País Valencià

Notícia

Obrir Clarianes

Laura Domingo - Sectorial de Política Lingüística d’Esquerra Republicana

Una vegada més, des d’ERPV insistim que els valencians no podem quedar aïllats d’una comunitat de més de deu milions de parlants si pretenem obrir clarianes entre tant de núvol.


Comencem el 2020 i els habitants del País Valencià ho fem, com quasi sempre, amb més ombres que llum quant al panorama lingüístic. I és que en el darrer més de l’any s’han produït dos fets que evidencien que el valencià no gosa d’un bon estat de salut. D’una banda, el 31 de desembre baixava la persianaLa Veu. El digital, l’únic diari íntegrament en la llengua pròpia del País Valencià, tancava dos anys i vuit mesos després de l’estrena perquè no era un projecte viable des del punt de vista financer. D’altra banda, el Consell d’Europa emetia un informe en què denunciava que l’Estat espanyol incompleix reiteradament els preceptes establerts per la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i, encara, estirava les orelles al Govern valencià perquè el Decret de Plurilingüisme de la Conselleria “impossibilita l’aplicació de programes d’immersió” en la llengua minoritzada, això és, en valencià.
Totes tres qüestions posen en relleu que, malgrat les veus apocalíptiques que albiren entestades un final del castellà com a llengua viva al nostre territori, la realitat és malauradament una altra. Són les publicacions en valencià, les poquetes que tenim, les que han de tancar la paradeta; és la televisió valenciana la que amb prou feines aconsegueix algun anunciant la nit de Cap d’Any per a iniciar la nova dècada; són els preceptes d’ensenyament els que, tot i haver estat demonitzats i judicialitzats per la dreta encarcarada, no asseguren el coneixement de la llengua pròpia i situen, un cop més, el valencià en clar desavantatge amb el castellà a la fi de l’escolarització obligatòria; i és, en conseqüència i sobretot, l’alumnat castellanoparlant del país qui no té garantida la igualtat d’oportunitats des del punt de vista lingüístic: un dret, en definitiva.
És cert que venim de polítiques nefastes en contra de la llengua però, vora cinc anys després del canvi de colors a les institucions, cal més contundència en accions de política lingüística. El reconeixement per primera vegada a Europa de l’equivalència dels termes valencià i català per a referir-se a la unitat de la llengua pot ser un bon motiu per accelerar, per exemple, la reciprocitat dels mitjans de comunicació arreu del domini lingüístic. Una vegada més, des d’ERPV insistim que els valencians no podem quedar aïllats d’una comunitat de més de deu milions de parlants si pretenem obrir clarianes entre tant de núvol. Necessitem -i exigim- actuacions fermes perquè, tal vegada, el producte dels veïns, si agrada i s’estén com ocorregué als vuitanta, pot contribuir a encimbellar elmade al País Valencià per garantir-ne la progressió i, sobretot, l’existència. Tot plegat, fonamental per a la vitalitat de l’idioma.    
Laura Domingo - Sectorial de Política Lingüística d’Esquerra Republicana