País Valencià

Notícia

Coronavirus i Salut Pública al País Valencià.

Joan Martínez President sectorial de Salut d’Esquerra Republicana del País Valencià.

ERPV 02/02/2021  (Pots llegir aquest article en El Temps)

La situació generada després de l’acció demolidora de la COVID-19, ha posat al descobert les interioritats d’un Sistema de Salut que aparentava una solidesa difícil de ser desmuntada. Ara veiem com, en un tres i no res, aquesta s’ha transmutat en una estructura rígida, desorganitzada i poc operativa, no gens àgil a l’hora de plantejar alternatives; i ha acabat engolida en un cert caos. Lluny de voler entrar en la crítica sentit sentit, a tort i a dret, la responsabilitat dels qui defensem el sistema sanitari públic ens obliga a fer l’anàlisi d’aquest caos. Solament així podrem mirar de reconstruir-lo.

Aquest caos ha afectat el sector més important en la salut pública com són els treballadors sanitaris. A hores d’ara, tant a primària (centres de salut) com als hospitals, la quantitat de baixes laborals és molt elevada i la situació mental dels qui treballen en determinats serveis on la pressió és molt elevada comença a trontollar i ser perillosa. Açò afecta tot el sistema.

En aquest aspecte, cal reflectir que no hi ha excedents de personal per substituir en les borses de treball. Però, a més, cal dir que la formació per treballar en serveis com les UCI (unitats de cures Intensives) o l’anestesiologia no es pot fer en pocs dies per la seua complexitat. I seria una irresponsabilitat posar a treballar personal poc o no gens format en aquests serveis especialitzats amb malalts molt greus.

Cal dir que les coses no ocorren mai per casualitat i tampoc aquesta falla en el sistema de salut. En unes declaracions recents d’Ildefonso Hernández, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández i ex-director general de Salut Pública, tenim les claus. Comentava Hernández que en els fenòmens sobrevinguts com és una pandèmia, una bona part dels encerts i de les errades venen d’abans. Com a encerts referia que els professionals tenen un bon nivell. Com a errades indicava l’incompliment de la Llei General de la Salut Pública on és recollia la previsió en salut pública, plans de preparació i resposta i un centre estatal de Salut Pública.
El desenvolupament reglamentari d’aquesta llei, d’haver-se dut a terme, podria haver configurat una salut pública més robusta per donar una resposta més efectiva, en situacions com aquesta pandèmia.

En situacions futures similars no es pot tornar a la rigidesa i la rutina, res serà igual en el Sistema de Salut. Per tant, caldria adoptar les següents mesures:
Replantejar el funcionament del Sistema de Salut.
Facilitar fluxos d’actuació entre Àrees Sanitàries per aconseguir un sistema capaç d’assolir activitats davant d’una necessitat immediata o catàstrofe pandèmica.

Realment la Salut Pública té recursos i organització per anticipar la resposta en situació de contingència, però hi ha una mala gestió i la col·laboració amb les comunitats autònomes és escassa.

No podem passar per alt que, ara com ara, la pandèmia no té aturador i es fa molt difícil controlar-ne l’evolució. Veiem a diari el fort increment dels casos contagiats, l’augment de la mortalitat i els nivells de saturació en zones hospitalàries reservades a malalts COVID-19 i llits en UCI (cures intensives) on, a més s’hi afegeix que els recursos humans en l’àmbit sanitari son molt ajustats i sotmesos a una altíssima pressió de treball.

Aquesta anàlisi seria incompleta si no parlarem de les estructures assistencials. Venim d’una etapa prèvia amb una falta de recursos que ha impedit una correcta inversió tant a nivell d’espais físics com de material sanitari (respiradors, llits, monitors) que ha quedat obsolet i és insuficient per a les necessitats demogràfiques actuals. En definitiva, i tot que ens coste d’assumir, la manca d’una inversió planificada prèvia en infraestructures fa que siguem incapaços de respondre a una situació de pandèmia sobrevinguda i no prevista com la del coronavirus.

La resposta d’emergència a aquesta manca d’espais físics ha sigut situar llits en capelles i cafeteries i improvisar hospitals de campanya inadequats per la seua funció i llocs de pas (passadissos). Certament, cal adequar espais però no per a fer fotografies i una certa propaganda, sinó perquè siguen llocs on la intimitat del malalt estiga preservada i l’assistència garantida.
Aquestes decisions s’han de prendre abans i dedicar determinats espais per aquestes tasques, de forma que la resposta i actuació a una emergència siga efectiva.

En aquest moment s’ha posat en evidència la manca d’un sistema sanitari operatiu, i s’ha intentat resoldre amb improvisació i una separació més que evident entre eficàcia i eficiència.
Cal, com ja hem dit adés, treballar en condicions adients per preservar la salut mental dels treballadors sanitaris sotmesos a l'estrés laboral que tensa de forma greu les condicions de treball quotidianes.
De forma evident aquesta situació crítica ha trencat les costures del sistema sanitari i serà molt difícil recosir-la per causa de la situació deficitària d’inversions amb estructures i materials obsolets heretats. Cal començar de nou.

Per últim, davant el repte històric que ens planteja aquesta crisi originada per la COVID19 calen projectes abrandats i recursos econòmics si de debò volem escometre com cal l’etapa de reconstrucció social. Caldrà lluitar per a aconseguir aquests recursos que la Unió Europea dedicarà per la reconstrucció d’aquesta etapa perquè el País Valencià estiga en condicions d’encetar la nova situació. Juntament amb la reivindicació justa del «Deute Històric» i un retorn financer d’acord amb el que aporta el País Valencià, apostant per un Concert Econòmic Valencià. Aquestes vies de finançament ens permetrien assolir un model de salut pública adequat per respondre a qualsevol contingència i necessitat de reconstrucció social.

Conscients d’aquest moment complex que ens afecta a tots els valencians i a totes les valencianes i des de la voluntat de contribuir a la reconstrucció imprescindible que ens permeta afrontar les noves crisis sanitàries que vindran, proposem:

1. Pensar i elaborar un nou Sistema de Salut Pública on estiguen integrats els diversos sectors que formen part d’aquest sistema; un sistema on el ciutadà siga el centre; un sistema que funcione sense rigideses i lliure dels problemes crònics heretats i tinga com objectiu l’eficàcia i l’eficiència.

2. Integrar totes les àrees professionals que treballen en el sistema sanitari, actualment amb poca connexió i organització.

3. Desenvolupar la prevenció i la salut pública per poder disposar un sistema organitzatiu robust que puga respondre a emergències com aquesta pandèmia.

4. Reivindicar un sector que ha quedat històricament apartat dels àmbits de decisió: el sector de la investigació. Ningú com ells poden aportar innovació, experiència, i reconeixement internacional.
La investigació és un dels pilars i motor d’avenç de qualsevol societat que vulga i tinga clar que vol ser part del grup dels països que evolucionen i no depenent d’altres. Cal potenciar-lo com un element fonamental dins del sistema de salut.

5. Recursos econòmics.
Per assolir la creació d’un nou Sistema de Salut Públic cal reivindicar amb tota la força el «deute històric» i també un finançament que no ens empobrisca i que ens permeta abordar nous models d’estructures necessàries per al País Valencià.
Sense un finançament que puga garantir un retorn en funció del que aporta el País Valencià a l’Estat i sense el reconeixement del «deute històric» difícilment es podrà encetar cap camí de reconstrucció a nivell social al País Valencià.
La crisi desencadenada per la COVID19 posa de manifest que la reivindicació de la gestió pròpia dels nostre recursos econòmics és una qüestió de supervivència.

Joan Martinez
President sectorial de Salut d’Esquerra Republicana del País Valencià