Dissabte a les 20h en l'Espai Cultural el Tabalet de Benifairó de les Valls, va tindre lloc la presentació d'Adela Alba, actual regidora d'Esquerra Republicana del País Valencià com a candidata a l'alcaldia. En l'acte intervingueren també Maria Pérez Company, secretària general de la formació republicana i el diputat i portaveu d'esquerra Republicana al congrés dels diputats de Madrid, Gabriel Rufian. L'acte el presentava Elo Chamarro, secretària de feminismes Amb l'aforament del centre cultural gairebé complet, Elo Chamarro presentà a Maria Pérez que va explicar que "El municipalisme és la manera més radical de fer política. És la manera més real i amb els peus més a terra per a arribar a la gent, d'estar al seu costat. I enfront de la retallada i al retrocés en drets i llibertats que ve impulsant l'extrema dreta, Esquerra Republicana ho tenim clar, reiterem la nostra contribució republicana, valenciana i d'esquerres a la creació d'un front comú, tal com estem fent a les Valls.

La senadora d'Esquerra Republicana Elisenda Pérez s'ha reunit amb el primer tintent d'alcalde, Josep Llàcer i amb tècnics municipals per conèixer el seu punt de vista sobre la celebració dels grans festivals en la platja de Tavernes. La senadora republicana, una vegada acabada la reunió ha mantigut una nova trobada amb la Plataforma Per Una Vall Digna per apropar postures i ha exposat què, "El representant del govern ens ha traslladat la seua sorpresa per la decisió de la Secció Local d'Esquerra d'elevar aquesta qüestió al Senat, però nosaltres entenem que per l'impacte a l'entorn natural mereix un control i una vigilància exhaustives"  i, ha fegit què, " ha quedat clar que és voluntat política del govern municipal tirar endavant amb els festivals, ja que per molt que hagen requerit a l’empresa que aporte documentació complementària, especialment sobre protecció mediambiental, existeix la declaració responsable a la qual es poden acollir per fer el festival. I ha acabat, afirmant què, "és molt provable que es faja i estarem atents, i una vegada finalitzats vorem quines afectacions ha tingut sobre el terreny".

La senadora d'Esquerra Republicana Elisenda Pérez s'ha reunit amb representants de la Plataforma Per Una Vall Digna per tal de conèixer les conseqüències mediambientals i l'afectació al veïnat del recinte per a macro-festivals que s'està preprarant a la zona dels marenys de la platja de Tavernes. "No estem en contra dels festivals, ni mai ho hem estat, però no entenem com este model de turisme pot aportar alguna cosa positiva per a Tavernes a llarg termini, i menys si pot afectar d'una manera tant directa al medi ambient", ha expressat Juanvi Salavert, president de la Secció Local d'Esquerra. Per la seua banda, la senadora republicana, responsable de presentar preguntes tant al Congreso com al Senado sobre la problemàtica, després de visitar el terreny afectat i de rebre les explicacions de Carles Hernández i Esther Meló, represenants de la Plataforma Per Una Vall Digna, exposava que, "ateses les explicacions que ens han fet, ens han sorgit molts dubtes sobre si aquesta zona és la més adequada per fer festivals d'aquestes característiques", i ha afegit, "Estem pendents d'una reunió amb l'Ajuntament de Tavernes en les properes setmanes onels hi plantejarem les preguntes i els aclariments que creiem necessaris per iniciar, si cal, les víes corresponents".

La senadora d’Esquerra Republicana, Elisenda Perez, s’ha trobat a Faura amb representants de la Plataforma Faura sense cables i l’Associació de Veïns per tal d’acordar accions “que posen fi al pas de la línia aérea d’alta tensió” al seu pas per Faura. “Duem molts anys d’intencions i mitges voluntats que no donen fruit perquè definitivament Red Eléctrica de España i Iberdrola procedisquen bé a la desviació bé al soterrament de les línies tal com sí va passar a Sagunt” declarava Domènec Garcia, regidor de Junts per Faura. Per la seua banda, la senadora republicana, responsable de presentar preguntes tant al Congreso com al Senado sobre la problemàtica, exposava que, d’acord amb la recomanació del Ministerio de Sanidad i la Federació de Municipis i Provincies, “l’útim estudi epidemiològic demostrava que Faura estava sotmesa el 2020 a nivells entre 0,9 i 1,1 microtesles, quan no es recomana que superen els 0,4” Entre els acords presos en aquesta trobada, destaquen una reunió de la Plataforma i el grup parlamentari republicà amb representants de Red Eléctrica, així com sol·licitar un nou estudi epidemiològic a l’espera de la resposta a la bateria de preguntes feta per Elisenda Pérez.

                                                                             Sota la crida del No a la Guerra ens vàrem manifestar massivament amb el convenciment que no caldria tornar a fer-ho. I ens vàrem equivocar. Des d’aquell moment fins ara hi ha hagut més guerres arreu del mon i fins ara no havíem dit res més perquè els conflictes ens quedaven lluny. Ara la cosa ha canviat. Això ho tenim a tocar. I aquesta situació fa despertar la gent, tota la gent, incluida la gent que mai reacciona. I un cop més nosaltres volem dir allò que pensem. Estem contra les guerres, totes les guerres i contra l’armamentisme que governs com l’espanyol no defensen obertament però que no condemnen perquè no poden fer-ho i no poden condemnar-lo perquè son els principals venedors d’armament arreu del mon. En el cas d’Espanya s’agreuja més el problema perquè no solament és un dels països més implicats en el comerç armamentista, és també un dels països que més recursos esta dedicant a la despesa militar a Europa encara que sigue reduint recursos econòmics que hauria de dedicar a la sanitat o l’ensenyament públics.

Faura ha sigut la ciutat triada per les promotores de la Iniciativa Legislativa Popular, 3 voltes rebel, per celebrar la replega de les 10.000 signatures manuscrites que permetran el tràmit parlamentari perquè  les Corts Valencianes decidisquen si legislen la gratuïtat dels productes per a la menstruació mediambientalment sostenibles. Entre les promotores de la ILP hi ha la regidora de Benifairó, Adela Alba, i la secretària de la Dona d’ERPV, Elo Chamarro, que han estat acompanyades de representants de diverses sensibilitats polítiques i sindicals, com ara la d’Imma Coret, membre del secretariat nacional d’Intersindical Valenciana. Mentre que Alba donava l’enhorabona a tota la gent que “hi ha col·laborat  en més de 40 localitats del País Valencià en taules rodones, mercats, universitats i plens d’ajuntaments” per parlar amb la gent de pobresa menstrual i protecció del medi ambient alhora; Chamarro destacava que “la pilota està en la teulada dels partits representats a les Corts per debatre i votar una llei que ens situaria a l’avantguarda del món i en el reconeixement d’un nou dret”.

En poques dates el nostre Ajuntament i, en el seu nom, el màxim mandatari ha estat capaç de fer dues coses totalment contraposades. A molts ens va sorprendre que  un bon dia, els passos de vianants propers als centres escolars del poble aparegueren il·lustrats amb uns nous pictogrames retolats en castellà que és com està establert a la Llei de Seguretat Vial segons manifesta la regidora d’obres i serveis (Fins a aquell dia posava PARA-MIRA-PASSA és de suposar que de forma no legal) Ahir, indignat perquè en la nefasta campanya castellana de Nadal parida per la  Generalitat Valenciana posava la Z al maltractat nom del nostre poble, l’alcalde li va escriure una carta al President Joaquin Puig per retreure-li el fet i recordar-li que el nom d’aquest poble no és altre que VINARÒS perquè així ho va decidir el plenari de l’Ajuntament, o va recolzar el Consell de la Generalitat i ho va acceptar el Ministerio del Interior. Nosaltres volem dir-li al Sr. Alsina que triar entre fer ús del castellà o del valencià tampoc hauria de ser una opció.

En poques dates el nostre Ajuntament i, en el seu nom, el màxim mandatari ha estat capaç de fer dues coses totalment contraposades. A molts ens va sorprendre que  un bon dia, els passos de vianants propers als centres escolars del poble aparegueren il·lustrats amb uns nous pictogrames retolats en castellà que és com està establert a la Llei de Seguretat Vial segons manifesta la regidora d’obres i serveis (Fins a aquell dia posava PARA-MIRA-PASSA és de suposar que de forma no legal) Ahir, indignat perquè en la nefasta campanya castellana de Nadal parida per la  Generalitat Valenciana posava la Z al maltractat nom del nostre poble, l’alcalde li va escriure una carta al President Joaquin Puig per retreure-li el fet i recordar-li que el nom d’aquest poble no és altre que VINARÒS perquè així ho va decidir el plenari de l’Ajuntament, o va recolzar el Consell de la Generalitat i ho va acceptar el Ministerio del Interior. Nosaltres volem dir-li al Sr. Alsina que triar entre fer ús del castellà o del valencià tampoc hauria de ser una opció.

25N DIA INTERNACIONAL DE L’ELIMINACIÓ DE LES VIOLÈNCIES CAP A LES DONES     A estes altures de totes i tots és ben sabuda la multitud de formes de violències a què estem sotmeses les dones, algunes més visibilitzades que d'altres.  El sistema patriarcal s’ha encarregat al llarg de la història de silenciar-nos, de mantindre’ns callades. La dona a qui se li ocorrera trencar eixe silenci imposat i sepulcral era assenyalada, menyspreada i ningunejada.  Encara que vivim al segle XXI segueix latent aquest maltracte com en èpoques llunyanes, i com encara vivien i sofrien no fa molt les nostres àvies...  Fixeu-vos si ha sigut potent el missatge patriarcal que hem caigut en el parany entre nosaltres, les dones ens hem desqualificat per haver pres decisions, com per exemple: acabar amb una relació tòxica, per haver volgut escapar d’un maltactament constant físic i/o psicològic...o simplement pel fet de decidir estar sola, o decidir compartir la nostra vida amb una altra dona!  Antigament estava molt mal vist que una dona que enviudava tornara a refer la seua vida amb un altre home; en el cas contrari no era així, es justificava que l’home que perdia la seua parella buscara una altra dona sota el pretext que sol no podia viure i menys encara si aquest home quedava amb criatures.

La senadora republicana Elisenda Pérez ha preguntat novament a la direcció general de costes per la regressió de la platja de Tavernes. Ja han sigut diverses les ocasions en que hem exigit al govern de l'estat sobre quines actuacions anaven a realitzar-se per garantir la recuperació de la nostra platja, sempre incidint en que calen mesures permanents, però respectuoses amb el medi ambient. En esta ocasió, a l'escrit registrat, preguntem al govern per la licitació per a la reversió de la platja de la Goleta, per saber quin és el sistema escollit i quina durada tindrà. Esquerra Republicana de Tavernes hem presentat les preguntes amb la voluntat d'exigir del Govern la major implicació per conservar la nostra platja. Considerem un malbaratament extrem el fet d'abocar camions de sorra cada any perquè al primer temporal se l'enduga la corrent. Volem solucions que ajuden a garantir un equilibri entre entorn i turisme. Ja al novembre del 2020, el també senador Bernat Picornell, va visitar la nostra platja per conèixer de primera mà quina era la situació a la que tant els veïns i veïnes de Tavernes com els visitants ens trobàvem en acudir a la platja.

La senadora republicana Elisenda Pérez ha registrat en el senat espanyol una pregunta sobre l'actual situació al voltant de l'espai per a la celebració de festivals . En la pregunta, hem demanat al govern per la seua opinió sobre el recinte per a festivals que s'està preparant al costat de les dunes, i específicament sobre l'existència o no dels permisos corresponents per celebrar en eixe lloc concret una sèrie de festivals que afectaran molt negativament l'ecosistema dunar. Esquerra Republicana de Tavernes hem presentat la pregunta amb la voluntat d'exigir del Govern la major implicació per conservar la nostra platja i és que les dunes que es voran afectades són Zones d'especial conservació, per ser zona de nidificació i hàbitat del Corriol Camanegre. Pensem que el lloc no és adequat per a la celebració de festivals, per l'impacte irreparable per a l'ecosistema dunar, tant animal com vegetal. No hem dubtat en donar a conèixer el cas al Senat, perquè s'impliquen en la preservació del medi ambient i actuen d'acord a les màximes exigències normatives que calguen.

9 d’Octubre, dia de reafirmació nacional del País Valencià, d’eixir al carrer a reivindicar tots aquells drets i llibertats que tenim com a poble, perquè són molts els anys que vivim de molles i volem el pa sencer. Una dècada demostrant que patim infrafinançament, que a la nostra Caixa pública valenciana retornen menys diners dels que hem aportat, que no ens permeten opinar sobre la pretesa solidaritat amb la resta d’autonomies de l’Estat. Tenim dret i volem decidir com a poble sobre els nostres recursos, volem la sobirania de la gent que vivim i treballem al País Valencià. Aquesta sobirania ens garanteix millors serveis sanitaris, solidàries polítiques socials, d’habitatges, educació de qualitat. Som un poble sobirà, no hi cal insistir, però també el volem lliure de feixisme. La constatació que el feixisme avança superant els complexos i impopularitat que el mantenien latent, ha deixat pas a l’ocupació d’espais públics de representació. Algú dirà que aquest avanç era esperat, però no diu que és preocupant: atacs homòfobs i racistes als nostres carrers, discursos d’odi, amenaces i agressions a associacions de drets dels migrants, al laïcisme o de Drets Humans.

Esquerra Republicana de l'Alcoià i el Comtat ha estat presenten en la protesta convocada per la Plataforma de metges en defensa de la Sanitat Pública del Departament de Salut d'Alcoi, que ha tingut lloc a les porte de l'hospital de la Mare de Déu dels Lliris. Els republicans de l'Alcoià i el Comtat donen suport, d'aquesta manera, al col·lectiu de treballadors que reclamen des de fa temps una sanitat pública digna i de qualitat. A més, reclamen que se solventen els problemes que s'arrastren des de fa ja massa temps com ara les llargues llistes d'espera i la falta de personal per a l'hospital d'aquestes comarques. Salvador Llinares, Secretari Comarcal d'Organització d'Esquerra Republicana, recorda, a més, que lluny d'un tracte just, allò que necessita el País Valencià és disposar d'una sobirania fiscal que done resposta a aquest tipus de problemes. “Amb una sobirania fiscal, amb un control valencià dels recursos que generem les valencianes i els valencians, podríem donar una millor resposta a problemes com ara la deixadesa que afecta al nostre hospital i que patim tots els ciutadans i ciutadanes que hi vivim en aquestes comarques”, ha assenyalat.

Quantes vegades ens hem amagat un tampó de camí al bany o li hem passat una compresa a una companya amb tota la cura del món per evitar que ningú més se n’adone? Quantes vegades ens les hem enginyat per demanar a una amiga, amb total secretisme, que s’assegure que no ens hem embrutat la roba amb la nostra pròpia sang? Quantes tantes altres vegades ens hem sentit incòmodes al tindre que buidar o rentar la copa menstrual a un bany públic? La meitat de la humanitat, durant pràcticament uns 40 anys de les nostres vides, menstruem, però, així i tot, sembla que hi ha una norma no escrita que ens condiciona a tractar aquest fet tan natural com un tabú del que no hem de parlar, o almenys no fer-ho en veu alta. La menstruació s’ha convertit en tal estigma social que ens avergonyeix la nostra pròpia sang i, com a resultat, ens esforcem constantment per tal d’ocultar-la; inclòs hem arribat a inventar-nos tot un llenguatge no verbal amb el que poder comunicar-nos entre nosaltres per tal de passar-nos compreses i tampons de contraban, o informar-nos amb total confidencialitat que no ens hem tacat i seguim pulcres.

El proper dijous 23 de setembre a #Alcoi, presentem a la Fundación Mutua Levante, la Iniciativa Legislativa Popular Tres Voltes Rebel, per a demanar la gratuïtat i sostenibilitat dels productes per a la menstruació. A l'acte, moderat per la periodista Reis Juan, participaran Sandra Obiol, regidora de Guanyar Alcoi i Sociòloga, Maria Pérez impulsora de la ILP i Secretària General d'ERPV i Teresa Ribera comare de l'hospital la Fe de València. A la xerrada, a banda de presentar la ILP, també es parlarà sobre els estigmes i tabú que encara hui suposa la menstruació, sobretot en la gent més jove, la importància de l'educació, la pobresa menstrual i la discriminació econòmica cap a la dona. I, a més a més, es tractarà l'emergència climàtica, ja que aquesta llei té un enfocament transversal del feminisme i l'ecologisme. Si us interessa assistir, sols cal inscriure's al correu [email protected]

Els partits que van signar l’acord de la Llotja de Mar –Esquerra Republicana, JxCat, CUP, Més per Mallorca, Més per Menorca, EH Bildu i BNG– han convocat el 8 d’octubre a les 22.00 una apagada elèctrica multitudinària i un repic d’atuells de mitja hora. D’aquesta manera, volen fer visible el descontentament popular amb l’escalada descontrolada del preu de la llum, que dia rere dia bat rècords. “Els nostres països, els Països Catalans, Galícia i Euskal Herria, no tenen la sobirania que necessitem també per a combatre l’estafa elèctrica i els seus responsables. Els nostres parlaments i governs estan lligats a un estat, l’espanyol, que va permetre i permet que tot això ocorri”, diuen en un comunicat                                                                          

ERPV Alcoià - Comtat 06/09/2021 El passat ple municipal va votar a favor de la moció presentada per ERPV l'Alcoià-Comtat que demanava que la plaça principal d'Alcoi porte el nom de l'escriptora Isabel-Clara Simó. Ha estat aprovada després d'esmenar-la, de manera que no siga la plaça d'Espanya o "bandeja", com és coneguda popularment, l'espai dedicat a la intelectual més important que hem tingut a Alcoi fins ara.  Els noms sovint fan les coses; i els noms dels nostres carrers en absolut corresponen a la societat alcoiana que tenim i volem. En el nomenclator de carrers trobem homes capellans, bisbes, 6 mossens i més de 30 sants, a més d'alcaldes, enginyers, músics escultors, doctors, metges, cronistes, generals, poetes (pocs) i cavallers.  Si ens parem a buscar dones en trobem ben poques. La llista és curta, jutgen vostès: la diputada Carmen Llorca i l'empresaria Carmen Vidal són les úniques dones del segle XX amb carrer. D'ací ja passem a Doña Amàlia (fundadora de l'escola de l'Ave Maria), Sor Elena Picurelli (monja neboda de Juan Cantó) o la Mare Ràfols (beata de Vilafranca del Penedés), a més de 4 verges, les Germanes Carmelites,la Miraculosa o la Puríssima.

Esquerra Republicana del País Valencià tindrem una presència creixent a l'Alcoià i el Comtat. El grup, recentment constituit com a secció local d'Alcoi, tenim la intenció de treballar a cada racó d'aquestes comarques. Des de la foia de Castalla i les valls del Frainós, fins la Valleta, la vall de Travadell, la de Seta o la Baronia de Planes. A les principals ciutats ja hem fet activitats però volem arribar a tots els racons de la comarca. Per a més informació, Aramultimèdia se n'ha fet ressò. Seguim!