País Valencià

Totes les opinions

Maria Pérez, secretària general d'ERPV.

Senyora Bravo, no li cau a vostè la cara de vergonya?

ERPV, 19/09/2021 Acaba l'estiu. Fa setmanes que al País Valencià patim com cada any, les misèries del foc, que cada vegada van més de la mà del canvi climàtic. En un País Valencià on es fiquen pocs euros en la prevenció d'incendis, es fa difícil la gestió d'aquests quan ja han pres possessió del territori. Encara ho és més quan els agents especialitzats no arriben a complir el número d'integrants necessaris per dispositiu front a les flames.

Josep Barberà, president d'ERPV

De la frontera més vigilada d'Europa a un espai porós de fraternitat

ERPV, 11/09/2021 Era, potser, 2018. Jo tenia encara la responsabilitat de l’àrea de Cultura a l’Ajuntament de Benicarló i d’un dels projectes que vaig encetar amb més estima, els Premis Literaris Ciutat de Benicarló. En l’edició del 2018,, un dels destacats membres del jurat era l’Antoni Bassas que, encertadament i en una intervenció brillant, es va referir a la situació geogràfica de Benicarló com a punt central dels Països Catalans i va fer una referència al riu Sénia, al qual es va referir com “la frontera interior més controlada d’Europa”.

Laura Domingo Comes, Sectorial d’Educació-Política lingüística d’Esquerra Republicana del País Valencià

Va de llengua i ha d’anar de bo

ERPV, 10/09/2021 L’any 1983 les Corts Valencianes aprovaren la Llei d’ús i ensenyament del valencià, una llei que ha representat l’eina més important de recuperació de la nostra llengua a través de l’escola i de la comunitat educativa de manera destacada, i que establia, ara fa 38 anys, que el valencià seria incorporat a l’ensenyament en tots els nivells educatius i que, als territoris de predomini lingüístic castellà, la incorporació de la llengua es faria de manera progressiva.

Adela Alba, portaveu de Junts per Benifairó

Anteposar partidisme a la lluita feminista.

No hi ha prou a omplir-se la boca en certes dates per parlar de feminisme. Les polítiques feministes comencen als ajuntaments, els òrgans polítics més propers a la ciutadania, i tant els representants polítics com les institucions han de donar exemple en la pràctica. Vivim en una societat que pateix canvis constants tant a nivell econòmic com social, cosa que fa que els representants polítics municipals estem sempre pendents dels nostres veïns i veïnes, observant les seues necessitats i buscant la millor forma de garantir-los-les.

Maria Pérez Company

De complicitats i fotografies.

Fa sis anys que tenim el govern del Botànic i, o m’he perdut algun detall, o en aquest temps no s’ha fet res, no s’ha pres ni una sola decisió política per avançar en la reciprocitat.  Les bastides que cal posar dempeus per a bastir un país són grans i necessiten moltes complicitats, cal tindre-ho clar si volem que el País Valencià s’allibere de les lloses que ens imposa Madrid des de fa massa temps.

Maria Pérez Company

L'ecofeminisme no és una moda, és una praxi

No podem caure en els discursos masclistes que ens condueixen a persistir en la subordinació dels diferents grups socials.  Les modes, com tot en la vida, són transitòries. Cada època porta arrelats amb ella determinats moviments reivindicatius. Actualment existeixen diferents eixos que són tendència dins de les diferents ideologies polítiques. En el cas de les esquerres hi podem destacar, entre altres exigències de la societat, l’ecologisme i el feminisme.

Josep Barberà

Valencianisme retallat

...el valencianisme majoritari ha anat amputant allò que ha considerat que no cabia en la seua recepta de l’èxit enlluernat per l’eclosió electoral del blaverisme -primer- i de l’esquerra «alternativa» espanyola -després. Diuen les llegendes gregues que Damastes (o Procust) era un personatge que vivia al camí de Mègara a Atenes. Allí, a la seua llar, tenia dos llits de diferent mesura, l’un de molt llarg i l’altre de molt curt.

Maria Pérez Company

Projecte de país, gestió municipal.

La política que s’ha de fer al País Valencià, en definitiva, no pot estar encotillada pel marc autonòmic -centralitzat i provincial- pensat -i d’aquella manera!- fa quaranta anys. A l’esquerra valenciana ens agrada teoritzar sobre política, però portem pitjor fer política amb eixes teories. Ens acostumem a enraonar sobre la justícia, sobre la defensa dels drets de la majoria contra els privilegis d’uns quants; parlem de la lluita ecologista, de la defensa de les treballadores i de la millora laboral, del feminisme, de l’antifeixisme, de la repressió generada per les clavegueres de l’estat espanyol, fins i tot debatem de tant en tant sobre allò del dret a l’autodeterminació, però no podem deixar que únicament siguen paraules.

Josep Barberà

Eixint del no-res, hem arribat a les més altes cotes de misèria.

Mentrestant, i per si la tragicomèdia no havia arribat encara a esperpent, el president Ximo Puig diu que si Catalunya negocia un concert econòmic potser l’hauríem de tindre tots, en un homenatge a la Clàusula Camps que tan bones estones ens va donar. Fa uns anys, van atracar a un xicot amb qui jo compartia pis a Barcelona a la boca de metro de Plaça Catalunya. Tot bé, una navalla amenaçant que no va anar a més i un pobre xicot a qui la cerca de la felicitat havia dut a provar de trobar-la dins d’una xeringa.