País Valencià

Totes les notícies

8M, SOM LA VEU

07/03/2022 En aquest 8M retem homenatge a dones de temps, sectors i ideologies ben diverses. Fem una crida a la necessitat de reconéixer els treball que tantes dones han fet i fan a diàri per bastir igualtats i a la interseccionalitat com a eina per arribar a trencar amb les discriminacions envers les dones. És l'hora de caminar juntes per aconseguir allò que totes volem.  Som la veu de les dones que ens precediren i hem de ser també la veu de les que avui treballen per construïr una societat igualitària.  Bona diada del 8M Vos convidem a llegir i compartir el nostre manifest: PER QUÈ SOM LA VEU Cada 8 de Març se’ns planteja el dubte de com ha de ser la celebració de la diada de les dones. Originàriament anomenada Dia de la Dona Treballadora, pel camí algú va decidir que érem massa modernes per a emprar l’epítet obrer. Potser, també, aquest algú va pensar que com més genèrica fora la celebració més es podria eixamplar la base i es podria donar cabuda a més dones, a més “perfils”, usant un terme més proper al llenguatge de les xarxes, tot i que així es perda el seu valor obrer originari. Així les coses, el 8 de març ha passat a ser el dia de la lluita per la igualtat, deixant a una banda el component de lluita obrera. Potser l’error està a voler disseccionar lluites, perquè totes les lluites de les dones, les obreres i les emancipatòries han anat juntes i formen part d’una gran lluita que és la de la dona que vol tindre els mateixos drets que l’home. De la mateixa manera que ara ja sabem que totes les discriminacions, les que són causades per la classe social, les econòmiques, les ideològiques, les ètniques, les d’orientació sexual, les d’edat i tantes altres, s’entrellacen per barrar-nos el pas en el camí a la igualtat. Hem d’estar totes alerta per plantar cara a totes les opressions des de la interseccionalitat. Probablement, siga precisament la sororitat la pasta que puga mantenir juntes totes les lluites de les dones.

Manifest 8M: Per una República de dones amb tots els drets.

ERPV, 07/03/2021 Un nou 8 de març i tornem a reflexionar sobre la situació de discriminació que patim les dones, una discriminació que afecta a més de la meitat de la població. La mirada global del problema, però, no ens pot fer perdre la perspectiva d’allò que tenim a la vora. En aquest segon any de pandèmia, les dones d’Esquerra Republicana del País Valencià, volem palesar que la discriminació econòmica i laboral, és a dir les conseqüències de la crisi, afecta greument les dones. Uns efectes que, a més, s’acarnissen amb les dones de classe treballadora. Fa unes setmanes coneixíem la dada de l’escletxa salarial, que se situa en un 20% amb un augment de vora 4 punts en els últims 3 anys. En el cas de dones del País Valencià, hem guanyat de mitjana 5,300 € menys que els homes per fer el mateix treball durant l’any 2020. Aquestes dades en augment ens diuen que, tot i les normatives existents, les mesures de control que vigilen la seua aplicació no són les correctes ni suficients. En aquests anys de pandèmia, on l’atenció a familiars malalts i fills han augmentat, el percentatge de dones que han deixat de banda la seua vida laboral per dedicar-se a les cures ha augmentat significativament, fins al punt que la diferència entre homes i dones que han renunciat a la seua vida laboral és del 551 %. Denunciem que el primer requisit per arribar a la igualtat és la de no patir gana. Els salaris precaris són l’eina principal que empra la societat patriarcal per a sotmetre les dones, Una eina per dificultar l’accés a l’habitatge, sobretot en les dones més joves, impedint així la seua emancipació. A l’obstacle de la igualtat laboral i salarial hem d’afegir les dificultats en les carreres professionals. És cert que a les universitats valencianes hi ha més dones que homes matriculades, un 55,17% segons l’últim informe de la CRUE, i també les dones abandonen els estudis en un 11% menys que els homes, però aquesta xifra descendeix a mesura que pugem esglaons en la carrera acadèmica.