País Valencià

Notícia

A ralentí

Laura Domingo, sectorial d'Educació, Cultura i Política Lingüística d'ERPV.

No pot ser que 35 anys després de l’establiment de la LUEV, els drets lingüístics dels alumnes del País Valencià continuen a mans de la dreta rància que sols entén de bel·ligeràncies als tribunals. 


Engeguem el 18-19 i, una vegada més, la nostra llengua surt malparada i molt, en aquest cas al cap i casal del país. I és que sols el 20’36 % de les places escolars són en valencià aquest curs a la ciutat de Valencià, segons dades de l’Ajuntament. A més, pràcticament la totalitat d’aquest 20’36% de les places –el 91’80%– pertany a centres públics, mentre que les places a l’escola concertada suposen només un 8’2% ridícul.
Tot tenint en compte que el coneixement del valencià per part del 100% de la població ha de ser una prioritat per tal d’afavorir la igualtat d’oportunitats al nostre territori –el valencià és el vehicle d’expressió d’una societat, és senya de la nostra cultura i, per descomptat, és patrimoni també dels habitants castellanoparlants del País Valencià–, necessitem un Govern que promoga polítiques lingüístiques decidides, que siga capaç de plasmar el seu compromís amb la llengua de manera positiva i decidida des del poder legislatiu i l'executiu.

Conéixer i estudiar valencià i en valencià suma i no resta: augmenta les capacitats cognitives de l'alumne en totes les matèries, millora la competència lingüística per a totes les llengües i millora la cohesió social ja que assegura que tots els ciutadans –siguen de la comarca que siguen– puguen expressar-se i entendre en les dues llengües oficials dels valencians. Cal, doncs, reforçar el model d'immersió lingüística i acarar amb rigor el plurilingüisme per tal que els alumnes del País Valencià puguen esdevenir vertaders poliglots; esbossar un model lingüístic d’immersió que garantisca l’aprenentatge equànime de castellà i valencià, juntament amb el coneixement de la llengua estrangera.

Si en una situació de desigualtat com la que reflecteixen valencià i castellà al nostre territori volem aconseguir que ambdues llengües se situen en un mateix nivell –i, llavors sí, poder parlar de llibertat de tria–, és un deure inexcusable que els diversos òrgans de govern doten el valencià de tots els instruments necessaris per a assolir una equitat real i efectiva al costat del castellà. No pot ser que 35 anys després de l’establiment de la LUEV, els drets lingüístics dels alumnes del País Valencià continuen a mans de la dreta rància que sols entén de bel·ligeràncies als tribunals.

Així les coses, ERPV considera que ja no hi ha marge de temps. És l’hora de posar fonaments efectius, que passen pel màxim aprofitament legal de tots els paràmetres relacionats amb la promoció i la difusió del valencià, i revertir les tendències a la baixa de la llengua al territori. L’escola n’és peça clau. València, pel seu pes demogràfic i el seu valor simbòlic, n’ha de ser el motor.

Laura Domingo - Sectorial d’Educació, Cultura i Política Lingüística d’ERPV