ERPV, 04/02/21. Esquerra Republicana del País Valencià coincideix amb les demandes de València Laica i Recuperando que el patrimoni dels pobles deu ser recuperat per al domini públic. Així s'ha posat de manifest en la reunió entre la direcció d’ERPV i representants del Grup Republicà al Congrés amb els portaveus de les associacions València Laica i Recuperando per analitzar la situació de les immatriculacions de l’església. En la reunió s’ha palesat l’acord en demanar la desafecció del patrimoni històric, una vegada presentat el llistat d’immatriculacions que Esquerra Republicana i EH-Bildu van demanar al govern en una Proposició No de Llei el passat més de desembre. El portaveu de Recuperando, Antonio Manuel Rodríguez ha remarcat que si es reconeix la titularitat de l’església sobre el patrimoni, aquesta te plena potestat per a vendre’l, amb la qual cosa el patrimoni públic passaria a mans privades. Per la seua banda, la coordinadora de València Laica, Raquel Ortiz ha recordat que al País Valencià l’església ha dut a terme 912 immatriculacions, entre les quals la catedral i els edificis complementaris, sense saber a hores d’ara si el Micalet també està a nom de l’església «les joies patrimonials no poden ser propietat de l’església. Cal revertir aquesta situació» ha manifestat. Els portaveus de les dos associacions han coincidit en la necessitat de la nul·litat de les immatriculacions i en denunciar que el llistat presentat pel govern és del tot insuficient perquè només recull les immatriculacions des de l’any 1998. «L’església ha fet immatriculacions des del 1978 basant-se en una llei franquista del 1946. i, per tant, són inconstitucionals. Cal que el govern faça el llistat complet de totes les immatriculacions» ha declarat el portaveu de Recuperando. Des de València Laica, Raquel Ortiz, ha afegit que «s’està demostrant que, a més a més, en el llistat presentat pel govern falten molts bens immatriculats, dels quals ni tan sols hi ha la nota simple» El president d’ERPV, Josep Barberà i la diputada d’Esquerra al Congrés Marta Rosique, s’han compromés a seguir amb les reunions i a vehicular les demandes de València Laica i Recuperando, entre d’altres a pressionar perquè es faça la llista real de les immatriculacions del període 1946-2015 i a aconseguir la seua nul·litat.

ERPV, 17/02/2021 Els republicans valencians demanen que Calero done compte de les càrregues de la Policia Nacional d’ahir dimarts a València contra els manifestants que protestaven per l’empresonament del músic Pablo Hasel. ERPV ha registrat també una bateria de preguntes sobre els mateixos fets adreçades al Ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska. En l’escrit demanen pels motius pels quals es va procedir amb tanta virulència contra els manifestants, així com si es pensa en obrir-se una investigació per depurar responsabilitats. Una volta més ERPV demana al govern pels excessos policials a les mobilitzacions ciutadanes al País Valencià. En aquest sentit, el seu president, Josep Barberà, ha sigut taxatiu amb el paper que juga la delegada del govern “no pot ser que mai siga responsabilitat de la senyora Glòria Calero, sent així que les forces de seguretat estan a les seues ordres. No podem consentir que s’apallisse als carrers del País Valencià ciutadans que protesten pacíficament”. A més a més Barberà ha posat en dubte les declaracions de Calero en què diu que hi havia persones botant foc a contenidors “acusen de botar foc contenidors en una zona on no n’hi ha. A més a més, botar-li foc a un contenidor pot ser motiu de multa, però mai d’un cop de porra o d’un tir”. Els republicans valencians recorden que la llibertat d'expressió està emparada per la Carta de Drets Humans i per la Constitució i, de cap manera, pot ser vulnerada amb violència per cap dels òrgans de l'estat.  Ací la petició de compareixença Ací les preguntes registrades al Congrés Enllaç a la notícia de elperiodic.com

ERPV, 16/02/2021 La proposta d’Esquerra Republicana del País Valencià ha estat aprovada per 15 vots a favor i 14 abstencions (entre elles la del PSOE) i contempla l’elaboració d’un pla d’acció i un calendari per assegurar l’estructura i escometre la restauració. El regidor de Proposem Esquerra (de Benifairó de la Valldigna, Josep Lluís Alberola, s’ha mostrat satisfet per l’aprovació després d’anys en què la Generalitat Valenciana no haja fet res per conservar el castell «és lamentable que una joia com el castell de Marinyen, o de la Reina Mora, no haja despertat l’interés de Patrimoni de la Generalitat, tot i la importància històrica que té». Alberola ha volgut agrair a l’associació Hispània Nostra el treball d’anys reivindicant la restauració del castell i incloent-lo en la llista roja. Igualment ha destacat el paper de la mobilització ciutadana recollint signatures, «sense la pressió ciutadana que s’ha dut a terme no hauríem aconseguit que el senat aprovara la moció». El castell Marinyen és conegut també com castell d’Alfàndec perquè es’ubicava al mig de la Vall d’Alfàndec (el que avui és la Valldigna). Una llegenda li va donar el nom de Castell de la Reina Mora. Tot i el seu estat de degradació és un dels castells millor conservats de la Safor i que encara permet ser recuperat. Està ubicat al cim d’un turó en la vessant nord del Mondúver. De les dos estructures que conté, una pertany a l’època de dominació musulmana (s.XII-XIII) i una altra d’època cristiana. A més a més, cal afegir el valor que suposa que estiga situar sobre les restes d’un assentament de l’Edat del Bronze. El senador republicà Bernat Picornell, qui ha defensat la moció aprovada, ha destacat la importància de «treballar plegats amb els pobles del País Valencià» i ha lamentat l’abstenció del PSOE. «Hui han perdut l’oportunitat de demostrar que els importa el patrimoni valencià». Enllaç a la notícia publicada a Nosaltres la veu 

ERPV, 12/02/2021 ​Esquerra Republicana del País Valencià agraeix el president de la Diputació i el secretari de transparència del PSPV-PSOE el seu vot favorable a demanar el pagament del deute i els emplaça a pressionar el seu partit matriu a Madrid. El president de la Diputació i alcalde de Faura, Toni Gaspar, es posiciona a favor de la moció d’ERPV que demana el pagament del deute històric per fer front a la crisi provocada per la COVID-19 en el ple celebrat ahir dijous, 11 de febrer. La moció va eixir endavant amb els 7 vots a favor del PSOE i Junts per Faura (ERPV, EUPV i Compromís) i les dos abstencions del PP. Aquest mateix dilluns, el ple de Riba-roja de Túria, presidit pel secretari de transparència de l’Executiva Nacional del PSPV-PSOE, Robert Raga, donava el vist-i-plau a la moció que, en aquest cas, va estar presentada conjuntament per L’Esquerra (ERPV i EUPV) i Compromís. La moció que reclama el deute històric valencià va estar aprovada amb els 13 vots de PSOE, Podem, L’Esquerra i Compromís mentre els set vots de la dreta (PP, C’s i Vox) van anar en contra. «Ningú com els pobles, grans i menuts, sabem què és patir la manca de recursos per aplicar les polítiques més properes a la nostra gent, però també sabem que la força de moltes entitats locals, per menuts que siguem poden fer trontollar les grans decisions de l’estat», ha destacat el president d'ERPV, Josep Barberà, qui ha animat la resta d'ajuntaments del país a aprovar-la i palesar la força del municipalisme per reclamar el deute. Esquerra Republicana del País Valencià ha posat a l’abast de tots els ajuntaments del país aquesta moció que reclama a l’estat espanyol el pagament dels 20.000 milions d’euros de deute històric per fer front a la crisi econòmica i social derivada de la COVID-19. En aquest sentit els republicans valencians van registrar el passat 25 de gener en el Congrés dels Diputats una Proposició No de Llei reclamant una transferència de crèdit directe a la Generalitat per aquest import, així com la creació d’una comissió mixta del Govern espanyol i la Generalitat perquè gestione les quantitats i els terminis que, en cap cas, haurien de superar els 4 anys.

ERPV, 27/01/2021. ...es tracta d’una mesura d’urgència davant l’espoli que patim des de fa massa anys i que ens fa jugar en inferioritat de condicions en aquesta situació límit provocada per la pandèmia. Esquerra Republicana ha registrat una PNL on demana la transferència urgent dels 20.000 milions d’euros que, segons els experts, representa el “deute històric” de l’Estat amb el País Valencià. Els republicans valencians han pres aquesta decisió davant la gravetat de la situació sanitària, social i econòmica que pateix el País Valencià arran la pandèmia per COVID19 i després de comprovar per enèsima vegada que el Consell no pot prendre les decisions que pertoquen per falta de competències i de finançament.  La Proposició No de Llei presentada demana la transferència de crèdit directa a la Generalitat de 20.000 milions d’Euros per compensar el deute històric i la creació d’una comissió mixta Estat Espanyol - Generalitat Valenciana que s’encarregue d’acordar els terminis i les quantitats a transferir: uns terminis que no podran excedir els 4 anys, segons la mateixa PNL. Tot i que la solució als problemes econòmics i financers del país demanen tindre una hisenda pròpia, igual com la tenen bascos i navarresos, des d’Esquerra Republicana del País Valencià es demana aquesta mesura amb caràcter extraordinari i urgent donada la situació crítica per la qual travessa el País Valencià en la seua globalitat: mancances en material i personal sanitari, treballadors en l’atur per la pandèmia sense cap mena d’ajut, autònoms que han de tancar negocis menuts, equips investigadors que treballen en precari i sense suport de l’administració.  El president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, assegura que “aquesta PNL és una solució transitòria, però no deixem de reivindicar un Concert Econòmic Valencià que ens done la sobirania fiscal, però es tracta d’una mesura d’urgència davant l’espoli que patim des de fa massa anys i que ens fa jugar en inferioritat de condicions en aquesta situació límit provocada per la pandèmia.

ERPV, 28/12/2020 "...els reptem a fer possible la reciprocitat, a fer complir l’acord de l’any 2013 i a revocar la concessió de canals a les empreses privades en frau de llei. En aquest camí, que no el dels tuits, ens podem trobar..." El president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, demana a Compromís que deixe de jugar al doble joc de demanar a Madrid i consentir que el seu soci al País Valencià no faça res per solucionar el problema de la reciprocitat de canals. «És tan senzill com que telefonen a la Secretària autonòmica de Propspectiva i Comunicació, Beatriz Gallardo, i li demanen que es pose a la feina. És trist haver-los de recordar que són el govern». Els sobiranistes republicans asseguren que Esquerra Republicana porta al seu ADN la reivindicació de la reciprocitat dels mitjans públics del País Valencià , Catalunya i les Illes des del primer dia com un dels elements fonamentals per a bastir els Països Catalans. Bona prova n’és el treball parlamentari dut a terme des del Congrés i el Senat des de fa anys, així com des del propi partit en tota la nació. En són bona prova les iniciatives en forma de mocions i preguntes al govern adreçades a fer valdre els drets dels més d’onze milions de catalanoparlants a ser informats en la seua llengua. El famós multiplex, o com amagar la inoperància i manca de voluntat política del Botànic. El País Valencià té un múltiplex (va perdre el segon quan el govern de Rajoy va destinar l’altre múltiplex a altres serveis, com la telefonia mòbil). Dels 4 canals d’aquest múltiplex, 2 estan ocupats pel senyal de la ràdiotelevisió valenciana À Punt (baixa i alta qualitat) i els altres dos estan cedits a Las Provincias-Vocento (que lloga el seu canal a tercers) i Mediterraneo TV-COPE. La reciprocitat de TV3, À Punt i IB3 és una qüestió de voluntat política. En aquest sentit, en paraules de Barberà, «crida l’atenció que Compromís, membre del govern del Botànic, no faça res des del Consell per modificar la concessió dels dos canals del múltiplex a dos cadenes privades i després llance cortines de fum.

Esquerra Republicana del País Valencià dóna suport a la vaga d'encaixadores convocada per a dilluns que ve, 15 de desembre. Els republicans valencians han presentat una bateria de preguntes al Govern espanyol sobre les condicions laborals d'aquest col·lectiu. ERPV demana al Govern espanyol si està al corrent, i quina opinió li mereix la situació laboral de les encaixadores de cítrics del País Valencià davant la proposta d’eliminació del dret a la jornada laboral de 8 hores i que es puga fer canvis d’horaris sense avís previ ni compensació retributiva, amb les dificultats que açò comporta per a la conciliació familiar. Igualment es demana resposta per escrit sobre el període de prova de 90 dies, durant els quals les encaixadores cobren un 12% menys del sou establert, i per les mesures que preveu el Govern per fer que les empreses de treball temporal garantisquen i respecten el dret a la vaga de les treballadores del sector i si ha disposat algun mecanisme perquè les empreses hortofructícoles puguen fer front a les demandes productives amb l’antelació suficient que permeten evitar el maltractament laboral al qual estan sotmeses les treballadores. Les preguntes al govern registrades al Congrés per la diputada republicana Marta Rosique, es fan després que ERPV haja estat en contacte amb col·lectius d’encaixadores de cítrics i diversos representants sindicals del País Valencià que han convocat vaga per a dilluns que ve, dia 14 de desembre. Des d’ERPV, la secretària de la Dona i de Ciutadania Elo Chamarro, confirma que els republicans donen suport a la vaga «perquè no pot ser que una part del sector del treball agrícola format bàsicament per dones veja devaluades les condicions laborals d’una manera que ens fa pensar en l'absència de drets que es patia fa cent anys. No es pot conciliar la vida familiar i laboral si no saps quina jornada faràs demà, i no podem consentir que es devalue el sou d’aquestes treballadores. Aquestes dones tenen drets i els hem de defensar i protegir», ha dit Chamarro per a qui és greu que ningú se’n recorde de l’últim esglaó de la cadena, com són les dones que envasen la fruita «si la setmana que ve la gent no troba taronges als supermercats que es pregunten si estarien disposats a treballar sense drets laborals» ha afegit.

ERPV, 09/nov/2020.    Esquerra Republicana del País Valencià veu amb preocupació l’anunci per part de la Conselleria d’Educació de la convocatòria d’oposicions enmig de la situació de pandèmia que patim.    La comunitat docent del País Valencià viu sotmesa a una pressió excepcional des del passat mes de març de 2020 amb el decret d’alarma i el confinament. Han hagut d’adaptar currículums, horaris i mètodes de treball per poder seguir formant un alumnat que ha passat bona part del curs passat confinat a casa i que acudeix en dies alterns en el present curs.    Entenem que la convocatòria d’oposicions prevista per al mes de maig de 2021 és una temeritat per diversos motius. En primer lloc, i principal, perquè molts docents no podran preparar les proves amb un mínim de garantia. L’exigència de la situació actual cap als docents fa que molts no puguen disposar del temps mínim per a preparar les proves. Des de l’inici de la pandèmia, bona part dels docents  dediquen més hores de les que els corresponen a pal·liar els problemes derivats del confinament i desdoblament de cursos i aules, agafant hores del seu temps lliure; un temps que ara hauran de dedicar a preparar les proves. Aquesta realitat els obliga a haver de triar entre preparar les proves o donar un servei docent de qualitat durant la pandèmia.    A més a més, la data de les proves coincidirà amb el període de més activitat del curs: exàmens finals, correccions i proves d’accés, així com de formació en centres de treball. Es pot preveure que molts docents decidirà no triar plaça de borsa de treball, en el cas de les substitucions, per a poder preparar les proves, amb la qual cosa les substitucions que es puguen necessitar seran de difícil cobertura.    Aquesta situació provoca que el col·lectiu de docents que vulga presentar-se a les oposicions no podrà concórrer a elles en igualtat, tal com obliga la llei en aquest tipus de proves.    Per últim volem remarcar que, a més del col·lectiu de docents, serà l’alumnat qui patirà les conseqüències d’una decisió arbitrària i del tot innecessària, com és la d’aquesta convocatòria d’oposicions.

ERPV 04/12/20 Els eurodiputats d’Esquerra Republicana, Jordi Solé i Diana Riba, demanen a la Comissió Europea si està al corrent del projecte de la variant sud de la carretera CV-377 al seu pas per Pedralba i si estan d’acord amb el fet que no s’actualitzen les avaluacions d’impacte ambiental per adaptar-les a la normativa europea. Per als republicans valencians el projecte de la variant sud de Pedralba contravé la normativa europea en matèria ambiental. Segons la secretària general d’Esquerra Republicana del País Valencià, Maria Pérez, «el projecte va en contra del que diu la Directiva 2009/147/CE sobre conservació d’aus silvestres perquè envaeix zones que estan dins la xarxa Natura 2000 i que estan sotmeses a una regulació estricta sobre la qual Europa ja ens ha cridat l’atenció». Pérez remarca així que la Comissió va instar el 2019 al Govern Espanyol a prendre mesures que milloraren els espais que formen part de la xarxa Natura 2000. El partit republicà valencià es va posar en contacte amb els seus eurodiputats després d’assistir a la mobilització que va convocar el passat mes de novembre la Plataforma En Defensa del Paisaje de Pedralba, on els membres del col·lectiu van mostrar als assistents el lloc per on passarà la variant projectada, que envaeix el Parc Natural del Túria. Maria Pérez, que va assistir junt amb el secretari general del Camp de Túria-Serrans i un grup de militants de la comarca, es va comprometre a fer tot el possible per salvar "una zona d’un incalculable valor paisatgístic i ambiental, on hi ha una riquesa en biodiversitat que mereix la protecció de totes les administracions més enllà del color polític d’aquestes. Aquesta riquesa en biodiversitat ha provocat que, per exemple, torne al Túria la llúdria o gos d’aigua» remarca Pérez. Des d’ERPV estan pendents de la resposta de la Comissió Europea, que han demanat per escrit, i no renuncien a emprendre altres accions mentre no es paralitze el projecte per fer una nova anàlisi ambiental i es redacte un projecte alternatiu.