País Valencià

Notícia

La reciprocitat com a excusa i aparador de la incompetència del Consell

Hèctor Peralta i Mikel Forcada


Era l’any 2007 quan, de nit i amb traïdoria, uns tècnics de la Generalitat Valenciana van entrar al repetidor de la Carrasqueta (Xixona) i van precintar els equips que permetien les emissions de TV3 i els seus canals a les comarques alacantines. 

A febrer de l’any 2011, Acció Cultural del País Valencià (entitat titular de les emissions de la ràdio i televisió públiques catalanes al nostre país) va ser forçada a apagar la resta d’emissors que encara continuaven actius per les desproporcionades sancions econòmiques imposades per la Generalitat dirigida, aleshores, pel Partit Popular de Camps. Unes sancions que, un temps després, serien sentenciades com a improcedents. La Generalitat Valenciana no tenia les competències necessàries per a perseguir aquestes emissions, ja que es feien a freqüències no atorgades i el propietari de les quals és l’Estat espanyol.

L’any 2015 va ser vist per molts com un any d’esperança. Començava el canvi polític al País Valencià després de lustres de desgoverns del PP. Tots els partits que poc després conformarien el govern del Botànic portaven al seu programa electoral l’anomenada «reciprocitat», és a dir, l’intercanvi de senyals de ràdio i televisió amb la resta de territoris amb qui compartim llengua i cultura.

És l'any 2021 i ja han passat deu anys des de l’apagada dels últims repetidors de TV3 al País Valencià. Deu anys en els quals no s’ha fet cap avanç en la matèria de la reciprocitat. L’única cosa que han fet els diversos grups parlamentaris que conformen el Botànic ha estat vendre fum i l’últim exemple es va viure el darrer 23 de març a les Corts Valencianes.

Compromís va presentar una proposició no de llei on s’instava, per enèsima vegada, la Generalitat Valenciana (on governen) a demanar un múltiplex addicional al govern espanyol per fer efectiva aquesta reciprocitat. Un múltiplex és un «paquet» que permet ficar 5 o 6 cadenes de televisió i diverses de ràdio en un únic canal dels d’abans. Insisteixen a demanar aquest «segon múltiplex» quan no és necessari i sabent, a banda, que el govern espanyol mai ens el donarà, ja que la banda de l’UHF on va la televisió es va reduir de 69 canals a 49 canals per a donar-ne 20 als serveis mòbils 4G i 5G (1r i 2n «dividends digitals»). I diem que no és necessari perquè al múltiplex del qual es disposa actualment hi ha espai de sobra per a afegir, com a mínim, el senyal de TV3, tal com es fa, de fa anys, a les Illes Balears.

I sí, es pot afegir un canal més sense afectar la qualitat d’emissió d’À Punt, contràriament al que  afirmen insistentment fonts del PSPV. Costa creure que els grups parlamentaris s'hagen posat en contacte amb cap expert en el tema que els assessore, a jutjar per les excuses tècniques tan poc fonamentades que donen o, com a mínim, no es va veure reflectit ni a la proposició ni durant el seu debat.

Malgrat tot això, la proposició no de llei va anar avant i va ser aprovada. Aprovada i celebrada pel partit que la va promoure a les xarxes socials: tant per dirigents com per militants, en el que podem qualificar d’una festa del postureig. El 25 de març Compromís va manifestar-se a favor de tornar a registrar una nova proposició no de llei al  Congrés espanyol demanant que TV3 i IB3 es puguen rebre al País Valencià. Fa poc es va portar una iniciativa on el Congrés va avalar la seua recepció i ja va deixar clar que no hi hauria, ni es necessita, cap múltiplex addicional. Són, per tant, excuses barates per no fer allò que la societat valenciana està demanant des de la clausura dels repetidors. És el conte que mai acaba i, mentrestant, va passant el temps. La situació del valencià als mitjans de comunicació és més precària ara que l'any 2005 i tot això en un moment en què des de la Conselleria d’Educació, dirigida per Vicent Marzà, s’ha decidit dinamitar les línies en valencià.

I com bé va dir Mónica Álvaro, diputada a les Corts Valencianes per Compromís, el passat 22 de març: ja toca.

Ja toca que els grups parlamentaris del Botànic deixen de prendre el pèl a la societat. Ja toca deixar les excuses. Ja toca deixar de prostituir la reciprocitat i usar-la quan convé per a vendre fum. Ja toca prendre partit. Ja toca, ja.

I ja toca, també, parlar de la ràdio convencional, de l’FM. De Catalunya Ràdio i iCat, les grans oblidades.

Instem, una vegada més des d’Esquerra Republicana del País Valencià, a deixar aquest doble joc i actuar sense complexos. Els valencians no ens mereixem polítics que no estiguen a l’altura.

Hèctor Peralta, ERPV, tècnic superior de telecomunicacions, Castelló
Mikel Forcada, vicesecretari general de formació d’ERPV, Alacant

Aquest article es va publicar originalment a Nosaltres la veu