País Valencià

Notícia

El País Valencià serà un trencadís o no serà

Josep Barberà, president d'ERPV)

25/10/2021

La descentralització de l’Estat espanyol ha estat històricament una reivindicació del valencianisme. Des dels que es defineixen a ells mateixos com a -només- federalistes fins als que som independentistes però entenem que el “mentrestant” necessita de més recursos i competències. Crec que, excepte l’estultícia antivalenciana dels nazis de VOX i del Partido Popular (i resta de satel·lits) -de fet, ahir mateix, l’expresident Alberto Fabra deia al Senat que els valencians no necessitàvem més competències, i ho feia amb el seu estil d’arrel tuberosa que el va fer famós- totes les forces polítiques entenen que la centralització de l’Estat espanyol ens fa mal al País Valencià.

Tanmateix però, aquesta recepta poques -cap?- forces polítiques valencianes l’apliquen sobre el nostre país.

Fa uns mesos vaig publicar un article on posava damunt la taula la proposta de descentralització del País Valencià: República Federal Valenciana. La veritat és que va suscitar curiositat i cert debat a les xarxes; una proposta que -sense poder-se concretar en un article per raons òbvies- entén que els sobiranistes, el republicans valencians, hem de tindre quelcom a oferir a totes i cadascuna de les comarques i territoris del nostre país. Des de la seua realitat, no des de la que alguns voldrien o imaginen.

El País Valencià és plural, més o menys venia a dir, i ho és de punta a punta i d’esquerra a dreta. I la tesi amb què el finalitzava era que el primer pas de federalització de l’actual autonomia -coneixent els límits que el corsé estatutari i constitucional ens posen, per no parlar pel que ens autonimposen els partits amb representació a Les Corts- ha de ser una llei electoral valenciana que supere -per molt- l’actual, en termes de representativitat i d’arrelament territorial de les circumscripcions i dels elegits.

Permeteu-me, ara que vos pose un exemple -n’hi podrien haver desenes-: Què li podem oferir els sobiranistes al Racó d’Ademús? Un territori deprimit del qual l’statu quo només se’n recorda de manera puntual mentre va perdent població any rere any. Doncs li podem oferir el que ja li va donar el rei en Jaume, veu directa a Les Corts. O és que algú es posicionaria en contra d’un sistema electoral per demarcacions més naturals que les provincials i on els diputats represetassen els interessos del seu territori? Com canviarien les coses si del vot del diputat del Racó depenguessen els pressupostos de la Generalitat, o l’aprovació de qualsevol pla contra el despoblament rural. Com canviarien les coses si els diputats dels Ports haguessen de donar la cara a les seues demarcacions per explicar per què -o per què no- han permés que una MAT ens destrosse el territori. O si els valencians del sud volguessen tindre el seu propi “La Vega existe” o qualsevol projecte per l’estil. 

Un projecte de descentralització del País Valencià no pot ser només col·locar la seu d’una conselleria en un lloc o un altre. O -només- eliminar les diputacions o -només- fer una llei de comarcalització -i ja fa anys que anem tard, en aquest sentit. Un projecte de descentralització comença -ha de començar- electoralment. Amb un sistema de demarcació natural i prou menuda per a que els diputats rendisquen contes amb els seus electors. 

El debat de la llei electoral, desgraciadament, ha quedat reduït a barrera del 3% o barrera del 5%, ambdues igual d’antidemocràtiques -o, si voleu, una un poc menys que l’altra- i el debat és més profund. Es tracta de cohesionar el país i d’oferir ferramentes que facen iguals a tots els territoris. Que ens vertebre als valencians en la nostra diversitat. Aquesta proposta no allunyarà els territoris del nostre país, els oferirà un marc d’igualtat, debat i cohesió.

Perquè el País Valencià serà un trencadís o no serà.

Aquest article es va publicar originalment a Nosaltres la Veu el 21 d'octubre de 2021