de debat i preguntes que va resultar intens i animat.   En Quim Coch, portaveu de +Camprodon fa la següent valoració “Es miri per on es miri ha estat un èxit: el nivell dels convidats a la taula rodona ha estat molt ben valorat pel públic, per bé que nosaltres ja sabíem que portàvem protagonistes de primera divisió; i pel que fa a l’assistència, estem molt satisfets, perquè ens confirma que el tema que vàrem triar per a la taula rodona, l’accés a l’habitatge, reflecteix una preocupació que cada dia creix al nostre entorn, i en particular a Camprodon.

Vinaròs

No tenim...

Massa sovint quan parlem de cultura al nostre poble sentim dir allò de: “es que no fan res...”,  “es que no hi ha activitats...” i ens emmirallem amb els pobles de la contornada amb una certa enveja. No és veritat, a Vinaròs sí que hi ha cultura i sí que hi ha activitats, el que no hi ha són infraestructures culturals. No tenim absolutament res, i pel que hem estat veient aquests darrers anys, cap, repetim cap equip de govern dels que han passat per l’ajuntament, siguen de color que siguen s’han pres seriosament aquesta manca d’espais. No sabem si per què al ser una proposta a llarg termini no podrien sortir a la foto, si per què la cultura la consideren una “maria” o per què com amb la voluntat i esforç de les diferents entitats ja anem fent, doncs... estem bé com estem. A Vinaròs tenim un antic convent que algú ha denominat “Auditorium” obsolet i sempre ocupat, on es fa de tot i moltes vegades alhora: concerts, exposicions, projeccions... sense infraestructura a no ser que es llogue cada vegada que es vol fer una activitat.

Mataró

Presentem una moció pel compliment de la llei de dependència i la reducció de les llistes d'espera al Maresme

L’1 de gener del 2007 va entrar en vigor la Llei de la dependència a l’Estat espanyol. És una llei d’àmbit estatal que s’anomena “Ley de la Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia”. Aquesta llei estableix la prestació de serveis o ajuts econòmics a les persones que tinguin reconegut un determinat  grau de dependència. Les prestacions  són compatibles amb altres ingressos i pensions que pugui rebre la persona dependent. Té  caràcter universal amb la participació de totes les administracions públiques. El sistema es configura com una xarxa d’utilització pública que integra de forma coordinada, centres, serveis públics i privats degudament  acreditats. El grau i nivell de dependència es determinaran mitjançant l’aplicació del barem acordat pel Consejo Territorial del Sistema para la Autonomia y Atención la Dependencia. El barem estableix  els criteris objectius de valoració del grau d’autonomia de la persona de la seva capacitat per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Ebre

Esquerra porta al Consell de Garanties Estatutàries la proposta socialista sobre el Fons de Transició Nuclear

Maria Jesús Viña ha demanat una rectificació als socialistes perquè la proposta vulnera articles de l'Estatut i ataca el marc competencial de la Generalitat incorporant , fins i tot, com a receptors del Fons quatre municipis de l'Aragó. L’ampliació del radi de l’afectació a 30 quilòmetres impediria que els municipis més propers a les centrals es beneficiïn prioritàriament d'ajuts per mantenir l'activitat industrial un cop tanquin les nuclears, i els restaria el factor diferencial per atreure inversions. L'essència del Fons de Transició Nuclear és oferir alternatives a la població directament afectada pel tancament de les nuclears i mantenir l'assentament de la població. Les diputades Maria Jesús Viña i Irene Aragonès, han fet saber que el grup parlamentari d'Esquerra Republicana ha portat al Consell de Garanties Estatutàries la proposició de llei presentada pel PSC per modificar i ampliar el Fons de Transició Nuclear. La petició de dictamen al Consell destaca que la proposta socialista que amplia el radi d’aplicació del Fons a termes municipals situats 30 quilòmetres de les centrals nuclears, vulnera l'Estatut i la normativa estatal de finançament de les comunitats autònomes.

Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau i Sanabra
Vilanova i la Geltrú

Olga Arnau i Sanabra presenta la seva candidatura per revalidar l'alcaldia

Els republicans fan una mostra de força amb un Teatre Principal ple a vessar.   En un acte multitudinari al Teatre Principal, l’alcaldessa Olga Arnau i Sanabra presenta la seva candidatura per continuar liderant el govern de Vilanova i la Geltrú acompanyada pel president Pere Aragonès i Garcia.   El Teatre Principal s’ha omplert de gom a gom per acompanyar a l’alcaldessa Olga Arnau i Sanabra en la seva presentació pública com a candidata a la reelecció per Esquerra Republicana de Catalunya, on es torna a marcar l’objectiu de guanyar les eleccions municipals del 28 de maig de 2023, i continuar liderant el govern de Vilanova i la Geltrú que centra la seva acció en les persones. Alcaldessa Olga Arnau i Sanabra: “estem i seguirem estant perquè estimem Vilanova i la Geltrú. Per això treballem cada dia per projectar la ciutat de present i futur amb projectes d’horitzó a llarg termini.”   El president Pere Aragonès ha mostrat el seu suport a l’alcaldessa i ha destacat la gran tasca que com que ha emprès per retornar “seguirem treballant per multiplicant la feina dels ajuntaments.

El vicealcalde Quim Ayats, el senador Jordi Martí i l'alcaldessa de Figueres Agnès Lladó.
Girona

Esquerra Republicana aconsegueix 1 milió d'euros per la nova biblioteca de Casa de Cultura de Girona

Quim Ayats: “Seguim fent passos fonamentals per tirar endavant el projecte de la nova biblioteca a la Casa de Cultura, demostrant que hi estem a sobre, des de tots els fronts, defensant Girona arreu". Esquerra Republicana al Senat ha aconseguit incorporar esmenes que beneficien Girona dins la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat. Entre les aportacions assolides fins ara per Esquerra Republicana hi ha 1 milió d’euros per la Casa de la Cultura de Girona, que porta tancada des de l’any 2013, i que amb aquest acord es possibilitarà la seva la licitació del projecte l’any vinent. El vicealcalde i regidor de Cultura a Girona, Quim Ayats, assegura que “aquesta inversió d’un milió d’euros que hem aconseguit des d’Esquerra Republicana és una molt bona notícia per la ciutat perquè aconseguim millores per tots els gironins i gironines. Seguim fent passos fonamentals per tirar endavant el projecte de la nova biblioteca a la Casa de Cultura, demostrant que hi estem a sobre, des de tots els fronts, defensant Girona arreu".

Sergi Albrich
Sant Joan de les Abadesses

Sergi Albrich Viñas serà de nou el cap de llista d'ERC-AM a Sant Joan de les Abadesses per les properes eleccions municipals

Sergi Albrich:  “Sant Joan necessita un canvi polític després de 16 anys del mateix govern al capdavant de l’Ajuntament, per higiene democràtica i per tal de dur a terme nous reptes, nous projectes i noves il·lusions. Tot amb la mirada posada en noves perspectives socials, mediambientals i econòmiques que posin les necessitats de les persones al bell mig de la política local.”  L’actual portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Sergi Albrich, ha estat escollit com a alcaldable per a les properes eleccions municipals de l’any 2023. En una assemblea de caràcter extraordinari, les persones simpatitzants han escollit a Albrich per unanimitat.   En el seu discurs de presentació com a candidat, Albrich ha agraït la confiança rebuda per part dels simpatitzants: “Assumeixo un cop més el repte d’assolir l’alcaldia de Sant Joan de les Abadesses amb l’orgull que em genera la confiança dipositada en mi, la satisfacció d’estar al costat d’un potent equip humà, i l’honor de poder dedicar tots els nostres esforços personals a treballar pel nostre poble”.

Martorell

Presentació del candidat d'ERC a la població de Martorell

Aquest dissabte la secció local d'ERC ha presentat a la població de Martorell el seu candidat a les pròximes eleccions municipals. Ha estat acompanyat per Joan Tardà, exdiputat del Congrés, en un recorregut per la nostra població. Moltes persones s'han adreçat a ells per saludar-los tant al Mercat Municipal com l'ambulant del barri de "Buenos Aires" i al carrer.

Municipals, Sant Feliu de Guíxols, Guíxols
Sant Feliu de Guíxols

El contenidors son nous, però els problemes continuen

Fa més d’un any que paguem un nou contracte, el rebut d’escombraries és més car, tenim nous contenidors, però molts dels problemes que teníem fins ara continuen sense que el govern faci res per canviar-ho i a més se n’han generat de nous. Hem estat set anys esperant que es posi en marxa un nou contracte després que l’anterior amb CESPA hagués finalitzat, i finalment l’any 2021 es va aprovar un nou contracte amb la mateixa empresa que des d’ERC ja vam anunciar que no solucionava alguns dels problemes de l’anterior. Més d’un any després de posar en marxa un contracte que pels ciutadans és més car, la situació és la mateixa i malgrat l’alcalde i el seu govern només ensenyi contenidors nous, nets i polits la realitat és ben diferent. - No totes les bateries de contenidors tenen totes les fraccions a dia d’avui. De fet en algunes bateries s’han retirat contenidors que no han estat substituïts, fet que provoca que els veïns i veïnes hagin de desplaçar-se fins a buscar altres bateries més lluny de casa seva.

Biblioteca
Dosrius - Canyamars - El Far

Esquerra proposa que l’Ajuntament de Dosrius demani una subvenció per construir la biblioteca municipal

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha convocat un paquet d'ajuts per un import total de 22,8 M€ destinats als ajuntaments per la construcció, reforma i millora de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya de titularitat municipal. L'Ajuntament de Dosrius disposa d'un projecte per construir la Biblioteca Esteve Albert i Corp al solar del carrer de Can Batlle i Torrent d'en Vergés, espai urbanitzat des de l'any 2019. Fins ara no s'ha executat, en primer lloc, per les limitacions d'inversió que teníem els ajuntaments fins a l'any 2020 a causa de l'estricta regla de la despesa imposada pel govern de l'Estat; i actualment perquè no és una prioritat per a l'actual equip de govern (PSC-Junts) que encara està "estudiant la viabilitat del servei". Aquesta subvenció és una gran oportunitat que no podem ignorar ni deixar escapar. Ajudarà a cofinançar el projecte i disposarem, finalment, del servei de biblioteca pública que ens cal al nostre municipi.

El Tam-Tam. Del carrilet al terraplè. Foto: Instiut Cartogràfic de Catalunya
Cornellà de Llobregat

El Barri Tam-Tam

Els barris neixen i creixen com espais de trobada on es concentren, majoritàriament i com a comunitat ciutadana, els veïns que hi viuen. La manca d’aquests espais impedeix que el barri arribi a néixer com a tal i, malgrat el que es digui des d’instàncies oficials i els noms que es posi als “barris”, aquests no deixen de ser més que conjunts de cases aïllades entre si mentre els veïns hagin d’anar a barris consolidats per trobar els serveis necessaris.   Un barri no neix pel sol fet d’anomenar-lo com a tal. Els noms no són cap garantia de vida d’un barri. Uns es coneixen pel nom de les persones que van urbanitzar-les i van fer el seu negoci amb la venda de terrenys o cases  -St.Ildefons, Riera, Almeda-. Altres tenen un nom relacionat amb el sector geogràfic que ocupen - Fontsanta, Gavarra, Pedró -. Aquests noms, però, sovint han coexistit amb altres noms donats pels mateixos veïns quan naixia el barri.   Un exemple el trobem al sector de la Ribera. L’any 1906 la peça més gran de les terres del senyor del castell - de l’actual carrer Rubió i Ors fins al riu- la va comprar el propietari barceloní Isidre Riera Modolell (1876-1951).

Nova Oficina d'Habitatge
Lleida

L'Oficina d'Habitatge: un pas més per garantir els drets de totes les persones

La setmana passada es va posar en marxa la nova oficina d’habitatge, que centralitza l’atenció a la pobresa energètica i les situacions de risc residencial per millorar l’atenció a la ciutadania en l’habitatge   La Paeria de Lleida ha posat en funcionament una nova oficina d’habitatge que recull l’atenció cap a les persones en risc residencial o que pateixen pobresa energètica amb el treball entre els Serveis Socials de la regidoria de Persones, Comunitat i Agenda 2030, i l’Oficina Local d’Habitatge de l’Empresa Municipal Agenda Urbana (EMAU). L’objectiu d’aquesta nova oficina ubicada al C/Cavallers, 10, al costat de l’EMAU, i que compta amb 6 treballadores socials, 4 auxiliars i una advocada, és cohesionar tots els serveis per millorar l’atenció i que la ciutadania que té dificultats en aquest àmbit, els pugui resoldre de manera integral i centralitzar l’atenció a la pobresa energètica i a les situacions de risc residencial, així com els serveis de rehabilitació dels habitatges vinculats als fons Next Generation, tal com ha indicat el paer en cap Miquel Pueyo.

Sant Esteve Sesrovires

RECICLATGE, zero residus! També a Sant Esteve!

Quan parlem de contaminació el primer que ens ve al cap són les impactants imatges, molt habituals darrerament, del mar ple de residus plàstics i materials diversos. Molt més properes i disperses, però no per això menys lamentables, tenim les imatges de boscos, muntanyes i espais naturals plens de deixalles, fruit del nul respecte cap a l’entorn per part  d’alguns individus. Podria estendre’m en molts altres factors que alteren de forma agressiva el nostre ecosistema, però em vull centrar en aquells en els què podem incidir i controlar i que formen part de la nostra quotidianitat: els residus que generem dia a dia.   A Catalunya cada persona genera, directa o indirectament, més de 500kg. de residus l’any, dels quals 300 van directament al contenidor de resta i no seran reciclats. Feu números i aviat sabreu la quantitat de residus que generem en el nostre país. Catalunya, seguint el camí de la transició ecològica, ha d’avançar de forma efectiva cap al ‘residu zero’.

Arbúcies

RESUM D'ALGUNS TEMES TRACTATS EN ELS DARRERS DOS PLENS MUNICIPALS. IntERCanvi novembre 2022

En aquest darrer intERCanvi us traslladem: 1. RESUM D'ALGUNS TEMES TRACTATS EN ELS DARRERS DOS PLENS MUNICIPALS. Falta de valentia d’ENTESA per implantar el concepte de progressivitat a les ordenances MOCIÓ PUMP TRACK MOCIÓ cremes restes vegetals Es dona compte del darrer Informe anual de resultats de control intern de 2021   2. LES COLÒNIES DE GATS A ARBÚCIES Una descripció de la realitat de la gestió de l'Ajuntament d'Arbúcies de les colónies de gats al nostre municipi. Text redactat per l'entitat @bigotissensellar 3. L'ENTREVISTA Entrevisa amb Anna Sanitja, Directora general d'EcosistemesForestals i Gestió del Medi. Per qüestions d'espai no ha estat possible encabir tota l'entrevista. Pròximament publicarem l'entrevista sencera a les xarxes 4. LA FEINA FETA PEL GRUP D'ERC - ARBÚCIES AL LLARG D'AQUESTA LEGISLATURA. 5. VISITA DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, PERE ARAGONÈS AL CAP D'ARBÚCIES. Podeu descarregar l'arxiu sencer a: https://locals.esquerra.

Sebastià Domínguez; Salou
Camp de Tarragona

Sebastià Domínguez, candidat d'ERC a Salou, es proposa fer un Salou "més equitatiu, més verd, més segur i participatiu"

Unes 180 persones han omplert la Sala Europa del Centre Cívic de Salou per veure de primera mà la presentació de Sebastià Domínguez Sáez com a candidat dels republicans per a les properes eleccions municipals de 2023. Un acte que ha estat conduït per Glòria Garriga, membre de la secció local d'ERC, i que ha comptat amb la participació de Gabriel Rufián, Diputat al Congrés dels Diputats. Domínguez, que és regidor a l'Ajuntament de Salou des de 2019, ha posat en valor l'experiència de la darrera legislatura, que li ha servit per conèixer el funcionament de l'Ajuntament des de dins. Mostrant la seva vessant d'enginyer, el candidat salouenc ha fet una analogia entre la tecnologia i la política ja que les dues permeten millorar el desenvolupament de la societat. Pel que fa als motius que l'han empès a ser candidat, Domínguez creu que Salou necessita una transformació: "Volem un Salou més verd, segur i sostenible". Per Domínguez, "Salou porta anys sense un projecte de ciutat.

Una setantena de persones es van aplegar a la Plaça Major
Manresa

Una setantena de persones segueixen la ruta republicana organitzada per ERC Manresa per celebrar els 90 anys de la Victòria al Parlament de Francesc Macià

Una setantena de persones, entre elles l’alcalde Marc Aloy, s’han aplegat avui a les 11 del matí a la Plaça Major de Manresa per seguir la ruta republicana. Una ruta republicana creada per celebrar el 90è aniversari de la victòria de Francesc Macià a les eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el dia 20 de novembre de 1932. En aquesta ruta, coordinadora per l’exconseller Josep Huguet, hem visitat els edificis més emblemàtics que hi ha d’aquella època a la ciutat acompanyats d’historiadors i historiadores de gran prestigi. Primer, el mateix Huguet ha posat en situació als assistents explicant el context històric I polític de l’època. Després, degut a la gran assistència, s’han creat dos grups que han seguit la ruta a la inversa amb les explicacions de la resta d’organitzadors. Genís Frontera ha explicat els manresans republicans de més projecció nacional entre la Plaça Major i la Plaça Gispert; la Conxita Parcerisas ha recordat les dones republicanes que havien caigut en l’oblit fins a la Plaça Anselm Clavé; després en Joan Maria Serra ha explicat la importància arquitectònica i educativa de l’Escola Renaixença, i finalment en Francesc Comas ha recordat la societat de l’època i l’aspecte que tenien el Casino, el Passeig i la Plaça Sant Domènec.

ERC al Segrià

Ruta per Lleida per conèixer indrets que mostren els diferents tipus de violències masclistes 

En el marc de la setmana del 25N, ERC ha organitzat la passejada ‘Caminar per Conèixer’ per mostrar, de mans d’historiadors i estudiants, vides de dones Lleidatanes que suposen un gran tresor per poder saber com vivien durant el transcurs de la història. La secretaria de la dona d’ERC Lleida i ERC Segrià, de la mà d’Anna Costa i Helena Martínez, han organitzat una ruta pels diferents carrers de Lleida, amb el nom de ‘Caminar per conèixer’, la qual mostra els diferents tipus de violències masclistes que han viscut dones de Lleida durant el transcurs de la història.  La caminada ha començat a les 17 hores de la tarda des de l’institut d’Estudis Ilerdencs i ha finalitzat al cap d’una hora a la plaça de l’Escorxador. La ruta ha comptat entre d’altres, amb la participació de Sandra Castro, tinent d’alcaldessa de Lleida i regidora de cooperació, drets civils i feminismes a la Paeria; les estudiants d’història Laura Torremorell i Claudia Lara; i els historiadors Núria Preixens i Gabriel Ramon.