Ja diguérem, en el primer article publicat en aquesta web, que els residus constitueixen una realitat omnipresent i ben colpidora, subproductes típics del model social i econòmic propi de les actuals societats industrials en què ens desenvolupem, model que amb l’augment continuat de la producció i el consum, produeix un impacte en el medi ambient profundament desestabilitzador, atès que no té en compte ni la limitació dels recursos naturals ni els greus efectes de la degradació produïda en l’entorn.

Actualment la xarxa de trens d'alta velocitat espanyola, tot i ser més extensa que la francesa, només transporta a l'entorn d’un 10% dels passatgers respecte a la de l’estat veí. Així, no és estrany que tots els trams espanyols siguin deficitaris. I l'únic que seria rendible (el que uniria Barcelona amb la xarxa francesa) continua sense estar en funcionament. Tot i així, el passat 21 d'octubre de 2010, el Govern espanyol va adjudicar el primer tram de l'AVE a Salamanca.

3/1/2010  Josefa R.Z; 21/1 Ivana S.F i Joana Maria R.B; 9/2 Viktoria S.; 18/2 Mayorie R.; 18/2 Malina M.; 28/2 Isabel B.F ; 15/3  Alla T. i la Julia, l’Eulalia, la Cristina, la Teresa, la Mónica... Aquests noms, aquestes víctimes anònimes encapçalen la llista negra de dones assassinades  a mans de les seus parelles o ex parelles  fins a un total de 75 al llarg de 2010 a tot l’Estat espanyol, 16 d’elles al País Valencià, i tot i que desitgem que aquestes siguen les últimes, el compte suma i segueix.

Una decisió com la que, en el seu moment (fa d’això 9 anys!) va prendre el Consorci Ribera-Valldigna d’apujar la taxa del fem, perquè a l’Impost habitual (IBI) se li va afegir, ara, un segon, adduint que en complicar-se el procés calia un augment substancial de la taxa, és una resolució que no acaba de quedar molt clara en la ment del ciutadà. Una entitat tan important, com un Consorci, no pot emetre -per tota informació- un díptic tan ridícul i sense cap explicació raonada i exhaustiva com la que envià als domicilis dels habitants de la Ribera i de la Valldigna anunciant la nova taxa.

La Font Gran és un important naixement natural d'aigua que es troba en la plaça homònima, en el centre del municipi. La font consisteix en un gran embassament d'aigua natural que prové de la serra limítrof, a través d'aqüífers subterranis que fan emergir les aigües en l’esmentat punt. Es té interés de vetllar per la qualitat i neteja de les dites aigües, tant des del punt de vista de la salubritat (és un estany que s'ubica en el centre de la població i desaigua en el riu Vaca), com des del punt de vista econòmic, perquè és un reclam turístic.

Milers de valencians, a més de la resta de ciutadans de l'estat espanyol, assistim, gens sorpresos ja, a la desfilada de conspiracions, corrupcions i tribulacions dels "nostres" polítics en el País Valencià, ja res ens sorprèn, ni Gürtel, Fabra, Mates, Brugal i la resta de trames que seguim com qui segueix un culebrón als diaris de tot el país. A això se li anomena acostumar-se, acostumar-se a viure a un país corrupte, un país arruïnat no per la crisi mundial, sinó pels seus propis governants.

L'11 de setembre, durant la manifestació, vaig tindre l'oportunitat de conversar amb Jon Abril, d'Aralar. Aprofitàrem la marxa per anar comentant com van les coses per ací i per allà. En preguntar-li per allà em va contestar: “enrocada anda la cosa”. La situació política d'Euskal Herria derivada de les estratègies frontistes (front nacional basc, per un costat; i front nacional espanyol per l'altre) havien portat el País a una situació “d'empat etern” en el qual s'han conformat dos blocs antagònics, irreconciliables i impermeables, que generaven una problemàtica de molt difícil solució.

Al llarg d’uns quants articles, i després d’haver-los treballat de la millor manera possible que hem sabut i pogut, hem exposat un extens ventall de qüestions sobre els residus, tot i tenir molt clar que “saber” i “poder” són conceptes sobre els que graviten els mateixos handicaps que els que troba un investigador en la seua tasca per conèixer la realitat que estudia. Les conclusions, doncs, a què hem arribat són les següents: Els residus, conseqüència dels processos metabòlics de qualsevol forma de vida, són una evidència clarament visible i incontestable.

Acabe d’arribar de la gran manifestació a València contra la Reforma Laboral del Govern del PSOE amb què es tancava la jornada de Vaga general del 29S. El referent més pròxim era la manifestació per l’educació pública valenciana amb 80.000 persones al carrers del cap-i-casal el passat 29N de 2008. Ha estat impressionant! 200.000 ciutadans hem manifestat que ens neguem al desmantellament del model de societat aconseguit al llarg de dècades.