País Valencià

Notícia

Senyora Bravo, no li cau a vostè la cara de vergonya?

Maria Pérez, secretària general d'ERPV.
ERPV, País Valencià, ILP Tres Voltes Rebel, pobresa menstrual,

ERPV, 19/09/2021


Acaba l'estiu. Fa setmanes que al País Valencià patim com cada any, les misèries del foc, que cada vegada van més de la mà del canvi climàtic. En un País Valencià on es fiquen pocs euros en la prevenció d'incendis, es fa difícil la gestió d'aquests quan ja han pres possessió del territori.

Encara ho és més quan els agents especialitzats no arriben a complir el número d'integrants necessaris per dispositiu front a les flames. Qui diria, a hores d'ara, que professionals del sector públic s'han de jugar la vida perquè qui està per dalt, pululant pels passadissos del negoci, no acompleix les normes del reglament d'intervenció?

D'açò no n'escoltareu  parlar prou als mitjans valencians, però actualment vora 300 persones es troben en frau de llei. En 2019 amb el PSOE com a cap del Govern, els sindicats i la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (SGISE), empresa pública de la Generalitat, van prometre als Bombers Forestals el canvi de contracte d’obra i servei per un contracte indefinit fix. A hores d’ara, més de 200 persones estan pendents de regularització, encara es troben batallant el seu canvi de contracte. El més curiós de tot, és que la pròpia institució -amb l’excusa d’estabilitzar el personal paulatinament - està permetent que el personal haja de denunciar la situació de manera individual. Els toca esperar així una resolució que pot ser no siga favorable i que els manté en una situació continua d'angoixa per no saber quin serà el seu futur laboral. 

La normativa europea és clara: més de 3 anys ocupant una plaça amb contracte d’obra i servei, és abús de temporalitat i, per tant, no serà legal. Juntament amb Italia - que ja ha pres les mesures corresponents - l’espanyol, és l’únic Estat que no compleix les directrius europees. I vós, Gabriela Bravo, com a responsable de justícia al País Valencià, en sou còmplice. 

I què en diem de les dones que formen part del cos? És lamentable que una consellera, dona, socialista - se suposa- no defense els drets laborals i garantisca unes condicions de vida dignes, baix el marc de la igualtat. El que suposa ser dona i formar part de les brigades de BBFF és un atemptat contra la integritat i la felicitat de les persones. Suposa escollir entre ser mare o mantindre la titularitat en una plaça que perdràs quan hages de fer les OPE. Suposa tindre por a agafar la baixa de maternitat i saber que pot ser quan tornes ja no tens feina i t'has de veure a les portes de l'atur amb una criatura als braços. Suposa que et deneguen el permís de lactància i et veges exposada a tirar d'excedència sense tindre cap tipus de remuneració, mentre has de comprar bolquers a preu de caviar. I açò, per fort que parega, no m'ho invente, açò està passant, sense cap tipus de complexe, a les dones que arrisquen la seua vida per protegir el nostre país. 

No podem fer mirada cega, valencianes,  cal denunciar allò que la Conselleria de Justícia està permetent. Perquè qui té el poder de transformar la societat, és qui té a les seues mans la capacitat de modificar lleis, de regular convenis i d'aprovar reglaments. 

Xiringuitos, malauradament, ja en tenim prou a Madrid. Senyora Bravo, no li cau a vostè la cara de vergonya? És hora de canviar l'statu quo en el que viu el Botànic: Més consciència de classe i menys poltrones plenes de paraules buides.

Aquest article es va publicar originalment a Nosaltres la Veu el 16 de setembre de 2021